11-S- 2007: LA INDEPENDÈNCIA AL CENTRE DEL DEBAT POLÍTIC

Demà torna la Festa Nacional de Catalunya. Enguany, més que mai, la Independència se situa al bell mig del debat polític. Ens n'hem de felicitar! Qui ho havia de dir, que poc més d'un any després del referèndum sobre el nyap, i quan tothom està esperant que els del Constitucional ecspanyol li cantin les absoltes, avui la Independència seria el que vehicularia el debat polític a la nostra Pàtria.

La Independència puja i l'autonomisme baixa, i baixa molt. Ningú no hi creu, tret d'en Duran i Ecspanya, que com sempre, allà on trepitja... fa el ridícul. Repassem breument el pati.

Finalment a CDC hi ha gent que ha mogut fitxa i que s'ha acabat el bròquil. Amb Ecspanya i amb en Duran i Ecspanya. Feia molts mesos que ho reclamava. CDC és un gran partit, un gran moviment que ha demostrat que té un fort arrelament en el país... però ja era hora que es comencés a moure per saber què vol ser quan sigui gran. Els independentistes de CDC estan sortint de l'armari. I no ho fan d'un en un, sinó que ho fan per dotzenes. Vaja que és un goig veure com es perd la por al que dirà La Vanguardia, o els seus columnistes pingüins de marres... Òbviament, això no vol dir que no hi hagi emboscats que continuen apostant per ser subordinats a Ecspanya, però cada cop són menys i de fet el seu destí natural és el PP...

A ERC, l'empenta dels sectors patriotes ha obligat en Carod Rovira a moure fitxa i a referir-se al referèndum del 2014. És també un gran pas endavant. Modèstia a part, som uns quants els que ja havíem marcat aquest calendari, seguint l'estratègia del couteau sous la gorge que sense cap mena de dubte, és l'única que entenen els ecspanyols. Ara la preocupació està en traçar l'anomenat full de ruta. Però per això és imprescindible que en les properes eleccions ecspanyoles es formi un Bloc Sobiranista Català, és a dir, una candidatura unitària de totes les organitzacions que d'una manera o una altra van participar en la gloriosa manifestació del 18 de febrer. (Per cert, proposta: la candidatura unitària podria anomenar-se Moviment 18-F). Sembla que la gent del RCat d'en Carretero estan per aquesta estratègia. Ben fet. Si els actuals dirigents d'ERC aposten, contràriament, per anar sols i mantenint el discurs de la majoria social i qui dia passa any empeny, es fotran una hòstia considerable!

A UDC, la situació no està tan clara, però és més que evident que també hi ha independentistes que intenten tallar les ales a en Duran i Ecspanya i a la seva camarilla (els Sànchez Llibre i companyia). Cal ajudar-los a fer-ho possible.

El BNV, després de l'experiència decebedora del pacte amb els ecspanyols, cal que es posin les piles...L'ensulsiada dels sociates, deixa oberta una enorme escletxa per una alternativa d'esquerres i catalanista com mai s'havia donat abans. Crear un frontisme entre una dreta ecspanyola i un centre-esquerre català a les comarques del sud, és una oportunitat que no es pot deixar perdre. La conjunció amb Esquerra i País i amb la pròpia ERPV és inajornable i cal acabar amb les lluites intestines. Cal arrossegar també els molt important sector nacionalista que vota el PSPV per pragmatisme. El cas de Navarra, és de manual, cal recordar-lo a tothora i sempre, a la mínima ocasió. Els més de tres-cents regidors del Bloc són un actiu que cal usar per plantar cara a l'ecspanyolisme més desacomplexat i cafre que actua per les nostres comarques.

Quant al PSM i les altres opcions patriòtiques a les Illes, és necessari desfer i acabar amb el bunker-ensaïmada. Cal destruir des de les institucions regional i insulars tot el mal que ha fet el PP durant aquests anys, i posar les bases d'una societat capdavantera en la protecció de l'entorn i de promoció de la lluita per la sobirania. Sempre he pensat que les Illes poden jugar un paper clau en la internacionalització de la nostra lluita. La presència de milers de ciutadans alemanys pot ser aprofitada per difondre la nostra lluita. Si Alemanya es decanta per la Independència de Catalunya, com ho va fer per la de Croàcia, Eslovènia i els països bàltics, ningú no ens aturarà.

Pel que fa a la CUP, el seu relatiu èxit en les darreres eleccions locals, sense cap mena de dubte ha tingut una enorme repercussió tant a ERC com a la pròpia ICV. Aquestes dues formacions han vist perillar els seus flancs i ara ja saben que hi ha vida a la seva esquerra, malgrat que algun dirigent ho negui. La CUP és sense cap mena de dubte, l'hereva directa de tota la lluita desenvolupada per l'independentisme revolucionari des del 1977, i molt particularment, del protagonitzat per l'MDT i per Terra Lliure. Lluny de marcar-hi distàncies, com sovint fa ERC, hi ha una acceptació orgullsa d'aquest patrimoni. En el futur immediat la CUP ha d'aprofundir en la seva estratègia de lluita local i comarcal, evitant encetar nous projectes verticals que podrien conduir fatalment a repetir errors ja prou coneguts.

Respecte ICV, és una formació que viu una situació clarament esquizofrènica. Per una banda, el seu sector d'esquerra-caviar aposta clarament per mantenir-se com a xupòpters dels sociates, atès que els dóna importants rèdits institucionals. Per l'altra, assistim a una deserció dels seus aliats o companys de viatge: ecologistes que foten el camp cap a ERC o l'Entesa del Progrés Municipal (EPM, si no m'erro) que es decanta clarament per l'autodeterminació i deixa amb el cul enlaire a un Saura que continua mantenint-se en l'ortodòxia federalista.

No puc acabar sense referir-me a organitzacions com el PRC o EC. Malgrat la seva modèstia orgànica, també cobreixen una demanda concreta per part de sectors independentistes que no se senten representats per les organitzacions anteriorment esmentades.

Com es pot veure, doncs, un panorama força en moviment i on la Independència, repeteixo, ha esdevingut el concepte clau i referencial. Tant que fins i tot entre els sociates comencen a donar-se moviments de resituació, si bé, francament, no penso que vagin gaire més enllà.

Bé, tallo el rotllo. Només em queda desitjar-vos una feliç DIADA NACIONAL

PER CATALUNYA! EN RECORD I HOMENATGE A EN LLUÍS M. XIRINACS I A TOTS ELS PATRIOTES!