dimarts, 31 de juliol de 2012

DE LA SUPERCOPA DE CATALUNYA

El Sandrusko s´ha tornat a abaixar els pantalons. És el que passa amb aquests dependentistes, que no són de fiar. Jo mai posaria res que m'importés a les mans d'un dependentista, perquè segur que em trairia.

A veure si ens entenem. Tot aquest merder de la Supercopa de Catalunya, s'inicia quan la Federació Catalana de Futbol (FCF), decideix canviar-ne el format i que a partir d'ara sigui disputada només pel Barça i l'Espanyol. La resta d'equips catalans jugaran una altra competició al marge.

Però això què és? Potser és que la FCF està en mans dels pericos? Però com es menja això? I és que el nou format de la Supercopa, naturalment, a qui més afavoria era a l'Espanyol, que d'aquesta manera es posava a l'alçada del Barça. I això, naturalment és una bajanada. No hi ha res més miserable que el mediocre que vol fer trampes per posar-se al nivell de l'excel.lent. I l'Espanyol, tota la seva puta vida, és un anar contra el Barça. Tota la seva puta existència és fer mal al Barça. O intentar-ho. És una vida trista, mediocre, indigna, que no mereix ser viscuda, però que ells ja s´ho faran.

Els pericos són una secta que intenten emparar-se del poder esportiu, de les federacions, i també de les televisions.

No els hem de fer puto cas. Hem de passar d'ells com de la pesta. L'únic que hem de fer és derrotar-los, i després allunyar-nos d'ells com si fessin pudor de merda. I oblidar-nos-en. Perquè en un món bonic, ells no tenen lloc. Són ronya.

Per això em sembla increïble que ara, a més a més, pretenguin imposar l'esquadra del Barça que ha de jugar amb ells. Per ser justos, i per posar-se al seu nivell, el Barça hauria de contractar uns quants reclusos de la Model, Quatre Camins o Can Brians. Llavors sí, que estarien al mateix nivell.

Però és clar, el Sandrusko, finalment, ha cedit i ara sembla que jugaran el 26 de setembre. Parlant de merdes...

Etiquetes de comentaris: , ,

CATALANOFÒBIA MADE IN SPAIN?



THE GUARDIAN, 24.07.2012
L’incendi de l’Alt Empordà ha desfermat una violència catalanòfoba a la xarxa, sobretot via Twitter. Cap novetat en el front de ponent. La catalanofòbia és un component medul.lar del pensament polític espanyol des de fa segles. L’únic que ara s’adapta a les innovacions tecnològiques corresponents.
Però si el foc ha desfermat la bèstia, preparem-nos per quan el govern Mas demani el rescat a Madrid, com ja ha fet en Fabra al País Valencià. Això que qui és robat, espoliat, demani un rescat al lladre, tindria la seva gràcia, si no és que fa plorar. De ràbia, és clar. Però són les contradiccions pròpies dels dependentistes. Passa que ens arrosseguen a tots.
Però el més humiliant, és que davant d’aquest escenari, el president Mas, en el darrer ple del Parlament, en comptes de fer una crida al poble que és qui el va escollir -de forma indirecta-, al poble català, naturalment, va i sense tallar-se un pèl, fa una crida a la rebel.lió… de la resta de comunitats autònomes de l’Estat. La majoria de les quals, per cert, estan governades pel PP. Es pot ser més inepte? O més somniatruites en política? O més cínic? Es pensa que les farà revoltar contra Madrid? Però ens pren per imbècils, als catalans?
La seva feblesa, per cert, és la que dóna ales als moviments més desacomplexadament espanyolistes. Com el cas d’en Josep Piqué, que des del Cercle d’Economia està fent una feina de sapa contra Mas de dimensions siderals. O la colla aquesta del Barcelona Global, que s’acaben de despenjar amb un informe, on diuen que el català és un obstacle per la imatge global de Barcelona -que no Catalunya.
Hi ha doncs, una catalanofòbia made in Spain… però també hi ha una catalanofòbia made in Catalonia. I aquesta cada cop es desacomplexa més a mesura que el govern Mas es baixa més els pantalons davant de Madrid.
I això no fa més que posar Catalunya de genolls davant d’Espanya.
NOTA: Post penjat al DGS, 25.07.2012

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dilluns, 30 de juliol de 2012

VIVA HONDURAS!!!


REPÚBLICA D´HONDURES, independent des del 15 de setembre del 1821

MOLTES GRÀCIES!



Etiquetes de comentaris:

TERRA CREMADA ...

(FOTO DE JORDI BORRÀS)



... LA MÉS GENUÏNA METÀFORA DEL GOVERN DELS MILLORS ... XIMPLES!!!

Etiquetes de comentaris:

diumenge, 29 de juliol de 2012

UNS CRACKS, ELS KURDS!!!

KRG forces prevent Baghdad troops from reaching Syrian border



Davant el desastre que representa el govern titella de la CAC, ja a hores d'ara dirigit de facto pel 130è president de la Generalitat, Cristobal Ricardo Montoro Romero, sempre engresca veure que altra gent fa les coses ben fetes.

Avui, tot preparant un article, he llegit que el Govern del Kurdistan Meridional, és a dir, de l'Iraq, un govern autònom des del 1992, ha impedit que la 10a divisió iraquiana s'emparés d'un pas fronterer entre Iraq i Síria,  que separa també el Kurdistan sirià de l'iraquià. Concretament ha estat la 8a Brigada Peshmerga que ha impedit els soldats enviats per Baghdad arribar a la seva destinació. Segons el responsable de la seguretat kurda, la presència dels soldats era sobrera atès que a la zona ja hi ha els seus homes i la policia de frontera. També ha recordat que la zona és objecte de discussió entre el govern kurd i el de Baghdad, per la qual cosa, la presència militar podria desestabilitzar-la. Com podeu veure igualets que el govern del millors ximples, que encara no seuen bé, després de la darrera enculada.

Per cert, el govern del Kurdistan Meridional (KRG), a diferència del de la CAC, neda amb una superabundància de recursos gràcies als jaciments de petroli del país, que ha atret l'interès de les principals companyies petrolieres del món... i l'ira del govern de Baghdad, que hi vol fotre cullerada. Igual, igual que els ximples de la Plaça Sant Jaume.

