PATRICK O'CONNELL, ENTRENADOR DEL BARÇA DURANT LA GUERRA

Un article més que interessant. Jo diria que fins i tot al.lucinant!

Va ser l'entrenador contractat pel President Josep Sunyol, i va guanyar amb el Barça la Lliga del Mediterrani del 1937. I va fer el tour per Mèxic i els Estats Units el 1938.

Senzillament, de pel·lícula.

Llegiu-lo aquí

CiU I LES LÍNIES ROGES ... UN OXÍMORON

Darrerament en la política catalana s´ha posat de moda parlar de les línies roges. És a dir, aquells límits que una força política no pot sobrepassar en termes de negociació o acords. Traspassar-les, s'entén, és trair els valors nuclears del partit.

Tanmateix, si hi ha un partit o federació en el món mundial que no respecte les seves pròpies línies vermelles, aquest és CiU. Parlar de línies vermelles i associar-les a CiU és un oxímoron. Un contradictio in terminis: si algun tret històric rellevant té CiU, és precisament aquest. No tenir ni idea de què diantre vol dir el concepte de línies vermelles. No només això, sinó que més aviat es decanta per les línies verdes, és a dir, la barra lliure contra la dignitat del poble català. De fet, CiU de la seva fluixesa nacional, patriòtica, en fa una bandera. Acomplexats com estan per les acusacions de catetismo que els llancen peperos i sociates dia sí i dia també, consideren que mostrar-se intransigents i plantar-se, és definitivament fer el ridícul i no tenir sentit d´Estat (espanyol, és clar).

Un dirigent de CiU, doncs, sempre estarà decantat a pactar. Pactar per pactar. Perquè el que interessa, l'ADN de CiU, és arribar a un pacte amb qui sigui que li garanteixi mantenir-se al capdavant de la política catalana, remenar les cireres, i si s'escau, untar-se les mans -fins enllafiscosar-se.

Per ell assumir una actitud numantina o intransigent, és un comportament ridícul i poc pràctic. No hi ha línies roges per a CiU...

Però el que passa és que. efectivament, els espanyols això ho saben i actuen en conseqüència. Davant la tovesa de CiU, ells presenten una contundència i una rigidesa a prova de bombes, i que es concreta en aquesta dita ben clavada en el cervell de molts homes públics espanyols: Contra el vició de pedir la virtud de no dar.

I aquest joc de massoques els encanta als de CiU, sobretot als seus dirigents i diputats. No hi ha res més freaky que un espanyol els denegui les seves -sempre- justíssimes demandes. Llavors el catalanet, justifica l'abandonament de les seves exigències, i es presenta davant la societat com un tàctic especialista en retirades estratègiques suposadament avantatjoses.

En definitiva farà tot el que podrà per assolir un pacte. I quan no ho aconsegueix percep un dessassossec interior i es mostra nerviós i com esmaperdut. No fos cas que el confonguessin amb un català coherent i ferm. Nooo, això mai, encara hi ha classes.

Hi ha alguna esperança que canvïi? Difícil, però possible si els espanyols es ratifiquen en la idea de pactar entre els dos partits grans i bandejar la resta i particularment, CiU. Com amb la darrera reforma constitucional. Llavors la seva utilitat serà igual a 0, i ja veurem si llavors mouen peça. Però és clar, no són pas imbècils a Madrid, i dominen a la perfecció el joc del poli bo i el del poli dolent, i així poden tirar de beta fins a l'eternintat.

Els ho deixarem fer?

NOTA: Post penjat al DGS, el 13.03.2012

INTERESSANT VÍDEO

Cada cop m'agrada més en Baldoví, encara que no vagi d'independentista i tingui per companys de viatge els papanates d'Equo o com es diguin....

FER CLICK A LA PUTADETA DE BLOGGER

Me n'he assabentat en el bloc del Juli Cuéllar. Els de Blogger, m´havien afegit el .es a tots els meus blocs by the face. En Juli, tot radical ell, s'ha passat a wordpress. Vull dir que ha migrat el seu bloc de blogger a wordpress.

Una servidora, després d'uns moments de desconcert, i perquè no dir-ho, de dessassossec, he optat per una solució menys traumàtica. Digueu-me romàntic, però sempre m'ha agradat més blogger que wordpress.

I seguint l'enllaç que figura en el bloc d'en Juli, he procedit a esborrar totes les .es dels meus quasi trenta blocs, que actualment gestiono (eheheheh).

