ENDAVANT, ENDAVANT FINS A LA VICTÒRIA FINAL!

Aquest post l’escric ple d’emoció. L’acord assolit ahir al vespre, i que suposo que avui s’acabarà de concretar i signar m’omple d’orgull i joia. Com diuen els Manel, “De vegades, ens en sortim“. De vegades? Nois portem 300 anys ensortir-nos-en. I ens ha costat “déu i ajut” fer-ho. Però ho estem aconseguint. Només ens manca una darrera empenta. Superar un darrer obstacle. Ocupar una darrera trinxera. I per la calba del Duran, que ho aconseguirem. No hi ha cap més alternativa. És endavant o… endavant. I dono gràcies per ser-hi i per aportar el meu gra de sorra. I dono gràcies a tots i totes que han fet possible que hi sigui, des de generacions enllà, fins als qui, dolorosament s’han quedat a les portes de veure-ho, però que tanmateix sí que ho intuïen.

No podem relaxar-nos, hem de continuar, endavant, endavant. Ara es tracta de construir un escenari que expliqui que la Independència és el camí més dreturer cap a la regeneració democràtica i el benestar social. Sí, i és clar que sí. Però també, atenció, cap a l’orgull de poble, cap a la satisfacció de la feina feta, un cop quan s’hagi enllestit. Tinc orgull de ser català, i penso que aquests mesos que s’acosten, hem de fer que tots i cadascun de nosaltres, sentim aquest orgull. Com aquella olor que et recorda a la victòria (à la Apocalypse Now).

No, no hi som encara, però estem en aquella situació on els ulls dels enemics denoten pànic, i que només cal una nova embestida i s’ensorrarran com un castell de cartes. Una Espanya que tremola, una espanya que fa segles que viu de les seves colònies i territoris conquerits, primer, per després anar-los perdent, un rere l’altre. Un autèntic tigre de paper, que sense cap mena de dubte ara intentarà parar el rellotge de la història. Debades, ja ho dic ara. No tenen res a fer. No són res. Escorrialles, deixalles. Detritus. Corromputs. Ni canviant el rei vellot i xacrós, pel consort calçaces de la pepera, com ja s’insinua, tenen res a fer.

I tenim el món. Hem arribat al punt dolç. Des del mes de setembre, Catalunya és al mapa del món. Si el 2012 se n’ha parlat molt de Catalunya, imagineu-vos com se´n parlarà el 2013, i, si encara no s’ha enllestit la feina, el 2014. Ja vaig escriure fa unes setmanes que hi haurà pinyes per ser el primer en reconèixer-nos. Perquè el primer tindrà premi. No hi haurà color. Serem un far en el sud d’Europa, en ple Mediterrani. Catalunya brillarà amb llum pròpia, que contribuirà a il.luminar el món. Perquè només des de la independència es pot exercir una solidaritat veritable i profunda.

En fi, noto una retirada poc acadèmica en aquest post. L’emoció potser em domina. Però no, no considero que la feina s’ha acabat. Encara queda molta feina a fer, cal pujar muntanyes o travessar oceans, però ara ja no anem amb una sabata i una espardenya. Ara tenim la voluntat d’un poble darrere nostre. I això, en termes automobilísitics, és com conduir un Fórmula 1, de manera que aviat, molt aviat travessarem la meta. Una meta que necessitem com l’aire que respirem.

Endavant, endavant, fins a la victòria final!

(NOTA: Post penjat al DGS, el 19 de desembre del 2012)

ELS AVANTATGES DE LA INDEPENDÈNCIA

Ja va sent hora de passar a l’atac. Res d’agafar-se-la amb paper de fumar. L’experiència de la darrera campanya electoral, ens ha de servir de referent per saber quins són els nostres punts forts i quins són els febles. 

