dimarts, 28 de desembre de 2004

QUAN L'AVI REPAPIEJA

En Jordi Pujol ha saltat a la palestra per criticar les declaracions d'en Bargalló sobre la tanqueta dels Mossos d'Esquadra i la Generalitat d'abaix. Segons ell, cada cop que determinada gent obre la boca a Barcelona, es creen cent anti-catalans a València.

Com es poden dir aquestes bestieses? La política suïcida, onanista i de curta volada que el senyor Pujol va practicar respecte el País Valencià durant els seus 23 anys de mandat és la causant directa del mullader que ara tenim. Ho dic ben clarament, el màxim responsable (ex-aequo amb el PSOE) de les successives majories absolutes del PP a les Corts Valencianes, és la política de l'estruç que s'ha menat des de Barcelona, amb l'estratègia del no intervencionisme... mentre que Madrit s'hi ha implicat "hasta las cachas" que diria el castís. Si CDC fos realment un partit nacional, és a dir, que abastés tot l`àmbit nacional, segurament MAI el PP hauria obtingut majories tan folgades. Possiblement CDC hauria obtingut entre el 15 i el 20% dels vots a les comarques valencianes (amb importants oscil.lacions regionals, per descomptat) i hauria determinat de manera clara la política valenciana. Però no, els onanistes prefereixen un "país petit".

Jo ho dic molt clarament. Per mi tant important és el que passa a Vila-Joiosa o Morella, com el que passa a Manresa o la Seu d'Urgell o al districte de Sant Andreu. Tot és Catalunya i tot m'incumbeix en la mateixa mesura. Cal una estratègia única en l'àmbit nacional, d'alliberament i cal una planificació racional assenyalant on tenim els nostres punts forts i on els punts febles. Cal veure quins són els nostres reptes i les nostres oportunitats... I fer-ho sense complexos... Parlar de Catalans i Catalanes de Monòver, d'Alacant, d'Eivissa, de Fraga, d'Inca i de Manacor. SOM UNA GRAN NACIÓ EUROPEA, i cal tenir-ho molt clar i actuar en conseqüència.

Més endavant ja serà el moment de parlar sobre com ens organitzem en llibertat: si federalment (tres estats), si per vegueries o per comarques, etc. Això després. Abans, unitat i acció coordinada arreu del país.

(La grandesa de Catalunya escapa de les mans i del cap d'un individu com en Pujol que té una nul.la confiança en el poble català. I malgrat això reconec que també ha fet coses positives en l'àmbit de la unitat nacional. Però la pregunta és sempre la mateixa: ¿Ha fet tot el que hauria pogut fer, o només una part, més aviat minça? La resposta és ben òbvia).

Davant el fonamentalisme autonomista-regionalista de CDC, ERC està avançant en esdevenir un autèntic partit nacional implantat arreu del país. Estic segur que en les eleccions locals i autonòmiques del 2007, ERC aconseguirà regidors i alcaldes en moltíssims municipis del País Valencià i de les Illes. I fins i tot, pot entrar en els parlaments regionals. Una magnífica manera de fer front al tricentenari del primer decret de Nova Planta.

D'aquesta manera, ERC pot trobar-se en una posició òptima per rellevar CDC com a pal de paller del nacionalisme català. Un nacionalisme cada cop més sobiranista, per cert. No debades, el reforçament de la federació CiU, cal llegir-la també en clau de fer front a la competència republicana, i per enfortir-se orgànicament, tal vegada al preu de diluir-se ideològicament.

L'únic que manca en aquest escenari és que els militants d'ERC del País Valencià i de les Illes, i sobretot els seus dirigents, tinguin una projecció autènticament nacional, i no només regional. Cal que gent de les illes i del sud també seguin en els màxims òrgans d'ERC. Actualment quasi tot està copat per gent del principat. Cal visualitzar la riquesa geogràfica de la gent d'ERC.

Finalment, també cal tenir present, l'arrelament d'ERC a la Catalunya Nord, a Andorra i a l'exterior (Brussel.les, París, Nova York, Londres....). A la Catalunya Nord, a més de presència local, cal jugar fort a Perpinyà, per raons òbvies.

En definitiva, que hi ha molta feina a fer i tota ella força engrescadora. I en Pujol, que es dediqui a escriure les memòries i a no ficar el dit a l'ull d'altri!.