Total que porto quasi dues hores enganxant el codi de marres immediatament després de la marca en l'editor de l'HTML de cada bloc.

I, naturalment, dient mil penjaments del CNI, perquè estic segur que això és cosa d'ells, amb la col.laboració de Blogger, és clar.

No descarto, però, en un futur, si els de Blogger continuen tocant el que no sona, emigrar a wordpress, on de fet ja tinc dos blocs, però que estan, pobrets, mig abandonats. I que els donin.

Tanmateix, en el pecat hi ha la penitència. M´ho he passat bomba, quasi arribant a l'orgasme, cada cop que el domini .es desapareixia del nom dels meus blocs, immediatament després de fer Click. 

He fins i tot fantasiejat amb el fet que la Independència fos aparentment tan fàcil i tan senzill com l'acció de fer click en l'INTRO del teclat.

ADÉU ECSPANYA! CLICK!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Dues setmanes en vaga de fam per defensar el català a les Balears

Jaume Bonet, un jubilat i activista per la llengua, va iniciar la vaga l'1 de març en protesta per la llei promoguda pel govern de Bauzà que elimina l'obligació dels treballadors públics de saber català

QUIN HA ESTAT EL PREU DELS INDULTS?

Ja ho he dit altres vegades, però els esdeveniments darrers ho confirmen de nou. Malgrat el que sovint es diu, difícilment l'actual cúpula de CiU portarà a la Independència el país. Ara acabem de tenir un exemple fefaent.

Quin ha estat el preu dels darrers indults a delinqüents d'Unió Democràtica de Catalunya? Exigeixo saber-ho. Perquè suposo que a aquestes alçades no hi haurà ningú tan naif per pensar que han sortit gratis!

CiU està tan emmerdada en la corrupció, té tants pufos a amagar sota les estores, dins els calaixos o els armaris, a tots els nivells, però sobretot a nivell municipal, que difícilment se la pot considerar una organització sobirana i lliure de prendre decisions col.lectives, més enllà d'aquelles que van dirigides a salvar el cul dels seus elements corruptes.

Hi insisteixo, CiU no té ni sap què són les línies vermelles, aquelles que mai s'han de sobrepassar si no es vol trair el sentit més profund, més pregó -que es deia abans- d'un partit. No té ni una engruna del que en filosofia política, se'n diu concepció republicana de la política, que no és exactament el mateix que la seva concepció estrictament políticoinstitucional.

La concepció republicana, o l'ètica republicana de la política, parteix de la consideració que el bon ciutadà és aquell que assumeix la preocupació per la cosa pública -per la res publica, en llatí- és a dir en els afers públics, col.lectius -això és, no individuals o privats- com un deure ciutadà, o fins i tot com una exigència o, en una versió quasireligiosa, com una joia per fer el bé, per a aconseguir la plena realització o donar una lògica a la vida en comú. O fins i tot, com una mostra d'agraïment per tots aquells que han ajudat a bastir la pròpia identitat, la qual no s'explica si no es té en compte tots aquells que han col.laborat en bastir-la. Des dels més íntims, fins als més allunyats.

CiU, en aquest sentit, el seu component republicà s'ha vist esquitxat per múltiples casos de corrupcions i per delinqüents que s'han emparat sota les seves sigles i les han utilitzades com a paraigua per defensar els seus interessos espuris. Ja vaig dir en el seu moment, que el millor per a CDC, si més no, hauria estat dissoldre's, com ho va fer Unió Mallorquina, i començar de cap i de nou, alliberada de tots els elements corruptes i amb unes mínimes garanties per a que no es tornessin a reproduir al seu interior. Sense les hipoteques dels corruptes, llavors sí que CDC podria esdevenir una força alliberadora, o en tot cas, serien més plausibles els seus eslògans sobiranistes.

Però ara, després de la notícies dels indults, i en un context de crisi, de retallades salvatges, és inevitable preguntar-se quin ha estat el preu dels indults. Com també és inevitable preguntar-se com és possible que encara CiU toleri que Duran empri el nom de Pujol per tapar-se les vergonyes. Un Pujol en plena sortida de l'armari, per altra banda. I segurament no és cap casualitat que ambdues coses coincideixin en el temps. Quan algú intenta aixecar més el cap, el sistema fa mans i mànigues per tallar-l'hi.

