LLIBRES SOBRE LA GUERRA

Si hi ha un àmbit en el qual sí que s'ha notat un canvi en els darrers tres anys, respecte els 23 de pujolisme, és en la recuperació de la Memòria Històrica. Vaja, hi ha hagut una diferència abismal. No només s'ha aconseguit el retorn, més aviat simbòlic, tot s'ha de dir, d'una part -petita- dels documents espoliats, sinó que entre la societat catalana s'ha desfermat un veritable afany per conèixer la història de la guerra i del franquisme. Tant és així que també aquesta reacció s'ha donat en la ficció, amb l'aparició de novel.les extraordinàries que han vingut a afegir-se a obres ja clàssiques. Tant de les unes com de les altres me n'he fet ressò en aquest bloc en algun moment o altre.

A continuació passo a presentar quatre llibres que m'han cridat l'atenció i que ja han passat a formar part de la meva biblioteca. Són obres totes elles altament recomanables.

La primera és la d'en Josep Xaubet, i porta per títol Sociologia de la Guerra Revolucionària a Mataró (1936-39). Es tracta d'una obra que va més enllà de la dimensió local. L'autor estudia diferents episodis que es donaren a la capital del Maresme, però els relaciona amb l''entorn global. Dels diferents capítols, el primer d'ells, referit a la narració del 19 de juliol, podríem dir que és fins i tot espectacular, perquè explica amb pèls i senyals els esdeveniments que hi tingueren lloc. La referència horària contínua, fa que tinguem la sensació de seguir un reportatge de televisió. Dos altres capítols destacats són els que estudien les milícies i les lleves i el referit a les Brigades Internacionals. En definitiva una obra que obre portes a aprofundir en aquestes temàtiques en altres poblacions catalanes.

El segon i el tercer llibres que vull comentar, els he comprats, però encara no els he llegits. Tot i això, els he fullejat i em semblen d'allò més interessants. La historiadora Judit Camps i l'escriptor Emili Olcina, són els autors de Les milícies catalanes al front d'Aragó (1936-37). Pel que sembla es tracta bàsicament d'un recull d'història oral en base a entrevistes a més d'una vintena de milicians. Això no obstant, abans, els autors fan un repàs a la història de les milicies fins a la seva dissolució després dels Fets de Maig. Vull destacar un fet. Sovint les milícies han estat criticades des del punt de vista tècnicomilitar. Jo en tot cas matisaria aquesta idea: realment eren tan ineficaces si van saber resistir les escomeses d'un exèrcit professional, ple d'unitats colonials avesades a la lluita quotidiana? Jo penso que no. Que van fer molt i van suplir les mancances amb coratge i determinació. Passa, però, que aquestes virtuts tenen una durada curta. Sense el component material (armes, proveïments) el component moral té una durada limitada. Al marge és clar, de la direcció política.

L'altre llibre, el tercer, he de confessar que me'l vaig comprar només per l'emoció que em suscità el primer cop de vista. El seu títol és Les Batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. L'atac final contra Catalunya (abril-desembre 1938), i en són autors en Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i Josep Tarragona. Es tracta d'una obra bellament editada, amb abundància tant de fotografies com de text, fent una combinació perfecta i que sovint costa d'assolir. Molts d'aquests llibres o tenen molt text i poques fotos, o a l'inrevès. Aquest no, assoleix un equilibri en aquest sentit i el fet de ser d'un format tirant a gran fa que les fotos es vegin clarament.

Però sobretot vull destacar la bellesa de la foto de portada, on podem veure un grup de milicians del POUM que posen amb les seves armes, plens d'orgull. És una foto que no té res a envejar a la de qualsevol sèrie americana, em ve al cap ara la de Band of Brothers. De fet li dóna mil voltes. Fixem-nos en els detalls: la trompeta, el timbal, les espardenyes, el pitillo a la boca... N'he llegit les primeres pàgines, i en elles els autors consideren que aquestes batalles van tenir una gran rellevància, malgrat que van quedar enfosquides per la gran importància de la Batalla de l'Ebre. L'únic però que hi trobo a hores d'ara, és el fet d'emprar la terminologia "nacional" per referir-se a l'exèrcit franquista o feixista.

Finalment, el darrer llibre que vull comentar, és l'únic que és de ficció i l'únic que he llegit en la seva totalitat. Em refereixo a Per un sac d'ossos de Lluís-Anton Baulenas. El vaig llegir al llarg del passat mes de juliol, i sense ser una obra mestra, ni de bon tros, és entretingut i a voltes emotiu. El fet d'optar per explicar la història del protagonista en dues etapes de la seva vida de forma intercalada: l'etapa de la infantesa i la de la (relativa) maduresa, ens permet apropar-nos al coneixement de dues èpoques diferenciades. Hi sura al llarg de l'obra la figura del pare absent, que és qui realment esdevé el motor de l'argument. Baulenas, tanmateix, comet alguns errors, des del meu punt de vista. El primer d'ells és que en un moment determinat, un dels personatges sembla tenir poders paranormals, perquè dóna a entendre que el règim franquista duraria tants anys com realment va durar. Ningú, repeteixo ningú, sabia ni el 1939, ni el 1945, ni tan sols el 1949 -que és quan s'acaba l'obra- que el franquisme duraria tant.

L'altre error, no és ben bé tal. M'explico, em sembla incongruent o directament de degenerat, sobretot si ets fill d'un pres polític, embolicar-te amb una persona psicòpata que esmorzava xocolata amb xurros mentre veia com afusellaven gent, i en gaudia. Qualsevol persona amb dos dits de front i amb una mica de dignitat, el que hauria de fer és tallar-li el coll o clavar-li un tret al cap, abans o després de fer-te-la, això ja és optatiu, i no deixar-la anar com si res. Bé, dilemes al marge, penso que és una novel.la que es deixa llegir i que ens capbussa de nou en tot allò que deia al començament d'aquest post: l'acte revolucionari, i doncs de justícia, que representa la recuperació de la nostra memòria històrica.

Referències bibliogràfiques:

Josep Xaubet, Sociologia de la Guerra revolucionària a Mataró (1936-1939), Edicions Marrè, Barcelona, ISBN 10-84-96484-49-1.

Judit Camps-Emili Olcina, Les milícies catalanes al front d'Aragó (1936-1937), Laertes. Barcelona, ISBN 84-7584-570-3.

Pol Galitó-Manuel Gimeno-Rodrigo Pita-Josep Tarragona, Les Batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. L'atac final contra Catalunya (abril-desembre 1936), Pagès Editors, Lleida, ISBN 84-9779-423-0.

Lluís-Anton Baulenas, Per un sac d'ossos, Planeta, Barcelona, ISBN 84-9708-148-X.