(En la foto Peshmergues del govern kurd... em penso que aquests no es preocupen per si els iraquians entraran al seu "complex Egara")

PD. Acabo de trobar un vídeo, Al-Jazzera ja en parla:





Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 28 de juliol de 2012

US PRESENTEM EL NOU PRESIDENT DE LA GENERALITAT


Gràcies al govern dels millors... ximples, el senyor Cristobal Montoro, és a hores d'ara el 130è President de la Generalitat de Catalunya. I tot sembla indicar que romandrà en el càrrec mentre molts catalans i moltes catalanes continuïn llevant-se ben d´hora, ben d´hora al matí, continuïn no posant excuses ni fent retrets (sobretot als governants), i continuïn treballant de valent (sobretot per pagar l'espoli fiscal). Llavors sí, llavors serem un país ... que senzillament... no serà perquè ens hauran asfixiat de forma premeditada i amb el vist-i-plau de centenars de milers de catalanets i catalanetes que després de quatre anys d'anar de patriotes, quan toca, continuen votant per la dependència.

Etiquetes de comentaris: ,

COMENCEM BÉ ...



London 2012: Japan shock Spain with Yuki Otsu's Hampden winner





Japan wins historic victory over Spain in men's soccer



Etiquetes de comentaris: , ,

divendres, 27 de juliol de 2012

GENIAL !!! (AWESOME)





(I ara què dependentistes... voleu continuar fent el ridícul i salvant aquest llast que ens arrossega a la pobresa més extrema?)

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 26 de juliol de 2012

EL COMPLEX EGARA


Fins fa unes hores, parlar del complex Egara era referir-se al quarter general de la Policia de la Generalitat de Catalunya-Mossos d’Esquadra. Tal i com el defineix l’entrada a la wikipèdia. Una entrada que està actualitzada, en el moment que escric aquestes ratlles, a 5 de juny. És a dir, que fa més d’un mes que no s’actualitza. Arran dels darrers esdeveniments, suposo que caldrà actualitzar-la, amb l’entrada d’un jutge espanyol acompanyat d’una troupe de polis,  igualment espanyols. S’hi van tirar 5 hores (de les 11 del matí fins a les 4 de la tarda de dilluns, 16 de juliol) i tot arran d’un informe presentat pel sindicat ultraespanyolista Manos Limpias (quin tip de riure).
Es tracta, no cal dir-ho, de l’enèssim insult que els espanyols llencen cap als autonomistes, volent deixar molt clar que ells són els qui manen i que poden fer el que els rota. Fins i tot, que un simple jutge espanyol entri al cor del gran bunquer de la policia catalana. Això crea una sensació, ben certa, que l’autonomia catalana no és res més que paper mullat. I d’aquí a la deslegitimació de l’autonomia, només hi ha un pas.
Els espanyols, sobretot després del pacte sobre la reforma constitucional darrera, han comprès que ja són els amos del carxofar, i que ja poden deixar tirats al Duran i Lleida i tota la seva colla. I en conseqüencia, cada cop actuen amb més fatxenderia, perquè saben del cert que CiU mai trencara amb l’ordenament político-institucional actualment vigent.
És quelcom que cal tenir en compte i actuar en conseqüència.
Ara quan es parli del complex egara, segurament ens referirem a una reacció que el malalt té, quan la seva cara es queda de pasta de boniato, arran de la darrera presa de pèl dels espanyols i de la darrera baixada de pantalons dels polítics dependentistes.

NOTA: Penjat inicialment al DGS, 18.07.2012

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 24 de juliol de 2012

LECTURES D'ESTIU (i en van...)

Ja és un costum d'aquest modest i humil bloc, anunciar les lectures d'estiu. En aquesta estació aprofito per llegir sobretot novel.la, ficció. Cosa que no faig la resta de l'any.

Enguany segueixo aquesta premissa a mitges. Ja fa uns dies, dues setmanes, que he començat el Jo confesso d'en Jaume Cabré. Un totxo de quasi 1000 pàgines, de les quals ja en porto llegides, a mig gas, unes 200. M'està agradant, tot i que potser en comparació amb la genial Les veus del Pamano, encara no m´ha acabat d'enganxar del tot. Hi noto un evident canvi de registre, sobretot en el fet que es passa de la 1a persona a la 3a en un tres i no res. També l'autor salta d'un segle a l'altre com si no passés res. Dit això, de moment m'agrada bastant, però encara no m´ha seduït. Potser a la pàgina 350 o a la 543 o, si arribo, a la 817. De moment, endavant les atxes!

L'altre llibre que llegiré, espero que tingui temps, és la biografia d'Steve Jobs de Walter Isaacson. Naturalment, no estem davant d'una obra de ficció. Però tot i així, penso que val la pena conèixer a fons, aquest personatge que ha revolucionat les nostres vides. En la versió normalitzada, of course, de Rosa dels Vents.

Si tinc temps, ho dubto, encara podria llegir alguna de les darreres novel.les d'un altre dels clàssics de la meva llibreria, en Ferran Torrent. Però si no pot ser, ho deixaré pel proper any.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

APPLE PASSEIG DE GRÀCIA, DISSABTE INAUGURACIÓ


Avui he passat per Passeig de Gràcia número 1, cantonada Plaça Catalunya, i he comprovat que tot està a punt per a la Inauguració de l'Apple Store. El dissabte, encara que sigui a empentes, no hi faltaré (i si puc, és clar). Serà tan ple com la cua que hi havia avui per fer una foto com aquesta. M´ha costat evitar totes les guiris del món mundial que posaven davant de la poma gaudiniana, per tal que el seu guiri corresponent, els fes la foto, com aspirants a models, amb una cama lleugerament doblegada i amb el dit assenyalant-la.

Però ho he aconseguit.

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 22 de juliol de 2012

«EL GOVERN DE LA GENERALITAT AGENOLLA CATALUNYA DAVANT D'ESPANYA»

RCAT constata que Catalunya està a punt de ser totalment intervinguda per l’Estat espanyol




La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida aquest dissabte al Centre Cívic Cabot i Barba, de Mataró (Maresme,  vol alertar la ciutadania de Catalunya de les doloroses conseqüències que suposarà per a Catalunya acollir-se al rescat econòmic votat pel PP amb el suport de CIU el passat dijous.

