dimecres, 25 d’agost de 2004

En Maragall a l'UCE

Avui he tornat de l'UCE (Universitat Catalana d'Estiu). L'acte de cloenda el presidia l'inefable Maragall, el president-zombie. No ha dit res interessant, com és habitual. Ara bé, m'ha indignat dues coses:

1. Ha qualificat la població de Ceret (Vallespir) de "cul del món". I ha afegit que no se'n sap avenir de com és possible que a Ceret hi hagi un Museu d'Art Contemporani. Pasquis, el subconscient et traiex. Segons tu, els "pagesos", és a dir, aquells que no viuen en una megalòpoli, no poden interessar-se per l'art contemporani... Si n'ets de soca!

2. Ha recordat que a la Catalunya Nord hi descansen les despulles de... Antonio Machado i de Walther Benjamin, però s'ha oblidat que a pocs quilòmetres de Prada de Conflent, a Vinçà, hi ha soterrat ni més ni menys que POMPEU FABRA, i que també a Perpinyà va morir Antoni ROVIRA I VIRGILI, entre molts altres. Pasquis, no només ets un soca, sinó a més a més un impresentable, això sí molt universal, molt "espanyolito que vienes al mundo". Així rebentis!

M'oblidava d'un "petit" detall. Ha anunciat que en el futur immediat la UCE dependrà orgànicament de l'Institut Ramon Llull (IRL). (Silenci). Què implicarà això? De moment no ho sabem. Pero auguro que res de bo. Quant durarà l'actual equip directiu de l'UCE? Possiblement menys del que dura una llaminadura a la sortida d'una escola. Alea iacta est.

PD. Què farà ERC? Espero, i no ho dubto, que tot el possible per evitar que l'UCE sigui una mena d'Universidad Internacional Menéndez y Pelayo perifèrica.

divendres, 6 d’agost de 2004

DERROTAREM EL PSOE

Aquest proposo que sigui el proper slògan electoral. La veritat és que si la situació actual que viu el Principat es donés a l'inrevès, és a dir, que els partits nacionalistes governessin als Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i a la pròpia Generalitat, s'hagués organitzat un cafarnaüm considerable. M'explico.

Durant anys hem hagut d'aguantar la cançoneta que al Principat els espanyols es trobaven oprimits per un govern nacionalista que titllava tot aquell que no combregava amb les seves idees d'anticatalà. Des de tribunes com La Vanguardia, El Pais o El Periodico, l'argument es matxacava dia sí i dia també. I el més fort d'això és que quan això es deia, el poder nacionalista es limitava a la Generalitat, als Consells Comarcals i als ajuntaments -petits o mitjans. Eren individus, són, de fet, individus, que no toleren la més mínima expressió de dignitat nacional i que volen la desaparició del nacionalisme costi el que costi. Durant molts anys es van fer les víctimes, quan de fet eren i són els botxins.

¿Us imagineu què dirien ara si el nacionalisme (autodeterminista, sobiranista o independentista) ocupés totes les instàncies de poder, com ara les ocupa els sociates? Treurien les pistoles del GAL o de la Falange (els seus papàs) i no dubtarien a llançar des de les tribunes de luxe canonades contra la convivència i el normal desenvolupament -que porta cap a la independència, per descomptat- del nostre poble.

Ara en canvi, des de cap dels mitjans esmentats hi ha cap referència a una situació de totalitarisme, que sense cap mena de dubte és com qualificarien la situació si el nacionalisme ocupés el poder que ara ocupen els sociates. I el fet cert és que mai com ara havíem estat tan a prop d'una situació de totalitarisme. Ara per contra tots els mèdia, tret d'alguna excepció, que suposo que acabarà pagant car, s'agenollen davant els sociates i els llepen culs i vores.

Aquesta situació es pot explicar per dos motius. En primer lloc, cal tenir clar que al PSOE, li molesta la presència d'ERC en el govern. Per descomptat que vol matxacar-la, però fins ara no ha pogut. L'ha humiliada, això sí, però encara la necessita (fins quan?). De fet, l'opció d'ERC pel pacte amb els sociates ha impedit que es desencadenés la tempesta mediàtica contra Catalunya que sense cap mena de dubte s'hauria esdevingut si s'hagués format un govern de coalició nacionalista (CiU-ERC). Un govern d'aquest color hauria donat la majoria absoluta al PP a Espanya per molts atemptats que s'haguessin donat. I ja se sap que si aixó hagués succeit, la primera mesura a prendre hauria estat la supressió de l'autonomia basca (seguint l'exemple de Blair amb Irlanda del Nord) i molt probablement la retallada de l'autonomia del principat.

