TAL DIA FARÀ UN ANY
Aviat farà un any de la gran Manifestació de la Dignitat. Abans, però, haurem de passar el mal tràngol de recordar el primer aniversari de la traïció de la Moncloa, protagonitzada per en xulopiscines, que ben bé ara el podem malanomenar el caradepóker, perquè aquesta és la cara que se li ha quedat després de veure com els sociates l'han enganyat... i tant bé que ell s'hi havia posat! Seria un bon moment per tal que anunciés la seva dimissió o en el seu defecte, el trencament de CiU o en el seu defecte bis, l'expulsió del tovarich Fernàndez Teixidó... No sé, seria un bon moment perquè fes alguna cosa, perquè la veritat és que està missing in action, darrerament.
Però tornem a la gran Manifestació de la Dignitat. Primer Aniversari. Penso que cal commemorar-la d'alguna manera. És una proposta. Fer algun tipus d'acte, engegar una campanya. Fer un DVD...
No podem deixar que ni la submissió d'en Carod a en Montilla, d'explicació clarament psicologista digna de les lliçons del mestre Munoz Espinalt ni el procés de bunkerització de CDC, talli les ales al moviment sobiranista català. Ara més que mai, tenim l'oportunitat que la societat catalana, sense la tutorització de cap partit polític parlamentari s'expressi lliurement i canti les quaranta a qui pertoqui. Ni volem, ni podem continuar sotmesos a la dominació ecspanyola (i francesa). Si és necessari cal tornar a replantejar-ho tot, però tenint com actiu el magnífic precedent de la Manifestació del 18-F. Nosaltres no combreguem... ni amb rodes de molí, ni amb res de res.M'adreço, doncs a la Plataforma pel Dret a Decidir, a la Campanya Unitària per l'Autodeterminació, fins i tot a la Campanya Sobirania i Progrés, entre molts altres, així com als col.lectius de barri, locals, comarcals, per fer comprometre's a fer saltar pels aires els intents d'anul.lar Catalunya com a nació i de convertir-la en una simple Comunitat Autònoma. Cal estrényer la lluita per la reunificació nacional i cal vertebrar un autèntic espai comunicacional català.
La feina a fer és enorme i no és el moment de desanimar-se i baixar els braços.
Visca el 2007!
escrit per JOSEP el 1/10/2007 12:03:00 a. m.
9 Comments:
Ai, Josep, Josep ...
com som els humans... any nou però vicis antics. Tant tú com jo ... com CiU com ERC.
Any nou, post fotent-li canya a CiU com sempre. Després, petita clatellada a Carod (als altres elements que estan també sotmesos, un tal Puigcercós, un tal Portabella i, sobretot, un tal Vendrell) ni anomenar-los. Pobres, prou que fan.
I jo, aquí, criticant-ho.
Que ERC entregui el poder en gairebé totes les institucions de Catalunya al PSC-PSOE a canvi de CAP AVENÇ SOBIRANISTA (i en alguns llocs porten junts més de 10 i més de 15 anys!) és, una submissió clarament ¿psicologista? de Carod a Montilla? És la mateixa malaltia que pateix Portabella? Seria interessant que expliquessis en detall la submissió ¿psicologista? d'en Carod.
Jo m'inclinaria perquè en aquesta nova seu que ha sortit a preu de ganga (i al mig de l'Eixample, tú) hi ha un virus extrany.
I ja no parlem dels col.lectius aquests com Sobirania i Progés. On són tots els abrandats intel.lectuals de capçalera denunciant les accions diàries (des del govern de la CAC, com a tú tant t'agrada dir) per anorrear i espanyolitzar Catalunya (un govern on ERC és una peça fonamental i imprescindible, no ho oblidem).
Els únics que tenen alguna coherència són gent com Victor Alexandre o Ramon Tremosa. Els altres, només aneu tapant / justificant les misèries de l'amic i criticant les incoherències de l'enemic sigui tripi o sigui CiU.
....
....
....
noi, acabo de veure el teu altre bloc, sí el de combat i ... post sobre CiU.
És evident que aquell és un bloc de combat, però començo a tenir dubtes de en quina trinxera estàs en el combat!
Perquè els molts vicis de CiU bé que els combateixes, però els dels sociates i els d'ERC, ni piu, tú!
