ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La justícia de l'Estat espanyol només entén el castellà

Gallardón tanca la porta a l'ús de les llengües cooficials als òrgans supraautonòmics de la Justícia estatal: 'Usar el privilegi de tenir una llengua comuna és la millor manera de funcionar en justícia'

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

El govern espanyol destina gairebé 10 milions d'euros a les seves ambaixades

Només l'ambaixada a Rabat triplica el cost de totes les delegacions catalanes al món

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

L'EPA mostra un nou rècord d'aturats al conjunt dels Països Catalans

El País Valencià lidera la taxa de desocupats amb un 25,45% (641.300 persones) seguida per les Illes Balears amb un 25,2% (146.500) i el Principat de Catalunya, amb un 20,5% (775.400)

Òmnium inicia un cicle de debats sobre nacions sense estat

Un seminari sobre la situació política de diverses nacions sense estat inaugurarà a partir del 9 de febrer els cicles d'Els dijous de l'Òmnium d'aquest 2012. Amb el títol Nacions sense estat. Catalunya en perspectiva comparada. Els casos d'Escòcia, el Quebec i Flandes. diversos analistes de prestigi reconegut analitzaran cas per cas quina és la situació d'algunes de les nacions que històricament més s'han comparat amb Catalunya i exposaran quines semblances i quines diferències tenen amb el nostre país a l'actualitat. Les taules rodones es faran a partir del 9 de febrer, cada dijous a partir de les 7 de la tarda a la Seu Nacional d'Òmnium Cultural i comptaran amb intervencions, entre d'altres, de Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF, Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política a la UAB i Dolors Genovès, periodista i autora del documental de TV3 'Adéu Espanya?'

9 de febrer: ESCÒCIA La formació del nacionalisme escocés. De la “devolution” a la propera celebració del referendum. Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política a la UAB John Etherington, professor de Ciència Política a la UAB

16 de febrer: FLANDES Una nació que defensa la seva identitat i que aspira a una major llibertat política. Marc Gafarot, autor de “La mort de Bèlgica” Dolors Genovès, periodista de TV3, autora del documental "Adéu, Espanya?”

23 de febrer: QUEBEC De la presa de consciència nacional, als referendums de 1980 i 1995. L’experiència de la via secessionista. Josep Sort, professor de Ciència Política a la URL Marc Sanjaume, professor de Ciència Política a la UPF

1 de març CATALUNYA El reconeixement i autogovern de Catalunya en el segle XXI. Una perspectiva comparada. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la UPF

Presentació i coordinació del Seminari a càrrec de Joaquim Colominas Ferran, Professor de Ciència política a la URL i membre de la Junta d’Òmnium.

KING LEO

TIME, read interview

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Espanya gasta més de 300.000 euros en banderes per a les ambaixades

L'ARTUR ARA COPIA A L'ALEX

Ben fet, noi, ben fet, a veure si aprens una mica, te n'oblides de la Chuky Camacho, que la tens enganxada dia sí i dia també....

Ara, la prova del cotó és si triomfes en la Panda Diplomacy, i tornes amb un Panda Gegant pel Zoo de Barcelona. Sense això, res de res, xato.

A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!!!!

Duran assegura que Alex Salmond només busca un pacte fiscal

Considera que l'independentisme escocès "vol el mateix que nosaltres", és a dir, administrar els propis recursos econòmic, i que "Salmond no pretén la independència"

Us ho ben juro, així és impossible de viure!!!! El referèndum escocès està petant-ho tot!!! Si fa uns dies va ser la Joana Ortega, que parlava de si estem madurs o no, després va venir el torn del sòmines d'en Quim Nadal, dient que si allà tenen petroli i aquí no.

Per acabar-ho d'adobar els ecspanyols vacil.len dient que vetaran l'entrada d'una Escòcia independent a la UE... Sense comentaris...

De fet, ens han fet un favor immens, els ecspanyols... Ells solets s´han posat a la gola del llop, i demostren als seus socis europeus que no són de fiar. Ecspanya, més pària que mai. Només falta que els europeus s'adonin que Ecspanya és un gra al cul d'Europa. Literalment, és un pain in the ass. I actuïn en conseqüència... I per que això ho facin, nosaltres hem de provocar-ho. Hem de treballar tant com sigui possible ... i més.

Però faltava ell. Faltava l'omnipresent. El Rasputin català. L´home de Roma,

l´home de Madrid ... l'inefable Duran i Ecspanya, el qual, com l'escorpí, no pot evitar badar boca, perquè si no es mor.