L'altre motiu, pel qual els sociates poden campar tan frescos és que han aconseguit inocular dins el nacionalisme català l'autodi. Els nacionalistes catalans som uns passerells i ballem al so de la flauta que ens toquen. Fixem-nos ara el tristíssim paper que fan individus com Miquel Roca, Josep Maria Cullell o el propi Duran i Lleida, per no incloure també en Jordi Pujol. Contaminats com estan pel virus espanyol s'agenollen davant els discursos anacionals (tipus López Burniol) i volen votar a favor de la prostitució europea, "per no fer el ridícul". Són uns calçaces i no tenen la més mínima noció del que és la dignitat nacional. Volen anar d'estadistes i no són més que una colla de ximples de províncies.

És hora que les diferents sensibilitats del nacionalisme català actuïn amb un autèntic sentit d'Estat... Català, per descomptat, i que quan arribi el moment, és a dir, quan una gran majoria del poble català comprengui que amb els espanyols no hi ha res a fer, es faci el pas definitu. Es passi el punt de no retorn.

dimecres, 4 d’agost de 2004

CURS QUE IMPARTIRÉ A LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA DE CONFLENT

El complex ludicomilitar: una visió des dels videojocs
per Josep Sort i Jané (Blanquerna, URL)
dies 16, 17, 18, 19 i 20 d'agost, de 10 a 11 del matí

Els videojocs han esdevingut un fenomen de masses en els darrers anys. El seu auge està superant totes les prediccions i ja a hores d’ara es pot afirmar taxativament que suposen una de les activitats lúdiques preferides dels joves i, cal remarcar-ho dels no tan joves. Aquesta atracció no podia passar desapercebuda per als polítics i empresaris que prenen decisions. En aquest sentit, al debat sobre la bondat o els perills que suposen els videojocs, un clàssic dels darrers anys, s’ha superposat una nova querella entorn l’existència d’un complex ludicomilitar (en anglès, the Military Entertainment Complex), que té per objectiu, segons un crític, preparar els nens per a un conflicte armat. Aquest complex estaria format per un conjunt d’agències governamentals, vinculades a l’exèrcit i a altres cossos de seguretat, per una banda, i de corporacions empresarials del món de l’oci i del lleure, de l’altra, els quals col·laboren en el desenvolupament de videojocs que socialitzen els més joves en el món de la guerra i de l’extermini de l’enemic. Si aquest complex ja existia amb anterioritat, diversos analistes consideren que els efectes de la guerra contra el terror decretada després de l’11-S, ha multiplicat la seva rellevància i ha donat lloc a l’aparició de nous productes pensats clarament des d’una lògica antiterrorista imperant en les altes instàncies governamentals.

En aquest curs es reflexionarà sobre l’abast d’aquest complex ludicomilitar i ens preguntarem sobre si no estem assistint a un enèsim intent de criminalització d’una indústria com la dels videojocs que amenaça l’hegemonia d’altres indústries culturals com poden ser el cinema i fins i tot la televisió. També ens preguntarem si realment la voluntat de projectar un cert tipus d’educació militar entre el jovent, a través de les diferents dimensios de l’oci i el lleure, és quelcom nou o si és un fet recurrent al llarg de la història.

Qui es vulgui apuntar, més informació a

http://www.ucestiu.com

GIBRALTAR TERCENTARY ANNIVERSARY

The Purpose and Aims of the Celebrations

The official statement of the ‘Purpose and aims’ of the celebratory events is as follows: -
To commemorate and celebrate by a series of events throughout 2004 the 300 years of Gibraltar’s British history and sovereignty, the close links between Britain and Gibraltar that are the fruit of those 300 years, and the identity and culture of the people of Gibraltar that have evolved during that time, and for this purpose: -

1. To encourage, identify, and promote events celebrating Gibraltar’s British history and particularly the evolution and development of the Gibraltarian identity, culture and way of life in these 300 years.
2. To promote events in the UK and locally which create awareness, inform and educate about the history, development and evolution of the Gibraltarian identity, culture and way of life in these 300 years, and on the strong ties established between Great Britain and Gibraltar in this time.
3. To encourage public participation in events and projects, at all levels, and to instil a general sense of pride in the Gibraltarians’ history, identity, culture and way of life.

Visit Tercentenary Anniversary web page

http://www.gibraltar2004.gov.gi


TO THE MEMORY OF THE CATALANS SOLDIERS WHO PARTICIPATED IN THE CONQUEST OF GIBRALTAR