The Land of Graccus

WHAT IS REAGRUPAMENT?

2012-01-28T03:32:00.001+01:00

Reagrupament Independentista (RCAT), is an association fully committed to Catalonia's Independence and Political Regeneration. Though we are not properly a political party, our project is to promote electoral options (local or national lists, coalitions, platforms, etc) to contest elections in order to form a majority at the Parliament of Catalonia willing to pass a Unilateral Declaration of Independence (UDI).

RCAT considers that the only way to preserve and promote Catalonia as a nation, is to access to Independence, Statehood, EU and UN memberships. Under the Spanish rule, there is no future, but a more or less slowly process of minorisation, first, and elimination as a people, in the end.

During the last decades, the formation of new states has been a feature of World politics. It is the outcome of globalization and democratization. The new Catalan state, in this sense, will promote democracy and cultural diversity.

RCAT as an association was formed in 2009. Since then, four national assemblies have been celebrated. The I Assembly (october 2009) elected the National Executive. In the II Assembly (march 2010) a political roadmap was approved. In the III Assembly (july 2010), was decided to support an electoral list to contest to the parliamentarian elections. Finally, in the IV Assembly (June 2011), a new National Executive was elected and a reviewed Political Platform was approved.

Joan Carretero i Grau (1955) is the current President of the association. It was so elected in the I Assembly, and again in the IV Assembly. Professionally he is a Doctor working in the Catalan Health Service. He lives and works in Puigcerdà (Cerdanya). Politically, he is a former Puigcerdà Mayor (1995-2003) and a former Catalan Minister of Governance and Public Administration (2003-2006). He doesn't consider himself as a professional politician, but a professional in politics.

RCAT considers that support to Independence is ideologically transversal among the Catalan society. That implies that we can find pro-independence supporters of different ideological perspectives. In this sense, RCAT considers that these ideologically differences must be put aside until the Declaration of Independence. As a consequence, RCAT members come from a diversity of political spaces. We have decided to emphasize those values we share: the fight for Independence, the Political Regeneration and the ethics of Work.

In coherence with the principle of political transversality in the fight for Independence, RCAT has developed a political strategy consistent in building coalitions with other groups and political parties that also promote independence.

Unfortunately, a first offer to build such a coalition made by Mr. Joan Carretero to contest to 2010 Parliament of Catalonia election, was rejected by others groups. The lack of a Pro-Independence transversal list was severely punished by voters. The number of pro-Independence MPs fell from 21 to 14. This electoral outcome contrasted with the growing number of pro-Independence supporters showed in media and academic polls and surveys.

Things changed a little bit for 2011 Local election. RCAT members successfully built local coalitions with a number of other pro-Independence groups. In the National Capital, Barcelona, UnitsXBarcelona (UxB) list, a coalition including RCAT, ERC and DC, managed to gain 2 seats. In Girona, RCAT won 1 seat, in a list shared with CUP.

Totally, RCAT saw about 60 local candidates wining a seat. Numbers aside, what really mattered was that a first step to independentists unity had been done. Political analysts and journalists, in this sense, emphasized RCAT capacity to reach agreements with virtually all groups and parties that favour independence.

This experience was so positively valued that facilitated the formation of a new coalition to contest to 2011 Spanish Parliament elections. Now, the coalition was formed between RCAT, ERC (who had changed its leadership just days before), and Catalunya Sí (a citizens platform). Early polls gave to the coalition no representation at all. However, perspectives grew after the first electoral campaign week. Finally, the coalition managed to gain three seats at the Congreso de los Diputados chamber (2 in Barcelona, and 1 in Girona).

To sum up, however modest the outcomes have been, it is well evident that RCAT has been instrumental to reverse a negative trend. Now, the challenge to form a Pro-Independence unity coalition to contest next Parliament of Catalonia elections (scheduled, in principle, in 2014) is unavoidable. RCAT will do its best to make it happen.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-27T22:48:00.001+01:00

Els partidaris del 'sí' a la independència de Catalunya superen, per primera vegada, el 50% dels enquestats

Amb aquestes dades el "sí" obtindria una contundent victòria amb un 62,6% de vots en un referèndum, mentre que el "no" es quedaria en el 37,3% de suport · Se superaria el 55% exigit al 'sí' per la UE a Montenegro

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-27T22:47:00.000+01:00

La justícia de l'Estat espanyol només entén el castellà

Gallardón tanca la porta a l'ús de les llengües cooficials als òrgans supraautonòmics de la Justícia estatal: 'Usar el privilegi de tenir una llengua comuna és la millor manera de funcionar en justícia'

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-27T22:45:00.000+01:00

El govern espanyol destina gairebé 10 milions d'euros a les seves ambaixades

Només l'ambaixada a Rabat triplica el cost de totes les delegacions catalanes al món

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-27T22:42:00.001+01:00

L'EPA mostra un nou rècord d'aturats al conjunt dels Països Catalans

El País Valencià lidera la taxa de desocupats amb un 25,45% (641.300 persones) seguida per les Illes Balears amb un 25,2% (146.500) i el Principat de Catalunya, amb un 20,5% (775.400)

Òmnium inicia un cicle de debats sobre nacions sense estat

2012-01-27T01:33:00.007+01:00

Un seminari sobre la situació política de diverses nacions sense estat inaugurarà a partir del 9 de febrer els cicles d'Els dijous de l'Òmnium d'aquest 2012. Amb el títol Nacions sense estat. Catalunya en perspectiva comparada. Els casos d'Escòcia, el Quebec i Flandes. diversos analistes de prestigi reconegut analitzaran cas per cas quina és la situació d'algunes de les nacions que històricament més s'han comparat amb Catalunya i exposaran quines semblances i quines diferències tenen amb el nostre país a l'actualitat. Les taules rodones es faran a partir del 9 de febrer, cada dijous a partir de les 7 de la tarda a la Seu Nacional d'Òmnium Cultural i comptaran amb intervencions, entre d'altres, de Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF, Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política a la UAB i Dolors Genovès, periodista i autora del documental de TV3 'Adéu Espanya?'

9 de febrer: ESCÒCIA La formació del nacionalisme escocés. De la “devolution” a la propera celebració del referendum. Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política a la UAB John Etherington, professor de Ciència Política a la UAB

16 de febrer: FLANDES Una nació que defensa la seva identitat i que aspira a una major llibertat política. Marc Gafarot, autor de “La mort de Bèlgica” Dolors Genovès, periodista de TV3, autora del documental "Adéu, Espanya?”

23 de febrer: QUEBEC De la presa de consciència nacional, als referendums de 1980 i 1995. L’experiència de la via secessionista. Josep Sort, professor de Ciència Política a la URL Marc Sanjaume, professor de Ciència Política a la UPF

1 de març CATALUNYA El reconeixement i autogovern de Catalunya en el segle XXI. Una perspectiva comparada. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la UPF

Presentació i coordinació del Seminari a càrrec de Joaquim Colominas Ferran, Professor de Ciència política a la URL i membre de la Junta d’Òmnium.

KING LEO

2012-01-27T00:44:00.002+01:00

TIME, read interview

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-27T00:10:00.001+01:00

Espanya gasta més de 300.000 euros en banderes per a les ambaixades

L'ARTUR ARA COPIA A L'ALEX

2012-01-24T02:12:00.004+01:00

Ben fet, noi, ben fet, a veure si aprens una mica, te n'oblides de la Chuky Camacho, que la tens enganxada dia sí i dia també....

Ara, la prova del cotó és si triomfes en la Panda Diplomacy, i tornes amb un Panda Gegant pel Zoo de Barcelona. Sense això, res de res, xato.

A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!!!!

2012-01-23T14:08:00.008+01:00

Duran assegura que Alex Salmond només busca un pacte fiscal

Considera que l'independentisme escocès "vol el mateix que nosaltres", és a dir, administrar els propis recursos econòmic, i que "Salmond no pretén la independència"

Us ho ben juro, així és impossible de viure!!!! El referèndum escocès està petant-ho tot!!! Si fa uns dies va ser la Joana Ortega, que parlava de si estem madurs o no, després va venir el torn del sòmines d'en Quim Nadal, dient que si allà tenen petroli i aquí no.

Per acabar-ho d'adobar els ecspanyols vacil.len dient que vetaran l'entrada d'una Escòcia independent a la UE... Sense comentaris...

De fet, ens han fet un favor immens, els ecspanyols... Ells solets s´han posat a la gola del llop, i demostren als seus socis europeus que no són de fiar. Ecspanya, més pària que mai. Només falta que els europeus s'adonin que Ecspanya és un gra al cul d'Europa. Literalment, és un pain in the ass. I actuïn en conseqüència... I per que això ho facin, nosaltres hem de provocar-ho. Hem de treballar tant com sigui possible ... i més.

Però faltava ell. Faltava l'omnipresent. El Rasputin català. L´home de Roma,

l´home de Madrid ... l'inefable Duran i Ecspanya, el qual, com l'escorpí, no pot evitar badar boca, perquè si no es mor.

I l'ha dita. I l'ha dita grossa. Quin bufó que tenim... I a sobre encara els catalanets que es lleven ben d´hora al matí per treballar i per pagar impostos a Ecspanya, el voten...

Molt bé nen, de manera que en Salmond només vol el pacte fiscal, és a dir, peles, virolla, líquid element, oi?

Però quin fart de riure, redéu!! Ja veig l'Alex fent-se un tip de riure, i preguntant-se: Però aquest freaky d'en Duran... d'on ha sortit?

De Torrente 5, podríem contestar sense por a equivocar-nos.

Aquests unionistes, dependentistes, són autèntiques peces de museu. Com ens riurem en la seva cara. Vénen setmanes, mesos, en els quals estarem més que entretinguts... I la deslegitimació d'Ecspanya anirà in crescendo, i la correlativa histèria dels unionistes i dels dependentistes, també.

Posem-nos-hi bé. Ens en farem un tip.

SALMOND HO TÉ CLAR!!!

2012-01-23T02:05:00.004+01:00

Si el ritme de notícies que genera el referèndum escocès continua igual, us juro que no donarem l'abast.

Les declaracions de Salmond i Robertson sobre la formació d'unes Forces de Defensa d'Escòcia, han aixecat ampolles. I sobretot quan han esmentat que volen fer-se càrrec de les tropes d'elit com són el The Royal Regiment of Scotland, Scots Guards i the Royal Scots Dragoon Guards. Esmentar aquestes tres unitats i intentar fer-ne una comparativa amb qualsevol unitat ecspanyola, seria un insult a la intel.ligència... i al bon gust. Per la qual cosa no ho faré.

En parlarem molt, en els propers mesos. Ja vagarà.

LA PREGUNTA DEL MILIÓ / THE MILION DOLLARS QUESTION

2012-01-23T01:40:00.002+01:00

La pregunta, en definitiva, que a Escòcia, a Catalunya o al Quebec, entre d'altres, es fa tota persona mínimament intel.ligent....

AHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAH!!!!!!!!!!

2012-01-22T21:41:00.012+01:00

Espanya vetaria l'entrada a Europa

d'una Escòcia independent

Fonts diplomàtiques espanyoles citades per The Independent asseguren que donaria força l'independentisme basc i català

I QUI CONY ÉS ECSPANYA, UN ESTAT MORÓS, UN ESTAT PÀRIA,

UN ESTAT CORRUPTE, PER VETAR RES????

PAREU, PAREU QUE NO PUC MÉS, QUIN TIP DE RIURE....

(RIP)

AHAHAHAHAHAHAHAHAHAH!!!!!!!!!!

ARA UN ALTRE ACUDIT... SI POT SER DE GUÀRDIES CIVILS....

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-22T15:05:00.000+01:00

milions d'euros s'ha gastat el govern espanyol en la nova residència de l'ambaixador al Marroc.

400.000

euros

aproximadament ha costat la reforma del patí de l'ambaixada espanyola a la Ciutat del Vaticà.

50.000

euros

és el cost de la piscina que s'ha construït a la delegació espanyola a l'Aràbia Saudita.

S´han carregat els Mossos...

2012-01-22T14:30:00.004+01:00

L'Artur Mas deu d'estar com una moto. Els darrers dies han estat un malson per ell. El Duran i Lleida li va clavar la punyalada del vot de suport al PP, la setmana passada, just dies després que en Mas Colell abominés de la política pepera. Ja estava massa calladet, en Duran, quan en Mas-Colell monopolitzava els telenotícies i les entrevistes radiofòniques. Devia d'estar preparant el ninotet del budú. La guerra entre aquests dos galls és a mort, i l'Artur de convidat de pedra. Passa que, com sempre en política, i amb permís de Max Weber, el polític guanya al científic. La tempesta madrilenya, en aquest sentit, ha disminuït la rellevància del viatge presidencial a Londres, on ha intentat marcar paquet polític i mediàtic, amb entrevista en exclusiva al Financial Times. Segur que en aquest intent, parcialment aconseguit, de tapar mediàticament el protagonisme presidencial hi ha llarga mà de Duran. A ningú se li escapa que en plena baixada de pantalons del govern dels millors en matèria de política internacional, la visita a Londres era com un intent de contrarestar les crítiques que, ben merescudament, s'han fet al respecte.

Però si l'episodi del vot a Madrid ja va ser una enorme tempesta política, per acabar-ho d'adobar, la protesta sindical dels Mossos d'Esquadra és d'una gravetat sense precedents. Espanya, en una operació perfectament orquestrada de guerra psicològica (psyops) s'han carregat la nineta dels ulls de molts catalans patriotes que de forma entusiasta han vist com els seus fills i les seves filles entraven en aquest cos amb la idea de fer un servei al país. I ara es troben que s'han convertit en ariets contra Catalunya. A aquestes famílies, de debò que els planyo. Quina frustració més gran deuen de sentir en aquests moments. I el pitjor és que fer net de la morralla que ha portat a terme tota la conxorxa deu ser quasi impossible... entre d'altres raons, perquè és evident que aquí el tema va molt més enllà dels sindicalistes. Aquí hi ha peixos grossos amagats, que mouen els fils, a nivell d'alts comandaments del propi cos, òbviament.

L'espanyolisme està jugant fort. La contraofensiva espanyola als dos darrers anys d'avenços independentistes a casa nostra (concretat en les consultes i en el suport creixent a la independència) es farà per terra, mar i aire. I per descomptats, per la xarxa. Quan trigarà a sortir un presentador de TV3 que voldrà parlar en espanyol? Penso que no gaire. Comptarà amb tota la brunete mediàtica per recolzar-lo, naturalment.

Després la immersió, després de les ambaixades, els ha tocat a rebre als Mossos. I sense oblidar, per favor, el tema de les caixes d'estalvi. Ara sembla que la que li tocarà serà la totpoderosa Caixa de Pensions, que serà fusionada, manu militari, amb Bankia, i naturalment, qui portarà la veu cantant serà el sr. Rodrigo Rato, que serà el nou amo del resultat de tot plegat. Si fa ja uns quants anys, els espanyols es van carregar els grans bancs bascos, a través de la fusió amb Argentaria (antic banc públic espanyol), ara li toca el torn a les caixes catalanes, que estan a punt de perdre tot signe de catalanitat, més enllà d'aspectes folklòrics. Potser és per això que, per curar-se en salut, el Banc Sabadell ha penjat un anunci televisiu on els nens que el protagonitzen parlen... en espanyol... no fos cas que a Madrid es pensessin que són nens d'Olot o el protagonista de Pa Negre....

S'han carregat els Mossos per sempre més...això, però, té una lectura positiva... Deixem-nos de punyetes, ara ja hem d'anar, directament, i sense reticències flower powers, a la formació d'un Exèrcit ... català, naturalment... És a dir, cap a la Independència.

NOTA: Post inicialment penjat al DGS, el 18.01.2012.