I l'ha dita. I l'ha dita grossa. Quin bufó que tenim... I a sobre encara els catalanets que es lleven ben d´hora al matí per treballar i per pagar impostos a Ecspanya, el voten...

Molt bé nen, de manera que en Salmond només vol el pacte fiscal, és a dir, peles, virolla, líquid element, oi?

Però quin fart de riure, redéu!! Ja veig l'Alex fent-se un tip de riure, i preguntant-se: Però aquest freaky d'en Duran... d'on ha sortit?

De Torrente 5, podríem contestar sense por a equivocar-nos.

Aquests unionistes, dependentistes, són autèntiques peces de museu. Com ens riurem en la seva cara. Vénen setmanes, mesos, en els quals estarem més que entretinguts... I la deslegitimació d'Ecspanya anirà in crescendo, i la correlativa histèria dels unionistes i dels dependentistes, també.

Posem-nos-hi bé. Ens en farem un tip.

SALMOND HO TÉ CLAR!!!

Si el ritme de notícies que genera el referèndum escocès continua igual, us juro que no donarem l'abast.

Les declaracions de Salmond i Robertson sobre la formació d'unes Forces de Defensa d'Escòcia, han aixecat ampolles. I sobretot quan han esmentat que volen fer-se càrrec de les tropes d'elit com són el The Royal Regiment of Scotland, Scots Guards i the Royal Scots Dragoon Guards. Esmentar aquestes tres unitats i intentar fer-ne una comparativa amb qualsevol unitat ecspanyola, seria un insult a la intel.ligència... i al bon gust. Per la qual cosa no ho faré.

En parlarem molt, en els propers mesos. Ja vagarà.

LA PREGUNTA DEL MILIÓ / THE MILION DOLLARS QUESTION

La pregunta, en definitiva, que a Escòcia, a Catalunya o al Quebec, entre d'altres, es fa tota persona mínimament intel.ligent....

AHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAH!!!!!!!!!!

Espanya vetaria l'entrada a Europa

d'una Escòcia independent

Fonts diplomàtiques espanyoles citades per The Independent asseguren que donaria força l'independentisme basc i català

I QUI CONY ÉS ECSPANYA, UN ESTAT MORÓS, UN ESTAT PÀRIA,

UN ESTAT CORRUPTE, PER VETAR RES????

PAREU, PAREU QUE NO PUC MÉS, QUIN TIP DE RIURE....

(RIP)

AHAHAHAHAHAHAHAHAHAH!!!!!!!!!!

ARA UN ALTRE ACUDIT... SI POT SER DE GUÀRDIES CIVILS....

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

6

milions d'euros s'ha gastat el govern espanyol en la nova residència de l'ambaixador al Marroc.

400.000

euros

aproximadament ha costat la reforma del patí de l'ambaixada espanyola a la Ciutat del Vaticà.

50.000

euros

és el cost de la piscina que s'ha construït a la delegació espanyola a l'Aràbia Saudita.

S´han carregat els Mossos...

L'Artur Mas deu d'estar com una moto. Els darrers dies han estat un malson per ell. El Duran i Lleida li va clavar la punyalada del vot de suport al PP, la setmana passada, just dies després que en Mas Colell abominés de la política pepera. Ja estava massa calladet, en Duran, quan en Mas-Colell monopolitzava els telenotícies i les entrevistes radiofòniques. Devia d'estar preparant el ninotet del budú. La guerra entre aquests dos galls és a mort, i l'Artur de convidat de pedra. Passa que, com sempre en política, i amb permís de Max Weber, el polític guanya al científic. La tempesta madrilenya, en aquest sentit, ha disminuït la rellevància del viatge presidencial a Londres, on ha intentat marcar paquet polític i mediàtic, amb entrevista en exclusiva al Financial Times. Segur que en aquest intent, parcialment aconseguit, de tapar mediàticament el protagonisme presidencial hi ha llarga mà de Duran. A ningú se li escapa que en plena baixada de pantalons del govern dels millors en matèria de política internacional, la visita a Londres era com un intent de contrarestar les crítiques que, ben merescudament, s'han fet al respecte.