El govern de la Generalitat no està explicant les veritables conseqüències del rescat programat  tot i que estan totalment reglamentades i descrites en la norma aprovada. 

Les conseqüències d’acollir-se al rescat són:
  1. Espanya passarà a decidir el 100% de la despesa de la Generalitat i del destí dels impostos als catalans.
  2. Els terminis de pagament dels deutes públics i el seu ordre de liquidació ja no serà decidit pel govern de Catalunya
  3. Es prioritzarà el pagament dels deutes de la Generalitat amb l’estat i no els que deu la Generalitat per als serveis dels seus ciutadans.

Per això, la JDN de Reagrupament reprova l’actitud mesella i poc transparent de l'actual Govern de la Generalitat i li exigeix que es planti i defensi les competències de la Generalitat fins a les últimes conseqüències. Tal com ha manifestat el president, Joan Carretero, la realitat és que «el Govern de la Generalitat agenolla Catalunya davant d’Espanya».





Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 19 de juliol de 2012

GUERRA A EXTERIORS


Com no podia ser d’una altra manera, la política internacional, els afers exteriors, de la Generalitat de Catalunya, del govern titella que patim, s’està convertint cada cop més en una àrea preeminent. No és cap casualitat, òbviament. A qualsevol observador mínimament intel.ligent no se li escapa que davant del bloqueig que representa el govern de Madrid, i l’autisme del principal partit de l’oposició al Parlament del parc -bé això de principal és un eufemisme, perquè és una veritable olla de grills- la polítca exterior és l’ùnic àmbit on es pot córrer i fer feina. I també, perquè la pròpia dinàmica mundial, global, porta a qualsevol govern que vol sobreviure, a obrir-se al món. No debades, els espanyols volen evitar de totes totes, que Catalunya tingui una presència directa al Món, ni que sigui en la més mínima disciplina esportiva o associació gastronòmica.
Aquesta rellevància de la política exterior, l’està convertint, paradoxalment, en un autèntic front de guerra entre Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, que no paren de sortir i de fer un pols a veure qui el rep amb més pes polític. He de dir que, com a mínim, aquest pols va pel bon camí, ja que no es perd el temps amb polítics espanyols o, encara més, de les autonomies, que són una colla d’analfabets funcionals.
Que la política exterior cada cop compti més en la dinàmica del govern català és molt positiu. Han entès que els espanyols estaven utilitzant el món per atacar Catalunya, sobretot des de la premsa internacional, i han reaccionat. Molt bé. Ara, com sovint passa, els dos galls de panses que són Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, no paren de picar-se mútuament, a veure qui mana més.
De fet, ens trobem en un escenari al.lucinant. Un President d’un Govern que és constantment qüestionat per un diputat espanyol, que a l´hora participa en les reunions del Govern, sense ser-ne membre. I no només per ell. Fa poques setmanes vam assistir a una situació kafkiana: el delegat del govern a Madrid es va passar per l’arc del triomf la seva dependència del govern i va fer unes declaracions polítiques que incidien en la dinàmica política interna del govern… i no se’l va destituir de forma immediata… perquè és un home d’en Duran.
I és que el Duran és qui ha teixit tota la política exterior del govern català, posant els seus peons en la majoria de delegacions de la Generalitat a l’exterior -per sort, no en totes. I qui ha triat els principals càrrecs orgànics de la Secretaria d’Afers Exteriors. Duran d’aquesta manera es volia garantir el control de la política exterior catalana. Per acabar-ho d’adobar, ell mateix, en tant que President de la Comissió d’Exteriors del Congreso de Diputados espanyol, aprofita aquesta plataforma per viatjar arreu del món i fer molts contactes. Si com a mínim servissin per promoure la Independència… Però em sembla que no va cap aquesta direcció, oi?
I què fa en sòmines de l’Artur? Recordo, quan encara era a l’oposició, unes declaracions seves que anunciava que crearia una conselleria d’exteriors si arribava al govern. Era una proposta engrescadora. Però que naturalment, va ser la primera en ser eliminada per les pressions conjuntes dels sociates i dels peperos, i amb l’argument, sempre adient de la crisi econòmica mundial. Però sòmines, quanta més crisi global, més presència global és necessària per combatre-la! Però res, de conselleria es va passar a una secretaria. Aquesta es va posar de forma immediata a desmuntar la política exterior de l’anterior administració, que potser era l’ùnica àrea on s’havien fet coses positives, com el Pla d’Acció Exterior, que avui està totalmende desaparegut en combat. I no només això, també es va dedicar a desmuntar les delegacions a l’exterior, a tancar-ne alguna, congelar-ne moltes, i nomenar nous delegats addictes, tant que fins i tot algun és familiar proper d’un membre del govern.
L’ensarronada ha estat tan gran que sembla que darrerament, l’Artur Mas s’ha posat les piles i ha recorregut a la vella estratègia pujolista dels viatges presidencials acompanyats amb dotzenes d’empresaris. Primer el Marroc, Massachussets i Nova York (sense arribar, però, a Washington), ara Portugal… sembla que ara el president reaccioni i vulgui marcar paquet també en política exterior. De totes maneres, cal que pari compte que no li passi com a molts governants del tercer món que no acostumen a sortir mai del seu país perquè tenen por que durant la seva absència, algú els robi la cadira i de passada el càrrec. I és que, si us fixeu, sempre que en Mas és fora, en Duran o els seus acòlits, en fan alguna de grossa.
La pregunta és: Hi ha alguna manera racional d’organitzar la política exterior de la Generalitat sense que es donin mil batalles internes entre els homes d’en Mas i els homes d’en Duran? Hi ha alguna manera de no semblar uns esclaus dels designis del govern espanyol, i de la seva voluntat d’acabar amb la presència exterior de la Generalitat?
La resposta, òbviament, és que sí, i passa per reforçar la presència internacional de Catalunya al Món, com a recurs per combatre la crisi mundial, i naturalment per donar-nos a conèixer com a nació que, més aviat que tard, aprovarà una declaració d’Independència i es convertirà amb una nova oportunitat per fer negocis, sense el llast que representa l’espoli espanyol.
NOTA: Post penjat al DGS, 11.07.2012

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 15 de juliol de 2012

REUNIÓ REAGRUPAMENT I CUP


La CUP i Reagrupament valoren positivament el primer any de treball conjunt a l'Ajuntament de Girona i exploren vies de col·laboració futures
En representació del secretariat nacional de la CUP: Marc Sallas i Adam Majó.
En representació de la junta nacional de Reagrupament: Joan Carretero, Roger Granados, Carles Bonaventura i Esther Ponsa.