Dissabte a XXVI. Batalla a de Montjuÿch.

2012-01-21T12:40:00.005+01:00

En aquest die, a las set horas de la matinada, comensà lo cos del exèrcit enemich en forma de esquadrons a pujar per la montanya de Monyuhÿch per tres parts, ab grandíssim fervor, que parexia que tot se’n havie de entrar de mosquetades. Pujaren per la part de Nostra Senyora de Port Padrera de micer Çafont y per la part de Sant Ferriol. Nostra gent, si bé poca, los anava entretenint a mosquetades, però com lo enemich era tant superior, que sens exegeració ninguna hi havia cent dels enemichs per quiscun cathalà, se anaren retirant poch a poch // 580r // fins dalt a las trinxeras y reductors que hi havia, fent-se forts de lochs en lochs matant molts dels enemichs. Però com lo poder apodera, més que més quant lo enemich va victoriós, aparexian un lahor, havent pochs dies que havia sucehït la derrota de nostre exèrcit en Martorell, fonch forçós a nostra gent retirar-se y posar-se de baix del emparo del fort que·y havia en Monyuïch, de tal manera que lo enemich comensà entrar en lo pla de la montanya aportant moltas banderas arborades, que aparexia que a peu pla no havian de fer sino pujar y rendir lo fort, que ja eran las vuit horas y mitja de la matinada. Però com Déu, Nostre Senyor, no dexàs de afavorir y valer als cathalans que a quant de bon cor lo aman, cridant los nostres: «Ara és bona, santa Eulària beneÿda, de ajudar-nos», y donant-se las mans los uns als altres, dient: «moriam com a valents», comensaren a refer-se. Y lo enemich anava ab gran rigor y osadia a voler açaltar lo dit fort, portant escalas bones y aparellades, perquè un traydor de cavaller anomenat don Juseph de Pau y Rocabertí, lo qual era mestre de camp del tèrcio de Monyuïch y governador de dita plassa, dos dies havia se’n era passat al camp del enemich y havia donada la trassa o planta de dita fortalesa que ell tenia, donant per molt fàcil lo rendir aquella. Y com la informació feta per dit don Juseph fos verdadera, trobàs lo dit fort molt diferent y molt més armat del que dit don Juseph lo havia dexat, de tal manera que comensà a disperar ab tal valor que lo enemich comensà a retirar-se. Y retirat, al cap de poch tornà envestir ab gran rigor, però fonch de poch valor, perquè segona vegada se hagué de retirar. Y en lo punt se tornà a refer, tornant envestir ab tot lo gros, de tal manera que foren tant valents y mostraren tant valor los nobles, que arribant lo enemich al fosso de dit fort, fonch rebuxat ab tanta // 580v // pèrdua de gent que se hagué de retirar. Durà esta pelea contra dit fort cerca de tres horas, fonch cosa miraculosa lo foch que lansà lo fort en lo espay de ditas tres horas, que no aparexia sino que era un infern. Referen-se los nostres ab tant valor y donaren sobre de ells que prengueren del enemich quinse banderas de camp. Moriren en dita pelea sinch-cents officials, entre majors y menors, del enemich, y en particular dos nebots del marquès de los Veles, general del exèrcit, anant nostra gent continuant la victòria fins a las quatre de la tarda, ab tant valor que aparexia que tota la montanya se’n entrava de tors de mosquetades y arcabussades, fugint lo enemich ab tanta derreputació ab pèrdua de mil y sinch-cents infants de llur part, ans més que manco, y entre ells molt cabos y gent de govern. Dels nostres en moriren en dita montanya trenta-y-dos, y altres tants de ferits. Fonch tant lo valor de las donas de la present ciutat que se·ls pot donar nom de amasones, perquè moltas d’ellas pujaren ab gran valor y osadia a la muntanya de Monyuhïch quant se estava peleant ab lo enemich, en la qual aportaren per pelear los nostres moltas minicions de guerra com són balas, pòlvora, metja y altres coses, y axí mateix los aportaren pa y vi per a refresch dels soldats que estavan cansats de la pelea, y lo mateix feren per las murallas. Quant lo enemich envestí la montanya a la matinada, la cavalleria se posà part demunt Valldonsella ab esquadrons, aguardant nostra cavalleria per a pelear. La qual hisqué per lo portal de Sant Antoni a tota pressa, la qual estava vastant descuydada, y prevenint-se pensant lo enemich no envestiria fins lo endemà, posàs tota la cavalleria a la part de Valldonsella. Y com lo enemich era puxant no tingueren temps de posar-se en esquadró y forma de batalla sinó que envestiren lo enemich ab gran valor y lo enemich a ella, de tal manera que mesclà ab lo enemich sens orde ni concert, donant-se las càrregas de escarrabinas y pistolas, peleant com ha lleons, desermats de las armas de foch paleant ab las espases, ab tal valor que // 581r // lo enemich se retirà, restant la campanya ab molts morts, però la victòria fonch nostra. Y moriren en ella, ademés dels soldats particulars, que foren molts, casi tots los cabos y officials del enemich. Y assenyaladament morí lo duch de Sant Jordi, fill del marquès de Torracussa, tinent general del exèrcit, y don Fernando Xiriner, commissari general de la cavalleria, y altres. Y fonch tal la envestida del enemich que una companyia de dragons cathalans que aportava arribà fins al restrillo del portal de Sanct Anthoni, ont morí lo capità de dita companyia de dragons y lo cavall, lo qual caygué dins del vall junt a dit portal. Dels nostres no foren deu los morts, y se compte tant solament morí Dionís Rammis, tinent de la companyia de cavalls de talis a Borrell, capità, y los demés foren soldats particulars. Y tingué ventura lo enemich que los nostres se messetaren y la artilleria de las murallas ni la mosqueteria no pugué jugar, que si hagués pogut jugar no restava ningú dels enemichs. Però fonch gran victòria per nosaltres, que axí dalt Monjuhïch com en dit pla de Valldonsella la victòria fonch nostra. De las quatorse banderas presas del enemich dotse en arribaren en la present casa de la Deputació, las quals foren penjades cap per avall en lo balcó de bronso qui dóna devant Sant Jaume, hont estigueren tres o quatre dies. Resolgué lo consistori presentar-ne a nostre rey christianíssim y posar a sos reals peus sinch de ditas banderas, las quals se’n aportà musur de Plesis y Bisenson, y las demés foren distribuhïdes y presentades per las iglésias de la present ciutat.

Extret dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Volum V (1623-1644)

Nota: Ara enteneu perquè Franco va aturar l'entrada a Barcelona fins al dia 26 de gener, quan podia haver entrat el 24? I és que l'odi ecspanyol pot durar inalterable ben bé 298 anys ...

QUANT COSTA LA DELEGACIÓ A ECSPANYA?

2012-01-21T09:04:00.006+01:00

Ara fa unes setmanes em preguntava per quan el tancament de la Delegaciódel Govern de la Generalitat a Madrid. No vaig obtenir resposta oficial, naturalment, encara que sí alguna el nivell intel.lectual de la qual no la fa reproduïble en aquest bloc.

Sembla, però, que la delegació madrilenya, no coneix la crisi. Situada al bell mig del carrer Alcalá, a tocar del Banc d'Espanya, per més inri, compta amb el Centre Cultural Blanquerna, una Llibreria, sales d'actes, etc. etc, Les fotos ens mostren un edifici més que luxós.

Per acabar-ho d'adobar, el Delegat en cap no és altre que en Jordi Casas, un home del Duran, naturalment, un apparatxik de l'espanyolisme més desacomplexat que hi ha a casa nostra. Pertanyent al lobby espanyolista del Vallès. Un home que com els Silva, el Sànchez Llibre, representen uns enemics aferrissats de la Llibertat del nostre poble. Fins i tot va gosar criticar el vot, vergonyant, de l'Artur Mas a la consulta del 10A.

Totes i cadascuna de les delegacions actualment existents (Paris, Londres, Brussel.les, Berlin i Nova York), haurien de tenir, com a mínim, les instal.lacions que té la delegació madrilenya, i segur que trauríem molt més profit, si també n'obríssim a Beijing, Moscou, Roma, Nova Delhi, Mèxic DF... Incloent-hi naturalment els seus corresponents Centres Culturals Blanquerna.

Seria interessant, àdhuc imprescindible, portar un control estricte del que fa el senyor Casas i companyia al carrer Alcalà...

Però em sembla que el govern dels millors no estarà per la tasca. Entre d'altres raons perquè la política internacional és un monopoli quasi exclusiu del senyor Duran i Ecspanya i dels seus homes i dones.

I fins i tot, quan el suposat cap de l'executiu intenta anar a la seva, com la passada setmana amb la seva excursió a Londres, la notícia, casualment es veu esquitxada per esdeveniments diversos, de manera que no llueix tant com es voldria.

També seria interessant constatar si quan el senyor Mas surt a fora, sistemàticament hi ha un merder a dins... I encara algú parlarà de casualitats....

LA BATALLA DE MONTJUÏC, CELEBREM-LA!

2012-01-20T09:45:00.008+01:00

Demà, dissabte 21 de gener, Reagrupament ha organitzat un acte per a celebrar la victòria catalana a la Batalla de Montjuïc de 1641 davant de les tropes hispàniques.

Serà a les 12 del migdia al Castell de Montjuïc.

El 17 de gener de 1641 Pau Claris, president de la Generalitat, proclamà la República Catalana.

El Castell de Montjuïc es va construir l’any 1640 en trenta dies, preveient l’arribada de l’exèrcit castellà a Barcelona. El dia anterior a la batalla, els catalans van aixecar encara més l’alçada de la muralla de la fortalesa. Els castellans, van iniciar l’atac a les nou del matí, però desorganitzats, van arribar en diferents moments al castell, i van ser derrotats. Amb més de 1.500 baixes.

El quadre que il.lustra aquest post, és obra de Pandolfo Reschi, i porta el nom de la Batalla.

Més info, aquí.

US HI ESPEREM!!!!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-19T17:50:00.000+01:00

Barcelona pagarà més de 110.000 euros per acollir una etapa de la 'Vuelta a España'

Entre l'Ajuntament i la Diputació pagaran aquesta quantitat, a la que cal sumar-hi les despeses indirectes com ara els membres dels cossos de seguretat, servei de neteja, manteniment i organització

DIJOUS, 19 DE GENER DE 2012, 07:00

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-18T15:14:00.000+01:00

La Vuelta costarà a Barcelona 81.000 euros

Unitat per Barcelona recorda que la caravana ciclista no pernoctarà a la capital catalana

Escòcia, Catalunya i la política internacional

2012-01-16T14:27:00.006+01:00

Avui en dia, fer una comparativa entre la política internacional desenvolupada per dues nacions sense Estat, com són els casos d'Escòcia i de Catalunya, és un exercici de massoquisme extrem... sobretot si es fa des de la perspectiva catalana, naturalment. Bàsicament representen dos models antitètics de com fer front a la crisi global. I també a les pressions exercides pels estats als quals encara avui en dia es troben sotmeses -i lluitem per escurçar aquesta submissió al mínim possible, és clar.

El model escocès, liderat per Alex Salmond, Primer Ministre i cap del Partit Nacional Escocès, és un model clarament pro-actiu, desacomplexat, ambiciós, i fins i tot amb un puntet de fatxenderia, en el seu sentit més noble. Parteix, naturalment, de l'enorme contribució que el Poble Escocès ha fet al món: Adam Smith (economia), James Watt (enginyeria), Alexander Fleming (medicina).

Per contra, el model català, liderat per Josep Antoni Duran i Lleida, és a dir, un diputat del Congreso de los Diputados espanyol, que ni tan sols és membre del govern català, tot i que presideix la part catalana de les quatres comissions bilaterals, és clarament reactiu, acomplexat i submís als dictats de la política exterior del Partit Popular.

Com es recordarà, una de les condicions imposades pels espanyols per investir President (nominal), Artur Mas, va ser el tancament de les delegacions del govern català a l'exterior. L'excusa, naturalment, era la de la crisi, però l'objectiu real és evitar que Catalunya tingui una presència directa al món. I no s´hi han posat per poc. En els dotze mesos que porten governant, han aplicat manu militari, una castració premeditada de la política exterior catalana dels darrers anys: eliminació de corresponsalies de l'Agència Catalana de Notícies i, darrerament, de TV3 (Amèrica i Àfrica), congelació (Mèxic, Xina) i tancament (Argentina) de delegacions, retallada (si també aquí) de Lectorats de Català a les universitats i dels ajuts als Casals Catalans, supressió del canal TVCi.

Per acabar-ho d'adobar, nomenamet de responsables de l'Acció Exterior, la major part dels quals havien treballat abans pel govern espanyol, incloent-hi un antic ambaixador de l'etapa Aznar.

Cal continuar? Penso que no, i mira que podríem.), però bàsicament consisteix en desenvolupar una intensa activitat internacional, tant des del punt de vista polític, econòmic i cultural. Salmond, des que és primer ministre, l'any 2007, ja ha visitat en tres ocasions la Xina, i fins i tot ha gosat parlar de Panda Diplomacy, emulant la política nordamericana que en el seu moment va consistir en incrementar les relacions de tot tipus amb el gran gegant asiàtic. Simultàniament, els independentistes escocesos juguen un paper destacat a Brussel.les, conscients com són, que a cap persona mínimament estable mentalment si li pot passar pel cap que una Escòcia independent fos exclosa de la Unió Europea. Fins i tot han teoritzat sobre l'anomenada ampliació interior, en referència a la incorporació de nous estats membres sorgits com a conseqüència de processos de secessió respecte d'altres estats que ja formen part de la Unió Europea.

En definitiva, dos models que, naturalment deriven de dues maneres de plantar cara a la conjuntura actual: un d'agosarat i valent, i l'altre poruc i submís. Jo, clarament, ja sé per qui apostaré un pèsol que serà el més reeixit.

Ah, i malgrat tot, Bon Any 2012 (de fet no serà difícil, ja que el 2011 ha estat nefast).

NOTA: Post penjat com article a la revista LA VEU, núm. 11 (gener del 2012), publicació de Reagrupament.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-16T14:13:00.002+01:00

'La Caixa' en perill? Neix CaixaBankia

El govern espanyol podria forçar la fusió de les dues entitats, i posa en joc la disputa per establir el lloc de la seu de la nova entitat, Madrid o Barcelona

16 DE GENER DE 2012

Des de fa setmanes totes les crides a noves fusions bancàries fetes des del nou govern espanyol tenen com objectiu pressionar per fer possible la unió més desitjada, la de La Caixa i Bankia. Així, d’un sol tret es compleixen dos objectius. Per un costat, aconseguir un gran grup bancari, que esdevindria el primer de l’estat per nombre de dipòsits; per l'altre costat, espanyolitzar d’una vegada per totes el principal grup financer català.

REFELEXIÓ: Ja ho van fer amb els bancs bascos, amb la fusió del BBV amb Argentaria. Ara toca les caixes catalanes...

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?... DONCS ETS IMBÈCIL!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-16T14:02:00.000+01:00

Mas qualifica Fraga de «personatge important en la vida política»

Dóna el condol al PP "per la mort de qui n'ha estat un dels polítics actius més destacats de la història recent espanyola"

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-16T14:01:00.000+01:00

Duran destaca el «paper clau» de Fraga per la Transició

"A POR ELLOS, OE,OE,OE"

2012-01-15T11:56:00.010+01:00

Aquests dies he estat fent un exercici de massoquisme consistent en llegir la premsa econòmica espanyola. Vull dir diaris com l'Expansion, la Gaceta Económica, Cinco Días o El Economista. Naturalment, no m'han defraudat. Sabia el que buscava i ho he trobat quasi sense remenar. Són com una tifa al bosc, no cal veure-la, amb l'olor la localitzes. I és que la cabra tira al monte. Llegir aquesta basòfia et referma encara més en la necessitat immediata de la independència.

