"EMANCIPAR CATALUNYA", PRIMERES OBSERVACIONS PROVISIONALS

Estic llegint el llibre d'en Josep Huguet, "Emancipar Catalunya". És un llibre altament recomanable, i ja en faré la crítica completa un cop l'hagi enllestit. Ara bé, no puc estar-me'n de reproduir el següent fragment:

"L'arribada del franquisme a Catalunya va significar la liquidació física i moral de dos-cents mil quadres, que varen ser afusellats o forçats a l'exili: advocats, mestres, enginyers, responsables d'entitats, secretaris d'ajuntament, regidors, escriptors... Les forces vives sorgides de les capes populars de Catalunya van ser aixafades pel franquisme. I els centenars de milers que es van poder quedar al país ho feren en la misèria, la repressió, l'ostracisme i l'exili interior. Una autèntica tragèdia històrica que, tot just vint-i-cinc anys després del franquisme i amb una transició com la que hem fet, encara pesa. I lentament estem refent el teixit." (pgs. 50-51)

Senzillament genial. I toca el moll de l'ós de la nostra tragèdia nacional. Si algú pregunta perquè tenim polítics tan mediocres, només cal rellegir una i mil vegades aquest fragment. I ho entendrà. Jo afegiria que el franquisme i els règims repressors anteriors, també van fer el possible per l'extermini físic del proletari català autòcton. Des de l'assassinat de Josep Barceló, a mitjans del segle XIX, passant pel pistolerisme, Primo de Rivera, la guerra i el franquisme, l'obrer català, aquell que havia bastit unes xarxes de resistència primerenques i que van ser el bressol del sindicalisme actual, va ser esclafat i en molts casos substituït per altres proletaris d'altres zones de l'estat, sovint amb una mentalitat colonitzadora (amb les excepcions oportunes, que n'hi ha i moltes).

Tampoc no puc estar-me de retreure dos aspectes al que porto llegit del llibre de l'Huguet. En primer lloc, el seu plantejament nacional. Segons ell, valencians i illencs són germans o cosins. NO, CONY, NO. Ja tornem a caure en el blaverisme principatí. Pitjor encara, els iguala als aragonesos. Això sí que ja és demencial. O és que no saps, Josep, que el projecte històric de l'Aragó ecs-panyol és tenir una sortida al mar mitjançant l'annexió de les comarques de l'Ebre? A mi ja m'agradaria que hi hagués un Aragó aragonès, és a dir, no ecs-panyol. Però em sembla que hem fet tard.

(EXCURSUS: L'única utilitat que té l'Aragó per Catalunya és la d'esdevenir una mena de frontera per allunyar el màxim la influència ecspanyola. Però per aconseguir-ho caldria establir una mena de marca, de zona de seguretat, que allunyés el màxim possible la presència ecspanyola dels territoris catalans més occidentals. A més de recuperar les comarques de la Franja i, tal vegada, la vall del Cinca, catalanoparlant fins a la Guerra dels Segadors, quan els seus habitants seculars van ser expulsats per les tropes castellanes, en una operació de neteja ètnica de manual, i repoblada per castellanoparlants. En compensació, Aragó podria rebre les comarques xurres del País Valencià, que en el seu moment van ser repoblades per aragonesos).

Dos.Resulta patètic, Josep, que per evitar utilitzar el concepte de Països Catalans, prefereixis emprar el concepte monàrquic -i ecspanyolista- de "Corona d'Aragó". Et recomano que llegeixis el llibre de Caius Parellada i Cardellach, "Corona d'Aragó", deominació impròpia de l'estat català medieval" (Rafael Dalmau Editor, 2002). Que a més a més, un republicà de pro com tu, et prestis a aquest joc, realment sobta una mica. Si em permets et diria que en aquest tema, "maragalleges" una mica

Dit això, la resta del que porto llegit, és de gran interès i actualitat. Ja en tornaré a parlar quan l'hagi acabat.