LA DERROTA DE L'ESTRATÈGIA DEPENDENTISTA

Amb el pacte de sang entre el PSOE i el PP d'aquesta setmana, en virtut del qual s'obre la porta a una reforma constitucional sense el consens històric, es certifica definitivament la derrota de l'estratègia dependentista, encaixista, autonomista o com la volgueu anomenar.

És un moment històric, que posa en qüestió l'equilibri de poders que es va teixir el 1978. A ningú se li escapa, que aquesta reforma exprés, no és més que un globus sonda, d'una reforma molt més a fons que vindrà de la mà d'un PP rampant i d'un PSOE submís, d'aquí a uns mesos. Només calia escoltar la pimpolla portaveu pepera, amb aquella veueta repel.lent que vénen ganes d'enclastar-la: això és només un aperitiu o un appetizer que diuen els xorres. El plat gros està per arribar, i ja s'ensuma la flaire de asador de tocino castellano...

Els dependentistes han fracassat. Senyor Duran i Ecspanya i companyia, heu fracassat, sou un candidat fracassat. No fa pas gaires dies encara gallejava que volia un debat de candidats a 3, i va i li foten una somanta d'hòsties que ha quedat ben content. Tant que el dia de la votació es va comportar com un veritable nini. Ni sí ni no, ans tot el contrari. Has quedat amb el cul enlaire, Duran, reconeix-ho. Has fracassat miserablement. Ets un candidat amb plom a les ales. Això d'anar de milhomes i dir-li al ZP gilipolles per telèfon davant de la tribu, no és més que una fatxenderia, perquè després, tu acabaràs menjant el terra que trepitgen els uns i els altres.

Però naturalment, més que amoïnar-me per tu, m'amoïno pels milers de catalans que espero que també vegin que el dependentisme és un cul de sac. Un camí que va directament al pou.

Per això és molt important dir que el condecito, el Pepe Antich, el Jordi Barbeta, l'Enric Juliana, han fracassat miserablement. La vostra Ecspanya no existeix, és fum. Com també ho és la del Sandrusko and company, que s'està desfent per moments a cop d'hòstia contra les estelades. O l'Ecspanya Inc. del Brufau, que l'estan a punt d'executar, de treure-li la pell de viu en viu.

En definitiva, assistim a una derrota total, definitiva, contundent, sense pal.liatiu del dependentisme que ha intentat ajornar el màxim possible el que era inajornable. O caixa o faixa.

L'actitud nini de CiU, d'un infantilisme i d'un amateurisme que tomba d'esquena demostra fins a quin punt la processó va per dins. Ho negaran, naturalment, però la tensió entre les rates i els que veuen que la cosa ja no dóna per més, estic segur que és enorme.

Aviat pot haver-hi un pet com un aglà. I per nosaltres, no pararem de provocar-lo el més de pressa possible.