Entenc que creguis que, per progressar en la independència, cal dinamitar CiU en trossets i que aquest sigui l'objectiu del "combat", però noi sembla que treballis pels sociates!
Estic segur que aquest post li encantaria a Joan Ferran!
A Erc ja li l'espavilaran els seus propis electors deixant d'anar a votar com a mínim.
Però sobre CiU o treballa per la independència o destorba i està a la trinxera enemiga.
la meva trinxera és la independència i qui marxi d'ella com pot fer Erc passa a ser un enemic més.
Crec com Sort que les coses importants no és poden deixar en mans del polítics.
Josep,
Com t'has cremat! Dir que en Villatoro és un tio que li va en Pinotxet és una mica massa difícil d'empassar.
A la mani que tan reclames hi van anar molt convergents, tot i que ERC la muntava. A l'inrevés la cosa és impossible que passi. Sobre tot si hi ha una visió tan esbiaixada de la realitat.
Dessmond,
no et posis pedres al fetge. Com ha dit en Ridao avui: "l'entesa necessita un recorregut de dues legislatures a partir d'ara."
Passarà com a BCN, que es creuen un llaços tant forts que els pactes es converteixen en vassallatge "ad eternum". Canvia la gent i el vassallatge continua i continua a canvi d'uns tramussos.
Al pas que anem, jo veig a Catalunya un PSC omnímode convertit en un PRI amb dues sectorials: la comunista de disseny i la catalanista / independentista de disseny. CDC, evidentment, estarà completament arrassada, com el país. UDC s'integrarà en el PP. HI haurà unes abstencions del 70%.
Llavors, potser, en Sort començarà a dir: potser aquests d'esquerra no ho fan del tot bé per assolir la independència, però donem-los una mica més de temps.
Companys,
Celebro que el nou any us agafi en plena forma i amb ganes de gresca. Voldria contestar-vos amb un nou post, però els imbècils de Jazztel m'han tornat a deixar sense connexió a Internet domèstica (i en van...). Així que pugui penjo un post que espero esvaeixi alguns dubtes, sobretot els de la meva suposada vocació sociata.
Dit i fet,
No m'hi poso cap pedra al fetge.
T'asseguro que conec en Josep i sé realment com pensa. Això no vol dir que flipi amb aquesta mena d'article. El que diu d'en Villatoro no s'agafa ni amb pinces.
Josep,
No tinc cap ombra de sospita sobre el teu suposat sociatisme sobrevingut. Per mi no cal que expliquis res. Ara, això no vol dir que el que li dediques a en Villatoro em sembla mega forçat.
Dessmond,
soc totalment conscient que el Sort no és sociata.
Només era un comentari malidicent sobre un tema que ja he comentat altres vegades: el meu escepticisme sobre l'estratègia que pràctica ERC (i que ell sembla que defensi i practiqui activament) d'aillar CiU a l'oposició per veure si es desmembra en el supòsit que això representaria un salt sobiranista.
Aquesta opció (que a priori no em sembla malament), es converteix (en la meva opinió) en un greu error o alguna cosa més greu (en el nivell del pacte Zapatero-Mas) car representa donar tot el poder institucional al PSC-PSOE sense obtenir CAP AVENÇ SOBIRANISTA. Cap ni un.
De fet, més aviat implica greus retrocesos tals com es pot comprovar a Barcelona on el tripi governa fa anys.
Personalment jo considero als sociates com els majors enemics en la lluita per la soberania de Catalunya. Els pperos almenys van de cara. Els sociates són mentiders i traicioners. Per això no entenc que el teòric objectiu, desmembrar CiU per progresar en la independència, expliqui perquè ERC entrega tot el poder institucional a espanyolistes anti-catalans (que voten en contra la unitat de la llengua i formaven part d'un govern que saboteja constantment les seleccions nacionals, per posar només dos exemples). I això és una situació que, per mi, reforça la posició socialista, i per tant espanyolista.
Es per això que el punxo. Per veure si ho explica bé, però no amb explicacions "psicologistes". A veure el post aquest que deia la noia.
Dit i fet,
Jo també crec que és un error fotre cert tipus de canya a CiU.
No hauríam de perdre de vista l'enemic de debó.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home