MR. AND MS. SMITH (2005)

Aquesta és la típica pel.lícula on el divorci entre crítics i públic en general es fa més evident. Naturalment, els crítics la puntuen a la baixa, mentre que l'audiència, en general, ho fa a l'alça. Davant d'aquest divorci jo m'inclino envers l'audiència, que l'ha puntuada entre el 6 i el 8. Realment em va sorprendre quan la vaig anar a veure fa unes setmanes. No n'esperava tant d'ella. Pensava que seria la típica estupidesa hollywoodiana, i en certa mesura l'és, però feta amb gràcia i amb imaginació. Suposo que també em va atraure l'innegable proximitat a qualsevol videojoc d'acció tipus Rainbow Six, que té, sobretot en el seu darrer capítol. També em va sorprendre el paper de l'Angeline Jolie, una actriu que fins ara no l'havia pres gaire seriosament, però que després de veure-la en aquesta pel.lícula i, sobretot, a Alexandre Magne, penso que comença a consolidar-se com una bona actriu.

Penso que un dels actius que té la pel.lícula és que situa l'home i la dona en un clar pla d'igualtat. Fins i tot, hi ha moments en els que la dona apareix molt més forta que l'home. Per exemple, quan ell confessa que s'ha carregat a 29 o 59 objectius (ara no ho recordo), mentre que ella afirma sense immutar-se i, enfotent-se d'ell, que n'ha despatxat uns 300. Es tracta d'una fortalesa que no és només quantitativa, sinó també psicològica: mentre que ella no dubta en intentar matar-lo quan en té la oportunitat, ell es mostra més feble i té dubtes sobre si carregar-se-la o no. Com si encara tingués un raconet masclista que li fa veure encara a la dona com el sexe dèbil. De fet, hi ha un clar contrast entre ambdós: mentre que ell està tocat per la ruptura, ella es mostra molt més freda i distanciada. Tanmateix, no cal exagerar a l'hora de buscar missatges en aquesta pel.lícula. És clarament un producte de consum de masses, però que està fet amb més gràcia que la majoria, i que té a dos guaperes com a reclam principal. Res més.