EL CANDIDAT XUSQUERO

Artur Mas és un candidat xusquero. Davant el desastre que representa el tristpartit, que algú m'expliqui una, només una sola idea que hagi formulat aquest polític de disseny, tocat i posat. No, Artur Mas pretén arribar a la Generalitat per escalafó, per que li toca. No perquè s'ho hagi guanyat, ni treballat. No perquè s'ho mereixi.

(I també perquè és la seva darrera oportunitat -no ho oblidem mai!)

L'actual discurs nacional de CiU, és el discurs de la por. És un discurs d'aquells que busquen mil i una excuses per tocar el violí i mirar cap a una altra banda. Més que malpensar respecte les conseqüències de la independència -al.ludint sempre a la pèrdua del mercat ecspanyol- fet que només és una hipòtesi de treball, el senyor Mas hauria de fixar-se en la realitat del cost que representa continuar sota Ecspanya: espoli descomunal (10% del PIB), atur estratosfèric, pobresa creixent, desnonaments, dèficit públic, productivitat sota mínims, desprestigi internacional i probable expulsió de l'eurozona a mig termini. Això, senyor Mas, és el que realment, a hores d'ara, suposa continuar sota Ecspanya, i aquí no fem volar coloms, no. Toquem bé de peus a terra.

Però és que a més, brandar l'espantall de la pèrdua del mercat ecspanyol, és d'un nivell de cutreria sense precedents. Senyor Mas, vostè encara pensa en termes de mercado nacional, com en el segle XIX i principis del segle XX? Vostè sap que és la globalització, vostè sap què és la internacionalització? Vostè sap que a hores d'ara el mercat ecspanyol només representa el 30%, en global, del comerç exterior català. Si a més tenim en compte que una part molt important d'aquest va al País Valencià i a les Illes, el que resta és encara molt més modest?

Però com es pot ser tan sòmines? Senyor Mas, vostè és un txitxarel.lo, que no dóna la talla. Més que presentar un projecte de futur, representa un projecte de passat, un projecte de tancament, d'atrinxerament.

Catalunya no només es mereix, sinó que sobretot necessita, urgentment, un projecte de llibertat i d'ambició. Una visió de país que la situï al mapa del món amb llum pròpia. Qualsevol altra sortida no només no solucionarà res, sinó que la pot arribar a enfonsar irremeiablement.

Catalunya necessita la Independència, el més aviat possible, millor avui que demà.

En definitiva, o Reagrupament o Ecspanya!