Ras i curt, tots, repeteixo, totes aquestes -per dir-ne alguna cosa- capçaleres econòmiques es troben en un estat d'excitació quasi sexual, i tusen el govern del sòmines del Rajoy per que es carreguin las autonomías, és a dir, fora eufemismes, perquè intervinguin la Generalitat de Catalunya. "A por ellos, oe, a por ellos oe, oe, oe", s'esgargamellen. Volen sang. Quadribarrada, naturalment. Van tan sortits de mare que fins i tot el propi Financial Times, els ha demanat que es tranquil.litzin,i que si és necessari, una mica de bromur autonòmic no fa mal.

Però naturalment ells no els escoltaran. La cabra tira al monte.

Jo sempre he pensat que als espanyols l'economia els importa un rave. Això de tenir empreses, pensen, és de mariques. Per ells, el que realment importa és qui controla l'estat. Qui controla el BOE, és a dir, el Boletín Oficial del Estado. I naturalment, la Legión. Ep, i la Guàrdia Civil. La resta, són collonades. Els espanyols estan per sobre del bé i del mal. Es pensen immortals, tot i que la història demostra que sempre han acabat de baixar la bandera -quan no sortir per potes- a base d'hòsties.

Dit d'una altra manera. Si tu controles l'estat, no cal preocupar-se per si quadren o no els balanços de l'empresa. I si no quadren ja tenim els catalans per espoliar-los. Com abans havien fet amb els cubans, amb els marroquins, els filipins, Flandes, etc

En canvi, els dependentistes catalans no fan més que llevar-se ben d'hora, ben d'hora, treballar, pagar impostos, i no piular, amb l'esperança que aquesta ètica del treball acabarà un dia per il.luminar la bondat de nostre Senyor i aquest proclamarà la Independència de Catalunya. Perquè realment només un miracle pot aconseguir que seguint la política dependentista s'arribi a la Independència.

Porca misèria!

No és amagant el cap sota l'ala que es resolen les coses. I menys anant a fer-la petar a Londres amb un acèrrim adversari de la Independència d'Escòcia, com és el líder liberal britànic Nick Clegg. M'aposto un pèsol que el senyor Mas va parlar en espanyol, com el Rajoy, amb el tal Clegg, casat amb una espanyola.

Modestament, Reagrupament, per boca del seu President, en Joan Carretero, ja va avançar durant la campanya electoral del 2010, que la Catalunya autonòmica acabaria sent intervinguda. Ja som al cap del carrer. De moment via pressupostària. Però les veritats fan mal, i els covards, els mesells no les volen escoltar, ni veure, ni molt menys expressar. I així ens va al país. Ja hem perdut un any. Un any ple de retallades, i de baixades de pantalons colossals... que només ha fet que començar.

Per sort m'acabo d'assabentar que a Escòcia finalment han fet el pas que feia mesos que esperava. La tardor del 2014 hi haurà el Referèndum per la Independència. Fins i tot és possible que el celebrin l'11 de setembre d'aquell any. Què catxondos, els escocesos. Fins i tot penso que ho han fet expressament, com una picada d'ullet, a veure si algú, és a dir nosaltres, els catalans, ens pugem al carro.

Us imagineu dos referèndums d'Independència el mateix dia dins la Unió Europea...? Buff.

NOTA: Post penjat inicialment al Diari Gran del Sobiranisme, el dimecres, 11.01.2012.

A leading president or a crumbs manager?

2012-01-14T11:54:00.003+01:00

Catalonia´s puppet government outflanked by GOS new policies

Although it was known and expected that once in charge of the Government of Spain (GOS), Mr. Rajoy's Partido Popular (PP), would set up new centralist policies, Mr. Mas' puppet government reaction has been timid and confusing. Even worst, it seems to consider them as minor reforms only. However, with the excuse to deal with the deficit, new GOS is committed to scrap the few autonomous powers still standing after the 2006 Statute of Autonomy disaster. No one understands Mr. Mas invisibility in front such an scenario. In fact, due to PP announced reforms, the President of the Generalitat of Catalonia will become just a mere manager of a Catalan budget, that will required a GOS approval before its final pass.

As usual, PP has spoken loud and clear. They defend Spain as One Nation only, and that no (Catalonia's) right to decide exists and will ever exist. No "fiscal pact" exists either. The same for (Mr. Mas) so much referred, "national transition". Or may be CiU's national transition project heads towards Spain instead of Catalonia?

In any case, those that favour autonomy and sit at Government table, are the first who have to explain the collapse of autonomy. A scenario, by the way, thatReagrupament announced some months ago.

To a serious -as Mr. Mas likes to present himself- President, we only ask him to recognize the gravity of the situation, and change strategy accordingly. Forget gestures, rethoric and appeals to people's will, and practice true President's responsibility. President Mas should be loyal to the people that elected him, and not to a political party (PP) that openly wants to destroy Catalan Identity, Language and Culture. President Mas should be loyal to the people, not financial lobbies, not to a partner with interests in the Spanish ministries.

There is an adult and complete nation, full of problems, debts and challenges, but willing to stand up and exercise their rights within an European democratic framework. Other nations who share similar scenarios to Catalonia's, for example, Scotland, count with leaders decided to end dependency. And we, the Catalans? Do we have a president ready to lead the nation towards freedom and the right to decide? Or a sad manager just satisfied with the crumbs of the crumbs.

Authored: RCat web team

Translation: JS

(Catalan ---> English translators needed)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 11 (GENER 2012)

2012-01-12T18:36:00.003+01:00

LA VEU DE REAGRUPAMENT , NÚM. 11 (GENER 2012)

Publish at Calaméo or browse others.

Ja ha sortit el núm. 11 de La Veu de Reagrupament! Bona lectura!

3,000 AMICS AL FACEBOOK!

2012-01-12T18:02:00.004+01:00

Bé tot i que ja fa uns dies que hi vaig arribar, ara ja puc dir que els tinc consolidats. De manera que MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES per compartir amistat en aquesta xarxa!!!

(Un dia que a més a més, hem sabut que finalment els senyors d'Apple han decidit incorporar el català al nou OS... una decisió que, sense cap mena de dubte, ajudarà a accelerar la decisió de renovar el meu parc de Macs, que ja comença a estar una mica xaruc...)

ALEX SALMOND - SAM RUTRA

2012-01-12T03:51:00.001+01:00

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2012-01-10T02:37:00.003+01:00

"Catalunya tindrà una de les pressions fiscals més altes del món"

DILLUNS, 09 DE GENER DE 2012,

El conseller d'Economia de la Generalitat considera que l'augment de l'IRPF farà 'asfixiant' la situació per molts catalans · 'Tenim una pressió fiscal del primer món' i a canvi 'uns serveis mediterranis"

DIPLOMÀCIA DE BOCATA CALAMARES

2012-01-09T00:20:00.007+01:00

Continuo amb aquest post les reflexions sobre la política exterior del govern del senyor Duran i Mas. I ho faig, a diferència de la setmana passada, sota l'impacte emocional del Missatge de Cap d'Any del Primer Ministre d'Escòcia, el mai prou elogiat Alex Salmond. Realment al.lucinant. Quin agosarament pressumir de practicar la Panda Diplomacy davant dels nassos de Londres. I no satisfet amb això, encara es refereix a Al Gore i a Kofi Annan, que per pressumir, no es queda curt. Ras i curt, els independentistes escocesos no combreguen amb rodes de molí. Saben perfectament que si volen sortir-se'n de la crisi, més que tancar delegacions a l'exterior les han d'obrir i multiplicar, perquè només sent present arreu, es tenen més possibilitats d'obtenir més recursos.

Tot el contrari és el que passa amb la política exterior dirigida amb mà de ferro pel senyor Duran. En aquest cas, i seguint amb el paral.lelisme escocès, caldria parlar de diplomàcia de bocata calamares, és a dir, una política exterior pensada en termes estrictament espanyols i amb Madrid com a gran referent diplomàtic. S'ha d'estar molt malament del cap per caure en aquesta paranoia. Madrid no és res en el món! Res! I els únics que li veuen les gràcies són els catalanets que porten des del 1975 emprant el Pont Aeri, i ara l'AVE (que no TGV, per cert). Aquesta diplomàcia de bocata calamares, sintèticament, consistirà en executar manu militari totes les ordres i diktats que escupin els governs espanyols. No només es tancaran delegacions de govern, sinó també corresponsalies de TV3 a l'Àfrica i a l'Amèrica Llatina. També TVCi deixarà d'emetre, de manera que els catalans a l'exterior perdran un referent informatiu propi... I el nombre de lectorats de català també disminuirà de forma substantiva. I tot justificat per les retallades i la crisi... Si seran inútils! En comptes d'intentar salvar els mobles, el que estan fent és lligar-se una pedra al coll. I tot això en ple orgasme de la globalització...

Però anem una mica més a fons. Què volen dir, o millor, què no diuen quan parlen que cal prioritzar la "diplomàcia econòmica"? No diuen, per exemple, que aquest model diplomàtic ells el conceben com alternatiu al model de "diplomàcia política". I naturalment, parlar de diplomàcia política, vol dir parlar dels Estats Units. Em va resultar altament il.lustratiu el fet que en la seva compareixença davant la Comissió d'Afers Exteriors i la Unió Europea del Parlament de Catalunya, en el passat mes de juliol, l'actual Secretari d'Afers Exteriors, en una intervenció de més de trenta minuts, no esmentés els Estats Units fins al minut 23 o 24... Es pot realment, avui en dia, exercir un càrrec exterior i permetre's el luxe d'ignorar els Estats Units? Sí. O potser no. Potser no és ignorar-los, sinó més aviat tot el contrari. És evitar-los a tota costa. I ho fan perquè els espanyols no les tenen totes amb l'amic americà. No li tenen confiança. Només cal recordar quina va ser l'actitud de Washington en la comèdia aquella del Perejil, ara que tornen a manar els mateixos.

Estats Units van néixer d'una revolució. I la revolució va portar a la Declaració d'Independència. Un dels documents més cabdals de la història de la humanitat, i que a casa nostra és sistemàticament ignorat. Un document que, per més inri, s'inspira clarament en l'Acta d'Abjuració que els patriotes de les Províncies Unides van signar en plena guerra contra els Tercios castellans, el 1581.

Els Estats Units sempre ha tingut una política pragmàtica respecte la Independència de nous estats. Això vol dir, naturalment, que no hi estan en contra per principi. Només actuen en funció dels seus interessos estratègics. I això els fa ser considerats potencialment com a perillosos als ulls dels espanyols. Tant que en el seu moment, concretament cap al 1978, la diplomàcia espanyola va començar a aproximar-se a la Unió Soviètica. I tothom sap qui va crear escola en aquest sentit, oi? I tothom sap quin n'ha estat el seu deixeble més avantatjat, sobretot durant els governs del PSOE, oi? És casualitat que els interessos russos cada cop tinguin més presència a Catalunya, sobretot en el sector immobiliaria, comercial i energètic? Oi que no. Que li preguntin als de Fira de Barcelona i a la seva joia de la corona, el Barcelona Meeting Point...

En definitiva, quan s'advoca per una diplomàcia econòmica, el que realment s'està dient és que la diplomàcia de debò, l'exerceix única i exclusivament Madrid, mentre que les delegacions catalanes s'han de centrar en aconseguir tres o quatre xanxullos per fer bullir l'olla, però no jugar a la primera divisió. I, això sí que ho té, el govern dels millors, segueix obedientment el que Papa Madrid li ordena. No fos cas que haver de replicar-lo comportés que es despentinés el tupé, o que es taqués les sempre immaculades americanes i corbates...

NOTA: Post penjat al DGS, el passat dimecres, 4.1.2012

WHAT IS REAGRUPAMENT?

2012-01-07T11:05:00.003+01:00

IMPERIUM FAIL!

2012-01-07T02:00:00.002+01:00

Uploaded with ImageShack.us

Gran iniciativa al Facebook. De fet, aquesta animació em recorda que aquest 2012, els ecspanyols pensen celebrar por todo lo alto, els dos-cents anys de la Pepa, és a dir, la Constitució de Cadis.

Potser és adient que recordin que segons la Pepa, tant els d'un costat com els de l'altre de l'oceà atlàntic, eren considerats ecspanyols... doncs bé, uns quants anys després, el 90% o més havien deixat de ser-ho... I és que, com ja vaig escriure en un post ja fa molt de temps, no hi ha nació més soluble al món que l'espanyola, tal i com acredita, perfectament aquesta animació.

LA WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE ARRIBA ALS 10.000 AMICS!

2012-01-05T01:03:00.002+01:00

La causa que en el seu dia vaig engegar al Facebook, la WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE, ha arribat als 10.000 amics! Bé, en el moment d'escriure aquestes ratlles ja som 10.016!

Moltes gràcies a tots els que heu participat en aquesta iniciativa, i tal i com dic sempre als que agraeixo la seva incorporació a la causa: SPREAD IT OUT!

I QUAN TANCARAN LA DELEGACIÓ DE MADRID?

2012-01-04T00:59:00.006+01:00

Permeteu-me que torni a insistir en el tema de la internacionalització. Aquest mes de desembre, en aquest sentit, ha estat desastrós. Va començar amb l'anunci de la substitució del delegat de l'Oficina de Berlin. A hores d'ara no sé si ja té substitut. Si més no, no me n'he assabentat.

Va continuar amb la dimissió del Director General de Relacions Exteriors, és a dir, el número 2 de la Secretaria d'Exteriors. El dimissionari, un appartxik d'Unió, ha preferit l'acta d'eurodiputat a Brussel.les, que ha aconseguit gràcies a l'ampliació d'escons que s'ha donat darrerament. El seu substitut, un altre appartxik unionista, és a dir, un lleial a Josep Antoni Duran i Lleida, veritable factòtum de la política exterior del govern dels millors, suposadament encapçalat pel senyor Artur Mas. I el mes acaba amb l'anunci, ahir dimarts, ja de forma oficial -se sabia des de feia dies- del tancament de l'Oficina de Buenos Aires (foto).

I no només això, també el govern ha aprovat un redimensionament de l'actuació exterior de la Generalitat, en el sentit que prioritzarà l'anomenada diplomàcia econòmica. I la coordinació amb els òrgans de representació espanyola a l'exterior.

Per acabar-ho d'adobar, ara fa uns dies, l'opinadora més xiripitiflàutica del règim, va publicar un article d'opinió demolidor contra les delegacions de la Generalitat, naturalment en el diari avantguarda del règim, en una clara mostra d'auto-odi, de la qual ja ens té acostumats. A banda, és clar, de les ja típiques mostres de frivolitat i menyspreu envers els mortals d'una persona que segur que es considera que viu a l'Olimp i que es pensa que pixa colònia.

Comptat i debatut, el govern dels millors és d'una lleialtat a prova de bomba envers ... el Partit Popular, naturalment. El PP, ja ho he escrit en diverses ocasions, ja mana a Catalunya. Ni geometries variables, ni hòsties. Només cal saber quan es produirà l'intercanvi de cromos. És a dir, el ministre de CiU a Madrid, i els consellers del PP a Barcelona. Recordo que el PP va posar com a condició per votar la investidura de Mas, tot això que està passant ara, aquests dies.

No ha estat, doncs, cap sorpresa. Sí, però, que m'ha preocupat algunes reaccions de comentaristes de bona fe, que han acceptat de bona fe la marxa enrere del govern català en la seva actuació exterior, com una conseqüència lògica de les retallades, etc. Anem a pams.

