dijous, 30 de setembre de 2010

BCN-BRUSSEL.LES-WASHINGTON

No content amb publicar un llibre de recull de posts del meu bloc personal (El Moment Zen), em plau anunciar-vos que he donat l’Ok a un nou recull de posts d’una servidora. Es tracta, però d’un recull diferent. Hi aplega tots els posts que vaig publicar al Bloc Gran del Sobiranisme durant l’any 2008. Entre juliol i desembre. Us recordo que el BGS va aparèixer l’1 de juliol d’aquell any. I continua funcionant, sent una servidora el darrer de la vella guàrdia.

He de dir que ja en el seu moment, es va barallar la possibilitat de fer una publicació col.lectiva que recollís alguns dels posts referents dels primers mesoso dels BGS. Finalment, però, la cosa no va acabar de rutllar i molts dels qui ho portaven van circular pel bloc i es van perdre -alguns quasi literalment, per l’espai sideral.

A l’igual que amb el primer, el llibre ha estat editat als Estats Units, i en conseqüència és un llibre “americà”, si més no de naixement Ho he fet a través del servei de lulu.com.

Aquest llibre compta amb l’afegit d’un prologuista que, malgrat haver-se converit en un Mr. Hyde nostrat, em té el cor robat. Es tracta de l’ara superstar Quico Ventalló.

Un cop el llegiu, us agraeixo que em feu arribar els comentaris sincers….


Bona lectura!

(Nota: penjat inicialment al BGS, el 29.09.2010)


dimecres, 29 de setembre de 2010

ARA SÍ, ARA TOCA!



Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 28 de setembre de 2010

JO NO SÓC TONTO!

Els nostres enemics estan desesperats per disminuir el tsunami que els cau al damunt. Ja no saben què fer per ajudar els convergents a guanyar sense baixar de l'autocar. Els ofereixen de tot. Si la cosa continua així, em jugo un pèsol que el 20 de novembre (eheheheh), La Vanguardia and company declararan vencedor l'Artur Mas amb 135 escons, i demanarà que se suspenguin les eleccions, que ella haurà cuinat.

Aixxx, aquests cripto-feixistes enyoren l'estratègia que sempre havia utilitzat el ja difunt Samaranch quan havia d'enfrontar-se amb un contrincant per un càrrec... Literalment el neutralitzava, naturalment, vés a saber com ... -tot i que m'ho imagino.

Ara els nostres dependentistes decadents -eh, Montilla?- els tenen per corbata, no els arriba la camisa al melic... Saben que les properes eleccions poden ser claus, decisives i hi estan abocant tots els recursos, a més de les psyops (guerra psicològica) que no tinc cap dubte que està desenvolupant el CNI.

L'enquesta del Racòmetre de RAC1, ha centrat molt l'atenció de la gent. Normal, els resultats són contundents en tots els sentits.

Dit això, és obvi que no puc escaquejar-me dels resultats, o més aviat dels no-resultats, que el Racòmetre de marres dóna a Reagrupament. Però la veritat és que, mirant les dades he de dir de forma contundent que JO NO SÓC TONTO!

Anem a pams. Els senyors de Feedback, han renovat l'art de fer sondejos, innovant sense precedents. Tant que fins i tot han acabat inventant-se un nou acrònim per referir-se a una determinada formació política. Així amb dos collons!

Naturalment, estic parlant d'aquest objecte polític no identificat (OPNI) que respon al nom de RxCAT... connais pas? Jo us ho juro que no, i això que sóc doctor de la cosa (d'acord, no sóc catedràtic, però com diuen els Manel, de vegades ens en sortim, i jo ho vaig fer en un dia de pluja torrencial del mes de desembre del 2001... collons com plovia i jo que no parava de xerrar...).

Si, com se suposa, l'enquesta va ser feta utilitzant l'esmentat acrònim, a qui li pot estranyar el resultat obtingut?

I de fet, l'OPNI aquest és d'una mala llet que tomba d'esquena. Fixeu-vos que és un oxymoron entre les sigles de Reagrupament (RCAT o RI), i les de la Plataforma per Catalunya (PxCAT). Aixxx el biaix obsessionat en convertir-nos en quelcom d'extrema dreta... com se li veu el llautó...

