dimecres, 29 d’agost de 2007

DR. JEKYLL O MR. HYDE?

En Carallot l'ha tornada a armar. Després de passejar-se pel costat més ecspanyol i tronat de la vida, ara va i es despenja amb unes declaracions que recullen el clam que des de fa anys defensem un seguit d'associacions, grups i persones, com és la fixació d'una data per a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. És el que jo, en el seu dia, vaig anomenar política del couteau sous la gorge que es practica al Quebec, i que ja vaig comentar en aquest post, ara fa prop de dos anys!

Quin Carallot comprem? El Dr. Jekyll ecspanyol, despolititzador, exhibidor de banderes estanqueres a l'Índia, o amb el recentment descobert Mr. Hyde? Evidentment ni amb l'un ni amb l'altre. El seu crèdit s'ha esgotat miserablement, i ja només té opcions d'ocupar algun càrrec honorari. Jo per exemple, li reservaria el d'ambaixador honorari a Portugal, per tal que practiqués fins a l'extenuació el seu mestratge de la llengua portuguesa. O, per prudència, l'enviaria al Brasil, no fos cas que encara ens muntés qualsevol tinglado iberitzant. Tot i que també els seus amics sahrauis el rebrien amb els braços oberts.

Bé, deixem-nos de personalismes estèrils. L'anàlisi política correcta d'aquestes declaracions i de tots els moviments interns a CDC, és que la feina constant de tots aquells que hem pressionat, que hem tirat de la corda, està donant el seu fruit. Fins i tot els que s'enfotien de nosaltres i ens consideraven romàntics i perdedors de mena, s'adonen que o bé ells pugen al carro de la Independència o es quedaran sense una engruna del pastís.

Ens hem d'acostumar al fet que ara que Ecspanya ja no es té dreta ni amb pinces, moltes rates saltaran del vaixell ecspanyol i pujaran al vaixell Catalunya Independent. És el preu de la victòria: els trepes, els que ara s'ompliran de boca de patriotisme i diran pestes dels seus antics amos. Cal acceptar-ho. És la condició humana, que diria el filòsof.

Quin Full de Ruta?
Ara allò que ocupa i preocupa és l'anomenat Full de Ruta. Que quina és la meva proposta?

En primer lloc crear un Bloc Català Sobiranista que es presenti a les eleccions ecspanyoles amb l'objectiu de torpedinar, de denunciar, tots els intents dels ecspanyols d'impedir l'accés a la sobirania del nostre poble, i, en segon lloc, aprofitar per contactar amb el personal diplomàtic i mediàtic -i empresarial- amb seu a Madrit. Naturalment en aquest bloc només podrien participar forces partidàries de l'autodeterminació i la sobirania -independència- de Catalunya.
En segon lloc, preparar una candidatura unitària de cara a les properes eleccions als parlaments regionals. Aquesta candidatura precisaria ben clarament en la seva plataforma electoral que en cas d'aconseguir una majoria parlamentària suficient, es procediria en el parlament regional en qüestió, a declarar la Sobirania i es portaria a terme un plebiscit sobre la Independència, sota supervisió de les organitzacions internacionals.

En tercer lloc, es posarien en funcionament dues comissions: una encarregada de redactar un projecte de Constitució de la República de Catalunya, i una altra encarregada de negociar amb el Regne d'Ecspanya les condicions del repartiment dels actius i passius (deute). (En la Constitució ha de figurar un apartat dedicat als mecanismes pels quals territoris catalans s'incorporin a la República si, en el moment de la proclamació d'aquesta, encara romanen sota sobirania forastera o pròpia -Andorra).

En quart lloc, es procediria a la il.legalització dels partits negacionistes, tals com el PP i els C's, atesa la seva clara voluntat d'atemptar contra la integritat de la nova República. Ha de quedar plenament garantit que cap partit català pot dependre de cap partit d'un altre estat. Aquells que tinguessin alguna forma de dependència, haurien de procedir a la reforma dels seus Estauts interns per evitar una possible il.legalització.

Per altres mesures més sectorials, llegir això.

PD. Un cop enllestit, m'adono que m'ha sortit massa regionalista o territorial. Hi ha l'alternativa de convocar una Convenció o Assemblea Nacional formada per electes locals, comarcals, regionals, estatals o europeus, que proclami la Sobirania. Seria una via més jacobina. Bé, s'ha de polir, això. Encara hi ha temps.

Etiquetes de comentaris: , ,

4 Comments:

Anonymous Dit i fet said...

Josep,

totalment d'acord! I, personalment, crec que la persona adient per encapçalar el Bloc Català Sobiranista que proposes ets tú mateix!

Un professor universitari, prestigiós, independentista de pedra picada, que coneix bé el món de la política i de la comunicació, que parla idiomes i que segur té molts contactes internacionals! I el més important, a Madrid no es deixaria comprar per un plat de llenties.

Si t'animes, segur que molta gent com jo et seguiria!

29 d’agost de 2007 a les 19:12:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

encara hi ha estona, dieu!

i tant!

sobretot si depèn d'en Caguerot, com si depenia del gallina, con si depenia del Pujol...

per a tots ells, besadors de culs borbònics, hi ha estona pel cap baix fins al 3014.

què hi fa mil anys més de feixisme castelladre descordat ans rampant!


Cardeni Bombeta

30 d’agost de 2007 a les 5:08:00 CEST  
Anonymous passavolant said...

No home, no! En Carod es comporta com Mike the headless chicken. És un mort vivent, que li han tallat el cap, però encara no se'n ha adonat i va fent tentines i movent-se en totes direccions fins a caure, fulminat, al terra.

Ara va i participarà en la reunió d'estratègia que fan els sociates a porta tancada!

31 d’agost de 2007 a les 15:04:00 CEST  
Anonymous passavolant said...

Ah, i que gosis afirmar

"L'anàlisi política correcta d'aquestes declaracions i de tots els moviments interns a CDC, és que la feina constant de tots aquells que hem pressionat, que hem tirat de la corda, està donant el seu fruit."

em sembla d'un egocentrisme, d'una fatxenderia i d'una miopia absolutes. Sembla que encara vulguis justificar les actuacions d'ERC, de fer president Montilla, d'arraconar i marginar CiU per fer-la explotar. El famós milió de vots...

Noi, això era el que proposaven Alexandre, Cardús, López Bofill, Víctor Alexandre, Xavier Roig i molts d'altres (sobretot al principi del primer tripi). I que tenim ara? El PSOE control.lant-ho tot, ecspanyolitzant a cor què vols i ERC i CiU barallant-se per ser-ne els palanganeros.

Per això ara en Bofill, Alexandre, Cardús o en Roig ja baixen del carro. Si aquests són les ments brillants del país... anem arreglats. Perquè els catedràtics i doctors en dret o en història han necessitat quatre, quatre anys per veure que la seva estratègia era un error i que només empitjorava les coses i que conduia el país cap a l'abisme. Gent com la de cimera extraordinària ho va veure des del principi!

Aprenents de bruixot de pa sucat amb oli.... La propera vegada feu els experiments amb gasosa a casa vostra!

Suposo, però, que a tú, amb la teva òptica marxista, ja et sembla bé. Com pitjor, millor, oi?

31 d’agost de 2007 a les 15:21:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home