SAURA, GALINDO I ALGUNES ALTRES COSES

Aquests darrers dies, hem assistit a diversos esdeveniments que mereixen ser comentats, ni que sigui breument.

Un. En Saura, el noi dels encàrrecs d'en Pasquis, ha fet el sòmines anant a parlar amb en Jordi Sevilla (per cert, abans havia anat a parlar amb en Fraga, no està gens malament, per un comunista de tota la vida). L'estratègia del seu amo està molt clara. En Pasquis sap que en aquesta legislatura no controla el Parlament, atès que ERC i CiU junts tenen majoria. Llavors intenta totes les estratègies possibles per evitar haver de sotmetre's al dictat parlamentari. D'aquí va sorgir l'experiment de Miravet, relacions entre partits, i que ja vaticino que tard o d'hora serà traït pels sociates. Ara utilitza el sòmines d'en Saura per intentar aigualir la proposta de Nou Estatut. És lamentable el paper que la gent d'ICV està fent. Són els mercenaris dels sociates, i tot perquè no poden resistir que ERC els ha superat de llarg i ara només estan condemnats a viure de l'almoina dels sociates, que no se'ls cruspeixen perquè prefereixen tenir-los fora, per tal que facin determinades feinetes sense que ells s'embrutin les mans. I si es passen tres pobles, sempre són a temps de liquidar-los o de carregar-los els neulers. Quin paperàs, el d'ICV!

Dos. Ja sé que la política local té les seves especificitats. I desconec concretament el cas, però la veritat és que el nou pacte entre PSC i ICV amb el PP per presentar una moció de censura a la localitat dels Pallaresos, fa més que angúnia, basques o, directament, fàstic. Mireu els progres com pacten amb els fatxes per escalfar butaca!

Tres. Galindo sortirà de la presó. Indignant. Ja ho vaig dir en un altre post fa unes setmanes. L'efecte ZP ret homenatge al Senyor X. I tothom tan frescos! Quin morro que tenen els ecspanyols!

Quatre. Acabo de sentir els talls de veu del discurset feixista d'en fill de feixista Bono (el dolent o ecspanyol, no el bo, o irlandès, d'U2). "Más Ecspaña" bramava el molt carallot. És clar, ho feia el dia de la Pasqüa Militar, amb tots els militarots quadrats i amb el Borbó de cos present (per cert, us heu fixat que quan camina va de banda a banda?). Ja pot dir missa, ja, que els esdeveniments s'han començat a accelerar. Algú li hauria de dir a aquest cabronàs que fa més de tres-cents anys que Ecspanya va perdent territoris arreu del món i ara li toca perdre'ls a la península ibèrica i als arxipèlags que encara li queden (Balears i Pitiüses i les Canàries).

Tot plegat, un poema.