U. La sigla que a hores d'ara sembla més probable de la nostra candidatura és RI, de manera que l'han vessat. Un terrible error des de la perspectiva estrictament tècnica. L'analista no es pot inventar el primer acrònim que li passi pel cap!

Dos. Quants dels 1000 enquestats poden haver confòs l'OPNI amb les sigles de la formació xenòfoba a la que al.ludia més amunt? Jo em jugo un segon pèsol que no pocs. I naturalment, el rebuig deu haver estat majúscul.

Ara bé, deixem de fer de flower powers i posem-nos en pla seriós. No es pot descartar una estratègia ecspanyola per anar, en els dos mesos que resten, atiant les expectatives entre Reagrupament i altres opcions, en un intent de tornar boig el personal, de fotre dels nervis els centenars de milers d'independentistes que han de ser l'element clau en les properes eleccions. "Ara dic que en Pepet en treu tres... demà que el Jaumet en treu dos, la setmana que ve, que tots dos en treuen els mateixos, etc.", i així anar fent, a veure si ens podem treure els ulls entre nosaltres i els fem la feina d'aplanar el triomf de la candidatura absolutament (eheheheh) dependentista i decadent de l'Artur Mas.

Fixem-nos un altre aspecte. Ens cedeixen les engrunes, 2, 3 diputats, poca cosa més. De fet, és aquí on hi ha la veritable guerra psicològica. Atès que ja no poden ignorar el tsunami independentista, intenten difondre la idea que finalment, l'hemorràgia serà controlable. I la veritat és que em jugaria un tercer pèsol que la sangada serà molt més important. D'entre 10 i 15, pel cap baix. I això ja són paraules majors. Això sí que és un tsunami com déu mana. I tothom sap que hauria pogut ser molt més gran si s'haguessin produït determinats acords, a hores d'ara sembla que definitivament altvortats, vés què hi farem!

Però tot i així, no em cap al cap que tota la gent que darrerament s'ha mobilitzat entre consultes i manifestacions, centenars de milers, acabin dipositant el vot a l'opció dependentista decadent d'en Mas i en Duran i Ecspanya. No és possible! Cal tenir molt present que qualsevol vot independentista al Mas és un vot perdut, és un vot llençat a la brossa. No pot pas passar! L'independentisme real ha de recollir, pel cap baix 300.000 vots, i això són un fotimer de diputats! A més l'enfonsament del Titànic-Puigcercós serà dels que fa època -però d'aquest tema millor guardar un prudent silenci, ara no toca.

Cal doncs, continuar la mobilització, multiplicar els actes, lluitar contra el blackout informatiu que ens caurà quan comenci la campanya, és a dir, l'apagada. Cal tenir coratge i tirar endavant, perquè ja quasi els tenim el peu al coll, però ells es revolten com a gossos rabiosos... s'hi juguen moltes prebendes i nosaltres som, de debò, el seu veritable malson.

Endavant les atxes!

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dilluns, 27 de setembre de 2010

M'AGRADA!




PERÒ ENCARA M'AGRADA MÉS!

2010



divendres, 24 de setembre de 2010

EMBOSCADA!


En el seu moment, ja vaig escriure que aquesta novel.la, Les Veus del Pamano, és una de les millors que he llegit mai. La versió televisiva no és ni de lluny tan bona. Però amb tot, conté algunes escenes que no deixen, diguem-ne, indiferent...

Etiquetes de comentaris:

DARRERA CARTA I DARRERA FOTO DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS I JOVER



"A la meva estimada esposa Carme Ballester de Companys.

Esposa meva, la més bona, i estimada de les esposes:

T'escric a la vetlla del Consell de Guerra. Penso que podré entregar a la Ramoneta una quartilla que he fet, i si de cas, en els últims moments, les conversacions verbals i últimes. També aquesta carta i una per a la meva filla Maria, tot lo que serà tramès quan sia possible.

No faria falta lo que dic en la quartilla repetida. Però ho he fet també per tu mateixa, vida meva. Conec la teva bondat i t'estimo tant que una de les coses que més me preocupen, aimada meva, Carme meva, ets tu. En aquella quartilla vaig consignar la meva absoluta confiança en tu. I vull que no oblidis que has d'ésser previsora per la teva salut, que necessites cuidados, i que jo et recomano i t'ho mano en lo menester que no t'abandonis.