Però si l'episodi del vot a Madrid ja va ser una enorme tempesta política, per acabar-ho d'adobar, la protesta sindical dels Mossos d'Esquadra és d'una gravetat sense precedents. Espanya, en una operació perfectament orquestrada de guerra psicològica (psyops) s'han carregat la nineta dels ulls de molts catalans patriotes que de forma entusiasta han vist com els seus fills i les seves filles entraven en aquest cos amb la idea de fer un servei al país. I ara es troben que s'han convertit en ariets contra Catalunya. A aquestes famílies, de debò que els planyo. Quina frustració més gran deuen de sentir en aquests moments. I el pitjor és que fer net de la morralla que ha portat a terme tota la conxorxa deu ser quasi impossible... entre d'altres raons, perquè és evident que aquí el tema va molt més enllà dels sindicalistes. Aquí hi ha peixos grossos amagats, que mouen els fils, a nivell d'alts comandaments del propi cos, òbviament.

L'espanyolisme està jugant fort. La contraofensiva espanyola als dos darrers anys d'avenços independentistes a casa nostra (concretat en les consultes i en el suport creixent a la independència) es farà per terra, mar i aire. I per descomptats, per la xarxa. Quan trigarà a sortir un presentador de TV3 que voldrà parlar en espanyol? Penso que no gaire. Comptarà amb tota la brunete mediàtica per recolzar-lo, naturalment.

Després la immersió, després de les ambaixades, els ha tocat a rebre als Mossos. I sense oblidar, per favor, el tema de les caixes d'estalvi. Ara sembla que la que li tocarà serà la totpoderosa Caixa de Pensions, que serà fusionada, manu militari, amb Bankia, i naturalment, qui portarà la veu cantant serà el sr. Rodrigo Rato, que serà el nou amo del resultat de tot plegat. Si fa ja uns quants anys, els espanyols es van carregar els grans bancs bascos, a través de la fusió amb Argentaria (antic banc públic espanyol), ara li toca el torn a les caixes catalanes, que estan a punt de perdre tot signe de catalanitat, més enllà d'aspectes folklòrics. Potser és per això que, per curar-se en salut, el Banc Sabadell ha penjat un anunci televisiu on els nens que el protagonitzen parlen... en espanyol... no fos cas que a Madrid es pensessin que són nens d'Olot o el protagonista de Pa Negre....

S'han carregat els Mossos per sempre més...això, però, té una lectura positiva... Deixem-nos de punyetes, ara ja hem d'anar, directament, i sense reticències flower powers, a la formació d'un Exèrcit ... català, naturalment... És a dir, cap a la Independència.

NOTA: Post inicialment penjat al DGS, el 18.01.2012.

Dissabte a XXVI. Batalla a de Montjuÿch.