Aquest divendres 13 de juliol ha tingut lloc una reunió entre una delegació del secretariat nacional de la CUP i una altra de la junta nacional de Reagrupament Independentista al municipi de Sallent per fer una valoració del moment polític actual i explorar possibles vies de col·laboració en el futur.



La trobada, que ha durat prop de tres hores, ha transcorregut en un ambient de gran cordialitat i s’ha arribat als següents

Punts d’acord:
  1. Valorem positivament l’experiència d’un any de col·laboració entre la CUP i RCat a la ciutat i a l’Ajuntament de Girona.
  2. S’estudiarà la possibilitat d’estendre aquesta col·laboració a altres municipis en un futur. RCat donarà plena llibertat a les seves executives locals i comarcals perquè pactin amb qui creguin convenient a cada municipi amb vista a establir aliances en els comicis locals del 2015, també amb la CUP allà on sigui possible, que és un força emergent en el món local.
  3. La CUP i RCat ens manifestem en contra de la decisió del govern espanyol de reduir el nombre de regidors un 30%. Creiem que aquesta mesura no es traduirà en cap estalvi significatiu, ja que molts regidors de pobles petits ni tan sols cobren, i que perjudicarà la pluralitat i representativitat de les diferents forces polítiques catalanes als consistoris.
  4. Denunciem que aquesta mesura tan sols té com a objectiu treure poder polític als ajuntaments per reforçar les diputacions. En aquest sentit, considerem que el govern espanyol envaeix la sobirania de la nació catalana en imposar aquesta decisió i encoratgem les institucions del nostre país a manifestar-s’hi obertament en contra. Pel que fa a les diputacions creiem que són uns ens que formen part de l’administració espanyola i que han de desaparèixer.
  5. Tant la CUP com RCat considerem que les polítiques d’estalvi en el món local s’han de basar en la limitació i reducció dels sous de molts alcaldes i membres dels equips de govern de molts municipis i en l’eliminació dels càrrecs de confiança i de designació directa, no en la reducció del nombre de regidors.
  6. Aquestes mesures s’han d’incloure en una llei de regeneració democràtica i transparència que ha d’afectar l’àmbit municipal i també tots els àmbits de l’administració i les institucions catalanes per lluitar contra els casos de corrupció, el finançament il·legal dels partits i altres formes d’aprofitament i excessos presents en l’administració pública.
  7. Tant la CUP com Reagrupament denunciem la política de retallades que porten a terme tant el govern espanyol com el català, les quals atempten contra els drets de les classes populars i contra àmbits clau de la nostra societat: la sanitat, l’ensenyament, l’administració pública, la cultura, etc.
  8. La CUP i RCat afirmem que no es poden fer pagar als ciutadans catalans els errors i els excessos comesos pels governs, les entitats bancàries i els grans lobbys de poder polític i econòmic, i les conseqüències que té sobre la nació catalana l’espoli fiscal al qual ens sotmet l’Estat espanyol des de fa anys, que empobreix la nostra societat, impedeix el nostre creixement i desenvolupament com a nació.
  9. La CUP i Reagrupament considerem que la negociació amb l’Estat espanyol d’un “pacte fiscal” és un camí sense sortida i pot representar una nova frustració per al poble català, igual que en la negociació del nou estatut. Totes dues organitzacions considerem que l’única alternativa a l’actual situació és la independència.
  10. La CUP i RCat denunciem el doble llenguatge de CiU, que per una banda dóna suport i participa en determinades campanyes i mobilitzacions independentistes però que en la política institucional i del dia a dia té com a aliat el PP, el principal enemic de l’independentisme a Espanya i als Països Catalans.
  11. La CUP i RCat, davant les sentències de diferents tribunals contra la llengua catalana i davant els atacs a què el Partit Popular i altres formacions sotmeten la llengua pròpia dels Països Catalans arreu del territori, refermem la nostra ferma defensa del català i deixem clar que no permetrem cap pas enrere en el procés de normalització lingüística.
  12. Davant els atacs de què són víctimes els treballadors de l’administració pública per part dels governs espanyol i català, la CUP i RCat continuem defensant la figura del treballador públic, tot i els intents de formacions com CiU i el PP per desprestigiar-la.
  13. La CUP i RCat també estem al costat de tots aquells treballadors autònoms, del petit i mitjà comerç, de les cooperatives... que al llarg de la història han estat la base del model econòmic català i que ara estan seriosament amenaçats per la política depredadora i impositiva del govern espanyol, per les retallades, per les conseqüències econòmiques de l’espoli fiscal i per la nul·la ajuda de les entitats bancàries.
  14. La CUP i RCat, tot i tenir clares les nostres diferències en l’aspecte ideològic, ens comprometem a treballar conjuntament en tots els àmbits en què sigui possible i a afavorir la unitat d’acció de les forces independentistes amb l’objectiu d’assolir com més aviat millor l’estat propi des d’una perspectiva de progrés, justícia social i regeneració política.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

QUAN CDC TOCA A SOMETENT...


Quan CDC toca a sometent, la febrada dura fins que en Josep Antoni Duran i Lleida obre la seva boqueta de pinyó. Ara ja poden dir l'Andreu Mas-Colell, en Josep Rull i fins i tot l'ultra conservador Francesc Homs que els espanyols són molt dolents i ens tracten com a súbdits, ja, que quan passi l'esbrabavada apareixerà en Duran i Lleida, i probablement des de La Vanguardia, dirà que cal refredar la situació, que si el xoc de trens, que s'ha de pactar, que entre tots ho hem de fer tot, i aquí pau i bons aliments. 