Per això és possible, que les bases convergents, fartes de tanta tonteria, s'hagin començat a organitzar per la seva banda. Ja veurem fins on els deixen arribar.

80 ANYS, EL MEU PARE

Avui el meu pare fa 80 anys.

Si el veieu, feliciteu-lo!

L'ÚNICA BANDERA ESPANYOLA QUE DEFENSARÉ

L'única bandera ecspanyola que defensaré, fins i tot fins a les darreres conseqüències -per als meus adversaris, naturalment- serà la de l'Ambaixada del Regne d'Espanya a Barcelona. Tant és així que no m'importarà que a l'esmentada ambaixada es gastin centenars de milers d'euros en jacuzzis, jardineria i interiors, perquè ja no seran diners catalans, sinó dels ecspanyols. Ja s'ho faran.

BANDERA ESPANYOLA? SÍ, A L'AMBAIXADA DE BARCELONA!!!

REUNIÓ JOAN CARRETERO I IÑIGO URKULLU A GIRONA

Demà, se celebrarà una reunió entre una delegació del Partit Nacionalista Basc (Euzko Alderdi Jeltzalea, EAJ), i una altra de Reagrupament Independentista, encapçalades respectivament per llurs presidents, Iñigo Urkullu i Joan Carretero.

En aquesta trobada s’intercanviaran opinions sobre diversos temes que afecten les nacions catalana i basca, com ara el procés de pau a Euskal Herria, la crisi econòmica, les llibertats nacionals de Catalunya i el País Basc i la negació de drets fonamentals per part d’Espanya, etc.

És la primera vegada que té lloc una reunió entre Reagrupament i el PNB. La trobada es farà al recentment inaugurat loca d´RCAT a Girona (carrer del Carme, 13)

A les 5 de la tarda, tant Joan Carretero com Iñigo Urkullu atendran els mitjans de comunicació.

L'ENDEMÀ DE LA INDEPENDÈNCIA ...

Ja fa uns quants mesos que he penjat en el meu bloc personal, una enquesta respecte què caldria fer l'endemà de la Independència. Abans de canviar-la, penso que paga la pena de comentar els resultats obtinguts.

De les onze possibles respostes que es podien triar, tres destaquen per damunt de la resta. Dues d'elles, han quedat les primeres, i sorprenentment empatades a vots. Naturalment, són dues mesures de gran relleu: són, per una banda, la formació del Tribunal Suprem de Catalunya i la Fiscalia General de Catalunya, i de l'altra, la constitució del Banc Nacional de Catalunya. Com es pot comprovar, dues competències que presenten una enorme mancança en el règim autonòmic actual.

La justícia, és, no cal dir-ho, l'únic poder clàssic que no s´ha incorporat a l'ordenament autonòmic, a diferència dels poders executiu i legislatiu. Així mai s´ha pogut parlar de poder judicial català, en els darrers anys, sinó de més precisament, poder judicial a Catalunya, que naturalment és molt diferent. Cal tenir clara una cosa: la justícia, i els seus homes i dones, els jutges, són una peça clau en la vertebració d'un país. Un jutge ha de conèixer la idiosincràsia dels seus conciutadans sobre els quals recau la seva acció jurisdiccional. No hi ha res més colonial, que un poder judicial foraster. I a Catalunya, si no vaig errat, només el 27% dels jutges són catalans. Un 27%!!!! Una dada terrible, de país colonial. I pel que fa a l'ús de la llengua catalana, aquesta se situa entre el 2-3% de tots els judicis. Una discriminació flagrant. La Justícia, doncs, és un poder estranger a Catalunya. Fet que explica la importància que els lectors del bloc li han donat.

El mateix es pot dir del cas de la Fiscalia General de Catalunya. Aquest càrrec ha de ser el responsable de vigilar pels drets dels Catalans, que no siguin conculcats dins el territori nacional. Ha d'actuar, entre d'altres, contra tota persona que cometés delictes de catalanofòbia, és a dir, de menyspreu contra els catalans, les catalanes, la llengua, la cultura i la nació, un cop s´hagués aprovat la llei corresponent (una de les primeres que aprovaria el Parlament, és clar). Amb la Fiscalia General de Catalunya, i la policia judicial corresponent, els catalans ens sentiríem més emparats en els nostres drets, i alguns no dubtarien tant en fer-se respectar. L'orgull nacional se´n reforçarà.