En aquest die, a las set horas de la matinada, comensà lo cos del exèrcit enemich en forma de esquadrons a pujar per la montanya de Monyuhÿch per tres parts, ab grandíssim fervor, que parexia que tot se’n havie de entrar de mosquetades. Pujaren per la part de Nostra Senyora de Port Padrera de micer Çafont y per la part de Sant Ferriol. Nostra gent, si bé poca, los anava entretenint a mosquetades, però com lo enemich era tant superior, que sens exegeració ninguna hi havia cent dels enemichs per quiscun cathalà, se anaren retirant poch a poch // 580r // fins dalt a las trinxeras y reductors que hi havia, fent-se forts de lochs en lochs matant molts dels enemichs. Però com lo poder apodera, més que més quant lo enemich va victoriós, aparexian un lahor, havent pochs dies que havia sucehït la derrota de nostre exèrcit en Martorell, fonch forçós a nostra gent retirar-se y posar-se de baix del emparo del fort que·y havia en Monyuïch, de tal manera que lo enemich comensà entrar en lo pla de la montanya aportant moltas banderas arborades, que aparexia que a peu pla no havian de fer sino pujar y rendir lo fort, que ja eran las vuit horas y mitja de la matinada. Però com Déu, Nostre Senyor, no dexàs de afavorir y valer als cathalans que a quant de bon cor lo aman, cridant los nostres: «Ara és bona, santa Eulària beneÿda, de ajudar-nos», y donant-se las mans los uns als altres, dient: «moriam com a valents», comensaren a refer-se. Y lo enemich anava ab gran rigor y osadia a voler açaltar lo dit fort, portant escalas bones y aparellades, perquè un traydor de cavaller anomenat don Juseph de Pau y Rocabertí, lo qual era mestre de camp del tèrcio de Monyuïch y governador de dita plassa, dos dies havia se’n era passat al camp del enemich y havia donada la trassa o planta de dita fortalesa que ell tenia, donant per molt fàcil lo rendir aquella. Y com la informació feta per dit don Juseph fos verdadera, trobàs lo dit fort molt diferent y molt més armat del que dit don Juseph lo havia dexat, de tal manera que comensà a disperar ab tal valor que lo enemich comensà a retirar-se. Y retirat, al cap de poch tornà envestir ab gran rigor, però fonch de poch valor, perquè segona vegada se hagué de retirar. Y en lo punt se tornà a refer, tornant envestir ab tot lo gros, de tal manera que foren tant valents y mostraren tant valor los nobles, que arribant lo enemich al fosso de dit fort, fonch rebuxat ab tanta // 580v // pèrdua de gent que se hagué de retirar. Durà esta pelea contra dit fort cerca de tres horas, fonch cosa miraculosa lo foch que lansà lo fort en lo espay de ditas tres horas, que no aparexia sino que era un infern. Referen-se los nostres ab tant valor y donaren sobre de ells que prengueren del enemich quinse banderas de camp. Moriren en dita pelea sinch-cents officials, entre majors y menors, del enemich, y en particular dos nebots del marquès de los Veles, general del exèrcit, anant nostra gent continuant la victòria fins a las quatre de la tarda, ab tant valor que aparexia que tota la montanya se’n entrava de tors de mosquetades y arcabussades, fugint lo enemich ab tanta derreputació ab pèrdua de mil y sinch-cents infants de llur part, ans més que manco, y entre ells molt cabos y gent de govern. Dels nostres en moriren en dita montanya trenta-y-dos, y altres tants de ferits. Fonch tant lo valor de las donas de la present ciutat que se·ls pot donar nom de amasones, perquè moltas d’ellas pujaren ab gran valor y osadia a la muntanya de Monyuhïch quant se estava peleant ab lo enemich, en la qual aportaren per pelear los nostres moltas minicions de guerra com són balas, pòlvora, metja y altres coses, y axí mateix los aportaren pa y vi per a refresch dels soldats que estavan cansats de la pelea, y lo mateix feren per las murallas. Quant lo enemich envestí la montanya a la matinada, la cavalleria se posà part demunt Valldonsella ab esquadrons, aguardant nostra cavalleria per a pelear. La qual hisqué per lo portal de Sant Antoni a tota pressa, la qual estava vastant descuydada, y prevenint-se pensant lo enemich no envestiria fins lo endemà, posàs tota la cavalleria a la part de Valldonsella. Y com lo enemich era puxant no tingueren temps de posar-se en esquadró y forma de batalla sinó que envestiren lo enemich ab gran valor y lo enemich a ella, de tal manera que mesclà ab lo enemich sens orde ni concert, donant-se las càrregas de escarrabinas y pistolas, peleant com ha lleons, desermats de las armas de foch paleant ab las espases, ab tal valor que // 581r // lo enemich se retirà, restant la campanya ab molts morts, però la victòria fonch nostra. Y moriren en ella, ademés dels soldats particulars, que foren molts, casi tots los cabos y officials del enemich. Y assenyaladament morí lo duch de Sant Jordi, fill del marquès de Torracussa, tinent general del exèrcit, y don Fernando Xiriner, commissari general de la cavalleria, y altres. Y fonch tal la envestida del enemich que una companyia de dragons cathalans que aportava arribà fins al restrillo del portal de Sanct Anthoni, ont morí lo capità de dita companyia de dragons y lo cavall, lo qual caygué dins del vall junt a dit portal. Dels nostres no foren deu los morts, y se compte tant solament morí Dionís Rammis, tinent de la companyia de cavalls de talis a Borrell, capità, y los demés foren soldats particulars. Y tingué ventura lo enemich que los nostres se messetaren y la artilleria de las murallas ni la mosqueteria no pugué jugar, que si hagués pogut jugar no restava ningú dels enemichs. Però fonch gran victòria per nosaltres, que axí dalt Monjuhïch com en dit pla de Valldonsella la victòria fonch nostra. De las quatorse banderas presas del enemich dotse en arribaren en la present casa de la Deputació, las quals foren penjades cap per avall en lo balcó de bronso qui dóna devant Sant Jaume, hont estigueren tres o quatre dies. Resolgué lo consistori presentar-ne a nostre rey christianíssim y posar a sos reals peus sinch de ditas banderas, las quals se’n aportà musur de Plesis y Bisenson, y las demés foren distribuhïdes y presentades per las iglésias de la present ciutat.