De manera que toca posar-s´hi crema després de la darrera enculada, i tal dia farà un any. O qui enculada passa, espanya empeny. I ja està, el bon convergent oblidarà la indignació, o farà veure qua l'oblida, o més aviat, s'auto-imposarà oblidar-la, perquè si no esclataria d'indignació. I no és qüestió de posar en perill la feina del nen a la Generalitat i de la nena a La Caixa, oi?


Jo realment no sé com els han parit a aquesta fracció de la societat catalana, que sabent positivament que van cap a l'ensorrament definitiu, continuen dissimulant com si res. I haurà algú que els desenganyi i els posi davant la realitat i els commini a decidir d'una punyetera vegada? I sobretot, a deixar d'utilitzar els coixins per seure còmodament? Existeix aquest algú?


Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 11 de juliol de 2012

Crouch: «He notat que entre els empresaris creix l'independentisme»


Entrevista amb el cònsol general dels EUA a Barcelona, Greggory D. Crouch



El diplomàtic nord-americà Greggory D. Crouch finalitza aquest juliol el seu mandat com a cònsol general dels Estats Units d'Amèrica (EUA) a Barcelona. Després de tres anys auscultant la societat catalana i passant-ne informes a l'ambaixada i al Departament d'Estat nord-americà, assegura que ha percebut com l'independentisme ha crescut en totes les capes socials, es mostra preocupat pels discursos xenòfobs que comencen a aparèixer al país i valida l'ús del català a l'escola com a eina de cohesió social i per fomentar la integració dels immigrants. "De fet, nosaltres creiem el mateix amb l'anglès!", exclama.

Crouch ja està fent les maletes i acomiadant-se dels contactes que ha fet durant aquests tres anys, per anar-se'n al Congrés nord-americà, a Washington DC, per treballar a l'oficina d'un senador. Des de més de 6.000 quilòmetres de distància, assegura que continuarà tenint un ull posat en el debat Catalunya-Espanya.

- Durant els tres anys en què ha estat cònsol, ha detectat un cert grau d'antiamericanisme en la societat catalana?

- Mai no he trobat cap tipus d'antiamericanisme. M'he trobat que Barcelona és una ciutat molt acollidora i dinàmica, i els barcelonins i els catalans ens han fet sentir com a casa. Ens hi hem trobat molt bé.

- Un dels grans debats que monopolitzen l'actualitat catalana és la possible instal·lació d'Eurovegas a Catalunya. Percep que s'hi formulen crítiques pel fet de ser una inversió nord-americana, més enllà de si és un model d'oci adient o no?

- En primer lloc, tant l'ambaixada com el consolat som completament neutrals en tot el procés. Practiquem el que en diem la "diplomàcia econòmica": treballem molt estretament amb el govern espanyol per assegurar que les empreses americanes tinguin les mateixes oportunitats de fer inversions i de vendre els seus productes al mercat espanyol com qualsevol altra empresa... Aclarit això, jo no diria que l'oposició a Eurovegas sigui una forma d'antiamericanisme. Entenc que no tothom vol casinos o que es tenen preocupacions sobre el tipus d'inversió, però no diria que forma part de cap sentiment antiamericà.

- Bona part dels turistes nord-americans que vénen a Barcelona ho fan per agafar algun creuer. Valorarien tenir una oferta com Eurovegas?

- Potser alguns, sí. Cada any vénen gairebé 500.000 turistes nord-americans a Barcelona per embarcar-se en un creuer, i 500.000 més vénen amb d'altres fórmules. Pot ser que a una part d'ells els interessi una oferta de casinos com la que pot oferir Eurovegas, però tinc la sensació que la gran majoria vol conèixer la ciutat i la resta del Mediterrani.

- Paral·lelament al debat d'Eurovegas, un altre dels punts calents de l'actualitat catalana és el futur del català a l'escola. Fins el 2010, l'informe anual sobre els Drets Humans del Departament d'Estat parlava de "discriminació lingüística a Catalunya", però l'any passat i aquest ressalta que "amb el sistema vigent el nivell de castellà dels estudiants catalans és equiparable al que tenen els estudiants de l'Espanya monolingüe". Entenc que s'avala la immersió lingüística?

- L'idioma és un assumpte dels catalans i dels espanyols, no tenim una posició oficial al respecte. Entenem perfectament la importància de l'idioma i de la cultura per a un país. Per redactar l'informe, depenem molt de les ONG's, que ens faciliten informació sobre diversos temes, i no és una posició dels Estats Units o del Departament d'Estat. Tan sols reflectim queixes o informes que han fet diferents grups, però intentem també donar un context millor: en comptes de publicar solament les queixes, ara hem intentat donar un major context.

- Malgrat que no tinguin una posició oficial, sí que ha coincidit aquesta ampliació del context amb els anys en què vostè ha estat cònsol. Hi ha tingut alguna cosa a veure?

- L'informe s'escriu a l'ambaixada, a Madrid, però nosaltres hi participem, i intentem ampliar el context, segons els nostres contactes amb la societat civil catalana. Crec que hem fet un bon balanç entre les queixes que reporten les ONG's i el punt de vista del govern i la societat civil catalanes.

- S'ha reunit amb la comunitat educativa catalana o la plataforma Somescola.cat per parlar-ne?

- Sí. El meu equip i jo ens hem reunit amb diverses entitats de la societat civil de Catalunya per a recollir informació per als informes.

- En aquest document també s'alerta sobre l'existència de polítics amb marcats discursos xenòfobs, com Xavier García Albiol o Josep Anglada. Ho veuen com un perill potencial de cara al futur?

- Seguim molt de prop les tendències polítiques i és una cosa que hem notat, aquests discursos xenòfobs, i hem expressat les nostres preocupacions a través dels nostres informes. És un afer que seguim molt de prop.

- Per tant, els preocupa l'existència d'aquests discursos?