Com a valoració general, l’estratègia independentista peca de ser massa primmirada i poc resolta. Sembla com si alguns tinguessin angúnia de dir ben clar i ben fort què és el que volem. Són molts anys plens de repressió i d’autocensura, i això costa de remuntar-ho. Ens cal una mica més de fatxenderia i de tirar pel dret, i uns sobra el paper de fer el bon minyó, en pla escolta, que promet obediència cega al cap. 

Naturalment, no estic suggerint que comencem a trencar-ho tot. No, senyor. No és això. Ans ben al contrari. L’ordre independentista ha de ser total, i no s´ha de bellugar ni una mosca. No podem donar la imatge de ser uns trinxeraires que ho petem tot, sense cap mena de control. 

Recordo que la mani de l’11S va ser un exemple fefaent d’ordre i disciplina. Ben diferents de les manis de les dues darreres vagues, on no tinc cap dubte que els elements espanyolistes infiltrats, van reeixir en la trencadissa i l’avalot. A millor notícia de les televisions i altres mèdia espanyols. 

Estic proposant que cal encarar el procés sent clarament conscients que el centre del terreny de joc -per fer un símil esportiu que s’entengui- el controlem nosaltres i des d’allà llancem els atacs envers l’àrea contrària. 

Un dels actius més gran que hem guanyat al llarg de les darreres setmanes, és el nostre coneixement i reconeixement internacional. Ha estat una victòria per golejada, i ha posat els espanyols dels nervis. A veure si ara a les properes eleccions autonòmiques de Múrcia, Madrid, Cantàbria o Extremadura, per dir-ne algunes, apareixen centenars de periodistes d’arreu del món. Hem situat Catalunya al món, i ara, qualsevol moviment que fem, de seguida tindrà una repercussió a escala global. El terra ja està trencat, i ara podem treballar amb molta més facilitat. 

Però l’impacte internacional, per molt important que sigui, i ho és i molt, no ens permetrà aconseguir la Independència, tret que un exèrcit foraster nou, expulsi l’exèrcit foraster que ja fa més de 300 que ocupa el país. I de moment, aquesta eventualitat, sembla que no es contempla. 

Cal, doncs, impactar encara més en la consciència dels catalans i les catalanes. Cal fer una tasca desacomplexada, dibuixant un escenari on l’opció espanyolista es visualitzi com una plena i total bogeria, que, per altra banda, és el que realment és. 

Cal deixar molt clar que el llast que impedeix la recuperació econòmica, l’accés al crèdit internacional, la lluita contra l’atur i la pobresa, només és un: la nostra dependència, el nostre lligam subaltern amb el Regne d’Espanya. Mentres en formem part, subordinada sempre, no hi haurà futur. Ni per nosaltres, ni per als nostres fills, ni per als nostres néts. L’única sortida racional, lògica, coherent és la independència. No és de cap de les maneres un somni. És una necessitat material i peremptòria. Quants més dies passen sense assolir-la menys oportunitats tindrem per ensortir-nos. 

Als nostres progres d’esquerra caviar -i als altres també- cal deixar clar que els 18 miliards (milers de milions) que ens roba ara Espanya, els tindríem al nostre abast per a destinar-los a aquelles prioritats immediates com són les polítiques socials, la sanitat, l’educació, sense oblidar, però, altres àmbits que caldria bastir de nou com són la Defensa, la Diplomàcia, els tribunals, les grans infrastructures, etc. 

I això ens porta a una altra consideració. Cal difondre ja des d’ara que la Independència beneficia sobretot als sectors més dependents, com per exemple, els pensionistes. Sí aquells que va intentar manipular la Camacho amb el discurs de la por, i que passats els comicis, han vist com el PP, amb Rajoy al capdavant i la Camacho al seu costat, els condemnava a perdre poder adquisitiu en aprovar un increment (???) de les pensions per sota del creixement de l’IPC. D’això se´n diu una ensarronada king size, o més nostradament, com una casa de pagès. 