Si el meu fill viu, no penso que manquin l'ajut dels meus amics. Per altres conductes (potser el meu defensor) potser rebràs altra carta, expressió del meu amor, doncs aprofitaré tots els conductes que tingui.

Reacciona, repeteixo, contra l'abatiment. Relaciona't, distreu-te. Així ho vull. Cerca companyia d'alguna família, potser més tard, i quan sia possible, les meves germanes. Fes lo que te dic, perquè jo, el teu Lluís, ja no patiré; així desitjo que ho facis, amor meu. Busca també el consol de les creences i el trobaràs.

Me sento serè i tranquil. És Déu que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest destí i m'omple d'una serenitat extraordinària. Li dono les gràcies puix havent tots de fer el mateix camí, m'ha reservat una fi tan hermosa, per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m'estimes i has d'estimar doncs el record que pugui deixar, has de comprendre això.

No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís."

NOTA: La foto superior és la darrera del President-Màrtir. Hi apareix anant cap a la sala del (simulacre) de Consell de Guerra acompanyat del seu advocat i escortat per guàrdies civils. La carta, escrita el mateix dia del seu assassinat, va adreçada a la seva esposa Carme Ballester.


GLÒRIA I HONOR

ALS MÀRTIRS DE CATALUNYA!

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 23 de setembre de 2010

MOLT BO!

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 20 de setembre de 2010

VINE A CORNELLÀ, XATO... I T'ENSENYAREM QUÈ ÉS LA INDEPENDÈNCIA!

Un hom ja comença a estar fins als daixonses d'haver d'aguantar estigmes. Ara va i el candidat verd, per immadur, l'absolut (ahahahahah) Artur Mas, diu que no hi ha collons d'anar amb una estelada per Cornellà.

A veure nen. Quan vulguis t'hi convido, i comprovaràs que a la primera línia del front, als independentistes no només no se'ns mengen, sinó que no ens tallem ni un pèl. A mi això de parlar des de la rereguarda nacional em fa molta gràcia. Per no dir pena.

Sí, és cert que tenim obstacles que en altres comarques no són tan enutjosos de superar. Però l'obstacle més gran que hem de superar és haver d'aguantar les estigmes sobre Cornellà, en particular, i el Baix Llobregat en general. Que si territori comanxe, que si Bronx, et tutti quanti. Saps que et dic, que allò que més mal fa és que siguin altres independentistes o catalanistes més o menys coherents els que hi caiguin de quatre potes en aquesta actitud.

Però tranquil, jo suposo que tu, envoltat d'Alejos, Borjas, Sofias, Felipes, Alfonsos i altra fauna dels barris alts de BCN, et deus trobar a la teva salsa. M'hi jugo un pèsol que el dia de la victòria, la gent de Cornellà, un bon grapat d'ella si més no, estarà en el bàndol triomfant, i per contra els teus amiguets ecspanyolets, sortiran de pet cap al km. O -a no ser que es transmutin en catalanistes de tota la vida per seguir xupant del rotllo, que de fet és el que han mamat des que els van parir. I llavors diran allò tan brutal de Independencia, o sea, no? que tan genialment ha teoritzat en Benplantat.

Arturet, no et tallis, i baixa a Cornellà, home! ... encara que sigui per veure com els independentistes (foto) et passem la mà per la cara.

Etiquetes de comentaris: , ,

L'AGUSTÍ I EN QUIM

PRIMER APLEC INDEPENDENTISTA,
ARENYS DE MUNT,
12 DE SETEMBRE
DOS PATRIOTES DE PEDRA PICADA

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte, 18 de setembre de 2010

DEMANA PERDÓ, MONTY, DEMANA PERDÓ!

Les declaracions de Montilla i altres sequaços sociates estan donant ales al terrorisme ecspanyol. A la campanya permanent d'extermini de la catalanitat al País Valencià, feta amb la connivència de CiU i del tripartit (ERC inclosa, naturalment), tal i com s'ha demostrat amb el tema de TV3, on l'atac als patriotes ja és un fet tant normal i quotidià com la informació metereològica, ara cada cop més la fera ecspanyola es desacomplexa a la CAC. Talment sembla que els ecspanyols s'han dividit la feina: el PP s'encarrega del País Valencià, les Illes i la Franja i el PSOE del Principat. L'objectiu, naturalment, és arribar a la solució basca, és a dir, el gran pacte PP-PSOE per emparar-se de les institucions autonòmiques i procedir a la tan desitjada harmonització autonòmica en la línia de la famosa Llei Orgànica de principis dels vuitanta, filla directa del 23F, per cert.