- Sí, com ens preocupa en qualsevol país. També vull dir que creiem que Catalunya especialment, i Espanya en general, ha fet un molt bon treball en la integració d'immigrants i de grups ètnics. En els darrers deu anys, Espanya ha rebut una onada d'immigració d'altres països, molts dels quals musulmans, i s'ha fet un treball excel·lent a l'hora d'integrar-los.

- En aquesta feina d'integració, el catalanisme reivindica el paper clau del català a l'escola per donar un "passaport lingüístic" als fills d'aquests immigrants. Comparteixen aquesta visió?

- Entenc perfectament la importància de l'idioma en ajudar a la integració d'immigrants. De fet, nosaltres creiem el mateix amb l'anglès! L'idioma aglutina la població, és summament important.

- Un tercer gran debat a l'àgora catalana és el de l'encaix Catalunya-Espanya. En el seu discurs de comiat, va dir que el seguia. Com veu l'augment de l'independentisme, que l'últim baròmetre del CEO assegura que és majoritari?

- Durant els meus tres anys aquí he notat un creixement del sentiment independentista entre els catalans, i no només entre els d'esquerres o els partits nacionalistes, sinó també entre la classe empresarial i professional. Entenc que hi ha una certa frustració entre Catalunya i Madrid, i no és només pel model de finançament, sinó també perquè hi ha una sensació que Madrid, o la resta d'Espanya, no entén la realitat catalana. Tampoc no tenim una posició oficial, és un assumpte domèstic d'Espanya, però sí que el seguim molt de prop i el continuarem seguint.

- L'ambaixada també comparteix l'opinió que augmenta el sentiment independentista català?

- Cada cop que tenim visitants de l'ambaixada o del Departament d'Estat, organitzem reunions i dinars amb diferents actors representatius de diferents segments de la societat catalana, perquè Washington i Madrid entenguin millor la realitat catalana, la profunditat del sentiment. I penso que sí, que se n'estan adonant, de la profunditat del sentiment. Intentem que l'ambaixada i el Departament d'Estat coneguin la realitat catalana.



- Era una realitat desconeguda?

- A Washington es preocupen pel problema de les autonomies en relació amb l'economia espanyola, però no crec que es pensi molt en Catalunya o en cap altra regió autònoma en concret. A Madrid, òbviament, pensen una mica més en Catalunya. Però Madrid és molt "madrilenyocèntric" i els diplomàtics de l'ambaixada es relacionen majoritàriament amb els seus homòlegs dels ministeris madrilenys. Llavors, no viuen diàriament la realitat de Catalunya, i nosaltres intentem d'explicar-los-la a través dels nostres informes o quan tenim visitants.

- El 2009, preguntada sobre la possible independència d'Escòcia, Catalunya o Flandes, Hillary Clinton va assegurar que els EUA no interferirien en els assumptes interns de cada Estat. Es manté aquesta visió?

- No tenim cap posició oficial, però que el procés sigui democràtic i pacífic. És un assumpte per als espanyols i els catalans.

- Els EUA no hi interferirien?

- No tenim posició oficial.

- És conscient que, com a membre del Departament d'Estat dels EUA, si mai es proclama la independència, algun dels contactes que ha fet aquests anys a Barcelona el trucarà perquè miri d'intercedir perquè els EUA reconeguin el nou Estat català?

- És una pregunta hipotètica [riu], i prefereixo no contestar preguntes hipotètiques!

- El consolat general dels EUA a Barcelona és dels més antics del món, nascut per fomentar l'intercanvi econòmic de la indústria tèxtil. En l'hipotètic cas d'independència catalana, les relacions comercials EUA-Catalunya continuarien estables com fins ara?

- La missió principal del consolat, fa 215 anys, va ser la promoció del comerç entre Catalunya i els EUA. Catalunya té moltes empreses de projecció internacional que poden competir amb qualsevol altra, ja sigui als EUA mateix, a Europa o en qualsevol altra part del món. Barcelona és una ciutat molt dinàmica i innovadora, i hi ha moltes possibilitats per a inversions nord-americanes a Catalunya. I som aquí per promoure-les i potenciar-les.

- Li plauria retornar a Barcelona com a ambaixador?

- [Riu] M'encantaria algun dia ser ambaixador i també m'encantaria tornar a Barcelona. No sé si serà com a ambaixador, però m'encanta la ciutat, ens hi hem sentit molt a gust, i estic segur que hi tornarem algun dia.



Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 10 de juliol de 2012

NAZIS AMB BARRA LLIURE

La premsa europea s’ha fet ressò, escandalitzada, de l’exhibició impúdica de banderes i signes de nazi-feixistes a diverses ciutats catalanes després de la victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa. Demostren, amb aquesta indignació que el seu llindar de tolerància amb una ideologia totalitària que va provocar milions de morts és molt baix.



Sorprèn en aquest sentit, com pot ser que les autoritats policials encarregades de la seguretat pública a les ciutats catalanes no estiguessin preparades per fer front a aquesta pesta que encara embruta els nostres carrers. Efectivament, els Nazis espanyols a Catalunya tenen barra lliure. I això és intolerable. Això no és europeu. Això no és de país avançat. Això és de república bananera.


Quan s’adonarà el conseller del ram que ja és quasi una regularitat estadística que un partit de la selecció espanyola, a hores d’ara, és a dir, en les condicions del règim autonòmic, és una autèntica amenaça a la pau ciutadana i a l’ordre public? Penjarà el senyor conseller algun web amb els caretos dels principals elements feixistes i n’ordenarà la seva detenció immediata? Prohibirà la Conselleria d’Interior les concentracions de grupets violents que promouen l’odi i la catalanofòbia?  Oimés, quan el Parlament aprovarà una llei que castigui com es mereix l’insult, el menyspreu a Catalunya, als seus símbols, a la seva llengua, i naturalment a tota manifestació catalanofòbica? Investigaran els agents les connexions d’aquests elements amb partits amb representació institucional? Atenent als precedents de l’ús de la violència i de simbologia nazi dels seus seguidors, es denegarà sistemàticament qualsevol demanda d’ús de l’espai públic per part dels suporters de la selecció espanyola?

Acabar amb la barra lliure dels nazis espanyols no és només una qüestió d´higiene pública, és arribar al fons amb totes les connexions que els alimenta, tant de tipus polític, com mediàtic, econòmic i fins i tot policial.

