DERROTAREM EL PSOE

Aquest proposo que sigui el proper slògan electoral. La veritat és que si la situació actual que viu el Principat es donés a l'inrevès, és a dir, que els partits nacionalistes governessin als Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i a la pròpia Generalitat, s'hagués organitzat un cafarnaüm considerable. M'explico.

Durant anys hem hagut d'aguantar la cançoneta que al Principat els espanyols es trobaven oprimits per un govern nacionalista que titllava tot aquell que no combregava amb les seves idees d'anticatalà. Des de tribunes com La Vanguardia, El Pais o El Periodico, l'argument es matxacava dia sí i dia també. I el més fort d'això és que quan això es deia, el poder nacionalista es limitava a la Generalitat, als Consells Comarcals i als ajuntaments -petits o mitjans. Eren individus, són, de fet, individus, que no toleren la més mínima expressió de dignitat nacional i que volen la desaparició del nacionalisme costi el que costi. Durant molts anys es van fer les víctimes, quan de fet eren i són els botxins.

¿Us imagineu què dirien ara si el nacionalisme (autodeterminista, sobiranista o independentista) ocupés totes les instàncies de poder, com ara les ocupa els sociates? Treurien les pistoles del GAL o de la Falange (els seus papàs) i no dubtarien a llançar des de les tribunes de luxe canonades contra la convivència i el normal desenvolupament -que porta cap a la independència, per descomptat- del nostre poble.

Ara en canvi, des de cap dels mitjans esmentats hi ha cap referència a una situació de totalitarisme, que sense cap mena de dubte és com qualificarien la situació si el nacionalisme ocupés el poder que ara ocupen els sociates. I el fet cert és que mai com ara havíem estat tan a prop d'una situació de totalitarisme. Ara per contra tots els mèdia, tret d'alguna excepció, que suposo que acabarà pagant car, s'agenollen davant els sociates i els llepen culs i vores.

Aquesta situació es pot explicar per dos motius. En primer lloc, cal tenir clar que al PSOE, li molesta la presència d'ERC en el govern. Per descomptat que vol matxacar-la, però fins ara no ha pogut. L'ha humiliada, això sí, però encara la necessita (fins quan?). De fet, l'opció d'ERC pel pacte amb els sociates ha impedit que es desencadenés la tempesta mediàtica contra Catalunya que sense cap mena de dubte s'hauria esdevingut si s'hagués format un govern de coalició nacionalista (CiU-ERC). Un govern d'aquest color hauria donat la majoria absoluta al PP a Espanya per molts atemptats que s'haguessin donat. I ja se sap que si aixó hagués succeit, la primera mesura a prendre hauria estat la supressió de l'autonomia basca (seguint l'exemple de Blair amb Irlanda del Nord) i molt probablement la retallada de l'autonomia del principat.

L'altre motiu, pel qual els sociates poden campar tan frescos és que han aconseguit inocular dins el nacionalisme català l'autodi. Els nacionalistes catalans som uns passerells i ballem al so de la flauta que ens toquen. Fixem-nos ara el tristíssim paper que fan individus com Miquel Roca, Josep Maria Cullell o el propi Duran i Lleida, per no incloure també en Jordi Pujol. Contaminats com estan pel virus espanyol s'agenollen davant els discursos anacionals (tipus López Burniol) i volen votar a favor de la prostitució europea, "per no fer el ridícul". Són uns calçaces i no tenen la més mínima noció del que és la dignitat nacional. Volen anar d'estadistes i no són més que una colla de ximples de províncies.

És hora que les diferents sensibilitats del nacionalisme català actuïn amb un autèntic sentit d'Estat... Català, per descomptat, i que quan arribi el moment, és a dir, quan una gran majoria del poble català comprengui que amb els espanyols no hi ha res a fer, es faci el pas definitu. Es passi el punt de no retorn.