Primer va ser l'Iceta, que va afirmar en un to ben marcial que combatrem l'independentisme (els sociates). En les darreres setmanes s'hi van posar a cor què vols. En aquesta estratègia, el nacionalisme esportiu dels ecspanyols hi juga un paper determinant. Per Ecspanya, l'esport s'ha convertit en l'únic referent que els permet treure pit, atesa la seva desastrosa situació econòmica i consideració a nivell internacional. Talment com els països totalitaris, que fan de l'esport la seva raó de ser. Com la ja desapareguda Iugoslàvia, per cert, una veritable potència del bàsket a nivell mundial... abans de saltar feta miques.

Recordo en aquest sentit, que les darreres declaracions d'en fatxa del Samaranch van ser la necessitat de crear un Ministeri de l'Esport i fins i tot va suggerir qui n'havia de ser el titular, l'inefable Jaime Lissavetzky, un fanàtic ecspanyol dels de la vella escola.

Però en les darreres dies, qui ha menat l'ofensiva ecspanyola ha estat directament, el propi Montilla, conscient que el PSOE l'assetja amb Chacóns i Corbachos.

Montilla ha decidit convocar les eleccions el 28N, el mateix dia que el Barça-Madrid. Això no és cap casualitat, naturalment. Des de la seva òptica, un Barça-Madrid és la quintaessència de l'espanyolitat, l'orgasme de la millor lliga del món -una mentida com una casa de pagès, tothom sap que és l'anglesa, tot i no jugar-hi el Barça que és encara, fins que el Sandrusko ho esguerri, el millor equip del món, a anys llum de qualsevol altre equip de la LFP. Em jugo un pèsol que tota la campanya electoral sociata associarà el seu discurs a una metàfora de l'enfrontament entre el Barça/ZP/PSC-PSOE amb el Madrid/Aznar i Rajoy/PP. Un pèsol.

Però atès l'avanç incontestable de l'independentisme, en Montilla s'ha vist en la necessitat de fer un pas més endavant. I no només s'ha negat a demanar perdó per no ser independentista -un reconeixement infantil de qui es veu cada cop més assetjat- sinó que ha afirmat que la independència seria la decadència. Resultat immediat: uns terroristes ecspanyols cremen una estelada penjada d'un edifici on se celebrava un acte independentista amb, diuen, centenars d'assistents. Un acte criminal que hauria pogut acabar amb una tragèdia. Però és clar els actes terroristes ecspanyols, com la merda a la muntanya, no fan pudor. No són noticiables. No mereixen una investigació a fons. L'Audiència Nacional no enviarà els Mossos -i aquests perdran el cul per obeir-la- enlloc. La Vanguardia, El Periódico, TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, callaran com el que són.


Pels ecspanyols, el kilo de català té un preu infinitament inferior al kilo d'ecspanyol. (Recordo que la sentència del TC sobre el nyap, titlla els catalans de subgènere dels espanyols, així amb dos collons). Perquè ells no són racistes. A més tenen interioritzat que si ja han matat una vegada un President de la Generalitat -i un del Barça, per cert- els poden matar una altra vegada, i no passa res. Que això s'enganxa, diuen determinades teories criminològiques. El difícil és el primer. Després és bufar i fer ampolles.

És per tot plegat que en Montilla, si fos mínimament decent, hauria de demanar perdó. Perdó per no ser independentista. Perdó per voler la decadència de la terra que, sense ser-ne natural, li ha permès arribar on ha arribat -fet que hauria estat impossible als Estats Units, per cert.

Però no ho farà pas. Ja ho sé. No sóc tan il.lús. De fet, ell i sobretot la seva dona, en surten molt beneficiats de la dependència de Catalunya respecte d'Ecspanya, com és públic i notori. Farà tot el contrari. En Montilla i els seus sequaços, amb la col.laboració de les seves crosses, naturalment, jugarà a excitar l'ecspanyolisme més barroer, a estendre el terror a l'independentisme, amb la col.laboració del PP i dels C's, que en això van units i prietas las filas, per descomptat. Fins i tot és possible que en Duran i Ecspanya i els seus boys and girls (Ortega-Espadaler-Pelegrí-Castellà), els donin un cop de mà. I no ens oblidem del sòmines absolut d'en Mas, que darrerament sembla inclinar-se per teoritzar com han de ser els estats del segle XXI, sense tenir-ne ni punyetera idea, per cert.