Extret dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Volum V (1623-1644)

Nota: Ara enteneu perquè Franco va aturar l'entrada a Barcelona fins al dia 26 de gener, quan podia haver entrat el 24? I és que l'odi ecspanyol pot durar inalterable ben bé 298 anys ...

QUANT COSTA LA DELEGACIÓ A ECSPANYA?

Ara fa unes setmanes em preguntava per quan el tancament de la Delegaciódel Govern de la Generalitat a Madrid. No vaig obtenir resposta oficial, naturalment, encara que sí alguna el nivell intel.lectual de la qual no la fa reproduïble en aquest bloc.

Sembla, però, que la delegació madrilenya, no coneix la crisi. Situada al bell mig del carrer Alcalá, a tocar del Banc d'Espanya, per més inri, compta amb el Centre Cultural Blanquerna, una Llibreria, sales d'actes, etc. etc, Les fotos ens mostren un edifici més que luxós.

Per acabar-ho d'adobar, el Delegat en cap no és altre que en Jordi Casas, un home del Duran, naturalment, un apparatxik de l'espanyolisme més desacomplexat que hi ha a casa nostra. Pertanyent al lobby espanyolista del Vallès. Un home que com els Silva, el Sànchez Llibre, representen uns enemics aferrissats de la Llibertat del nostre poble. Fins i tot va gosar criticar el vot, vergonyant, de l'Artur Mas a la consulta del 10A.

Totes i cadascuna de les delegacions actualment existents (Paris, Londres, Brussel.les, Berlin i Nova York), haurien de tenir, com a mínim, les instal.lacions que té la delegació madrilenya, i segur que trauríem molt més profit, si també n'obríssim a Beijing, Moscou, Roma, Nova Delhi, Mèxic DF... Incloent-hi naturalment els seus corresponents Centres Culturals Blanquerna.

Seria interessant, àdhuc imprescindible, portar un control estricte del que fa el senyor Casas i companyia al carrer Alcalà...

Però em sembla que el govern dels millors no estarà per la tasca. Entre d'altres raons perquè la política internacional és un monopoli quasi exclusiu del senyor Duran i Ecspanya i dels seus homes i dones.

I fins i tot, quan el suposat cap de l'executiu intenta anar a la seva, com la passada setmana amb la seva excursió a Londres, la notícia, casualment es veu esquitxada per esdeveniments diversos, de manera que no llueix tant com es voldria.

També seria interessant constatar si quan el senyor Mas surt a fora, sistemàticament hi ha un merder a dins... I encara algú parlarà de casualitats....

LA BATALLA DE MONTJUÏC, CELEBREM-LA!

Demà, dissabte 21 de gener, Reagrupament ha organitzat un acte per a celebrar la victòria catalana a la Batalla de Montjuïc de 1641 davant de les tropes hispàniques.

Serà a les 12 del migdia al Castell de Montjuïc.

El 17 de gener de 1641 Pau Claris, president de la Generalitat, proclamà la República Catalana.

El Castell de Montjuïc es va construir l’any 1640 en trenta dies, preveient l’arribada de l’exèrcit castellà a Barcelona. El dia anterior a la batalla, els catalans van aixecar encara més l’alçada de la muralla de la fortalesa. Els castellans, van iniciar l’atac a les nou del matí, però desorganitzats, van arribar en diferents moments al castell, i van ser derrotats. Amb més de 1.500 baixes.

El quadre que il.lustra aquest post, és obra de Pandolfo Reschi, i porta el nom de la Batalla.

Més info, aquí.

US HI ESPEREM!!!!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Barcelona pagarà més de 110.000 euros per acollir una etapa de la 'Vuelta a España'

Entre l'Ajuntament i la Diputació pagaran aquesta quantitat, a la que cal sumar-hi les despeses indirectes com ara els membres dels cossos de seguretat, servei de neteja, manteniment i organització

DIJOUS, 19 DE GENER DE 2012, 07:00

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La Vuelta costarà a Barcelona 81.000 euros

Unitat per Barcelona recorda que la caravana ciclista no pernoctarà a la capital catalana

Escòcia, Catalunya i la política internacional

Avui en dia, fer una comparativa entre la política internacional desenvolupada per dues nacions sense Estat, com són els casos d'Escòcia i de Catalunya, és un exercici de massoquisme extrem... sobretot si es fa des de la perspectiva catalana, naturalment. Bàsicament representen dos models antitètics de com fer front a la crisi global. I també a les pressions exercides pels estats als quals encara avui en dia es troben sotmeses -i lluitem per escurçar aquesta submissió al mínim possible, és clar.

