dimecres, 5 de gener de 2005

PERÒ QUÈ DIANTRE ÉS LA "VIA CATALANA"?

Ara l'expressió de moda és l'anomenada "via catalana". Però què diantre és la "via catalana"? Jo us ho diré. És la rebaixa de plantejaments, és la tremolor de cames i de dents, davant el repte inajornable de fer un pas endavant definitu en la sobirania de Catalunya. És intentar evitar allò que és inevitable.

La classe política catalana estarà a l'alçada de les circumstàncies o tornarà a baixar el cap, com va fer en el període 1975-79? Penso que no. Tenim dos grans problemes: Un. La dependència dels socialistes catalans dels ecs-panyols. Dos: la necessària il.legalització d'un partit feixista i genocida com és el PP, i més concretament el PPC (altrament dit, pesta porcina clàssica).

El poble català, estarà a l'alçada i castigarà aquells polítics porucs? Penso que a curt termini potser no. Però sí que ho farà a mig o llarg termini. De la mateixa manera que la dinàmica política dels darrers anys ha anat clarament derivant cap a les posicions que els independentistes hem promogut en els darrers vint anys, i que es pot sintetizar de la següent manera: L'Estat de les Autonomies està fent aigües i s'esberla a passos de gegant. L'Estatut de Gernika ja és història. El de Sau ho serà d'aquí no res. I per altra banda, el nazionalisme ecspanyol dels Aznar, Bono, Acebes, Ibarra, Vidal Quadras, Borrell, Lanzarote o Vázquez, està a punt d'esclatar i no hi haurà Zapatero que l'aturi.

Bonic any, aquest 2005.