Precisament és en els moments de crisi que cal ser tot el primmirat possible a l'hora d'escollir les prioritats, que per definició, només poden ser poques, i a les quals cal destinar els diners públics.

En aquest sentit, i en el context d'un món cada cop més interdependent, on quan el senyor Mas rota o si se li escapa una llufa, ho saben a Brussel.les, Berlin, Nova York o Beijing, no considerar la política exterior com una prioritat, o bé és propi d'ignorants, o més probablement, és una estratègia per evitar que Catalunya tingui veu pròpia al món, de manera que per ser-hi, s'ha de passar pel seu cul -el cul del món, em refereixo- que no és altre que Madrid.

Si no ets al món, no comptes. Ja ho diu la dita popular A la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. I jo em pregunto: Catalunya és a la taula de les nacions del món? Vull dir amb veu pròpia, defensant els seus interessos, és a dir, els dels catalans i les catalanes. Oi que no? I doncs, com penseu que podem sortir de la crisi sense una veu pròpia? Esperem que els amics espanyols ens salvin el cul? Ni de conya, companys! Tots ja sabem com les gasten els espanyols. Tant d'un color, com de l'altre. Ja hem vist com en els darrers mesos el govern sortint, amb la complicitat de la llavors oposició, atacava per terra, mar i aire, el govern del senyor Mas i quasi l'arribava a considerar el darrer responsable de la crisi financera mundial. Per fer-ho, naturalment, han comptat amb la col.laboració entusiasta dels corresponsals a Madrid dels principals mèdia globals... De manera que, la política exterior, com en qualsevol estat, sempre ha de ser considerada una prioritat. I qui ho deixa de fer, té els dies comptats. És una lliçó elemental.

Naturalment, aquest plantejament racional, propi d'un pensament modern, s'ha vist esquitxat per la demagògia practicada, entre d'altres, per l'opinadora oficial del règim, que ha contraposat la despesa -jo diria més aviat inversió- en les delegacions de la Generalitat, amb les necessària cohesió social, les ajudes als sectors en risc de marginació o de pobresa, etc. etc. És necessari replicar aquesta imbecil.litat? Ho faré de forma sintètica. La millor manera d'assegurar el benestar dels catalans i les catalanes, i de lluitar contra el risc de la pobresa a la que ens condemna la nostra dependència respecte Espanya, és el de posar les bases per aconseguir una Catalunya que pugui gestionar tots els seus recursos i disposi de veu pròpia en tots els fòrums internacionals, que pugui signar Tractats com a estat sobirà amb aquells països amb els quals els uneixi interessos comuns i mútuament beneficiosos. Dit més breument, la política exterior és clau per al benestar de tots els catalanes i les catalanes, i particularment d'aquells que es troben en una situació més precària.

I, per acabar, penso que el que realment caldria tancar és la delegació de la Generalitat a Madrid. O si més no, redimensionar-la com el que realment hauria de ser: una delegació de nivell mitjà, les despeses de la qual, dit sigui de passada, haurien d'estar plenament controlades, començant per la del seu màxim responsable, que, vés quina casualitat, és un altre alt responsable del mateix partit del senyor Duran i Lleida.

M'han quedat coses per afegir, però veig que ja porto quasi mil paraules. Continuaré la setmana vinent. Bon Cap d'Any i Feliç 2012!

NOTA. Post inicialment penjat al DGS, el 28.12.2011.

MOLT BO!

2012-01-03T12:17:00.002+01:00

El poder de les xarxes socials és cada cop més gran. També ho són les teories que els relacionen amb els interessos estratègics de les diverses potències mundials. És un tema que cal estudiar amb molta profunditat i treure les conclusions corresponents.

I LES JOIES DE LA CORONA?

2012-01-01T19:13:00.005+01:00

Escoltar el missatge de Cap d'Any del Primer Ministre escocès, Alex Salmond, em mostra la sideral diferència amb el seu partenaire català. Fixeu-vos com marca paquet dels diferents museus que recullen el patrimoni històric i nacional d'Escòcia. I per acabar-ho de reblar, els qualifica de les joies de la corona... Fixeu-vos com pressumeix de la seva política internacional. Fins i tot arriba a parlar de Panda Diplomacy, en referència als acords signats darrerament, no amb qualsevol txitxarel.lo, no, sinó, òbviament, amb la Xina... Que quan s'hi posen no s'hi posen per poc. De forma intel.ligent, i perquè ningú no se senti menystingut, també hi ha una referència als Estats Units, en la persona d'Al Gore. Jo al.lucino. Em trec el barret i el que calgui davant d'aquesta gent.

Comparar la política internacional d'Escòcia amb la de la CAC, és literalment impossible. No hi ha color. I per acabar-ho d'adobar, la clatellada a les polítiques neoliberals del govern del Regne Unit, és antològica.

Això és impensable en el cas de Catalunya. I sobretot, en el cas de l'Artur Mas, el president que vota d'amagat per la Independència del seu país. Us imagineu l'Artur Mas fent-se el milhomes de les joies de la corona nostrades? No, impossible.

I això per dos motius. El primer és que no en tenim, de joies de la corona. Tot s'està venent. Tot el patrimoni català, fins i tot el públic, està sent posat al mercat, perquè els lobbies amics (Madí i companyia...) en treguin profit. Que un govern que pretén ser nacional -no autonòmic, no un subsistema descentralitzat- es ven tot el seu patrimoni, demostra fins a quin punt d'indignitat nacional s´ha arribat. I ja vaig parlar -i en continuaré parlant- del tema de les delegacions a l'exterior, que estan sent depurades manu militari sota el diktat del PP. I espereu a que passin les eleccions d'Andalusia, i el PP governi la que sí que és la joia de la corona ecspanyola...

El mes de març, les brometes del bellotari extremeny, seran un joc de nens en comparació amb els autèntics míssils que Javier Arenas, com a nou president andalús ens llançarà. Em jugo un pèsol que el fantasma de la novena província, tan car al falangisme ecspanyol des dels anys 20 del segle passat, tornarà a emergir com un u-boat.

El segon motiu és perquè, simplement, en Duran i Ecspanya el farà callar. No cal donar-li més voltes. Tard o d´hora en Duran es carregarà en Mas Colell com a primer pas per carregar-se després en Mas i consolidar el que ja a hores d'ara és, l´home d'Ecspanya en el moll de l'ós del govern de Catalunya.

És un panorama decebedor. Però, vés, els catalanets, cofois i bon minyons, es lleven cada dia ben d'hora, ben d'hora, per treballar per Ecspanya. Bé pagant els impostos amb els quals ens espolien, bé per votar més autonomia, és a dir, més dependència.

País-marmota, redéu!

Sempre ens quedarà el consol d'Escòcia, i que algun dia, nosaltres també poguem arribar-hi!

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

2012-01-01T14:23:00.003+01:00

"When in the Course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve the political bands which have connected them with another, and to assume among the powers of the earth, the separate and equal station to which the Laws of Nature and of Nature's God entitle them, a decent respect to the opinions of mankind requires that they should declare the causes which impel them to the separation"

(Declaració d'Independència dels Estats Units, 04.07.1776)

Ara que comença un any nou, ens hauríem de comprometre a deixar de ser un poble-marmota, i a veure si d'una punyetera vegada deixem de reivindicar la Independència i passar a exercir-la, amb el permís de CiU, és clar!

NO MORE "FIESTA"

2012-01-01T03:51:00.003+01:00

Es deia Dudalegre, era un bou negre mulat, nascut el 3.03.2007, i pesava 567 quilos. Va ser el darrer en ser torturat i mort públicament en una plaça. Avui, 1.1.2012, per sort, ja no hi haurà més tortures d'aquesta mena a la CAC. L'any, en aquest sentit, comença bé.

Però la lluita, continua.

DES DE "LES ARRELS" US DESITJO UN BON ANY 2012!

2011-12-31T20:42:00.006+01:00

No serà difícil, vist el 2011...

*Nota: qui esperava una foto de l'Scarlett, que l'hi demani al Mas...

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2011-12-29T01:17:00.001+01:00

El govern espanyol congelarà el salari mínim interprofessional

(Un salari de 641 eurossss!!!!!)

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2011-12-28T17:09:00.002+01:00

292.752 € l'any, sou del rei d'Espanya

El príncep Felip cobra 146.376 euros anuals i la reina Sofia, la princesa d'Astúries i les infantes, 375.000

LA INTERNACIONALITZACIO, OBJECTIU ESTRATEGIC

2011-12-22T19:21:00.008+01:00

Els ignorants afirmen que en un món interdependent, les independències de nous estats no tenen cap sentit. És justament el contrari. Cada cop hi ha més estats al món. Prop de 200, si no és que n'hi ha més. Actualment a l'ONU hi ha 193 estats. Però n'hi ha d'altres que no en formen part.

En un context de societat desenvolupada, com és el que caracteritza Catalunya, la interdependència és no només inevitable, si no a més, inajornable. Necessària com l'aire que respirem.

Quant més internacionalitzats estiguem, més fàcil serà aconseguir la Independència. És així de clar.

Fixem-nos que els quasi tres-cents anys de submissió a Espanya, s'han donat en un context general d'aïllacionisme espanyol. Tret de la Guerra del Francès, Espanya ha viscut al llarg dels darrers segle

s, al marge dels grans esdeveniments mundials. I va ser precisament durant la Guerra del Francès, que Napoleó va decidir incorporar el Principat a l'Estat francès.

Podem considerar, doncs, que l'aïllacionisme espanyol, sobretot en els dos darrers segles, ha condemnat Catalunya a no tenir un paper clau en l'escaquer mundial, i li ha impedit jugar les seves cartes amb les diferents potències mundials, que de ben segur n'haurien tret profit, i de retop, nosaltres hauríem obtingut la Independència.

Però, si més no des d'un punt de vista econòmic, Catalunya té una elevada taxa d'internacionalització, mesurada en termes d'importació i exportació. O bé en la presència d'empreses forasteres a casa nostra, o d'empreses catalanes arreu del món.

Això implica que qualsevol cosa que passa a Catalunya, té algun efecte a la resta del món. Sobretot en aquells països que tenen importants interessos aquí. Interessos de tipus empresarials, o, d'altres, com per exemple, més darrerament, els dels seus connacionals que s'han establert a Catalunya.

Aquesta elevada taxa d'imbricació amb la resta del món, més enllà del referent espanyol, és actiu estratègic, que impediria, eventualment, que els espanyols fessin el cafre, en el cas que declaréssim la Independència.

També impediria aquesta altra camama de l'expulsió d'una Catalunya independent de la Unió Europea. I un bé negre!

Algú s'imagina que Siemens, Volkswagen, Philips, Nissan, i moltes altres empreses, i els seus respectius governs nacionals, acceptarien per la cara l'expulsió de Catalunya de la UE, perquè els espanyols volguessin?

Però qui són els espanyols per imposar res, si no fan més que menjar de la mà europea. Mossegarien la mà que els peixa?

No, òbviament, no.

Posem el cas d'Escòcia. Algú s'imagina Escòcia fora de la UE un cop guanyi el referèndum per la Independència? Què seria Europa sense Escòcia? I sense Flandes -amb o sense Brussel.les? Oi que seria impensable?

Doncs el nostre gran repte és aconseguir que una Europa sense Catalunya sigui igualment d'impensable. D'aquesta manera, la fatxenderia espanyola no existiria, perquè els espanyols no són res a Europa. Això sí no paren de fer gesticulacions per fer-se notar, però la resta passa.

La Independència de Catalunya s'ha de convertir en un tema internacional, si més no en la mesura del possible. Cal tenir en compte que l'accessió d'un nou estat a la independència és, per al món, un esdeveniment força assumit, i fins i tot normalitzat. Cap estat del món s'estranyarà, per raons òbvies, que un poble vulgui tenir el seu propi estat. Atès que ells són els primers en no voler prescindir-ne. Tot al contrari, el més probable és que es acabin tocant l'espatlla i ens diguin amb una total franquesa, "ja trigàveu..."

NOTA: Post penjat inicialment al Diari Gran del Sobiranisme (21.12.2011)

LA INDEPENDÈNCIA COM A REIVINDICACIÓ POLÍTICA, AVUI

2011-12-22T02:34:00.004+01:00

"It is not the size of a nation that is important, but the size of its ambition and of the contribution it can make to the world"

Aquestes paraules, sàvies, les escriu el Primer Ministre d'Escòcia, Alex Salmond al final d'un article de lectura obligada, publicat a The World in 2012 de la revista d-informació global, The Economist. Sí, la mateixa que fa tot just uns dies carregava contra Catalunya i recomanava a Rajoy la recentralització dels poders fins ara en mans (si més no formalment) de les comunitats autònomes.

Alex Salmond, sense cap mena de dubte, s'està convertint en el referent del pensament -i de l'acció- independentista europeu. Des del govern, es compromet a portar a terme un referèndum per la independència abans del 2016. Fa feredat comprovar la distància còsmica, sideral, entre el senyor Salmond i el senyor Artur Mas, un personatge que diu votar per la Independència, en la consulta de Barcelona, però que ho fa d'amagat.

A diferència de Mas, Salmond no pensa en donar una enèssima oportunitat a l'estat que el pretén assimilar. Té molt clar que el futur del seu poble, la seva economia, la seva cohesió social i la seva cultura, depèn de la Independència. I no se n'amaga.

Per altra banda, algú pensa seriosament que una Escòcia Independent no formarà part, des del primer moment de la Unió Europea? Què seria del patrimoni cultural europeu sense una Escòcia independent? És un acudit dolent, fins i tot només pensar en aquesta probabilitat.

És cert, la mida de les nacions no importa. Allò que realment importa és l'ambició, la voluntat de ser lliure, i de contribuir a l'enriquiment del món. Algú pensa que evitant la reivindicació de la independència s'està contribuint a la riquesa mundial? No way! Precisament, allò que hi contribueix és la normalitat d'assumir allò que dotzenes de pobles han assumit en les darreres dècades: la Independència és necessària i justa. El 1945, només una cinquantena d'estats van participar en la fundació de les Nacions Unides, Avui en són 193, i d'altres es mantenen al marge. La Independència, doncs, lluny de ser un rara avis de la política internacional, és un dels procediments que més s'han utilitzat en els darrers anys. Contràriament al que ens volen fer creure, si els Catalans i les Catalanes, reclamem sense complexos la nostra Independència, lluny de considerar-nos uns alienigenes, els pobles del món ens diran "Benvinguts al club ... ja trigàveu!"

NOTA: Post inicialment publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.10 (DESEMBRE 2011)

POSA UN MERENGUE A LA TEVA TAULA (CHARITY)

2011-12-21T21:43:00.001+01:00

Tot i que no acostumo a mirar aquest programa, he de reconèixer que amb aquest gag, L'HAN CLAVAT...

Quin fart de riure, redéu!

BON DISCURS DE JOAN BALDOVÍ

2011-12-20T23:17:00.005+01:00

Sí ja sé que van amb els cantamanyes d'Aequo, o com es diguin. Sí, ja sé, que a vegades la vessen. Si, ja sé que a vegades s'obsessionen per tonteries...

Però què caram! penso que aquest discurs de Joan Baldoví, diputat de Compromís, i doncs, representant del patriotisme social valencià, és, en termes generals, notable, quasi excel.lent. Fins i tot amb algun moment sublim, com és la referència al grup Noos, a l'aeroport per a vianants, o al president provincial que sempre li toca la rifa... genial.

Setze anys de pesta blava són molts anys. I a més sense comptar amb una mínima cooperació del nord. Però tot i així, la resistència s'organitza i lluita. Mireu, per exemple, el fenomen d'Obrint Pas... o tants i tants altres.

