dimarts, 23 de febrer del 2010

ORGULL I INDEPENDÈNCIA

Escric aquest post encara indignat per la imbecil.litat de tots els periodistes i comentaristes que avui han locutat el partit del Barça, tant per la ràdio com per la televisió. Una servidora ha fet una escombrada pel dial i també l'ha seguit a la televisió.

Ha estat una experiència realment fastigosa. Fins i tot, avui, ni el gran mestre Puyal se n'ha salvat. I si això passa, és que la situació és molt greu.

Anem a pams. Resulta que al Barça li han marcat un gol els alemanys. És cert que jo no he vist el començament. Però tot el que he vist, que ha esta ben bé seixanta minuts de joc viu, he experimentat una mena de dissociació audio-visual. Vull dir que el que veia per la tele, i el que sentia dels locutors, no tenia res a veure. Eren com la nit i el dia.

Trobo al.lucinant per exemple, que la gent s'esquinci la roba perquè anem 1-0 perdent... al minut 40 d'un matx. Corregiu-me si m'equivoco, però en queden 50, més l'afegit, no?

Doncs els poques-penes de locutors -incloent, repeteixo, i em sap greu, el propi Puyal- parlaven com si n'haguéssim rebut mitja dotzena. I només n'havíem rebut un!

Pintaven un panorama desolador, semblava l'apocalipsi....

M'he indignat sobremanera.

Com es pot ser tan negatiu?

Sembla que encara hi ha molta gent, que no sap, tot i que cobra per saber-ho, que el Barça és el millor equip del món. I que només per aquest motiu, té crèdit. I té dret a fer un mal partit. Perquè encara que no ho sembli, són éssers humans.

Però hi ha gent que això no ho entén. Ells voldrien tornar al Barça perdedor, al Barça de Nunyes, al Barça ecspanyol. Segurament perquè associen el Barça actual, el Barça guanyador, el Barça triomfador, el Barça que humilia a qui ha d'humiliar, amb el Barça independentista i, per això, global. Perquè associen aquest Barça amb el seu enemic públic número 1, que no és altre que en Joan Laporta.

Doncs bé, jo estic orgullós d'aquest meu Barça. I no tenia cap dubte, i repeteixo CAP dubte, que acabaríem marcant, com, naturalment així ha estat. Que no s'ha guanyat? Bé, per alguna cosa és una eliminatòria a dos partits, no? Jo penso que el Barça ha donat tota una lliçó de futbol control, de futbol-tranquil, i fins i tot de futbol-sobrat, que ha posat dels nervis els adversaris.

Els independentistes ens diferenciem per l'Orgull que sentim, que mamem. És tot el contrari dels dependentistes, que tard o d'hora han de baixar-se els pantalons i entomar, els agradi o no. Perquè de fet, ells no decideixen res. No són res.

Orgull i Independència, i la resta són bajanades.

Etiquetes de comentaris: ,

9 Comments:

Blogger Unknown said...

Home Sort, ja veig que de futbol no hi entens un borrall. Avui el Barça ha fet el pitjor partit de molt i molt temps i hem guanyat de molta, molta llet. Dir això i dir que no hi haurà problemes en guanyar l'eliminatòria és dir coses normals i ben reals. Ara bé, si ja no podem dir rés de que avui hem tingut la flor al cul, si ja no es pot comentar rés, opinar rés o dir rés que no vagi en la línia dogmàtica a que ens tens acostumat....llavors és que estem en un altre sistema autoritari. Per sort solament és futbol i la teva "tripa" i els teus comentaris mostren clarament que no has estat mai esportista. Que hi farem.
Per cert, aprofito l'avinentesa: que en sabem de la Sandra Lomas? És cert que a l'executiva algú de la mateixa executiva haurà d'ocupar el seu lloc?. Vigila que no et toqui a tu fer la seva feina que tu ja vas prou carregat....

24 de febrer del 2010, a les 0:21:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Sort, ja veig que de futbol tampoc tens puta idea.
La primera mitja hora ha estat de pena.
En Marquez navegaba, la mitja fallaba mes que una escopeta de fira, i la davantera no sabia obrir el camp i s'entestaba per voler entrar pel mig sempre amb 10 defenses a la frontal de l'area.
Salut
Jordi

24 de febrer del 2010, a les 2:05:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Xavals, ni puta idea de llegir. Teniu tan d'odi que us importa un rave el que jo escric. Només aneu a sac. Us ho torno a explicar a veure si a la segona ho enteneu.

Considero que anant perdent 1-0 al minut 30 o 35, que és quan jo vaig començar a veure el partit, no és cap debacle de res. I el que m'exclamo és que només sentia que opinions negatives i destructives...

El milor equip del món no té crèdit per redreçar un partit en 50 o 55 minuts?

Jo penso que sí, i és des d'aquest punt de vista que un culer ha de treballar, i no des del rebentisme i el derrotisme...

Llegiu més i odieu menys, viureu millor.

24 de febrer del 2010, a les 10:03:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Odi? pero tu de que parles? No estavem parlant de futbol? Jo no odio ni a Espanya ni als espanyols, fixa't.
Repeteixo, no tens idea de futbol. De la resta si vols també en podem parlar, pero sense odis, no fotem. Perque intentar raonar amb algú que pugui pensar que s'el odia, es bastant descoratjador.
Salut i peles.
Jordi

24 de febrer del 2010, a les 10:10:00 CET  
Anonymous Anònim said...

"Treure de polleguera" i no "posar dels nervis".

24 de febrer del 2010, a les 12:42:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Ep!...Josep, ens parles de futbol o t'en serveixes per parlar-nos d'un altre cosa?.

Si no ens vols parlar d'un altre cosa, sino de futbol només, jo et diria que en Berlusconi és un magnific president del Milan.

25 de febrer del 2010, a les 9:44:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Josep-Empordà,

Però què hi té a veure el Barça amb el futbol? Jo parlo de coses serioses, no de pantoxades neofranquistes tipus "panem et circenses"....

25 de febrer del 2010, a les 12:33:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Ah val!...donç en Berlusconi és un dolentissim primer ministre d'Italia. A més és el "capo di capi" del "panem et circenses"

25 de febrer del 2010, a les 14:17:00 CET  
Blogger Alfons Ramos said...

Algú te cap dubte que l'èxit del Barça es deu a que està fent les paus amb la seva identitat catalana?

28 de febrer del 2010, a les 9:45:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home