Ras i curt, amb la fi de l’espoli fiscal, i de la dependència espanyola, la perspectiva de creació de treballs s’incrementarà d’allò més. Uns 25.000 militars professionals, en un escenari de bon rotllo amb els nostres veïns de ponent. Uns 8.000 mossos més, i uns 10.000 policies urbans més. I sense oblidar els serveis d’intel.ligència i la contraintel.ligència, que pot arribar a uns dos milers d’agents i personal d’administració i serveis. Després també la creació d’una marina mercant pròpia, i la gestió de les grans infrastructures (elecricitat, gas, aigua, internet, nuclear, naturalment, també la benzina. Milers, doncs, de llocs de treball directes, als quals caldria afegir els indirectes. Una passada. Ja s’han fet estudis que afirmen que la Independència farà baixar a la meitat la taxa d’atur del país de forma immediata. 

Però encara hi ha més. La independència s’ha d’associar amb una pensió mínima, de 1.000 euros, per a tots els pensionistes que acompleixin els requisits establerts. Res de pensions de misèria espanyoles, de 300 o 400 euros. I sense anar gaire lluny, hi ha el tema del salari mínim interprofessional, per 40 hores treballades, es podria arribar a cobrar uns 1.200 euros o més. 

Els avantatges de la Independència superen de llarg els costos, que serien escassos, perquè a diferència d’Escòcia respecte el Regne Unit o el Quebec, respecte el Canadà, Catalunya “aporta” al Regne d’Espanya, molt, molt més del que rep, tal i com s’ha dit més amunt. És el nostre avantatge competitiu, en la cursa per qui assoleix abans la independència. Però aquí, els flamencs, ens porten, tanmateix, la davantera. Naturalment, amb aquest discurs tan estructurat es pot arribar molt lluny i aconseguir el suport d’amplis sectors socials, i particularment d’aquells que veuran en la Independència una oportunitat per progressar. N´hi haurà, però que aquests arguments els relliscarà. 

És necessari argumentaris diferents. En parlarem en el proper post.

(NOTA: Post penjat al DGS, 12.12.2012)

FETS, NO PARAULES

Un cop el rei assassí d'elefants i agressor de xòfers ha badat la seva boqueta de pinyó, ja és el moment de passar als fets, als actes, i deixar els discursets.

I el primer fet que cal portar a terme, i que deixarà molt clar que no s'està prenent el pèl al personal, és que el senyor Mas anul.li unilateralment la reunió del dia 20 amb el president del govern espanyol. És a dir, que anuncïi que no hi assistirà, perquè el clima no és precisament el més adient per a la seva celebració.

Què en traurà de la reunió? Res de res. Només entomar més insults. Això està claríssim. No servirà de res celebrar-la i qui es pensi que el govern espanyol baixarà del carro és que és un somniatruites.

Per altra banda, i això és el realment important, l'anul.lació de la trobada seria un signe inequívoc per a tots els assistents a la manifestació d'avui fa una setmana, que el senyor Mas va de veres... encara que sigui incapaç d'articular la paraula IN-DE-PEN-DEN-CI-A, i mira que és fàcil fer-ho...

Una setmana després de la mani, i no tinc constància que el senyor Mas hagi sortit fora de l'estat espanyol per explicar què pensa fer. A Madrid sí que hi ha anat... a rebre calbotades o el menyspreu i l'odi dels espanyols. Massoca de mena que és el noi.

Com ja vaig dir en un post anterior, la lliçó més important que hem tret de la mani de l'11s2012, és que els nostres interlocutors ja no són els espanyols. La nostra independència s'ha de negociar amb el món, i no en exclusiva amb el Regne d'Espanya. Amb ells caldrà una negociació tècnica, però la política, amb els qui realment manen, que és la comunitat internacional.

Hem passat pàgina o -en termes de videojocs- hem passat pantalla. Espanya i el seu govern ja són història per Catalunya.

ANEM BÉ: LA INDEPENDÈNCIA PUJA, CiU BAIXA

Un breu apunt arran el darrer BOP del CEO. La independència puja i CiU baixa. Ja els tenim! Ara perdran el cul per dir que ells són més independentistes que qualsevol altre. De fet, ja ho estan fent. Molt bé, d'això es tracta. 