Tal i com he dit abans, l'altra mesura que ha compartit el màxim de vots amb la Justícia és el de la constitució del Banc Nacional de Catalunya. Una institució que immediatament passaria a contactar amb el Banc Central Europeu i que ens deslliuraria del (semi) control nefast, que està portant a terme actualment el Banco de España. El BNC serà una peça clau en la formació d'un sistema bancari i financer català, una altra de les mancances senyeres del país, després del desastre del model català de caixes, que s´ha ensorrat en qüestió de mesos. Un banc nacional català ajudarà a racionalitzar el capital i serà un actor clau en la política econòmica. L'actual Institut Català de Finances, doncs, s´hauria de reestructurar profundament o bé dissoldre´l i començar de zero. No ho sé. També el que s'haurà d'estudiar és la viabilitat que el nou Banc Nacional, incorporés tots els fons o actius -si en queden- de les caixes espanyolitzades, o que aviat ho estaran: Catalunya Caixa, Unnim, Laietana, Penedès, si cal un cop expropiades a les entitats espanyoles corresponents. Un altre tema seria quin paper hauria de jugar respecte la Caixa, atesa que probablement aquesta tindria més recursos que el banc nacional, si més no en els primers temps. Bé cal pensar-hi.

La tercera mesura que ha estat votada pels lectors del bloc ha estat la formació de l'Exèrcit Nacional de Catalunya. A l'igual que els anteriors, és una funció de caràcter estratègic. Modestament, penso que l'ENCAT hauria de tenir un nombre d'efectius professionals al voltant dels 10.000 homes i dones, tots ells graduats (és a dir, com a mínim amb el rang de tinent), amb un nivell de qualificació mínim de graduat universitari. No entro en més detall perquè és un tema que m'apassiona i podríem estar hores escrivint-hi. L'ENCAT, comptaria amb l'ajuda, si s'escau dels Mossos d'Esquadra (25.000 aprox), de la Policia Local de Catalunya (25.000 aprox) i del Servei Nacional de Seguretat (SNS, intel.ligència i contraintel.ligència, amb uns 2.000 membres més. aprox.). Naturalment, totes aquestes xifres s´haurien d'adequar a les conjuntures econòmiques corresponents. Un altre tema seria l'existència d'una Reserva Nacional, formada per alguns centenars de milers de soldats, però això ja ens portaria molt lluny.

La setmana vinent o l'altra, continuaré parlant sobre els resultats de l'enquesta.

NOTA: Post penjat al DGS, 7.3.2012

MOLT BO!

PERÒ AIXÒ QUÈ ÉS?????

Simó: 'L'únic antídot a l'espoli fiscal és el concert'

(RIDAO 2 !!!!)

Potser és que això de ser portaveu parlamentari comporta emmalaltir d'espanyococos (Carreterina dixit)....

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Mas-Colell situa la mitjana històrica del dèficit fiscal en el 8% del PIB català

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat les últimes dades disponibles de la balança fiscal de Catalunya, és a dir, la diferència entre el que van aportar els catalans al conjunt d'Espanya en forma d'impostos i el que en van rebre a través dels serveis públics i les inversions. El dèficit fiscal català l'any 2009 va ser del 8,4%, l'equivalent a 16.409 milions d'euros. Aquesta xifra suposa uns 2.251 euros per habitant. "La mitjana històrica" del dèficit els últims 24 anys -entre el 1986 i el 2009- és, segons la Generalitat, del 8%.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La Generalitat situa el dèficit fiscal entre 1986 i 2009 en el 8% del PIB

Mas-Colell assegura que la diferència entre el que van aportar els catalans i el que van rebre de l'Estat supera els 16.400 milions d'euros

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Espanya s'ha quedat 213.963 milions dels catalans en 24 anys

Segons les dades de la Generalitat, el dèficit fiscal fa que cada català perdi 2.200 euros anuals

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Catalunya manté un dèficit fiscal mitjà del 8% del PIB des del 1986

Cada català aporta de mitjana 2.251 euros més dels que rep en despeses de l'Administració central

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Catalunya mantuvo en 2009 un déficit fiscal con el Estado del 8,4% del PIB

Mas-Colell sitúa la media en el 8% entre 1986 y 2009 y no aprecia ningún cambio pese a la aplicación del nuevo modelo de financiación | Para cada euro recaudado en Catalunya, 43 céntimos no se gastan en Catalunya, concluye el estudio