En definitiva, cal preparar-se per les atzagaiades que cauran, que ja cauen, en el camí cap al 28N. Aquest divendres passat, Reagrupament va realitzar en un sol dia 1o actes! I aquest dissabte he participat en una graellada amb els companys i companyes de Sant Just Desvern, una trobada entranyable i molt reeixida, malgrat la meteorologia. Aquest és el camí!

Tenim l'oportunitat d'aconseguir trencar aquesta deriva cap a la decadència que representa continuar sota la dependència d'Ecspanya. Només depèn de nosaltres, dels catalans i les catalanes. I de ningú més.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

LA GENT JA HO TÉ CLARRRRR!

divendres, 17 de setembre de 2010

LA FOTO QUE ALTERA ABSOLUTAMENT ELS ECSPANYOLS

ARA SÍ TOCA.
ARA TOCA INDEPENDÈNCIA!


dilluns, 13 de setembre de 2010

11 de SETEMBRE 1984

Foto publicada a la portada del diari El Pais, el 12.09.84.
On és el Wally?
(com passen els anys!)

PLAÇA CATALUNYA, 10 DE SETEMBRE....

Amb el permís de Caja Madrid (... o no)!

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 12 de setembre de 2010

UN VOT INDEPENDENTISTA A CiU ÉS IGUAL A UN VOT LLENÇAT A LA PAPERERA



Nova causa al Facebook que cal promocionar. La veritat només sentir al mileurista d'en Duran, a l'Ortega, al príncep Recoder o al nen Vila -per no parlar dels boys Espadaler-Pelegrí-Castellà, et fan venir basques.


Tot independentista convergent ha de saber que ara sí toca... ara toca Independència.

dissabte, 11 de setembre de 2010

Canvi de Nom - The Land of Graccus

Per raons diverses, he decidit canviar de nom aquest modest i humil bloc. I trio aquesta data tan assenyalada per fer-ho.


Acabo de tornar de l'Ofrena Floral a la tomba de Rafel de Casanova a Sant Boi, on he tingut l'honor de portar la Bandera Negra de Combat de Catalunya.



I ara cap a l'Homenatge al General Moragues a Barcelona.



Visquin els Màrtirs de Catalunya!

Bona Festa Nacional a tothom!

EN TREMOSA, EL "MILEURISTA" DURAN I ELS ALTRES

CiU en les darreres hores ha tornat a perdre una oportunitat per demostrar que és una formació digna i ferma. Arran les declaracions més que assenyades de l'eurodiputat Ramon Tremosa sobre el franquisme sociològic -per cert, expressió utilitzada en diverses ocasions en aquest humil i modest bloc- i en Montilla, s´ha aixecat una polseguera sobretot a can sociata que demostra que l'eminent economista no anava gens desencaminat.

Però que aquests reaccionin és lògic i esperable. El que m´ha produit vergonya aliena és l'actitud covarda, feble, i acomplexada dels principals tenors convergents. Començant pel propi Artur Mas i seguint per l'inefable mileurista d'en Duran i Lleida -perquè cada dia paga 1000 euros per la seva suite d´hotel madrilenya, no us penséssiu pas. Per la seva banda, també ha sortit per la cantonada en Recoder, i al fons a la dreta, algú ha dit que ha vist el nen Vila, dient de les seves. Les garrotades, també han caigut de l'espardenya mediàtica, sempre atents a oferir noves glòries als seus amos.


Un cop més es demostra que aquesta gent són veritables presoners mediàtics de Madrid, perquè reaccionen als estímuls que hi provenen, abdicant de la perspectiva catalana. Amb uns líders tan porucs, en Tremosa, al qual conec personalment, no hi té res a fer.

Jo, Ramon, et suggeriria que fessis un canvi d'aires. La teva vàlua es malbarata dins d'una formació que t´ha tractat quasi com si fossis un perillós terrorista, tu, que fas de la moderació, que no de la covardia, un dels teus més evidents signes d'identitat política.

