LECTURES D'ESTIU

A l'estiu acostumo a llegir llibres de ficció i també d'assaig que, si més no els primers, m'ajuden a desconnectar de l'entorn immediat. Aquest estiu que acabem de passar, ha estat particularment productiu en aquest sentit. A continuació passo a comentar els principals llibres que he llegit. No pretenc fer una crítica exhaustiva, per descomptat, sinó subratllar-ne els aspectes que més m'han atret.

1. Noam Chomsky, "Poder i Terror. Reflexions posteriors a l'11/09/2001, La Magrana.
És un llibre important i rellevant. Les seves reflexions són molt oportunes perquè posen el dit en la nafra d'un dels aspectes que considero més immorals de la nostra societat actual. En l'era de la globalització, sembla mentida com encara s'utilitza un doble estàndard per mesurar els morts del primer món i els morts del tercer món. Quan moren unes dotzenes, uns centenars o fins i tot uns milers (pocs) de ciutadans del primer món, fet que tot s'ha de dir, passa de forma bastant puntual, els grans mèdia organitzen autèntics psicodrames, naturalment amb una enorme càrrega emocional i una plena, generosa i total cobertura mediàtica. D'aquesta manera es converteixen en fites en les biografies de molts de nosaltres. Un exemple, jo mateix. L'11 de març passat era ni més ni menys que el meu 40è aniversari. Per sort no vaig portar, com era la meva intenció abans de saber la notícia, unes pastes a la facultat.

Enfront a aquesta sobrecobertura mediàtica (que arriba a embafar i fins i tot a fastiguejar pel que sovint té de ravejar-se en el dolor de les víctimes i de llurs familiars), els milers (molts) o fins i tot els milions de morts que, de forma quotidiana s'esdevenen als països del tercer món (particularment a l'Àfrica i l'Àsia), són olímpicament ignorats o menysvalorats. Encara pitjor. S'han convertit en rutina, formen part del paisatge. D'un paisatge que "els turistes", és a dir, els globalitzadors, ignoren o volen ignorar.

Tot plegat em porta a la conclusió que el món és massa petit per mantenir les enormes diferències materials que es donen encara en l'actualitat. Això més tard o més d'hora s'haurà de reestructurar i posar la justícia i la igualtat a la mateixa alçada que el principi de la llibertat. D'una llibertat per a tothom, no per uns quants aprofitats (milionaris, buròcrates, militars, jerarquies religioses, etc. Clar que no descarto que, com ha passat històricament, quan una societat està a punt d'esclatar es troba una vàlvula d'escapament en la conquesta de nous territoris on col.locar aquells excedents demogràfics o aquells revolucionaris que toquen el que no sona. El problema és que quina seria la "nova frontera" del segle XXI... L'espai? Potser sí i ja veig que a partir del 2050 (penso que no serà abans) començarem a "colonitzar" els nostres veïns de galàxia. Cal tenir en compte que en aquest any, la terra ja comptarà aproximadament amb 8.000 milions de persones (o més).

Una altra reflexió que em va suggerir el llibre de Chomsky, la vaig trobar a la pàgina 25, quan escriu que el primer article que va publicar va ser el 1939, als deu anys d'edat, arran de l'ocupació de Barcelona per les tropes feixistes de Franco. Va ser un fet viscut molt tràgicament per un nen de l'altra banda de l'Atlàntic, immers en una tradició familiar de caire anarquista. Allò que m'emprenya és que aquesta constatació de la tragèdia de Barcelona -i per extensió de tota Catalunya- sovint és banalitzada i relativitzada a casa nostra. La manca de dignitat i d'orgull és un clàssic de les persones que es consideren derrotades...

Avui he escrit molt. La resta de lectures les deixo per un altre dia.