Sí ja sé que el diputat Baldoví, militant del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i batlle de Sueca, entre el 2007 i el 2011, no ha fet referència a la Independència. Ja ho sé. Però no puc evitar sentir-lo, avui, al mateix costat de la trinxera.

Sobretot perquè em fa més fort el record i l'enyorança d'un dels grans homenots de la Catalunya, sí la Catalunya, contemporània. En Joan Fuster i Ortells, nat en aquesta població de la Ribera Baixa.

Pel que fa als nostres diputats, què voleu que us digui, em sembla que encara hi ha gent en el rovell que vol fer mal... Que per ells la lleialtat només té una direcció envers a ells mateixos i no envers altri.

Sóc prou explícit? Quins són els tècnics -o qui és- en dret parlamentari?

De vegades... veig tècnics.... però dels que fan mal.

LA VEU DE REAGRUPAMENT NÚM. 10 (DESEMBRE 2011)

2011-12-17T23:59:00.004+01:00

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 10 (DESEMBRE 2011)

Publish at Calaméo or browse others.

Ja ha sortit el nou número de LA VEU DE REAGRUPAMENT, el 10è!

Hi publico. com és habitual, un article sobre temes internacionals i independentisme.

GODOLÀNDIA

2011-12-17T03:02:00.006+01:00

Vivim a Godolàndia. Quan vaig llegir en un comentari aquesta expressió em va agradar d'allò més. Efectivament, vivim a Godolàndia, el país dels que no volen ser lliures, que els fa por ser-ho. Prefereixen ser rarets, a ser normals. L'exemple més fefaent el tenim en els mitjans de comunicació: l'actual govern dels millors està desmuntant la televisió i la ràdio públiques per tal de beneficiar un grup mediàtic privat. I tan panxos! Naturalment, no penso defensar ara aquests mitjans públics que moltes vegades no han estat més que els transmissors de la "ideologia del 3" de la qual ja vaig parlar en un post al Bloc Gran, ja fa uns mesos. Però haver de suportar el director de La Vanguardia estripant una enquesta perquè no li agrada és too much for the body.

A ningú se li escapa que el paper dels grups mediàtics és clau en la societat actual. Els espanyols tenen entre cella i cella eliminar aquells elements estratègics que poden afavorir la necessària i inajornable nacionalització de Catalunya. Em refereixo, per exemple, a les relacions internacionals i als mitjans de comunicació, entre d'altres. Fixem-nos que estan obsessionats amb tancar les delegacions del Govern a l'exterior, perquè naturalment no volen que hi hagi una veu pròpia, catalana, al món. Fa uns dies vaig llegir que han cessat o cessaran el delegat a Alemanya.

És, naturalment, una mala notícia. El fins ara delegat és una persona com cal, i segurament ara posaran, si el posen, algun passarell de la corda d'en Duran i Lleida, més en línia amb els actuals responsables de la Política Exterior del govern dels millors, que tenen el CIDOB com a laboratori d'idees i de polítiques. Sense comentaris.

Per cert, des d'un punt de vista egoista, resulta feridor veure com mentre el Primer Ministre d'Escòcia, Alex Salmond, porta a terme el seu tercer viatge a la Xina des del 2007, per tal d'incrementar les relacions comercials... i les altres (no siguem ingenus), el seu equivalent a Catalunya, no pinta res ni a Europa ni al món, perquè només pensa en la política espanyola i en si han d'entrar ministres de CiU a Madrid, i consellers del PP a Barcelona. Està així el pati, no hi ha més cera que la que crema.

Pel que fa a l'anunciada retallada de 2 canals de la CCMA, és no tenir sentit d'estat. D'estat català, naturalment. I pensar amb el cul. En un sistmea mediàtic totalment hegemonitzat per l'espanyol, i avui encara més, després del tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca, anunciar que es xapen dos canals de la Corpo és un crim de lesa humanitat, Un d'ells sembla que serà el TVCi, és a dir, el canal que miraven els catalans que viuen arreu del món. Ara es queden sense televisió en català. Així de dur i així de clar.

No entendre -o entendre massa bé- que els mèdia són fonamentals per a la vertebració d'una nació, és un crim. Ja he escrit en altres bandes que TVE en els anys cinquanta, però sobretot en els seixanta, setanta, etc., va fer molt més per l'espanyolització de Catalunya, que tots els escamots d'afusellament del Castell de Montjuïc, del Camp de la Bóta o de Paterna plegats. Així de bèstia.

En definitiva, si els independentistes no hi posem remei, ens esperen pel cap baix vuit anys de règim de Godolàndia, on el PP i els seus titelles nostrats -puppets- faran el que voldran, no en va han obtingut un xec en blanc dels ciutadans, molts dels quals, centenars de milers dels quals, en la manifestació del 10 de juliol, es van esgargamellar cridant Independència. Cada dia que passa estic més content i cofoi de no haver -hi assistit llavors, perquè no ho veia clar anar colze a colze amb el Montilla. Com a mínim ara no se'm queda la cara de pòker. És a dir, de babau.

PD. Aquest és el meu primer post en el Diari Gran del Sobiranisme (DGS). Aquest mitjà actualitza el venerable Bloc Gran del Sobiranisme (BGS). Tot i que el BGS va començar a funcionar l'1 de juliol del 2008, en la xarxa, tres anys és una eternitat, i s'imposava un aggiornamento. Aquesta és la raó de ser del DGS, des d'aquí vull agrair la feina que en aquesta transició han fet els companys de capçalera Dess Mond i en Morgades, i espero i desitjo que el DGS tingui una acollida espectacular, com en el seu moment va tenir el BGS. Ens calen mitjans que afavoreixin la nostra aposta per un futur lliure i normalitzat.

NOTA. Post publicat inicialment al Diari Gran del Sobiranisme (14.12.2011)

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2011-12-15T11:58:00.001+01:00

CiU i PP pacten els pressupostos de Barcelona pel 2012

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2011-12-13T21:50:00.002+01:00

El Tribunal Suprem espanyol contra la validesa de la justicia en català

La institució no admet com a legal un recurs escrit en català i el declara no presentat

El Tribunal Suprem espanyol (TS) s’ha negat a admetre la validesa legal d’un recurs que es va presentar en català i l’ha declarat ‘desert’, és a dir ‘no presentat’. La institució no ha fet cas al dret existent de presentar recursos en qualsevol llengua oficial de l’estat espanyol. El cas arribarà fins al Tribunal Constitucional (TC) i es convertirà en el primer cas de discriminació a catalanoparlants que arriba al TC, màxim òrgan de justícia de l’estat espanyol.

DEBAT A SANT BOI SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

2011-12-13T13:49:00.003+01:00

Aquest dijous hi haurà una taula rodona sobre el tema Independència: Full de ruta i unitat d'acció a Cal Ninyo al centre de Sant Boi. Penso que és una oportunitat per escatir com està el pati.

Hi participaran representants de les diferents opcions polítiques, entre ells, el President de Reagrupament, en Joan Carretero.

Malauradament, els meus compromisos laborals m'impediran d'assistir-hi, per això us demano que qui pugui, hi vagi i després em passi el feedback (eheheheh).

Passaré revista a posteriori :-)

EL "NOU NACIONALISME" DE ... BARACK OBAMA

2011-12-13T01:36:00.006+01:00

La setmana passada, Barack Obama, ja plenament immers en la nova campanya electoral que s'acosta, va fer un discurs de 55 minuts de you tube, en la que podem anomenar una població de l'Amèrica profunda.

Concretament a Osawatomie a l'estat de Kansas (nom que em recorda més a la magnífica pizzeria homònima que hi havia al bell mig del Passeig de Gràcia, a la qual, en el meus anys d'estudiant, m'escapava sempre que podia per endrapar, assegut a la barra, una deliciosa pizza de bacon).

L'esmentat discurs, que el podeu veure en el vídeo adjunt, i llegir aquí, ha tingut un notable impacte mediàtic en els dies següents, de manera que les opinions favorables i contràries s'han multiplicat arreu, i particularment, com no podia ser altrament, a la xarxa.

I quin ha estat el motiu d'aquest rebombori?

Doncs la reivindicació per part d'Obama, del discurs pronunciat l'any 1910, en la mateixa població per Theodore Roosevelt, mesos després de deixar de la presidència dels Estats Units. En aquella ocasió, Teddy, pertanyent al Partit Republicà, va fer una encesa defensa de la necessitat que la contribució dels ciutadans quant a impostos, fos progressiva, és a dir, que qui més guanyés, més pagués.

En aquells anys, una declaració d'aquest tipus va ser titllada immediatament de ser de caire socialista. I de fet, Roosevelt va acabar abandonant la seva formació i creant-ne una de nova, el Partit Progressiu (que no Progressista), amb la qual es va presentar a les eleccions del 1912, on va ser derrotat pel candidat demòcrata Woodrow Wilson, però va superar el candidat republicà, William H. Taft. D'aquesta manera va aconseguir trencar el bipartidisme històric en el poder legislatiu americà.

Teddy Roosevelt, durant la seva presidència (1901-1909), va portar a terme una política decididament anti-monopolis, i va vetllar pel benestar de les persones en una situació econòmica més precària, fet que el va enemistar amb els grans cercles de poder financer i empresarial. També va aprofundir en la democràcia popular, participativa, que donés veu als ciutadans.

Un dels fragments més rellevants d'aquell discurs del 1910, que duia per títol New Nationalism, va ser recordat per Obama, la setmana passada.

Realment, paga la pena:

"Our country -this great Republic- means nothing unless it means the triumph of a real democracy, the triumph of popular government, and, in the long run, of an economic system under which each man shall be guaranteed the opportunity to show the best that there is in him"

Senzill, i a l'hora brutal, oi?

Obama, naturalment, va fer un aggiornamento del discurs del seu predecessor, i va afirmar que cal combatre de forma decidida l'increment de la desigualtat que avui en dia es viu de forma cada cop més evident als Estats Units. Una desigualtat que està ara ja afectant a aquest objecte del desig de tot polític com és la classe mitjana, veritable pilar de la fiscalitat d'un país.

Davant la perspectiva de les eleccions del 2012, Obama es va embolicar en la bandera dels stars and stripes i vol apostar decididament per incrementar l'ajuda social i sanitària i combatre els seus oponents republicans, que a hores d'ara s'estan traient els ulls els uns als altres per veure qui és més anti-Obama.

Naturalment, no cal esperar una revolució socialista, de les seves paraules, però sí un reforçament dels mecanismes de regulació del sistema financer, i en general de control i vigilància (oversight) i de rendició de comptes (accountability), que impedeixi que la gestió deficient o corrupta de les grans corporacions afecti tothom.

Una actitud que, per cert, caldria que prenguessin nota aquells que fan el fatxenda parlant del govern dels millors, però que demostren (Mas-Colell al marge, òbviament), una total subordinació no només al complex Merkozy, sinó també al nou amo del carxofar, en Rajoy, i als puppets locals (Camacho, Millo, e tutti quanti). Tant que fins i tot no m'estranyaria que acabessin entrant al Govern de Catalunya.

Això sí que seria l'acabose, o no (sobretot si els independentistes continuen votant-los a ulls clucs).

TODAY IN HISTORY

2011-12-11T15:06:00.000+01:00

ENTREVISTAT AL DIARI GRAN DEL SOBIRANISME

2011-12-09T01:47:00.004+01:00

Entretinguda conversa amb en Vallfosca, i amb el Daniel Solano rere la càmera. En una jardí interior en plena vila de Gràcia. Què més es pot demanar? Espero que us agradi, i sobretot, no deixeu d'entrar al Diari Gran!!!

DE QUAN ELS CATALANS PENSÀVEM GEOPOLÍTICAMENT... I NO FÈIEM EL PRÉSSEC

2011-12-08T12:11:00.007+01:00

VIA FORA ALS ADORMITS! (1734)

«... podria lograr-se... la quietud de la Europa assegurant
la llibertat que“s deu a Catalunya, Aragó,
y València. Per fundar est projecte, diré que una
monarchia de Borbón en Castilla sols pot enfrentar-
se fent-la incomunicable ab França. Ab un
altre o regne o república intermèdia que,,

aliada ab Portugal, resistís a dit Borbón rey de Castilla y,

comunicable ab las potencias marítimas per lo

Occeano y Mediterraneo, no temés al gran poder
de la França; dic que“s balancejaria lo equilibri de

Europa. És cert que esta nova potència o república

no podria, sola, resistir molt temps a la França,

però, aliada necessàriament ab los altres confinats

ab esta y ab Portugal, mutuament concorreria a

defensar-se, los vehins de França, y Portugal de

Castilla. Per est fi repetesc que deuria dit regne

separat o república, extendrer-se per los Pirineus
fins al Occeano per dividir enterament la França
de la Castilla; y per esperar y enviar més promptes
los socorros a Inglaterra y Olanda. Qualsevol veurà

que, tripartit com diré lo continent d'España en

tres dominis separats, quedaria lo del centro més

dilatat que junts los dels dos extrems: però la situació

de estos bastaria per defensar-se de francesos
i castellans, revivint, en lo domini ceñit de estas
dos nacions, lo valor y política ab que los memorables
reys de Aragó se'n defensaren sigles enters.

Per dividir en esta providencia lo continent de

España ab alguna proporció, he remirat las cartas

geogràphicas, a las quals remeto a tots. Ajustant al

regne de Portugal lo de Galicia, se fa quasi

rectilineal ab lo de Castilla des de migdia fins al

Nort. Igualment añadint al nou domini de Aragó

lo que França y España posseeixen en los extrems
dels Pirineus, enterament los divideix, y queda lo

regne de Castilla encara més vast que sos dos

confinats, en lo sol continent. D'esta manera, los

en lo sol continent. D'esta manera, los confins de

Castilla serian los corresponents a Algarbes, Portugal

y Galicia, que compondrian lo domini de

Portugal. Los orientals correspondrian al de Aragó:

consistent des de Marino Sant-Ander a Fuen-

Libre o origen de Ebro, seguint aquest riu fins a la

frontera de Navarra; de esta (compresa) baixant

als enters regnes de Aragó, València y Múrcia fins

al mar. Per confins ab França, deuria restituhirse a

est domini tot lo que França ha usurpat en lo llarg
dels Pirineus, ço és en Catalunya, los comtats de
Rosselló, Conflent y Cerdanya, y en Navarra y

Guipuzcoa las parts corresponents. Per la Nova

España (conquistada en temps de Fernando cathòlic

y Isabel) deduhiria dit domini de Aragó son

dret en un congrés. Dits sis regnes y provincias,

regits cada un ab sas lleys provincials justas y
antiguas, que la sola tirania present té sepultadas,
formarian un regne, o república libre que, ab justa
soberania, concorreria a salvar lo equilibri de Europa.

Són sis dominis provincials (unint-s-y

Bizcaya y Guipurcoa) que a més de la comuna

utilitat tenen just dret per separar-se del domini de

un Borbón en Castilla: primo Catalunya, 2. Aragó,

3. València..., 4to. lo regne de Múrcia..., 5to. Navarra

entera.... 6to. Ias señorias de Bizcaya, Guipuzcoa

y Alaba.»

Nota: La negreta és meva (JS)

LA CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

2011-12-06T16:15:00.003+01:00

L'ÚNICA CONSTITUCIÓ QUE VAL,

LA DE LA REPÚBLICA DE CATALUNYA!

"NO ÉS LA MIDA DE LA NACIÓ ALLÒ IMPORTANT, SINÓ LA DE LA SEVA AMBICIÓ"

2011-12-06T03:22:00.010+01:00

COM ESCÒCIA LIDERARÀ EL MÓN

per Alex SALMOND

Primer Ministre d'Escòcia

publicat a The World in 2012

(The Economist, Novembre 2011)

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides era formada per 51 nacions independents. Avui en són 193. La globalització ha anat de bracet amb un desig creixent de les nacions d'assumir la responsabilitat dels seus afers i de contribuir plenament com a membres d'una família global.