A veure si les lliçons de cibercriminologia que alguns han rebut fa unes setmanes, serveixen per alguna cosa…




NOTA: Article penjat a Nació Digital, 9.07.2012.

Etiquetes de comentaris: , ,

EUROPA EN VA SER TESTIMONI

Veure el President d'un govern, o l'hereu de la Corona, que ja és trist que n'hi hagi, i tots llurs acòlits, perdent tota la compostura davant les càmeres de la televisió, és a dir, davant de centenars o fins i tot milers de milions de persones, no és precisament una bona targeta de presentació. I menys encara, si els al.ludits representen un estat pària. Un estat que demana ser rescatat, però que ho nega públicament, perquè el deshonra. Espanya és això, merda a l'espardenya, però amb fums imperials.


En un camp de futbol, si algú pot fer rucades i criaturades, i se li ha de tolerar, i calmar-lo quan estigui a l'abast, és a en Joan Laporta. Però a ningú més. La raó és molt senzilla, perquè s'ho va guanyar convertint el Barça en el millor equip del món. Tant que tots els triomfs d'aquesta còpia barata que es diu La Roja, no són més que atribuïbles a ell i al seu company Johann Cruyff. Només ells dos tenen butlla per armar-la. Com si volen pixar, dog-style, en el màstil de la bandera espanyola, que suposo que algun n'hi haurà. O en el de la del Madrid. Ells i només ells. Ningú més.


Europa en va ser testimoni d'una nova jugada d'aquests estrategues de pa sucat amb oli, que no fan més que emprar l'esport per fer política. Justament allò de qui acusen a Catalunya. Els espanyols, ja des del temps del feixista Joan Antoni Samaranch, ja van tenir clar que allò que no es guanya en l'economia, la política, la diplomàcia o el comerç, es pot guanyar, ni que sigui cada quatre anys, en l'esport.


De fet, no va fer més que copiar el model dels estats totalitaris. Subliminar amb l'esport, la manca de llibertat, de progrés, de respecte.


Potser el que diré ara pot sonar molt fort. Però aquesta Roja , em recorda d'allò més a la selecció iugoslava de bàsket dels anys 80. Tant que allà qui portava la veu cantant eren els croates (Kukoc, Rada, Petrovic, Perasovic), com en la Roja ho són els catalans (Xavi, Piqué, Cesc, Puyol). Vull dir amb això, que els èxits esportius, sovint són un veritable bluff polític. Un muntatge cutre, que s'ensorra a la més mínima.


Naturalment, la comparativa amb la ja ex-Iugoslàvia, no vol insinuar una evolució literal, en el cas del conflicte ibèric. No. Entre d'altres raons perquè el context és força diferent i pressumiblement, la Unió Europea no admetria cap mena d'esclat de violència al seu interior. I menys encara que un dels seus estats massacrés una part de la seva suposada població.


Europa i el món sencer van veure com el governant de demana almoina per les cantonades, que passa de tot quan hi ha incendis mortals, de forma xavacana i fatxenda es pixava per les cantonades.


Penso que don Mariano ens va fer un gran favor. Un enorme favor en termes de public relations, si és que ho sabem aprofitar. La veritat és que els espanyols cada cop ens posen la independència més fàcil i més senzilla. Començo a pensar que igual sense adonar-nos-en, un dia ens llevarem i ja serem independents. No, és clar que no. Potser exagero una mica. Però no gaire.


De fet, només aspiro a veure la cara de Rajoy i els seus acòlits quan descobreixin que l'Espanya que els quedarà després de la Independència de Catalunya. no tindrà ni el Barça, ni les exportacions catalanes ni els bilions d'impostos que paguem. Llavors cauran davant la crua realitat. A la qual, els catalans, li dedicarem un 0.7% del nostre PIB, això sí. compartit amb Uganda i Botswana.


NOTA: Post penjat al DGS, 4.7.2012.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

diumenge, 8 de juliol de 2012

SITUACIÓ DE CONSTANT EXCEPCIONALITAT DEMOCRÀTICA


Declaració de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics davant la situació juridicopolítica creada per la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2010 i els efectes de les sentències dictades per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya, del 23 de maig de 2012, sobre l’ordenança d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona i sobre el sistema lingüístic a l’ensenyament, i la darrera sentència del Tribunal Suprem, del 12 de juny de 2012, que anul·la diversos articles del decret del segon cicle d’ensenyament infantil

Volem manifestar la més gran repulsa i la nostra denúncia a la situació jurídica i política en què es troba Catalunya, especialment pel menyspreu de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia del nostre país. Tot i que el Parlament de Catalunya l’ha proclamada i legislada, és ignorada i combatuda constantment per les institucions polítiques i pels tribunals de l’Estat. 

Amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006, es va produir un trencament gravíssim dels principis més elementals de la divisió de poders —i, per tant, el respecte institucional—, de la sobirania de la voluntat popular expressada en referèndum vinculant i de les facultats dels òrgans legislatius.   Des de la transició i el restabliment del Parlament s’ha anat bastint un sistema jurídic de la llengua catalana basat en la doble oficialitat, la condició del català com a llengua pròpia del país i, per tant, d’ús preferent i normal de les institucions catalanes, de la mateixa manera que l’Estat té per llengua preferent d’ús la llengua espanyola. En l’ensenyament, l’aplicació de la immersió lingüística en català inclou una presència suficient de la llengua espanyola per assolir una formació suficient dels alumnes en les dues llengües oficials. Aquests principis van ser desballestats il·legítimament pel Tribunal Constitucional en una resolució que va representar un veritable trencament institucional. Es va escometre un fort atac a l’ordenament jurídic del català basat en la integració i en la convivència cívica, contrària als sistemes segregacionistes i d’exclusió del dret dels nouvinguts d’altres països a rebre l’ensenyament en català, a què condueix la doctrina constitucional i, en especial, les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la sentència recent del Tribunal Suprem. 

