dilluns, 13 d’agost de 2007

Nota: A continuació he penjat el contingut del correu electrònic que m'ha enviat en Joan M. Ferran, un català resident a Cuba i que reacciona a la mort de Lluís M. Xirinacs. Penso que el seu contingut s'ho val. Naturalment, compto amb el permís del seu autor.

XIRINACS DES DE CUBA (13.08.2007)

Benvolgut company Josep Sort

Gràcies per la resposta. Em sento commocionat per la noticia. No el vaig conèixer personalment però admirava a Xirinacs per la seva trajectòria. Ara més que mai el respecto. Es un patriota que ofrenà la seva vida com a prova màxima del seu deler i de la seva pròpia sobirania.

Penso que molts catalans amen la seva pàtria de manera conseqüent o ingènua. No falten aquells que per ignorància o per raons gens constructives prefereixen la situació alienant imperant fa ja a prop de 300 anys. Però tampoc manquen, i no són pocs, altres que tenen somnis de futur nacional. No són la majoria, com esdevè a tot arreu, però representen l'ànima col·lectiva del país. M’agrada establir comparacions entre la Cuba colonial i l’E
spanya d’aleshores amb la situació actual de Catalunya. José Martí[1], l'heroi i ideòleg de la independència cubana va dir poc abans de morir el 1895: Quan hi ha molts homes sense decòrum, hi ha sempre altres que tenen en sí el decòrum de molts homes. Aquests són els que es rebel·len amb força terrible contra els que roben als pobles la seva llibertat, que és robar-les als homes el seu decòrum. En aquests homes van milers d'homes, va un poble sencer, va la dignitat humana. Aquests homes són sagrats. La seva tasca – afegeixo jo - és mantenir encesa la encomanadissa i a estones adormida flama de l'amor patri per convertir-la en foguera en arribant el moment escaient.

Espero que Xirinacs esdevingui un símbol. Tan de bo que la seva suprema decisió serveixi per a despertar consciències adormides i contribueixi a que la flama esdevingui foguera.

No li demano informació especial per que tinc la seguretat que als seus pròxims blocs es referirà als funerals i a altres reaccions positives. Potser inclogui, perquè no mancaran, algunes regurgitacions espirituals d’aparents amics i fins i tot d’enemics mostrant la seva pietat davant el fet i encobrint la por que segurament sentiran per les conseqüències

Rebi una salutació patriòtica des de la llunyana Cuba

Joan M. Ferran Oliva

(1)Martí, José. Tres Héroes (Bolivar, San Martín e Hidalgo). Obras Escogidas. Pg 759. Editora Aquilar SA, para Librería Económica, La Habana. 1953.

Etiquetes de comentaris: , , ,