Escric en tant que líder d'una nació que encara no és plenament membre d'aquesta família, però dirigeixo un govern que aspira a aquest estatus. Escòcia celebrarà un referèndum sobre la Independència abans de la fi d'aquesta legislatura el 2016, i en el 2012 en posarem els fonaments tot impulsant el creixement econòmic a través de les competències que actualment tenim.

Tal vegada el focus global es troba en les nacions BRIC, però hi ha una altra història reeixida que necessita ser explicada: aquella dels estats petits que excel.leixen en el canvi. A Espanya, les regions dinàmiques són Catalunya i el País Basc, les quals gaudeixen de determinats nivells d'autonomia fiscal respecte de Madrid. Al nord d'Europa, els danesos prosperen, els noruecs triomfen mundialment, mentre que els finesos excel.leixen en molts indicadors globals.

Escòcia en el seu camí cap a la Independència és un altre exemple de nació petita exitosa: tot i els nostres poders limitats, ja hem marcat un ritme més dinàmic que la resta del Regne Unit. Per si encara hi hagués algú que dubta de la capacitat de les nacions petites d'influir en el futur global, un antic secretari general de l'ONU, Kofi Annan, ha citat la història d'Escòcia en la ciència, la tecnologia i l'economia com a prova que la nostra nació ha jugat un rol capdavanter a l'hora de fer front alguns dels més importants reptes de la nostra era.

El canvi climàtic n'és un, d'aquests - i Escòcia ha aprovat una legislació sobre el canvi climàtic capadavantera en el món, que fixa l'objectiu de reduir les emissions de carbó al 42% pel 2020. Això és ambiciós, però realitzable, i esperem que actuarà com un referent per a altres nacions, grans i petites, per tal que actuïn per assolir un futur sostenible.

L'agenda del canvi climàtic va de bracet dels intents de trobar camins més sostenibles de produir l'energia que necessitem, i de nou, Escòcia és a l'avantguarda en el desenvolupament de tecnologia energia renovable neta que pot emprar-se en el futur global. Ens hem donat un altre objectiu ambiciós però assolible, com és el de produir l'equivalent a totes les necessitats elèctriques que tenim a través de fonts renovables per al 2020 -i si fa no fa el mateix a través d'altres fonts. Això farà que Escòcia esdevingui un exportador significat d'energia envers els nostres veïns europeus.

Aixó és possible perquè tenim una part significativa del potencial europeu de l'energia verda. L'abast d'aquest potencial ha quedat ben establert en inversions recents de companyies multinacionals en el sector de les energies renovables a Escòcia, i el 2012 es redoblarà els nostres esforços. Un dels temes més rellevants del moment actual és la seguretat , la correcta de i el lliurament sostenible d'energia, i Escòcia ja esta assegurant un rol líder en aquest àmbit.

Aquestes noves tecnologies, conjuntament amb les nostres fortaleses en àrees com les ciències de la vida o les finances, donen a Escòcia l'oportunitat de continuar aportant la contribució distinta que al llarg dels segles ha fet, des dels moments inicials com a una nació independent comercial, seguint per la Il.lustració Escocesa del segle XVIII, fins al present. Avui, les universitats escoceses registren més patents que les de qualsevol altra nació, mesurat en termes per càpita. Va ser una d'aquestes figures de la Il.lustració escocesa, Adam Smith, qui observà que el progrés econòmic ha d'anar inevitablement acompanyant del progrés social -i això continua sent cert avui com ho era llavors, donant-nos l'esperança que la globalització pot transformar per a bé el món.

Les espines i els cards

L'edat dels imperis ja fa anys que va marxar, fins i tot la Guerra Freda és avui en dia un tema de llibre de text, i les antigues certeses que abans havien falcat les relacions internacionals ara s'han deteriorat. En el seu lloc tenim un món més complex i incert, però també un que és més obert que mai a les possibilitats de canvi positiu, on més nacions que mai abans exerceixen la independència en un món interdependent, i on Escòcia pot i serà una aportació positiva.

Això inclou ser membre complert de la Unió Europea, la darrera gran ampliació de la qual, l'any 2004, va presenciar l'admissió de deu estats -sis dels quals eren més petits que Escòcia, i sis dels quals van ser independents des del del 1990.

Tal i com el primer ministre, David Cameron, va reconèixer en l'edició de l'any passat d'aquesta mateixa publicació, el Regne Unit pateix un enorme dèficit, tan gran que clarament no ofereix cap protecció o immunitat davant els capricis de l'economia global. Per contra, els països que semblen millor preparats per fer front a aquestes condicions són aquells que s'adapten ràpidament al canvi de manera àgil i sense contratemps. No és la mida de la nació allò important, però sí que ho és la mida de la seva ambició i la de la contribució que ella vol fer al món. Escòcia està llesta per fer front a aquest repte.

NOTA: Traducció meva (JS)

SALMOND A LA XINA, I A CAN MAS, COMENÇA EL CORRALITO... O EL CORRAL DE LA PACHECA

2011-12-05T18:51:00.002+01:00

Aquests dies es pot constatar la sideral diferència que hi ha entre INDEPENDÈNCIA i AUTONOMIA.

Un exemple: El Primer Ministre d'Escòcia, Alex Salmond, es troba de viatge a la Xina. És el seu TERCER viatge a aquest país des de que ocupa el càrrec esmentat. El tercer. L'agenda del viatge és la següent:

1. Visita a la província de Shandong per negociar contractes sobre energies renovables i altres energies netes, i altres col.laboracions bilaterals.

2. Visita a la Zona Econòmica Especial de Shenzen, una de les més exitoses, i reunió amb responsables del Banc de Desenvolupament de la Xina. Parlament en un seminari sobre comerç i inversió organitzat per l'Scottish Development International (SDI). Hi assistiran una setantena d'empresaris escocesos.

3. Visita a Hong Kong per negociar amb inversors actuals i futurs a Escòcia.

En el viatge se signaran tres MoU, que no té res a veure amb el futbol, sinó que són Memorandum of Understanding, és a dir, acords de col.laboració en àmbits com l'art, el patrimoni i les col.leccions nacionals.

Per acabar-ho de reblar, al mateix moment que Salmond aterrava a la Xina, dos pandes gegants aterraven a Edinburgh, i passaran a formar part del Zoo de la ciutat. Es tracta de Tian Tian i de Yang Guang (foto). Pot semblar folclòric això últim, però en veritat és un signe de l'alta valoració que les autoritats xineses donen als acords amb Escòcia, atès que els Pandes, és la mascota nacional de la Xina.

Per contra, el senyor Artur Mas, a Catalunya, veu com comença a donar-se episodis de corralito.

Els primers a tastar el xarop ecspanyol han estat 3.000 persones del poble de l'Aldea, que d'un dia per l'altre han vist com els seus comptes corrents quedaven bloquejats, i doncs no tenen, com aquell que diu, ni un duro a la butxaca.

Un corralito o si es vol, per fer-ho més genuí, un corral de la Pacheca...

És la diferència, entre apostar per la INDEPENDÈNCIA o fer-ho per l'AUTONOMIA.

Suposo que podem esperar fins al 2014, però llavors, ja no valdrà badar.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2011-12-04T17:47:00.001+01:00

El TSJIB tomba la immersió lingüística a les Illes Balears

Una sentència de l'alt tribunal illenc en la línia de la interlocutòria del TSJC i les sentències del TS tomba l'actual model educatiu · Com les altres actuacions judicials, es basa en la retallada de l'Estatut català de 2010

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

2011-12-03T18:28:00.001+01:00

JA COMENÇA EL CORRALITO ECSPANYOL!

TU MATEIX!

AVIAT, MOLT AVIAT

2011-12-01T01:53:00.000+01:00

Untitled from Diari Gran del Sobiranisme on Vimeo.

LA MUIXARANGA, D'ALGEMESÍ AL MÓN

2011-11-30T00:24:00.003+01:00

Hi ha poques cançons que m'emocionin. Aquesta n'és una. Felicitem-nos que ara tot el Món la coneixerà, i també es podran emocionar.

DIPUTATS DE REAGRUPAMENT

2011-11-26T17:32:00.010+01:00

En les que esperem que siguin les darreres eleccions a Corts ecspanyoles celebrades a Catalunya, la candidatura unitària, independentista i transversal formada per Reagrupament, Esquerra Republicana de Catalunya i Catalunya Sí! ha obtingut tres diputats.

Es tracta de l'Alfred Bosch, independent i Cap de Llista de la circumscripció de Barcelona.

D'en Joan Tardà i Coma, número 2 de la circumscripció de Barcelona. Militant d'ERC, i que és de Cornellà de Llobregat (i doncs, veí meu).

I la Teresa Jordà, militant d'ERC, i número 1 per la circumscripció de Girona.

A tots ells els desitgem un bon treball i un compromís aferrissat per lluitar per la Independència de la nostra Pàtria.

També vull felicitar a l'Oriol Junqueres, per la seva aposta valenta per renovar el venerable partit d'Esquerra Republicana de Catalunya, un procés que, sense cap mena de dubte, encara s'ha d'acabar de desenvolupar en els propers mesos per tal de depurar les males pràctiques del passat. I renovar-ne les que sí que funcionen en l'actualitat.

I, naturalment, a tots i totes els reagrupats, des del seu president, Joan Carretero, fins al darrer reagrupat que s´ha sumat en els darers dies, amb la voluntat ferma de regenerar la política i lluitar per la Independència.

TI, SHQIPËRI, MË JËP NDER, MË JEP EMRIN SHQIPTAR

2011-11-26T16:23:00.005+01:00

La declaració d'Independència d'Albània va ser proclamada el 28 de novembre de 1912, per l'Assemblea Panalbanesa de Vlöre. Aquell dia, els 83 delegats assistents aprovaren per unanimitat el següent text:

"A Vlöre, en el dia 28 de novembre. Després del discurs pronunciat pel president, Ismail Qemali, en què va parlar dels grans perills que enfronta avui Albània, els delegats han decidit per unanimitat que Albània, a partir d'avui, ha de decidir per ella mateixa, lliure i independent"

Després de la signatura de la Declaració, els delegats sortiren al balcó i la feren pública, tal i com mostra la foto

Al dia següent, Ismail Qemali va ser designat cap del govern provisional albanès, càrrec que ocupà fins al 22 de gener de 1914.

El 1925, Albània esdevingué una República.

Albània va ser admesa a l'ONU el 14 de desembre de 1955.

Albania's National Day

ELS 202 GOLS DE MESSI

2011-11-26T00:42:00.001+01:00

BARÇA RULES

2011-11-26T00:27:00.000+01:00

<a href="http://msn.foxsports.com/foxsoccer/video?vid=b0c771c9-c21b-4969-a305-2294c611adf0" target="_new" title="">CL Highlights: AC Milan/Barcelona</a>

CONTRA LA PESTA BLAVA

2011-11-25T01:21:00.005+01:00

Organitzar-se i lluitar contra la pesta blava.

Aquest és el mot d'ordre que s'imposa després dels resultats de les eleccions de diumenge passat. En els propers mesos assistirem a una exhibició impúdica de catalanofòbia desfermada. Que la cabra tira al monte, potser les úniques paraules assenyades que he sentit pronunciar a l'Artur Mas. Efectivament... i les rates corren atapeïdes per les clavegueres.

Jo ... què voleu que us digui, em nego a lluitar amb una mà lligada al darrere. Com volen fer els autonomistes, els dependentistes. No ho faré, ni ho he fet ni ho faig en l'actualitat. De fet, és que no volen lluitar. Volen la menjadoreta.

La situació, no ens podem enganyar, no és gaire afalagadora, tot i que podem dir que s'han salvat els mobles, a nivell partidista -o de candidatura. Però a nivell de país ens espera una enorme i podrida pesta blava que intentarà fer-nos la vida impossible.

Ben mirat, no és un escenari desfavorable. Possiblement la seva bogeria no tindrà límits, i es passaran tants pobles, que la gent, en algun moment, haurà de dir prou.

Per això és tant important organitzar-se i lluitar, metre a metre, casa per casa, carrer per carrer, sense quarter. Si els franquistes no ens van liquidar, tot i tenint l'ajuda de Hitler i Mussolini, menys ho faran aquests xixarel.los. Malgrat la seva fatxenderia consubstancial, Ecspanya és un estat intervingut de facto. Fixeu-vos que els mercats no van registrar cap entusiasme per la victòria pepera...

I és que Ecspanya ni ocupa ni preocupa a ningú. Bé, si al milió i escaig de persones que van votar per continuar quatre anys més sota la bota ecspanyola. Però a la resta del món mundial, li rellisca el resultat de les eleccions ecspanyoles. Per això cal donar-los la importància que realment tenen, que és més aviat escassa.

El que és realment important, el que és realment clau, és que s'ha començat a bastir un cap de pont que haurà de permetre consolidar una opció independentista unitària. Els resultats són els que són i cadascun en farà la valoració adient. Però ara comença a albirar-se un pol de la resistència, que encara ha de depurar alguns elements, diguem-ne que de l'Antic Règim, però que comença a assenyalar un camí definitiu.

Queda molta lluita per fer. No és el moment de renúncies, ni de dimissions. És el moment de tornar-se a carregar les piles. De sortir al carrer i engrescar la gent. De convèncer els que han tornat a tirar la bola de pedra avall va de la muntanya i ara cal tornar-la a pujar al capdamunt. És l'hora d'una nova Au Fènix, que acabi amb els nostres enemics...

En aquest camí, no tinc cap mena de dubte, que ens ajudarà l'estúlticia ecspanyola. Però no ens hem de conformar en ser reactius... hem de ser actius i hem de marcar l'agenda. Com es va fer amb el tema de les consultes. S'ha de continuar aquesta política, no podem deixar que d'altres portin l'agenda política del país. Aquesta ha de ser nostra, l'hem de marcar. I si cal estirar de la màniga al ganàpia, se l'estira. I punt.

Hi ha molta feina per fer i (encara) tot és possible.

No hi ha un altre camí.

SPOT ELECTORAL DE CATALUNYA LLIURE (1989)

2011-11-22T20:40:00.005+01:00

Buff! Quins temps! Campanya a les eleccions europees de 1989 de la Candidatura Unitaria Catalunya Lliure (PSAN, FNC, Maulets, gent de l'MDT, dels CSPC). Una servidora figurava en el lloc número 14.

La Montserrat, Lopere, en Robert i tants d'altres...

I la Nuria Feliu com a celebrity, ahahahah

Ep, fixeu-vos en el Mac que apareix rere en Guia, aixo si que eren els vells temps!!!

FIXE

VOTEM A FAVOR DE CATALUNYA!

2011-11-19T09:50:00.002+01:00

Els catalans som uns extraordinaris doctors quan diagnostiquem els nostres mals. Hem analitzat les nostres circumstàncies en infinitat de llibres, articles, estudis i manifestos. Hem organitzat innombrables reunions, jornades i assemblees per descriure el per què, el quan i el com de la necessària independència de Catalunya. Els webs, organitzacions i grups de tota mena al voltant de la independència de Catalunya es compten per milers.

Tanmateix, ara ja toca que algú en faci el tractament. Ara cal que ens posem en mans del cirurgià, si no haurem fet el millor diagnòstic, però el malalt no se’n sortirà.

