HALLOWEEN AL GENER

De cop i volta, al carrer Calàbria, la direcció d'ERC ha comprovat que, contràriament al que pensaven, Halloween també pot passar al mes de gener. Em refereixo, naturalment, a les carabasses. O a la gran, immensa carabassa, que la senyora o senyoreta -no la conec personalment- Mònica Sabata els ha deixat, quasi com a regal de reis. Hagués donat un milió d'euros per veure la cara d'en Puigcercós o d'en Ridao, quan se n'assabentaren. Quan se n'assabentaren que la Sabata havia decidit declinar la invitació de ser la cap de llista dels calabresos a les eleccions europees.

Quin ridícul més espantós. I què sàvia que és la gent! Ja veuen clarament que ERC està abocada al desastre més lamentable, i s'avancen a la debacle, apartant-se d'ells com si fossin la pesta. Realment és molt trist tot aquest procés de degradació política i moral d'una formació que el 2003 i el 2004 ho tenia tot per a triomfar i que a partir del 2005 ho ha llançat tot per la borda. 

És patètic, per altra banda, l'intent de contraprogramar el fitxatge de Tremosa per part de CiU, amb la d'algun o alguna famosa. Si ho fas, com a mínim assegura el tret, que si no és el doble o el triple de pitjor! Però aquesta gent no ho entenen. 350,000 vots perduts i ells i elles com si plogués. 

És un deure de tot patriota català fer-los veure que encara en poden perdre milers, dotzenes de milers i fins i tot centenars de milers de vots. Fins que, probablement, acabin integrant-se al PSOE, seguint el model d'Euzkadiko Ezkerra. 

Em sembla que és en Ridao qui ha dit, arran de la botifarra de la Sabata, que continuaran buscant algun famós que els animi la campanya. Jo els suggereixo noms molt socials que segur que els ompliran de satisfacció: el Nen de Castefa,  la parella d'Estopa, el Corbacho o el Santi Millan, per exemple... tots ells representants de la tan elogiada Catalunya real....

Tanmateix, probablement, qui acabarà menjant-se el marro serà un de tants appartxics de trenta-pocs anys, d'aquests que han aparegut com a bolets en els deu darrers anys , i que no tenen res a perdre si han d'anar a fotre's la gran hòstia, perquè saben del cert que el partit, els ho recompensarà amb escreix, un cop passat el tràngol. No debades, ells, per al partit, matarien a sa mare, si els ho ordenés.

En definitiva, un nou episodi que farà ensorrar encara més ERC en el ridícul més espantós, i el que és més al.lucinant encara, donarà ales a CiU, una cosa que pensava que mai més tornaria a veure, perquè sense un projecte sobiranista clar, CiU, i sobretot CDC, és un partit-mercenari, ara a sou del PSOE, ara a sou del PP, i qui dia passa, mes cobra.

La gran pregunta és si serem a temps de salvar ERC, o caldrà començar de nou, bé amb les CUP (de les quals tinc pendent un post, després de la seva Assemblea Nacional) o d'altres formacions patriòtiques, com per exemple el Partit Republicà Català.