A hores d'ara, precisament d'ofertes que et plaurien no anem precisament escassos. Si bé, és obvi que la teva predilecció per les coses serioses i ben fetes, et portaria sense cap mena de dubte a escollir la més sòlida i coherent...

L'independentisme necessita gent que planti cara de forma desacomplexada. Recordem que l'Iceta a llançar ara fa unes setmanes la seva particular croada o jihad -trieu la que més us agradi- a combatre l'independentisme, i en això estan.

Els hem, no només de plantar cara, sinó derrotar-los i fer-los córrer amb la cua entre les cames. I en Tremosa, i ja ho vaig escriure en el seu moment, és un actiu que està cridat a jugar un paper capdavanter, com també ho estan en Carles Móra o l´Enric Canela. actualment.

Ànims, Ramon.

PD. Ep! Bona Diada a tots els lectores i lectors d´aquest humil i modest bloc!
PD2. Aquest post no hauria estat possible sense la teva col.laboració.....


Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

diumenge, 5 de setembre de 2010

UN POKER A IGUALADA!

Acabo de tornar d'Igualada, on he passat tot el dia amb reunions (Junta Directiva, Coordinadors), un acte públic al centre de la ciutat i la inauguració del local de Reagrupament.

Ha estat una jornada ben profitosa que s'ha desenvolupat en un clima de satisfacció i complaença molt, però que molt generalitzat. Llegir un determinat diari, avui, et transmetia un bon rotllo imprescindible per començar una setmana que es presenta clau.

I després... després, el magnífic article d'en Cardús. Sublim.

Tanmateix, no val a badar. Un cop desarticulat el muntatge aquest que ens ha tingut entretinguts els darrers dies, ara és hora de treballar. I la feina a fer és molta. I les sorpreses que es preparen, us ho prometo, seran de traca i mocador.


Però el que més m'ha agradat de tot plegat ha estat veure i sentir les intervencions de persones com la Rut Carandell, en Joan Carretero, en Carles Móra i sobretot, la primera com a reagrupat, convicte i confés, de l'Enric Canela. Una intervenció genial, de matrícula d'honor... En Canela ens donarà molts moments de glòria, no en tingueu cap dubte. També m'ha fet molta il.lusió saludar l'Agustí... i tants i tants altres companys.

Avui, més que mai....

dissabte, 4 de setembre de 2010

DES DE L'APPLE STORE ESTANT...

Escric aquest post des d'un dels McBook Pro del primer Apple Store català que avui s´ha inaugurat a La Maquinista. Una passada de gent, i un local enorme i molt ben cuidat, estil Apple, per descomptat.


Com es diu en anglès... "A must..."


La millor notícia d'avui, sense cap mena de dubte :-)

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 3 de setembre de 2010

"EL MOMENT ZEN" A LES LLIBRERIES (3r anunci)

Continua la distribució per les llibreries del país del meu darrer llibre El Moment Zen. La Independència des de la xarxa (2009). El llibre també es pot adquirir per la xarxa, anant a l’adreça web (www.lulu.com).

Al llarg de les properes setmanes també es faran diverses presentacions, amb l’ajuda d’amics i companys, en ciutats i pobles del país.

Propera presentació: Llibreria La Tralla de Vic, el 29 d'octubre.

El Moment Zen és un recull de posts que vaig publicar al llarg de l’any 2009 en aquest modest i humil bloc. I el seu preu és de 15 euros!


De moment les llibreries on es pot trobar són:

- Laie CCCB (la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), carrer Montealegre, 5 , de Barcelona

- Llibreria Medios, carrer Valldonzella, 7, de Barcelona.

- Llibreria Proa, carrer Rosselló,212 , de Barcelona.

- Llibreria Ona, Gran Via de les Corts Catalanes, 654 de Barcelona.

- La Central, carrer Mallorca, 237 de Barcelona

- Laie Pau Claris, carrer Pau Claris, 85 de Barcelona

- La Central Raval, carrer Elisabets 6, de Barcelona.

- Llibreria Catalonia, Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona

- Robafaves, carrer Nou, 9 de Mataró

- Llibreria El Set-ciències, carrer de Josep Anselm Clavé, 9 d'Arenys de Mar

- Llibreria Catalana, Plaça Joan Payrà, 7 de Perpinyà

- La Tralla, carrer de la Riera, 5 de Vic

Atenció: NO el trobareu a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , ,