EL SÍ ARRASSA AMB EL 95%

S'ha superat el repte d'Arenys. Si llavors el Sí va obtenir el 84%, ara el vot favorable a la Independència ha pujat fins al 95%. Magnífic. Contundent. És sense cap mena de dubte la notícia més important que es pot concloure de la Jornada d'avui.

Al Papiol, on he passat tota el dia, la Victòria Independentista ha estat total: 628 vots pel Sí, 48 pel No, 16 en blanc i 1 nul. Impressionant!

Vull felicitar des d'aquí a la Comissió organitzadora d'aquesta consulta, que ha esdevingut el referent de tot el Baix Llobregat. Amb ells i elles he compartit els darrers dies i puc dir que han fet una feina molt digna, malgrat els obstacles que han patit per part d'un impresentable alcalde que, paradoxalment, és d'Esquerra. Quin tipus més repugnant! Quina fauna! (Però bé, deixem-ho per més endavant, aquest tema).

Naturalment no tot han estat flors i violes. Penso que una valoració acurada del 13-D és que ha servit, primordialment per aprendre. Hem après molt. Hem lluitat contra els nostres enemics, els hem plantat cara, i hem aconseguit no només sobreviure, sinó guanyar per punts.

Si em permeteu, una metàfora bèl.lica. Durant la Segona Guerra Mundial, a l'Exèrcit Soviètic que havia de lluitar a cara de gos contra el ben disciplinat i organitzat exèrcit nazi, es deia que si un soldat soviètic sobrevivia a la seva primera batalla, es convertia en un veterà. Salvant totes les distàncies, penso que això és el que ha passat el 13D. Hem sobreviscut, és a dir, hem guanyat i ens hem fet més forts, més durs, i ens trobem més ben preparats per fer front les dues properes batalles que, atès que implicaran ciutats més grans, seran molt més dures.

Així com els impulsors de la consulta del 13-S, han estat capdavanters en la dinamització del 13-D, avui m'he fixat com companys i companyes de Torrelles, de Molins de Rei, d'Esparreguera, de Martorell, demanaven per parlar amb els membres de la comissió del Papiol. Naturalment, volien aprendre, volien saber de primera mà, com ho havien muntat. Quins obstacles es trobarien, quant costaria tot plegat, etc. Què vull dir amb això? Que del 13-D han sorgit prop de 170 equips de persones amb un coneixement de primera línia de com preparar una consulta referendària. En la pràctica, centenars d'individus que ja saben en primera persona què és enfrontar-se a Ecspanya. Quin pa s'hi dóna. I aquests centenars o milers d'individus, que en els darrers dies ben segur que han passat nervis, angúnies, patiments, però que també han conegut la cooperació, la unitat per assolir l'objectiu de la Independència -i res més que la Independència, que quedi clar-, ara ja estan preparats per transmetre aquest, diguem-ne, know how, a milers de catalans i catalanes més que prendran el seu relleu en les dues properes rondes.

I aquí, amics meus, és on la victòria és més contundent. Repeteixo, ara som més forts. És ben cert que no hem destruït encara el mur ecspanyol. Però l'hem minvat ostensiblement. Avui molts mitjans internacionals es fan ressò de la nostra victòria, i això afebleix els ecspanyols. Perquè els posa nerviosos, els posa frenètics. No els hem destruït... encara. Però és que tothom sap que l'accés a la Independència s'aconseguirà sempre des del poder. I més concretament, després que un Parlament català aprovi una Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Em jugo un pèsol que un referèndum d'autodeterminació impulsat des del govern, posteriorment a la DUI, guanya de carrer. Però de pallissa, eh? Aquest i no cap altre, és el secret.

Hi ha un altre element que vull remarcar. L'orgull que he sentit de veure com els meus companys i companyes de Reagrupament, sense aixecar la veu, sense ensenyar les plomes, han estat al capdavant d'aquesta lluita al Papiol i, de ben segur a molts dels altres municipis. I això que els intents de marginar-nos del, diguem-ne "pastís" sobiranista, han estat més que evidents. Determinats alcaldes, que es consideren sobiranistes, no han dubtat en posar pals a les rodes a les plataformes per la consulta, sobretot si interpretaven que aquestes tenien una important presència reagrupada. Fins i tot, i això em dol escriure-ho, he observat que aquest capteniment era també exercit per alguns -per sort no tots- càrrecs electes que es diuen de l'esquerra independentista.

M'ha emocionat, particularment com reagrupats de Barcelona, de l'Hospitalet, de Cornellà, de Sant Boi, de Sant Vicenç dels Horts, de Molins de Rei, d'Esparreguera, de Sant Just, de Cervelló, han fet cap al Papiol i han treballat en les meses electorals, han mostrat el seu suport a la comissió organitzadora i, òbviament, als propis reagrupats papiolencs. No tinc cap mena de dubte que hem estat els que més ens hem mobilitzat i els que hem demostrat un grau de solidaritat comarcal sense precedents, que fins i tot ha cridat l'atenció de companys d'altres formacions, que no amagaven la seva frustració bé per literal abandonament que pateixen per part dels seus dirigents, bé per l'actitud de gall d'indi d'aquests, que sense cap mena de vergonya han exhibit les seves plomes i s'han posat unes medalles que no s'havien guanyat de cap de les maneres, més aviat al contrari. Estic segur que no pocs d'aquests companys sobiranistes hauran pres bona nota d'aquesta lliçó.

En definitiva, doncs, una jornada que quedarà com la primera ronda -Arenys al marge- realment important de la lluita per la sobirania de Catalunya. Una jornada on, no puc estar-me de dir-ho, Reagrupament ha demostrat la seva força, el seu compromís i la seva capacitat de treballar colze a colze amb altres organitzacions i excel.lir-hi.

Així sia!