ÉS BROMA POMA!

L'altre dia, el cantamanyanes d'en ZP va i diu, enmig de l'akelarre sociata de Gavà, que la CAC tindrà infrastructures de primera, vaja king size. A banda i banda, com els dos lladres, en Montilla i la Chacon, en la seva salsa. Somriure de rata. Però hi ha algú que es cregui aquesta patuleia? Precisament ara que els sociates han tret els pitjors resultats de la seva història? Precisament ara, que el seu poder a la ciutat de Barcelona comença a fer figa! Auguro que quan els sociates siguin escombrats del Cap i Casal, sortiran a la llum trenta o quaranta anys de corrupció, nepotisme, amiguisme. No és descartable que algú es foti un tret, es llenci daltabaix o opti per una sobredosi de pastilles -de fet ja hi estan acostumats, a les pastilles, vull dir.

Però si a Gavà van fer riure, això d'en Castells i en Solbes, és per plorar. Dos catalans a Madrid -segurament parlarien en català, oi?- negociant la maleïda xifra del 18.8%. Però hi ha algú en el món que vulgui que el seu país sigui el 18.8% d'alguna cosa, sobretot si aquesta cosa, és l'Estat ecspanyol?

Jo vull un país al 100%. El vull tot: humanament, físicament, econòmicament, culturalment, etc.. Jo sóc normal. Els autonomistes i els ecspanyolistes són els raros. Jo no em conformo en ser un percentatge d'una merda. Vull ser el tot d'una nació moderna, endreçada, capdavantera i gloriosa.

Poc a poc ho estem aconseguint. Fins i tot, els deus, si existeixen, ja castiguen Ecspanya i els seus cipais, ni que sigui a bàsket. Hem de posar tota la carn a la graella. L'autonomia i, amb ella, Ecspanya, ja no s'aguanta ni amb pinces. Som més a prop del que ens pensem.