FRENCH DONUT

L'altre dia vaig anar a veure The Departed, la darrera pel.lícula d'Scorsese. És una peça molt interessant, que a més a més compta amb un estol d'actors sòlid, d'entre els quals destaca, perd descomptat, l'incombustible i irrepetible Jack Nicholson, un monstre de la pantalla. Segons sembla, Nicholson estava molt interessat en fer una pel.lícula on interpretés un dolent, per tal de fugir de l'encasillament d'actor de comèdia que en els darrers anys ha interpretat en pel.lícules com As Good As it Gets, Something's Gotta Give o Anger Management. Si bé, és cert, que The Pledge, no és que fos una pel.lícula d'humor, precisament, si bé allà el seu personatge es convertia en un policia jubilat que progressivament s'obsessionava per un cas d'assassinat. La jubilació, per cert, és també el tema central en la genial About Schmidt.

També hi ha un canvi de registre en el personatge interpretat per Matt Damon, atès que interpreta un policia corrupte, trencant d'aquesta manera amb l'encasillament de nen bo que ens té acostumats en la seva filmografia. Per la seva banda, Leonardo di Caprio, interpreta el policia bo, que s'infiltra en la xarxa mafiosa. Curiosament, el seu personatge recorda molt al de Joe Pistone, interpretat per Johnny Depp a la pel.lícula Donnie Brasco (1997), una altra cinta de referència. Potser és que per ser un poli infiltrat s'ha de tenir cara de nen sensible que puguis entendrir a tot quisqui.

Pel que fa a la resta d'actors, Martin Sheen, Mark Wahlberg, Alec Baldwin o Ray Winstone, entre d'altres, completen un repartiment prou interessant. Vull també destacar la presència d'Anthony Anderson, que aquí també canvia de registre, atès que jo el coneixia com el capo mafiós Antwon Mitchell a la sèrie The Shield, ja comentada en aquest bloc. Qui sap si ens trobem davant el relleu d'un altre actor de color com és el genial Forest Whitaker, que també apareix a la mateixa sèrie, per cert. Finalment, resulta força interessant el personatge de mafiós penjat interpretat per l'escocès David O'Hara, un actor que va fer-se un nom arran de la seva participació a Braveheart (1995).
La pel.lícula també pot interessar a aquells freakys de les tecnologies de la informació i la comunicació, sobretot per la importància que es dóna als telèfons mòbils com a eina de treball. Realment acabes boig de tanta trucada perduda i SMS, però resulta que són peces claus, i dels quals depenen la vida d'alguns dels personatges.

A més a més de la semblança ja esmentada amb Donnie Brasco, hi ha una altra escena d'aquesta pel.lícula que em resulta familiar, perquè em recorda a Reservoir Dogs (1992), de Quentin Tarantino. Em refereixo, és clar a l'escena de l'ascensor, on tothom apunta tothom i que acaba, també, amb una estesa de sang considerable.

El fet d'haver vist la pel.lícula en versió original (de fet en VOSE), finalment, no només et permet gaudir de l'accent clarament diferenciat d'O'Hara respecte la resta d'actors, sinó que et fa partir el pit quan sents que Matt Damon, en un moment determinat, es refereix al croissant de tota la vida, anomenant-lo French Donut, en una mostra d'etnocentrisme brutal. Una altra avantatge de no veure les pel.lícules doblades.