El model escocès, liderat per Alex Salmond, Primer Ministre i cap del Partit Nacional Escocès, és un model clarament pro-actiu, desacomplexat, ambiciós, i fins i tot amb un puntet de fatxenderia, en el seu sentit més noble. Parteix, naturalment, de l'enorme contribució que el Poble Escocès ha fet al món: Adam Smith (economia), James Watt (enginyeria), Alexander Fleming (medicina).

Per contra, el model català, liderat per Josep Antoni Duran i Lleida, és a dir, un diputat del Congreso de los Diputados espanyol, que ni tan sols és membre del govern català, tot i que presideix la part catalana de les quatres comissions bilaterals, és clarament reactiu, acomplexat i submís als dictats de la política exterior del Partit Popular.

Com es recordarà, una de les condicions imposades pels espanyols per investir President (nominal), Artur Mas, va ser el tancament de les delegacions del govern català a l'exterior. L'excusa, naturalment, era la de la crisi, però l'objectiu real és evitar que Catalunya tingui una presència directa al món. I no s´hi han posat per poc. En els dotze mesos que porten governant, han aplicat manu militari, una castració premeditada de la política exterior catalana dels darrers anys: eliminació de corresponsalies de l'Agència Catalana de Notícies i, darrerament, de TV3 (Amèrica i Àfrica), congelació (Mèxic, Xina) i tancament (Argentina) de delegacions, retallada (si també aquí) de Lectorats de Català a les universitats i dels ajuts als Casals Catalans, supressió del canal TVCi.

Per acabar-ho d'adobar, nomenamet de responsables de l'Acció Exterior, la major part dels quals havien treballat abans pel govern espanyol, incloent-hi un antic ambaixador de l'etapa Aznar.

Cal continuar? Penso que no, i mira que podríem.), però bàsicament consisteix en desenvolupar una intensa activitat internacional, tant des del punt de vista polític, econòmic i cultural. Salmond, des que és primer ministre, l'any 2007, ja ha visitat en tres ocasions la Xina, i fins i tot ha gosat parlar de Panda Diplomacy, emulant la política nordamericana que en el seu moment va consistir en incrementar les relacions de tot tipus amb el gran gegant asiàtic. Simultàniament, els independentistes escocesos juguen un paper destacat a Brussel.les, conscients com són, que a cap persona mínimament estable mentalment si li pot passar pel cap que una Escòcia independent fos exclosa de la Unió Europea. Fins i tot han teoritzat sobre l'anomenada ampliació interior, en referència a la incorporació de nous estats membres sorgits com a conseqüència de processos de secessió respecte d'altres estats que ja formen part de la Unió Europea.

En definitiva, dos models que, naturalment deriven de dues maneres de plantar cara a la conjuntura actual: un d'agosarat i valent, i l'altre poruc i submís. Jo, clarament, ja sé per qui apostaré un pèsol que serà el més reeixit.

Ah, i malgrat tot, Bon Any 2012 (de fet no serà difícil, ja que el 2011 ha estat nefast).

NOTA: Post penjat com article a la revista LA VEU, núm. 11 (gener del 2012), publicació de Reagrupament.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

'La Caixa' en perill? Neix CaixaBankia

El govern espanyol podria forçar la fusió de les dues entitats, i posa en joc la disputa per establir el lloc de la seu de la nova entitat, Madrid o Barcelona

16 DE GENER DE 2012

Des de fa setmanes totes les crides a noves fusions bancàries fetes des del nou govern espanyol tenen com objectiu pressionar per fer possible la unió més desitjada, la de La Caixa i Bankia. Així, d’un sol tret es compleixen dos objectius. Per un costat, aconseguir un gran grup bancari, que esdevindria el primer de l’estat per nombre de dipòsits; per l'altre costat, espanyolitzar d’una vegada per totes el principal grup financer català.

REFELEXIÓ: Ja ho van fer amb els bancs bascos, amb la fusió del BBV amb Argentaria. Ara toca les caixes catalanes...

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?... DONCS ETS IMBÈCIL!