Catalunya s’ha vist immersa des de llavors en una situació constant d’excepcionalitat en què les lleis i els reglaments aprovats democràticament són ignorats o bé anul·lats a la conveniència dels tribunals, en funció de l’aplicació de principis jurídics i polítiques alienes, a la realitat social i a la voluntat popular del país, tal com es pot veure en aquestes sentències. No correspon als tribunals decidir quina política lingüística s’ha d’aplicar a Catalunya ni  disminuir la condició d’oficial de la llengua catalana despullant-la dels drets i deures; això es produeix envers la ciutadania, com és el deure de coneixement, que sí que defensen per a la llengua espanyola. 

Ens trobem davant una situació d’excepció política i judicial permanent, perquè no es respecta el principi de legalitat de les normes del Parlament i les institucions catalanes. La situació comporta un afebliment de la qualitat democràtica a Catalunya, ja que se li neguen els drets que com a poble li reconeix el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, signat per l’Estat espanyol. 

Tot Estat de dret i tot sistema jurídic necessita unes institucions judicials arrelades al país que interpretin les lleis en funció de les lleis pròpies i la realitat política i social d’aquest país. Per això, l’Estatut va preveure un tribunal superior que seria el màxim òrgan decisori en l’àmbit civil i administratiu. Si bé en l’àmbit civil s’ha complert la previsió, no s’ha fet en l’administratiu, on intervenen el Tribunal Suprem i la mateixa Secció Cinquena de la Sala Contenciosa del TSJC, fet que demostra una voluntat d’intervenir políticament a Catalunya, la qual cosa no els pertoca. 
Una prova del desconeixement de la situació de la llengua catalana per part del TSJC és el fet que les resolucions es fonamenten en la consideració que la llengua ha assolit una situació de normalitat, la qual cosa no és certa i, per això, les sentències referents a l’escola poden crear un dany irreparable al sistema d’immersió que garanteix una integració dels infants i joves del sistema escolar i el coneixement de les dues llengües oficials. 

Les sentències contenen conceptes usats erròniament com el de  bilingüisme i cooficialitat, quan el definidor del sistema és el concepte de  doble oficialitat. També diuen que l’Estat no ha regulat pràcticament l’ús de la llengua espanyola, cosa totalment incerta, quan hi ha centenars de lleis i reglaments que imposen la utilització de la llengua espanyola i que obvien totalment l’ús de les altres llengües oficials. El president del Parlament Europeu va manifestar recentment, que si el català no assoleix els nivells d’oficialitat en les institucions europees és perquè l’Estat espanyol ho impedeix. 

No és admissible que Catalunya visqui en una situació de constant excepcionalitat democràtica per la manca d’unes institucions judicials arrelades al país, els drets col·lectius i les llibertats dels ciutadans. S’ha de posar fi a aquesta situació de manca de llibertat i de respecte a la voluntat popular lliurement expressada. La garantia de la justícia es basa en la independència dels tribunals però cal també que a Catalunya hi hagi un sistema judicial adaptat a la realitat i als anhels del país que sigui tributari del sistema jurídic construït lliurement per la voluntat popular, que és necessari perquè hi hagi una veritable democràcia i respecte a l’Estat de dret. Sense arrelament al país i a la societat no hi ha justícia 

La Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ) no pot acceptar que no es respecti la plena condició jurídica de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia de Catalunya, de la qual es deriva una plena eficàcia jurídica de l’ús, un dret dels ciutadans d’usar-la i un deure de coneixement general. 

No correspon a ningú més que a les institucions catalanes decidir el marc jurídic del català i les polítiques d’ús i de foment de la normalització en tots els àmbits socials i, especialment, en l’ensenyament. 

Aquests fets plantegen també la necessitat que Catalunya disposi d’un sistema judicial propi adaptat a la realitat i a les necessitats socials, com el que va tenir en el període republicà amb el Tribunal de Cassació i les competències de la Generalitat en l’organització dels tribunals. 

Societat Catalana d’Estudis Jurídics, 21 de juny de 2012

(Subratllats, cursives i negretes són meus, JS)

REFLEXIÓ:

ES POT DIR MÉS ALT I MÉS FORT, PERÒ NO MÉS CLAR.

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 2 de juliol de 2012

I ELS DEPENDENTISTES TRAGUEN… I EL POBLE S’ENFONSA…


Anar a dormir amb una notícia d’una altra atzagaiada de la Inquisició Judicial espanyola contra Catalunya, ja forma part del paisatge natural de casa nostra. Com Montserrat o els Ports. O el Montseny o el Pedraforca. Però aquí no es mou ni déu. Els dependentistes continuen amb la seva activitat preferida: tragar o empassar-se-ho tot. I mentrestant el poble s’enfonsa.
És tot tan avorrit. Tan decrèpit. Tan refotudament patètic que ja no vénen ganes no d’escriure, ni de reflexionar-hi. Voleu la mort? Doncs moriu-vos d’una punyetera vegada.


Passa però que qui mor no són ells. Som nosaltres. Són els nostres fills i els nostres néts.
Ara els voltors volen aprofitar la conjuntura i treure’n profit. Ha de quedar molt clar que l’única causa per la qual es justifica una mobilització global és la de la Independència. Qui assenyali altres direccions només pot ser titllat d’agent a sou d’Espanya.
Com es pot cridar a la mobilització contra les retallades, sense fer cap ni un esment a la dependència política i econòmica i a l’espoli fiscal? Però és que estem bojos o què? Qui passi de puntetes sobre aquests aspectes tots sabem a quin joc juga, el d’Espanya.
La independència és molt fàcil de declarar. Només calen 68 diputats. I punt. I a partir d’aquí, el primer que cal construir és un poder judicial nacional, no colonial. I naturalment cercar el reconeixement internacional. Que com ja vaig dir fa una setmana, hi haurà pinyes per veure qui és el primer.
Però continuant apostant per Espanya després de la seva enèssima prova de voluntat genocida catalanòfoba no té cap mena de sentit. Continuar sent part de l’invent autonòmic, és a dir, d’Espanya, no fa més que soscavar els fonaments nacionals de Catalunya.
Avui en dia, autonomia significa a Catalunya, mort.
Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.
Però com deien els clàssics: Independència o Mort!

NOTA: Post penjat al DGS, 27.06.2012

Etiquetes de comentaris: