diumenge, 30 de maig de 2004

Confuci dixit:

Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure els estels

Gràcies, amic.

dilluns, 24 de maig de 2004

This letter was published in the "Irish Independent" newspaper

"Sir,
For years, the Catalan people has looked at Ireland as an example of how a nation dominated by another has been able to win its independence. For this reason, from Catalonia we see with surprise how Ireland, together with France, is blocking the possibility that the Catalan language could be official language in the European Union. We can expect it from France, since they have almost eliminated the Catalan language from Northern Catalonia (the part of Catalonia given to France by Spanish (sic) kings in 1659) and they have killed languages like occitan, breton, basque and Catalan in their territory.
But what I cannot understand is why Ireland, a nation without a state until they win their Independence from England, can block that a language spoken by 10 milion people to be official in the European Union. We have faced attempts of linguistic genocide and prosecution by the Spanish Kings and dictatorships since 1714 until the dead of dictator General Franco (1975). Finally, after years, we have convinced the Spanish government to press for the officiality of our language in EU, so why Ireland is blocking this? Notice that Catalan is the 7th language of Europe by number of population speaking it.
May be is that we will second class europeans? may we do not deserve, at least, the same rights of gaelic speaker population? If European Union has to be a success, I am sure it will not be until national minorities and rights become respected and protected. We expected support by Ireland, but I see how fast you have forgotten the Independence days and how you suffered to win.
I am sure that many Irish people do not agree with this attitude of Irish Government, for this reason, we beg your support, please send us an email to omolist@hotmail.com, expressing your support to our language being official, we will forward all this emails to Irish Prime Minister.

Signed: Oriol Molist, Barcelona, Catalonia (Spain, until we can be free, hopefully before 2050)

dijous, 20 de maig de 2004

À l'attention du Président de la République française/To the President of the French Republic

"Cher monsieur,
Je suis un citoyen européen de langue et nationalité
catalane et je veux vous communiquer mon indignation à
cause des réticences du gouvernement de la France à
l'officialisation du catalan dans la Constitution
Européenne. Je n'arrive pas à comprendre pourquoi quelqu'un
voudrait laisser dix millions d'européens comme moi hors de
la normalité de l'Europe du futur, si ce n'est pas une
claire volonté de génocide culturel contre les langues et
les peuples considérés comme minoritaires, même s'ils ont
plusieurs fois la population du Luxembourg ou de Chypre.
Comme héritiers des gens qui inventèrent les droits de
l'homme et comme représentants que vous êtes des catalans
de France, je vous prie, monsieur, de donner support aux
initiatives du gouvernement espagnol destinées à la
reconnaissance de ma langue dans la Constitution Européenne
et de respecter les droits des nations sans état."

dilluns, 17 de maig de 2004

Penso que ERC ha de passar al contraatac dins del govern, i deixar de rebre hòsties dels sociates. Motius per anar a l'atac n'hi ha molts. Arguments per llançar aquesta ofensiva en tota regla:

1. Demanar el cap de la consellera Mieras, una impresentable de dalt a baix, que ha matxacat en poques setmanes, l'Institut Ramon Llull i la presència de Catalunya a la Fira del Llibre de Guadalajara. Sé de fonts directes que els funcionaris del Departament de Cultura n'estan fins al capdamunt d'aquesta dona. Reflexió: sort que l'Institut Joan Lluís Vives està compost per universitats autònomes i no per governs autonòmics, que si no ja se l'haurien carregat també.

2. Tot el merder sobre l'Informe dels Mitjans de Comunicació pot acabar amb un gran triomfador, el Grup PRISA, que està fent tot el que pot per controlar l'espai comunicacional català. Vegeu, per exemple, l'acord entre la Corpo i Sogecable, valorat en 40 milions d'euros, i impulsat de forma vehement pel Director General Joan Majó, nomenat a dit per Pasqual Maragall. Cal tenir el cap clar i veure que darrere l'odi africà que sentim cap a La Vanguardia o El Periódico, pot amagar-se els interessos de PRISA.

3. El desmantellament de les oficines de la Generalitat a l'exterior, per part del Govern Maragall, és un dels fets més greus i que, penso, que s'ha esmentat massa poc, encara. Recordo que la primera mesura que Maragall adoptà quan esclatà l'Afer Carod (sic) va ser treure-li les competències en relacions internacionals. Fixeu-vos si en són d'importants! Ja vaig escriure en aquest blog que la creació d'una Conselleria o Departaments d'Afers Exteriors dins del Govern de Catalunya, era una necessitat inajornable. I tanmateix, sembla que anem cap enrere.

4. De moment, els sociates s'han hagut d'empassar l'acord de fixar un topall a la presència de nazis uniformats (policies nacionals i guàrdies civils) al Cos de Mossos d'Esquadra. CiU i ERC van votar per limitar-ho al 15% i això és una gran notícia (corregeix-ho, una notícia menys dolenta). De fet, a hores d'ara es pot ben dir que el CME està ple de dalt a baix de nazis espanyols, molts dels quals en llocs de comandament, la qual cosa fa que haguem d'anar molt en compte en confiar-hi excessivament. I per descomptat, també cal tenir present els agents del CNI. Allò que em crida l'atenció, però, és que el ressò mediàtic d'aquest triomf damunt dels sociates ha estat molt petit. No cal dir que l'actual Consellera Tura no compta amb cap crèdit.

5. Mieras, Tura... i Pasqual Maragall. Ja vaig escriure en aquest blog que si Catalunya ha tingut un President-Màrtir, ara té un President-zombie. Un tio que era un cadàver polític i que ara viu de l'oxigen que li proporcionen d'altres. Ja vaig dir que a mi l'acord del tripartit, en principi, no em semblava malament, sempre i quan en Maragall no fos president. Les coses no han anat així i ara hem d'aguantar les seves parides filosòfiques sobre l'agermanament dels Pobles d'Espanya (sic). Maragall, com tampoc Pujol, no és el meu President. Entre d'altres raons perquè el meu President no pot ser una dissetena part d'Ecs-panya.

6.El problema és que ERC no compta amb cap mitjà de comunicació potent que prepari el terreny, com l'artilleria i l'aviació "estova" les defenses enemigues abans de l'assalt dels tancs i la infanteria.

dilluns, 10 de maig de 2004

Us presento el nou disseny del meu blog. Després de mirar les diferents propostes, he triat aquest disseny. Espero que us agradi.