Cal seguir lluitant, quant més progressi la independència, més s'escarrassaran per ser-ho i més tensions internes hi haurà entre els pragmàtics, i els espanyolistes purs i durs que aguantaran fins al final. 


Això pinta MOOOOLT BÉ.


QUE L'ESTRIPI, QUE L'ESTRIPI!!!

By the way, veurem el tòtil de José Antich estripant aquest nou BOP?
Que l'estripi, que l'estripi!!!

LA MARATÓ DE LA POBRESA (ESPANYOLA)

Avui assistirem, de fet ja ha començat, a un altre exercici de cinisme polític, disfressat de bonisme solidari, que l'únic que pretén és tranquil.litzar consciències i assenyalar, en pla platònic, les ombres i confondre-les amb la realitat. Em refereixo, és clar, a la marató de la pobresa de TV3. De la pobresa espanyola, per descomptat. L'únic positiu que es pot dir de la marató és que serà una microexercici de generositat dels opulents que, com abans els reis absoluts indultaven condemnats a mort, ara uns pocs exclosos socials veuran com la seva situació personal o familiar es modifica lleugerament. Una gota en un oceà. Algú dirà que amb això ja n´hi ha prou, seguint la lògica incrementalista o, en la seva versió pujolista, de peix al cove o de qui dia passa any empeny.

Però no és així. En filosofia, en matemàtiques, es dóna molta importància a la coherència dels processos de raonament, de manera que si una afirmació o una equació estan mal construïdes o són falses, totes les afirmacions o les operacions posteriors no tenen cap validesa. És a dir no dóna el mateix resultat: 3+4x2 que (3+4)x2.


Aplicant-ho al cas que ens ocupa, considero un immens acte de cinisme dedicar tota una marató a la pobresa i no tenir en compte en cap moment el que jo diria que és un dels principals elements que el determinen: l'espoli fiscal espanyol, que ens roba cada any el 10% del nostre PIB i cada dia 60 milions d'euros. 60!!!!!


Certament no és aquest l'única causa de la pobresa, també n'hi ha d'altres com la corrupció, el frau, i no ens oblidéssim pas, les desigualtats i el propi model socioeconòmic o l'aposta per una economia especulativa per damunt d'una economia productiva.


Però si aquestes causes són comunes amb la majoria de societats del nostre entorn (les desenvolupades), l'espoli fiscal ens és exclusivament pròpia. És única i irrepetible, en el nostre entorn, també. I d'aquesta, si més no en les promos de l'emissora, no se n´ha dit ni fava.


Hi ha molts anti-independentistes que estratègicament descriuen la situació del país com si aquest ja fos independent. D'aquesta manera, eviten parlar de les causes de la dependència. I en aquest cas de l'asfixia financera que patim en tant que sotmesos al règim autonòmic. Ignoren a posta que Catalunya no pot actuar en condicions d'igualtat amb altres territoris, atès el robatori diari que pateix, i per contra l'exigeixen que sigui la primera de la classe.


En una Catalunya independent de ben segur que hi haurà pobres, com també peatges i fins i tot corruptes. No serà el paradís. Però com a mínim disposarem dels recursos que tots els estats del nostre entorn disposen per intentar combatre aquestes xacres. I ens en sortirem o no. Però el que és segur, és que amb l'actual pobresa espanyola, amb la nostra subordinació, no ens en sortirem, i de fet cada cop anem a pitjor, i si no capgirem la truita, potser aviat ja serà massa tard. Potser és això el que alguns volen... 

ESCÒCIA, 51% PER LA INDEPENDÈNCIA, NOVA ENQUESTA!!!

