CRIDA A LA DIGNITAT NACIONAL (2a part): PER UN MOVIMENT SOBIRANISTA QUE ENS SITUÏ AL MÓN

L'any 2007 es presenta ple d'oportunitats. És la millor recepta que ens permetrà fer oblidar el repugnant any anterior. Hi ha la possibilitat de foragitar el PP de la CAIB i de la CV (és a dir dels xiringuitos autonòmics de les Illes i del País Valencià), així com també dels governs provincials (diputacions), insulars (consells) i locals (ajuntaments). És un deure inajornable i que cal posar tota la carn a la graella.

L'any 2007, també pot ser clau per Escòcia i Quebec, els nostres germans de lluita. Ambdós poden veure com arriben al poder partits independentistes que tenen en el seu programa l'accessió a la independència. De manera que ens trobaríem novament com amb el cas tot recent de Montenegro, però amb l'afegit que ambdós casos representen societats desenvolupades, capdavanteres i d'una tradició democràtica fondament arrelada. No podem deixar passar un altre tren... cap a la sobirania. Ja n'hem deixat escapar molts: els de 1714-1725, 1790-93, 1808-14, 1830, 1848, 1869, 1898, 1918, 1936-39, 1945, 1976-78, 1990-92, 2005-06.

Ara ens toca a nosaltres! Res resultaria més patètic que veure com els nostres germans assoleixen la llibertat tan necessària, imprescindible i inajornable com desitjada, en el context d'un món globalitzat, i nosaltres ens quedem amb un pam de nas i empassant-nos que un partit independentista dóna suport a l'alienígena Montilla, un representant per excel.lència del que és el rebuig, la xurma, la deixalla, la morralla, el detritus de la classe política...

Per això és hora de generar un moviment sobiranista català que tingui per objectiu principal l'accessió a la independència de la nostra Pàtria, pas del tot imprescindible per aconseguir un benestar i una cohesió social que ens permeti fer front amb garanties davant els reptes del món globalitzat. Sotmesos a Ecspanya i França les nostres possibilitats són nul.les. Això està clar. (Recordo que el Principat ha passat de ser la primera zona de l'estat en renda, a ser-ne l'onzena, mentre que el País Valencià n'és la tercera més pobra... curiosament tots dos territoris són els autèntics motors econòmics de l'Estat... si més no en exportacions i en turisme. Uns treballen i els altres jeuen a la palla)

Aquest moviment, es digui com es digui, (per cert, què tal Convergència Independentista de Catalunya?... és una proposta... innocent), ha de portar a terme la urgent recuperació dels centenars de milers de catalans i catalanes que es troben a hores d'ara sense una representació patriòtica que votar i sobretot on participar i treballar. Que tot està per fer i tot és possible!