diumenge, 2 de gener del 2005

CONVERSA AMB EL MEU GOS SOBRE FRANÇA I ELS FRANCESOS

Aquest magnífic llibre, és obra del periodista nord-català  Joan-Lluís Lluís. El vaig llegir aquest estiu d'una tirada. De fet el vaig comprar a la Universitat Catalana d'Estiu, a la paradeta de llibres, on sempre em gasto els calers. Més endavant vaig veure que havia sortit la traducció al francès. No sé quina acollida haurà tingut, en la llengua de Molière.

Francament, es tracta d'un llibre valent. En diu de ben grosses, però com diu al final de l'advertiment, "hi ha moments en què és important ser sincer encara que la sinceritat pugui esgratinyar l'ombra de persones admirades" (pg. 8).

Escrit en forma de diàleg entre l'autor i el seu gos, centra la seva crítica en la historiografia francesa i en els intents d'imposició de la llengua francesa a la Catalunya Nord. Des d'aquest punt de vista, m'ha servit per posar-me en la pell dels patriotes nord-catalans que han estat socialitzats per l'estat francès i que han hagut de menar una aferrissada lluita contra la seva assimilació. Jo en conec uns quants des de fa més de vint anys, i he vist com malgrat una inferioritat de condicions molt més dramàtica que els catalans de l'altra banda de la frontera estatal, s'han defensat amb ungles i dents, i què diantre... han triomfat!

El llibre, és en aquest sentit una enorme denúncia. I penso que és urgent que se'n faci una traducció a l'anglès.

L'únic aspecte amb el que discreparia és en les referències al Quebec i a la francofonia. És cert que aquesta darrera pot ser una mena de plataforma neocolonial francesa. Però tant els quebequesos, com els valons com els franco-suïssos, hi juguen un cert paper de contrabalança.

En definitiva, un llibre altament recomanable que té una gran virtut. Desfer la creença que el fet català  és exclusivament ecs-panyol. Més enllà  de la frontera estatal, hi ha catalans i catalanes, que també lluiten i poc a poc guanyen terreny als nostres enemics.