dissabte, 19 de juliol de 2003

Avui hi ha moltes coses a comentar. Pero em quedo amb una. Segons els diaris de casa nostra, enguany s'ha incrementat el nombre de preinscrits a les universitats de la CAC (Comunitat Autonoma de Catalunya), gracies a l'arribada d'estudiants de la resta de l'Estat, a traves de la via del districte obert.

El missatge subliminal es molt evident. Seran els estudiants "espanyols" els que salvaran la universitat principatina. La immediata consequencia d'aixo, ja els veig a venir, es que s'ha de rebaixar determinats "requeriments", eufemisme per referir-se, no cal dir-ho, a la questio linguistica. O es que ens mamem el dit?

Pero si analitzem les dades amb detall trobem el seguent:

PRIMER. Dels estudiants "espanyols" procedents del districte obert (un total de 4.024), els mes nombrosos son els procedents de les Illes (976) i del Pais Valencia (761), que representen, doncs, un 43.1% del total.

SEGON. Que hi ha 543 preinscrits mes que procedeixen de l'Arago. I no cal ser un geni per pensar que no pocs d'ells deuen procedir de la Franja de Ponent i que la seva universitat d'eleccio hagi estat la UdL. Podem considerar, doncs, que molts d'ells son catalanoparlants.

TERCER. Que 323 altres estudiants "espanyols" procedeixen de la CAB (Comunitat Autonoma Basca), i es de suposar que un bon gruix dels quals coneixen minimament la realitat linguistica de la universitat catalana.

Comptat i debatut, mes de la meitat dels estudiants "espanyols" procedents d'altres CC.AA., procedeixen de territoris catalanoparlants o bascoparlants, que se suposa que estan minimament -siguem moderats- sensibilitzats per la llengua.

La conclusio es clara. Qui propugni un relaxament de la normalitzacio linguistica a la universitat i una major presencia de l'espanyol, fa trampes i actua amb mala fe. No deixem que ens entabanin!

Per altra banda, si ens fixem en els estudiants "estrangers", es a dir, els no considerats espanyols (afortunats, ells), vegem que l'estat d'on arriben mes (116) es Andorra, tots els quals son, obviament, catalanoparlants (gracies Article 3 de la Constitucio de 1993).

Aquest exemple de l'ambit universitari es pot aplicar a d'altres. Per exemple a l'economic, on els intents d'engany son molt descarats. Aixo per exemple, pel que fa a la balança comercial, tot sovint es diu que "Espanya" continua sent el principal mercat del Principat, per la qual cosa, millor oblidar-se de discursos independentistes. La trampa consisteix en considerar el Pais Valencia i les Illes com a territoris espanyols al mateix nivell que Castella-La Manxa o Extremadura.

Es prou conegut que els fluxos comercials entre els tres territoris historics catalans son molt mes importants que els del Principat amb qualsevol de la resta de territoris de l'Estat espanyol. Per aixo si ens preguntem si, des del punt de vista comercial, a Catalunya li interessa formar part de l'estat espanyol, es ben evident que hem de comptar el pes dels intercanvis economics entre tota Catalunya (no nomes el Principat) i Espanya (o l'estat espanyol, depenent si hi comptem o no Euskalherria, Galiza i les Canaries), i comparar-ho amb els intercanvis comercials de Catalunya amb la resta del Planeta. I fixeu-vos que a l'hora d'estudiar la balança comercial catalana amb la resta del Planeta, cal tenir en compte, que Andorra es el principal desti "estranger" dels catalans, i que la Catalunya Nord ha conegut un important increment d'inversions procedents del costat sud de la frontera imposada. La resposta, va de soi, es que als catalans no ens interessa el mercat espanyol, i que cada cop ens interessa menys, a mesura que s'obren nous mercats.

Be, de moment aixo es tot.