JON IDÍGORAS (1936-2005)

La mort d'aquest fill del poble treballador basc, d'aquest patriota exemplar, m'ha commogut. Era un fet que podia passar en qualsevol moment, donat que feia molt que estava malalt. Idigoras, per mi, forma part de la galeria de referents exteriors que tinc. Un altre, per exemple, és el quebequès Pierre Bourgault (1934-2003). Durant la dècada dels 80, va ser un dels portaveus més destacats de l'esquerra abertzale, i sobretot un dels que suscitava més odi entre els ecspanyols, perquè era basc i treballador i no se n'amagava. De fet, en aquells anys, Idígoras era la cara oposada a X. Arzallus, el prepotent cap del PNB més dretà.



En la meva història personal guardo una brevíssima conversa amb Idígoras. Va ser l'any 1986, durant el meu primer viatge a Euzkadi. Hi vaig anar amb una delegació de la Crida a la Solidaritat, amb motiu dels actes per recordar el primer aniversari del vil assassinat de Santiago Brouard per part del GAL, és a dir del PSOE, és a dir d'Ecspanya. Vam coincidir en la barra de l'Herrikotaberna del casc antic de Bilbo -si no vaig errat. El vaig saludar i ell em va respondre amb la lògica i totalment comprensible precaució de quan no saps qui és realment el teu interlocutor. Però, malgrat tot, sempre recordo aquells pocs segons de conversa.

JON IDIGORAS, VAS VIURE COM UN HOME LLIURE I HAS MORT COM UN HOME LLIURE
EL TEU RECORD I EL TEU EXEMPLE PERDURARAN