I aquesta és la part que a alguns els fa més por, aquesta és la part que a alguns els serveix per admetre el diagnòstic però no el tractament. Dit d’una altra manera, són independentistes però voten Duran i Lleida... Cal que aquests catalans i catalanes reflexionin, ara ja no hi ha excuses i en aquestes eleccions tenen una ocasió perfecta per fer un pas endavant i manifestar la seva voluntat de veure Catalunya com un país lliure i pròsper.

A l’altre extrem alguns diuen que aquestes eleccions no són les nostres... Mentre ens obliguin a continuar fent part de l’Estat espanyol aquestes eleccions són tan nostres com les eleccions municipals o les autonòmiques, perquè això és el que som i el que alguns volen que siguem encara: una simple autonomia espanyola de règim comú.

Si ho volem canviar, hem de ser a totes les batalles, sense deixar cap flanc al descobert: per votar contra unes lleis i pressupostos estatals que ens espolien, perquè el nostre missatge arribi als catalans i catalanes que només consumeixen des-informació dels mitjans de comunicació espanyols, per legitimar-nos davant totes les instàncies internacionals, que han de saber que un nou estat europeu malda per néixer.

L’independentisme ha de fer la seva feina a Catalunya, però si a Madrid hi ha un altaveu per convèncer més catalans de la necessitat de la nostra independència, quin sentit té renunciar-hi? Quin?

Sortosament, en aquesta campanya hem pogut copsar la satisfacció de moltes persones per l’esforç que tots hem fet per recuperar la unitat independentista, per l’audàcia de plantar els fonaments d’un projecte polític de plena llibertat nacional que té la vocació d’esdevenir majoritari.

Hem sentit com el país ens demana, gairebé diria que ens reclama i ens exigeix, que construïm un projecte transversal de llibertat per a Catalunya en el qual càpiga tothom, on allò que ens condueixi sigui el dret de Catalunya a tenir un futur digne i lliure, un futur que ara ja tanta i tanta gent veu que només pot passar per la nostra independència.

La campanya electoral s’acaba, la lluita per la nostra llibertat i dignitat com a poble continua, per això votem! I votem a favor de Catalunya!

Joan Carretero i Grau
President de Reagrupament Independentista

TEVZEMEI UN BRIVIBAI

2011-11-19T09:13:00.005+01:00

El 18 de novembre de 1918, Letònia declarava la seva Independència respecte de Rússia. Karlis Ulmanis n'esdevenia el cap de govern.

La independència es va restaurar el 21 d'agost de 1991.

Letònia va ser admesa a l'ONU el 17 de setembre de 1991.

Latvia´s National Day

FC BARCELONA, PRIDE OF CATALONIA

2011-11-17T19:43:00.001+01:00

AHAHAHAHAHAHAH, FES-TE FOTRE DURAN!!!!

2011-11-16T21:09:00.004+01:00

Pujol qüestiona el govern de concentració de Duran

Fins i tot el Gran Ioda li canta les quaranta al Duran i Ecspanya!!!

(Dedicat a l'entranyable Andreu, que serà dels últims de Filipines, abans que el seu candidat el deixi penjat davant les legions independentistes transversals...).

2011-11-15T15:42:00.002+01:00

DES DEL 1979.... TOCANT EL QUE NO SONA

DURAN... JA NO COLES, NENG!

SANDRUSKO EN ECSPANYOL PIJO A AL JAZEERA

2011-11-15T12:11:00.004+01:00

No poso l'enllaç perquè ja prou propaganda que li fan el Grup Godó. Però sentir en Sandrusko contestant en ecspanyol pijo, les preguntes de la cadena Al Jazeera, constato com el Barça ha fet un pas enrere amb aquest noiet. Com pot ser que tot un executiu encara jove, a aquestes alçades, no tingui els collons d'emprar l'anglès amb una cadena com aquesta, que per cert, cada cop miro més. Demostra com de decrèpita és la submissió dels catalans a Ecspanya.

Amb en Laporta, com a mínim contestava en la nostra llengua global, que no és altra que l'anglès, i donava una imatge com cal. Amb aquest bufó del Sandrusko, el qual cada cop està més envoltat dels seus maldecaps brasilers, s´ha tornat al Barça nunyista, al Barça franquista, ecspanyol, que s'agenolla davant del Madrit.

Tota aquesta patuleia dependentista, es diguin Sandrusko, Duran i Ecspanya, Rosell (el de la CEOE), o el Fainer (La Caixa), o el Brufau (Repsol), estan enfonsant el país amb la seva submissió a Ecspanya. Ja és hora que ens en desempalleguem.

El 20N podem començar a fer-ho.

AMB QUI PACTA CiU?????? (Brevíssima crònica de l'acte central de campanya)

2011-11-13T23:52:00.006+01:00

L'acte central de la campanya de la candidatura independentista ha estat un esdeveniment reeixit i digne. Com ja vaig fer en l'acte central de la campanya de Reagrupament d'ara fa un any, passo a destacar algunes de les frases més reeixides que m'han atret l'atenció.

"No som maniquins!" (Alfred Bosch)

CiU i PP ja governen a Catalunya, han votat plegats els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i els de la Generalitat! (Joan Carretero)

La campanya no s'acaba el 20N, continua fins a la victòria final!

(Oriol Jonqueres)

No puc amagar la meva predilecció per la frase d'en Joan Carretero. És com una diana en una competició de tir amb arc.

En Joan s'ha posat avui el trajo de científic social, i ha parlat com si fos un politòleg. Concretament ha dit que en política, allò que compta són els fets, i no les paraules. I en política, els fets es concreten en els pressupostos. Res de floritures literàries o paràboles bíbliques, tu. La puta pela.

Hi ha un 1.1% de ciutadans de l'Estat, que dubten entre votar CiU o votar ERC, representen, doncs, diversos centenars de milers de vots. Doncs avui, en Joan els ha donat food for thought, és a dir, menjar per tal que rumïin: votar CiU, és votar amb el PP, i l'experiència dels darrers mesos, és a dir, l'actual, és que CiU ha pactat sempre, en les grans ocasions, amb el PP: a l'Ajuntament de Barcelona (oi, senyor socialdemòcrata Trias?), a la Diputació de Barcelona (oi, senyor Esteve?) i a la Generalitat de Catalunya (oi, senyor Mas?). Dit en altres paraules, CiU és la gran porta d'entrada del PP a Catalunya, a banda és clar del PSOE, amb qui pacta les reformes constitucionals i els grans pactes d'Estat (és a dir, els pactes contra Catalunya).

Si jo fos d'aquest 1.1%, penso que la reflexió del Joan seria clau per decantar el meu vot cap a una opció que sabem del cert que és independentista i que farà tot el possible per allunyar el PP de les instàncies de poder institucional.

De tots nosaltres dependrà!

LA VEU DE REAGRUPAMENT NÚM. 9 (NOVEMBRE 2011)

2011-11-13T23:44:00.003+01:00

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 9 (NOVEMBRE 2011)

Publish at Calaméo or browse others.

La Veu de Reagrupament, número 9, dedicat íntegrament a les eleccions del 20-N.

BOSCH & BROGGI, o Llista BB

2011-11-12T21:31:00.002+01:00

Votar un ministre. Això és el que faran aquells que el proper dia 20 introdueixin a l'urna una papereta amb el logo de CiU. Votar l'ambició d'un individu que vol de totes totes acabar la seva carrera politica amb un càrrec que llueixi. Ser ministre, espanyol. O, penso que poc probable, President del Congrés de Diputats, i en conseqüència de les Corts Generals, i en conseqüència, número 3 en la jerarquia de l'estat.

És a això al que aspirem els catalans i les catalanes? A triar un ministre? Amb la situació en la que ens trobem... amb més d'un milió d'aturats, amb centenars o milers de desnonaments, amb famílies i empreses que fan fallida, persones que viuen a la pobresa o que no arriben a final de mes? Amb una catalanofòbia rampant, que ja surt sense cap pudor a les televisions espanyoles? I els polítics del règim amagant el cap sota l'ala... o dins d'un forat.

És ara el moment de triar un ministre? Ara que es carregaran per terra, mar i aire, la immersió lingüística. Que es carregaran TV3. Que, segons sembla, torna el desplegament massiu de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional? Ara? Ara que l'exèrcit espanyol es passeja impúdicament per la carretera de les Aigües a la Serra de Collserola, marcant paquet i armes?

Ara que s'han carregat les caixes d'estalvi, que més d'hora que tard seran absorbides la immensa majoria pel Banco Santander o el BBVA? Ara? I què us penseu que farà un ministre català en un govern espanyol i ultra-espanyolista? Què us penseu que farà? Bàsicament treballar pels seus amiguets, que són el 0.001 dels seus votants. I segur que encara manca alguns zeros més.

La força de Catalunya? I un bé negre!

Cal deixar de ser rarets. Si s'és independentista, és a dir, si vols la llibertat de la teva nació, s'ha de treballar per aconseguir-la, i no per governar l'estat que t'oprimeix i t'insulta. Tenim dignitat? Volem decidir?

La normalitat és acumular el màxim de força per la independència, que ajudi a que Catalunya decideixi democràticament que vol ser lliure. Que vol ser normal. I això s'està començant a construir amb la candidatura independentista transversal que a la circumscripció de Barcelona encapçalen l'Independent Alfred Bosch al congrés, i el reagrupat Moisès Broggi al Senat. O pels més veterans, la Llista BB.

Votar per la Llibertat de Catalunya i la seva Independència. O votar un aspirant a ministre espanyol.

Senzillament, per als independentistes, no hi ha color.

Nota: Post orginalment penjat al BGS, el 9.11

INCOMPATIBILITATS

2011-11-12T00:50:00.001+01:00

LA DE LA DRETA, SOBRA...

DURAN VOL TOCAR CUIXA COM SIGUI, ARA GOVERN DE "CONCENTRACIÓ NACIONAL"

2011-11-10T11:43:00.004+01:00

El patetisme de la candidatura encapçalada pel senyor Duran i Ecspanya ja no té límits. Conscient com és que no tocarà cuixa en la propera legislatura, ara aprofitant el cas grec, se les empesca per demanar un govern de concentració nacional, on naturalment, ell assumiria alguna desitjable engruna en forma de ministeri.

Passa que això donaria pel sac a Catalunya. Però això al senyoret no l'importa. El govern espanyol de concentració nacional amb ell de ministre, sí que seria, per Catalunya un veritable cas de concentració nacional...Més exactament, per Catalunya seria un Camp de concentració nacional.

Merci senyor Duran i Ecspanya, per ser tan clar i alhora, per ser tan ecspanyol... I als seus potencials votants independentistes, penseu el que fareu el 20N, que després us en penedireu, quan liquidin TV3, la immersió lingüística i tota la pesca...

VOTAR MINISTRES

2011-11-06T20:54:00.006+01:00

En unes eleccions ecspanyoles, la màxima aspiració d'un cap de llista dependentista és treure un resultat el suficientment bo que li permeti aspirar a ser ministre de la Corona. Punt. És així de clar. De manera que aquells que votin opcions dependentistes, estarà clar que no votaran per una Catalunya ni més lliure -òbviament- però tampoc ni més rica, ni més plena, atès que la primera és precondició de les dues altres.

Que això ho faci els candidats dels partits espanyols, té el seu punt de lògica. El senyor Jordi Fernàndez Díaz, fill de d'un alt càrrec de la policia franquista, per cert, vol ser aquesta figura tan ridícula com és el ministro catalán que tot govern ecspanyol ha d'exhibir i que en el fons no representa més que l'oficina de negocis a Madrid de tota la classe empresarial. A diferència del seu germà petit, l'Albertito, en Jordi és un home més madur i empra un to més suau. Però no deixa de ser un fatxa com una casa de pagès i a més íntimament relacionat amb els sectors més integristes i ultres de la societat ecspanyola. Però és aquell tipus de fatxa que sap camelar-se a tot catalanet que quan el tracten com una persona, i no de mala manera, de seguida afluixa i no se´n sap avenir, i, naturalment li prenen el pèl. En Jordi o Jorge, en sap un niu, d'això, té ben apamada la psicologia de l'esclau català. Però fins i tot sent tan fatxa com és, segur que ho tindrà molt difícil per ser ministre, perquè l'ofensiva nazi que s'acosta serà d'unes proporcions tan bèsties -és a dir, tan espanyoles- que encara ell quedarà com una germaneta de la caritat.

L'altra fatxeta que aspira a ser ministre, no és cap secret, és el senyor Josep Antoni Duran i Ecspanya. Aviat es farà dir José Antonio, que les coses no passen per casualitat. Aquest element pretén que un tou d'independentistes el votin, no per fer Catalunya més lliure, no, sinó perquè ell sigui Ministre. Penso que no cal insistir gaire en aquest individu, perquè ja porta unes quantes setmanes protagonitzant episodis lamentables que no fa que subratllar el seu immens nerviosisme, davant un resultats que el poden condemnar a ser un zero a l'esquerra, és a dir, a la indigència, en la política ecspanyola. Llavors probablement activarà el seu particular Pla B, que no és altre que assumir la vicepresidència del govern català, desplaçant a la seva testaferro, la no-psicòloga Joana Ortega.

Segons la darrera enquesta del CIS, hi ha un percentatge gens negligibles d'anteriors votants de CiU que dubten entre repetir el seu vot dependentista, o votar, coherentment amb les seves idees, l'opció independentista transversal, com és la que encapçalen l'Alfred Bosch i en Moisès Broggi. Si dubten, naturalment, és perquè són de mena pragmàtica. Doncs jo els aconsello, modestament, que si volen pragmatisme, votin la coalició independentista, per tal d'obtenir el màxim nombre d'escons independentistes. L'opció dependentista només significa la submissió al PP: és la via zaplanista o campista o del Matas. L'opció dependentista és la corrupció generalitzada, de la que només es beneficiaran els amiguets del règim i que mai implementarà una economia productiva i desenvolupada. Serà una economia de baix valor afegit, turisme low cost, i per no parlar d'un madridisme -en totes les seves dimensions- insuportable.

Finalment, l'altre personatge és la senyora Chacón. Aquesta ja ha estat ministra. Suposo que a aquestes alçades ja no cal dir res d'aquesta noia, que combina un discurs aparentment social, amb el fet de tenir una veritable mansió amb platja privada a l'altra banda de l'Atlàntic. És el que podríem anomenar, la quintaessència del socialimperialisme. Segurament es pensa que la pinya que es fotrà el Rubalcaba li obrirà les portes del PSOE. S'equivoca. El PSOE post-ZP, serà un partit ultra espanyol, tipus Bono, Múgica Herzog o Peces Barba. Sense oblidar la figura d'en Javier Solana, que sense cap mena de dubte comptaria amb el suport de Felipe González.Un PSOE que pactarà des de la feblesa amb el PP una reforma constitucional molt més ambiciosa i que significarà la retallada total de l'Estat de les Autonomies, i per descomptat de la immersió lingüística i dels mitjans de la CCRTV, és a dir, de TV3 i de Catalunya Ràdio. Naturalment els 15 o 18 diputats sociates que sortiran escollits a la CAC, si tenen sort, continuaran la seva fidelitat a prova de bomba al PSOE. Per ells seria una traïció, i un localisme, abandonar els compañeros federals. Individus com el Francesc Vallès, la Teresa Cunillera, l´Àlex Sáez o el Daniel Fernandez, per només esmentar-ne uns pocs, són la personificació del venut a l'or espanyol. Però tard o d´hora hauran de passar comptes amb el poble català.

JA NO ELS CAL BOMBARDEJAR ... TENEN EN DURAN

2011-11-05T21:44:00.005+01:00

Les declaracions d'en Peces Barba són definitives. Confirmen allò que una servidora va repetint des de fa temps, la darrera vegada no fa ni quinze dies, per cert. I és que els espanyols, siguin de dretes o d'esquerres, tenen mono de bombardejar Barcelona, de la manera que sigui. Ara ja fan el fatxenda i diuen que ja no cal ni bombardejar-la, per aconseguir els seus propòsits.

I perquè ho diu, això, el progressista Peces Barba? Naturalment, perquè sap del cert que sempre tindran un queels farà el servei, cada cop més barat. Sap que tindrà un ésser que s'hi posarà bé amb la contraprestació mínima que el deixi alguna menjadoreta, arregladeta. Quin paradís és comptar amb el bon salvatge, amb l'Uncle Tom de Catalunya, que els aplana el camí. Efectivament, ja no els cal bombardejar, perquè tenen el Duran. I repeteixo perquè quedi clar: tenen el D-U-R-A-N. I amb ell el vot captiu.

Molt parlar dels andalusos del PER... i si parlem dels catalans del CiU? Els podríem definir de la següent manera: són aquells catalans que ho són al llarg de quatre anys -si fa no fa- ...excepte un dia. I aquell dia, naturalment, el de les eleccions. Aquell dia, els catalans de CiU, actuen com espanyols, voten Espanya, voten aquest individu que darrerament no para de dir incongruències . Ara contra els uns, ara contra els altres, ara cap amunt, ara cap avall... Això sí, quan acaba la feina, és agraït, i fa un rotet... i s'aixuga la boca, o es neteja amb la dutxa, que ja se sap que les mides de l'Alfredo i la del Mariano (aiiii els simpàtics de la SEAT....) no són les mateixes.... (ep i potser les aparences enganyen, tu). És com el mite de Sísif. Triguen quatre anys en pujar la pedra dalt de la muntanya, i només triguen un dia en fer-la rodolar muntanya avall. I així tornen a començar de nou, no avancen. Sempre tornen al punt d'inici. I en aquesta tesitura ja portem més de trenta anys. I ja cansa.

Ja no els cal bombardejar, efectivament. Ara tenen en Duran (i no escric el segon cognom perquè associar aquest individu a la ciutat màrtir és una profunda injustícia). Com la saben de llarga, els espanyols. Apliquen l'esquema colonial. En comptes de governar directament, deixen que l'èlit autòctona s'embruti les mans amb la sang del seu poble i ells com si fossin uns angelets. Una èlit formada per la casta política, la casta financera (cal detallar-la), la casta mediàtica (ídem?), la casta social, la casta sindical, la casta empresarial... I, a més de la casta, tenen la massa... Ja ho he escrit altres vegades, en aquest mateix bloc i en el meu personal: els catalans són els únics del món mundial que es passen tot el dia pensant en Madrid com alguna cosa important. Em refereixo, és clar, als dependentistes.

En Peces Barba, com l'altre representant progre, el Múgica Herzog, són dels que més mal han fet Catalunya... però ep! són d'esquerres... I un bé negre! Segueixen la tradició del senyor Salvador de Madariaga, que durant el seu exili daurat, va afirmar que el règim franquista era nefast, però va reconèixer que potser sí que resoldria eltema catalán. No, no el va resoldre, però el va deixar arregladet, per tal que els que vinguessin després només haguessin de xutar. Ah! per cert, en Madariaga era l'oncle, d'un individu perillós de mena, i que caldrà vigilar: en Javier Solana. Em jugo un pèsol que després que en Rubalcaba s'estampi, en Solana farà el que ha volgut fer sempre, encapçalar el PSOE. I mourà la cua, per aconseguir-ho. No va poder ser el successor de Gonzalez, però ara, després dels seus tours internacionals, no m'estranyaria que ho intentés de nou.

Però tornem al que dèiem. Els espanyols saben del cert que tenen un Tio Tom, és a dir, un esclau que justifica l'esclavatge, o pitjor encara, que no comprèn com es pot viure en llibertat, És com aquell vell presidiari, que després de passar 30 anys tancat, quan porta una setmana en llibertat, no ho pot suportar, i s'acaban penjant. La seva vida era la presó, les rutines, la lògica del panòptic, la del bastó i la pastanaga. La del catalanet que cada dia es lleva ben hora al matí, treballa dur, mai es queixa ... però que de tant en tant, cada tres o quatre anys té un mal dia. I ho engega a rodar tot. I, això sí, tossut de mena com és, torna a començar de nou.

Els espanyols ja no els cal bombardejar. Tenen en Duran ... i el catalanet que treballa dur quatre anys ... tret d'un dia, d'un mal dia...

NOTA: Post penjat inicialment al Bloc Gran del Sobiranisme

UNA MICA DE HAENDEL PER VEURE-HI CLAR AMB EL DURAN

2011-11-04T14:44:00.001+01:00

ETIÒPIA, ECSPANYA, GUINEA EQUATORIAL ...

2011-11-04T10:47:00.005+01:00

Avui comença la cimera del G20 a Cannes. Com és públic i notori, l'estat espanyol NO forma part d'aquest grup selecte d'estats que intenten pilotar la governança global. De totes maneres, i perquè no els agafi l'enrabiada patriotera, els francesos -si no m'erro- han convidat als seus pétits amis, les espagnols a la cimera. Però naturalment sense aparèixer en la llista oficial de participants (on sí que apareixen, per cert, Argentina i Mèxic).

Ecspanya, doncs, és un país de segona categoria.

Forma part de la llista de convidats, en la qual figuren les següents grans potències:

ECSPANYA

ETIÒPIA

GUINEA EQUATORIAL

ELS EMIRATS ÀRABS UNITS

SINGAPUR

Ja ho veieu, amics i amigues, la justícia existeix, les antigues colònies ecspanyols li passen la mà per la cara a la fatxenda madre patria, i fins i tot Guinea Equatorial i aquesta gran promesa que respon al nom d'Etiòpia, també.

Au, Duran, tu que vols ser ministre, te les haurà de veure amb els Muhameds i els Obiang, que per cert són grans amics teus, oi? Au votants independentistes de CiU, torneu a llançar la pedra a baix, per recomençar de nou, que ja en van ...

PRO MUNDO BENEFICIO

2011-11-04T09:10:00.005+01:00

PANAMÀ, 03.11.1903

Després de formar part de la República de Colòmbia, el 3 de novembre de 1903, es proclamava la República del Panamà. Inicialment es va formar una junta provisional, fins que el 1904, va ser escollit com a primer President, el doctor Manuel Amador Guerrero, que ho va ser fins al 1908.

Panamà va ser admesa a l'ONU el 13 de novembre de 1945.

Panama's Independence Day

EL DES-CONCERT DEL DURAN (i prou)

2011-11-03T01:43:00.005+01:00

Nota: A continuació reprodueixo íntegrament, l'editorial del darrer número de La Veu de Reagrupament, escrit pel seu President, en Joan Carretero. Gran article. (Reconec que el títol, l'he manipulat, però... per una bona causa)

"És sorprenent observar un professional de la política com Duran Lleida tan desconcertat com apareix aquests dies. I és normal, ja que les enquestes auguren una inevitable majoria absoluta del PP i per tant la seva representació al Congrés no tindrà cap pes políticament determinant.

Observant les seves declaracions es fa evident que la seva estratègia electoral passa per mostrar-se com la còpia catalana del PP. Defensa idèntiques mesures econòmiques i fiscals, critica la immigració, navega en drets socials i afirma sense vergonya que el model de sistema social actual és insostenible. Aquests paral·lelismes arriben a tal extrem que s’atreveix a formular un decàleg de condicions que, si són acceptades pel PP, permetrien a Duran la seva entrada triomfal al futur Govern espanyol.
Però en realitat el seu desconcert té arrels internes: se sap abandonat pels seus socis de Convergència. Per una banda al Govern de Mas li poden servir els vots dels diputats del PP al Parlament de Catalunya, però d’aquí a signar el pacte estable que proposa Duran amb el futur Govern de Rajoy hi va un bon tros. Alhora, davant la majoria absoluta del PP, a Convergència tant li fa que Duran tregui 10 diputats, com que en tregui 12 o 8, siguin els que siguin tindran el mateix pes i tant per tant, els convé més un Duran debilitat.
És en aquesta direcció que s’han d’interpretar les advertències públiques del president Mas: “Les retallades ens passaran factura .” No s’havia sentit mai una invitació tan clara d’un líder de Convergència a no votar CiU. Sembla clar que el president Mas no es vol veure identificat amb la imatge tan dretana, conservadora i espanyolista de Duran Lleida i per això ha decidit que potser aquest era el moment de passar comptes a tants anys de deslleialtat de Duran amb Convergència, primer amb Pujol i ara amb el propi Mas.

És també en aquesta direcció que cal interpretar la pressa de Convergència per tancar la Comissió sobre l'anomenat “pacte fiscal” al Parlament de Catalunya, Comissió que Duran no volia que es tanqués fins després de les eleccions: Concert econòmic? Dret a decidir? Consulta als ciutadans? Duran no ha defensat ni defensarà mai aquests conceptes.

S’apropen uns anys molt durs per al nostre país, per la crisi econòmica i alhora per la nostra condició de catalans, sotmesos a un Estat que ens maltracta. És per això que ens correspon plantejar una pregunta als possibles votants de CiU:

Podem confiar els interessos de Catalunya a qui té el desig íntim de ser un ministre espanyol més del PP?"

Amen (afegitó meu)

BIBLIOTECA REAGRUPADA (I AMB ALGUN EXTRA)

2011-11-02T23:38:00.000+01:00

SPAIN TERROR SHOW ... I SENSE COMPTAR ELS DEL PP!!!!

2011-11-02T21:14:00.009+01:00

L'ADN INDEPENDENTISTA

2011-11-01T18:24:00.005+01:00

Em perdonareu per aquest titular marcadament biologista i genetista... un científic social com jo no hauria de caure per aquests verals, però vés per on ahir vaig penjar en el meu bloc personal un vídeo d'un dels meus referents actuals -si és que n'he de menester, de referents, és clar-, el primer ministre d'Escòcia i líder del SNP, l'Alex Salmond. Hi sortia fent un discurs en el marc del congrés del Partit que es va celebrar el cap de setmana passat. En un moment determinat, Salmond es referia a dos elements que conformen l'ADN del partit: la Independència d'Escòcia i la promoció dels interessos del país i de la seva gent.

Està clar que el mateix es podria dir a casa nostra. El nostre ADN és efectivament, la Independència de Catalunya i la promoció del interessos del país i de la seva gent, oi? No debades volem una Catalunya lliure, rica i plena, com diu el nostre Himne Nacional.

I es tracta d'un ADN que cada cop es dóna més entre els catalans i catalanes. Ahir mateix sabíem d'una nova enquesta del CEO, que l'independentisme continua creixent i que en un futurible referèndum, els partidaris de la Independència ja són el doble que els de la dependència. Això, en el cas hipotètic que es fes un referèndum abans de declarar la independència, és clar. Tanmateix, estic segur que si es fes un referèndum després de declarar-la, amb un objectiu merament ratificatori, el diferencial seria immensament més gran 5 a 1, 7 a 1 o 8 a 1. L'únic que fa basarda de la independència és el dia després, és a dir el D+1. La gent es pregunta... el D+1 hi haurà llum al carrer? Els bancs funcionaran? i els hospitals? i les escoles? Hi haurà feina el D+1? Fixem-nos que tota l'estratègia espanyolista es concentra en aterroritzar la gent i plantejar escenaris apocalíptics. Si aquest dubte no existís, ja us dic ara que molts dels independentistes que voten Convergència ho deixarien de fer, pero el dubte els bloqueja i opten per una pòlissa d'assegurança. Una pòlissa, per cert que està a punt de perdre el seu valor i caure al nivell del bo escombraria. I això és així perquè el candidat de CiU a les properes eleccions més que un avorrit banquer, sembla un xarlatà de fira que cada dia que passa les diu més grosses. La gent no se'n sap avenir de com "el polític més ben valorat" (gràcies sense cap mena de dubte al vot dels electors peperos i sociates plegats) com no para de dir dia sí i dia també La Vanguardia, el seu Primo de Zumosol o Àngel de la Guarda, ara ataca els uns, ara els altres, ara els d'aquí, demà als d'allà. La gent d'ordre es pregunta: pren alguna cosa? Està nerviós! Excitat!

I és que probablement sap que és la seva darrera oportunitat. Mai més tornarà a ser candidat. Aquest cop li ha anat prim i ha aconseguit desempallegar-se de l'ombra del fill de l'amo. Però no hi haurà una segona oportunitat. Si els peperos guanyen per majoria absoluta, li oferiran un regal enverinat: o bé ser finalment Ministre o bé fins i tot, ahir vaig sentir, la Presidència del Congrés i doncs de les Corts Generals. Això sí que seria una bicoca! Ja es podria passar els darrers vuit anys de la seva carrera política en una posició més que privilegiada.

Clar que si la cosa no acabés de funcionar, sempre hi hauria el Pla B. Retirar-se als quarters d'hivern, tot fotent-li una puntada de peu a la titular i ocupant ell la Vicepresidència del Govern, i convertir-se en el Conseller d'Afers Exteriors de facto i continuar viatjant pel món...

Una pregunta, el Josep Antoni... té un ADN independentista? I els que tenint-lo, el votaran... ja saben que al segon després que la seva papereta reposi al fons de l'urna, ell ja s'haurà oblidat d'ells?

Nota: Post penjat inicialment al BGS.

L'ESPANYOLADA ESTÀ DELS NERVIS!!!!

2011-10-26T19:38:00.003+02:00

Avui quan conduïa cap a la feina he sentit a la tertúlia de la tieta Basté una carregada brutal d'aquest individu inqualificable que respon al nom de Josep Antich (fote't), director de La Vanguardia. L'objectiu de les seves ires era el darrer Baròmetre de l'Opinió Pública, concretament el de la 3a onada del 2011, elaborat pel Centre d'Estudis d'Opnió de la Generalitat, i que dirigeix un col.lega, en Jordi Argelaguet.

Més tard, el mateix Antich ha aparegut a la tertúlia de TV3 i, en ple atac d'ira, ha començat a estripar papers, simulant que era el BOP.

A què es deu tanta ira dels poder fàctic mediàtic per excel.lència? Doncs als resultats que donen de vot directe a la Independència, que segons el BOP, és del 45%, mentre que el contrari, tot just arriba al 23%.

Ai, Antich, Antich, ja veus que potser hauràs d'anar-te'n a Madrid, o potser tindràs el coratge de reconvertir-te en algun moment imprecís entre el D-1 i el D+1, és a dir, entre el dia abans i el dia després de la Independència, en un independentista de tota la vida? Series capaç, d'això i de molt més.

Enrabiades al marge, no deixa de sorprendre com el dependentisme autòcton, es digui Antich o es digui Duran i Ecspanya, no para de muntar numerets per tot arreu on va. Estan perdent els papers, i els independentistes els posem dels nervis. Ja està bé que es treguin les caretes i que demostrin el que són uns arreplegats servidors d'Ecspanya.

Per cert , el BOP registra que ERC-RCAT-Catalunya Sí, és l'única opció de puja en vot directa, fins al punt que recupera una part significativa dels vots perduts en els anteriors comicis. Comencem bé, l'aposta de Reagrupament està en la bona línia. Uns putos cracks.

Només em queda solidaritzar-me amb el Jordi. Tot i que hem tingut al llarg dels anys algunes diferències, darrerament les relacions mútues són més madures i doncs més cordials i normalitzades. Temo, però, que els teus caps polítics, si els peperos apreten de debò, no tinguin el que cal tenir, i com sempre han fet, intentin apaivagar la fera amb un sacrifici humà. Són així de covards ... i cagats.

LA INDEPENDÈNCIA EN L'ADN

2011-10-25T11:54:00.002+02:00

La Independència en el nostre ADN. Alex Salmond en el Congrés del SNP