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Catalunya va tenir un dèficit fiscal del 8,4% el 2009 tot i el nou model de finançament

Els catalans van aportar a l'administració central 2.241 euros més del que van rebre en concepte de serveis i inversions

La mitjana del dèficit fiscal entre el 1986 i el 2009 va ser del 8%

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Catalunya perd cada any el 8,2% del PIB pel dèficit fiscal

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquest dilluns les balances actualitzades dels anys 2006, 2007, 2008 i 2009, que revelen que la mitjana del dèficit fiscal: 15.800 milions anuals

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Cada català pateix un dèficit fiscal de 2.251 euros anuals

Catalunya manté el 2009 un dèficit fiscal del 8,4% amb l'Estat espanyol, tot i el nou model de finançament · En 24 anys el dèficit acumulat és de 213.963 milions d'euros

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Espanya es queda 43 cèntims de cada euro català

Cada català regala a l’Estat espanyol més de 2.200 euros a l’any, una dada que s’ha doblat els darrers 24 anys

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

El català, relegat a l’àmbit domèstic

Aquest és el lloc que hauria d’ocupar la llengua catalana segons el Tribunal Suprem espanyol

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Els catalans condemnats a pagar les autopistes de Madrid

El ministeri de foment vol que ABERTIS absorbeixi la fallida de 6 autopistes de Madrid a canvi d’allargar la concessió de les autopistes catalanes

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

L'espoli fiscal no s'atura i és 'inaguantable'

Les balances fiscals mostrades pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, indiquen que l'any 2009 Catalunya va perdre més de 16.000 milions d'€ que l'Estat no va retornar

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

'Espanya ens roba'

El dèficit fiscal de Catalunya supera els 16.000 milions

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

16.409 milions que marxen cap Espanya per a no tornar

El Govern certifica un augment del 0,5% del dèficit fiscal en quatre anys. Un 40% dels impostos pagats a Catalunya no retornen

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La Comissió envia inspectors a Espanya per examinar la situació dels comptes públics

Ecspanya sota la Inspecció de la Unió Europea!!!!

A L'ASSEMBLEA ....

Moments de reflexió a l'Assemblea... acompanyat d'en crack d'en Xavier... quina parella!

AIXÒ JA PESA, TU!

MANCA D'ELEGÀNCIA....

Sobre l'Assemblea Nacional Catalana d'avui ja en parlarem més endavant. Només vull assenyalar, amb ànim totalment constructiu, un petit detall, que caldria corregir per evitar malentesos.

A l'hora dels agraïments finals de l'acte, un dels presentadors ha llegit el guió que li han posat al davant, i si fa no fa ha dit això:

"Agraïm des d'Unió a la CUP, passant per CDC, ERC, SI, i altres formacions extraparlamentàries..."

Jo, la veritat, planyo el guionista que ha escrit aquesta frase, perquè el pobre home deu odiar molt Reagrupament per haver de gastar una part del seu miserable temps, per parir aquest circuml·loqui i evitar esmentar Reagrupament, que comptava amb un bon nombre d'associats, incloent el seu President i diversos membres de la Junta Directiva Nacional, als quals se'ls havia convidat formalment, entre els presents.

Tan odi hi ha, que fins i tot es vol evitar esmentar-nos? Jo ja sé que en política funciona la dita aquella que on mengen tres, mengen dos de puta mare. Fins aquí arribo. Però el detallet, ha estat un punt negatiu d'un acte en general força reeixit. Vaja d'una manca d'elegància que tomba d'esquena.

Per altra banda, es tracta d'una frase falsa. És evident, mal que els pesi a alguns, que Reagrupament no som una força extraparlamentària, atès que comptem amb tres diputats.

Clar que també, pot ser que se'ns consideri més de dretes que Unió...

Bé, deixem-nos de collonades. A hores d'ara el pobre home guionista ja haurà tingut el seu orgasme en sentir com el presentador invisibilitzava Reagrupament, i ja podrà taladrar els seus infortunats néts que ell un dia va obviar eufemísticament Reagrupament al Palau Sant Jordi, i que aquest va ser el dia més important de la seva trista, pobra i patètica vida.

Ja estàs content, nen? Au, ja has fet el rotet? Doncs ara ja pots anar a cagar.