GRAN NOTÍCIA!!!!!!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Els partidaris del 'sí' a la independència de Catalunya superen, per primera vegada, el 50% dels enquestats

Amb aquestes dades el "sí" obtindria una contundent victòria amb un 62,6% de vots en un referèndum, mentre que el "no" es quedaria en el 37,3% de suport · Se superaria el 55% exigit al 'sí' per la UE a Montenegro

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Ultimàtum sobre la immersió lingüística

El TSJC dóna dos mesos a Ensenyament per adaptar-se a la sentència del Constitucional

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Adéu al català vehicular

El TSJC dóna dos mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui també vehicular a l'escola

JA HO VAIG AVISAR!!!

Un diputat de CiU demana "obrir el camí de la secessió"

Santi Vila augura també "el fracàs del pacte fiscal" i creu que "l’estratègia possibilista ha mort"

Ja ho vaig avisar.

Ara cal passar de les paraules ALS FETS!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA!

El bisbe de Terrassa 'castiga' un capellà per fer misses en català

Els veïns de Palau-solità i Plegamans han denunciat que el capellà del poble serà traslladat per motius lingüístics. Segons diuen, el bisbe de Terrassa va prendre aquesta decisió després que uns feligresos es queixessin perquè fa les misses en català.

1.09.2011

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Melilla guardona un exconseller franquista per haver presenciat l'execució de Puig Antich

El govern de Melilla (PP) condecora Ramon Antón amb la medalla de la Policia Local per haver vist l'execució o per haver estat destinat a Euskadi

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

PP i PSOE imposen la seva llei

L'avenç del pla de socialistes i populars per reformar la Constitució per limitar la despesa sense fer cap referèndum.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

PSOE y PP rompen el sello de 1978 y abren la vía de la recentralización

Los dos partidos acatan las exigencias de Berlín al estilo de Cánovas y Sagasta |Sáenz de Santamaría (PP), estrella de la sesión; caras largas y disciplina en el PSOE| Duran endurece el discurso -"vamos al choque de trenes"- y CiU opta por no votar

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA!

26 D'AGOST DE 2011 12:45 H

Prop del 70% d'aturats catalans es quedaran sense subsidi els propers mesos

El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, assegura que el govern espanyol ha rebutjat territorialitzar la renda activa d'inserció

El titular d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha xifrat en el 70% les persones que reben el PIRMI i que responen a un problema laboral i no a un problema d'exclusió social. Segons Mena, aquestes persones s'haurien d'acollir a la renda activa d'inserció de l'Estat però ha assenyalat que no és així perquè aquesta renda estatal és inferior a la del PIRMI. Una situació que encara es pot agreujar més tenint en compte que, com ha anunciat el conseller, el 69'8% de persones que actualment cobren l'atur a Catalunya es quedaran sense subsidi entre el pròxim mes d'octubre i el març. Mena ha explicat que el govern espanyol ha rebutjat territorialitzar la renda activa d'inserció.

LA INDEPENDÈNCIA ÉS MÉS URGENT QUE MAI!!!!

#jovullvotaradeuespanya

Els ecspanyols, com era de preveure, ja s'han posat d'acord per modificar unilateralment la (seva) constitució, i els que rebrem, serem, com també era de preveure, els catalans.

És el moment de replicar de forma contundent l'enèssima estratègia d'anihilació de la nostra Nació, d'organitzar-nos per tal de trencar amb Espanya i aconseguir la nostra Independència. Només depèn de nosaltres.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La indústria catalana perd 112.000 llocs de treball

Equival al 35% del total de l'ocupació destruïda des de l'inici de la crisi.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

PSOE i PP es posen d'acord per reformar la Constitució

El Govern espanyol vol posar sostre al dèficit i al deute

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Un altre malbaratament especulatiu "Nazional": Aeroport

d'Osca al juliol: 15 viatgers!

40 MILIONS EUROS!!!! (de fet menys d'un dia d'espoli fiscal...)

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Els venedors espanyols de vehicles veuen 'perjudicial' dur el CAT a la matrícula

L'associació espanyola del sector, GANVAM, creu que dur l'adhesiu CAT és 'molt perillós' i pot perjudicar la venda de cotxes usats catalans · Creu que 'les fòbies' anticatalanes en serien la causa