EL GRAN DILEMA

Després de cinc dies sense connexió a internet gràcies als inútils de Jazztel, avui puc reprendre la meva activitat bloquera. Aquest post que ara escric, ja el volia fer el dijous o el divendres passats. La raó era l'article de l'ultra Duran, sobre la necessitat d'entrar (pidolar) al govern ecspanyol, i que es va publicar (oh sorpresa!) no a La Vanguardia pingüina, sinó a El País -el suyo. No cal dir que es tracta d'una autèntica declaració de guerra contra el xulopiscines, aka el traïdor de la Moncloa (tot i que també el podríem anomenar el tonto útil de la Moncloa, perquè mira que abaixar-se els pantalons fins als turmells, per després no menjar-se ni un pèsol, és de ser no només tonto, sinó bàsicament, cretí).

Per aquest bloc, l'article de l'ultra Duran és el colofó a l'enquesta que havia plantejat les darreres setmanes, sobre el futur immediat de Convergència Democràtica de Catalunya. De les diferents opcions possibles, la més votada ha estat la del trencament amb Unió Democràtica de Catalunya. La preferida amb molta diferència. Penso que és un pas inajornable per part de CDC, si vol ser un partit de futur. El llast d'UDC, de la UDC de Duran, per ser més exactes, és enorme, feixuc, insuportable. Els patriotes de CDC, que n'hi ha i molts, no poden i cada cop més no volen aguantar els numerets poca-soltes d'aquest personatge. Espero que aquest resultat, sigui com un granet de sorra que ajudi a fer possible aquest trencament.

La segona opció més triada, a distància tant de la primera com de la resta, és, no em reca de dir-ho, la meva preferida: que CDC declari explícitament que la seva fita política és la sobirania (la independència) de Catalunya. És un pas inajornable, perquè si no la perspectiva de futur seria convertir-la, bé en una opció reformista ecspanyola (a la Roca Junyent), o bé acabant sent fagocitat pel PP (a la navarresa). Declarar-se partidari de la sobirania no és cap pecat, malgrat el que pensen alguns. Altres partits ben homologables a nivell internacional, se'n declaren: l'EAJ-PNB, el Partit Quebequès, l'Scottish National Party... Tots ells són partits de govern, perfectament presentables arreu. Què l'angunieja a CDC d'aquests partits? El seu agosarament? La seva valentia? Doncs si és així, malament. Espero sincerament que els dirigents joves de CDC, molts d'ells d'un sobiranisme plenament contrastat, s'acabin imposant als cants dels pingüins, que malparlen de la falsa ruta (com uns altres catalans ja van malparlar-ne... l'any 1939), que significari l'abandonament de l'autonomisme regionalista i l'adopció d'un sobiranisme explícit, que propugnés la creació d'un estat català llliure, democràtic, liberal i progressista.

La resta d'opcions de l'enquesta han tingut, pocs vots.