TRES LLIBRES, TRES

La lectura és un dels plaers/deures que trio/m'imposo. A continuació faig propaganda gratix de tres llibres imprescindibles que cal llegir, i de pas, ja entro de ple en la voràgine que representa el Dia del Llibre que ja s'apropa.


MEMÒRIES DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA. Cavalcant damunt l'estel, és una obra coordinada per en Robert Surroca i l'Agustí Barrera, que aplega més d'una vintena de col.laboracions d'antics militants del FNC (1940-1990), que expliquen episodis viscuts de la seva militància. Ens trobem davant d'un llibre-testimoni. S'hi recullen les experiències viscudes, en primera persona, per catalans (malauradament no hi participa cap catalana) que, en un moment determinat, van decidir fer un pas endavant i enfrontar-se amb el franquisme, un règim que tenia per objectiu central la destrucció nacional de Catalunya. Eren gent comuna, sorgida dels barris urbans i dels pobles i comarques del país, alguns dels quals havien combatut a la guerra, havien patit els camps de concentració i les unitats de càstig de l'exèrcit franquista. D'altres van començar la seva activitat clandestina en els anys 40 o, els més joves, en els anys 50 i 60. En definitiva, un llibre que ens posa en la pell de gent que va viure en un entorn dictatorial i d'opressió nacional, social i moral, que s'ha intentat amagar o edulcorar. Aquest llibre, des d'aquesta òptica de testimoniatge personal, posa les coses a lloc. A més a més de ser una nova contribució, a la cada cop més rica bibliografia sobre la història -amagada- de l'independentisme català.

No vull acabar aquesta ressenya sense remarcar un altre fet singular d'aquest llibre. Es tracta del fet que és el primer que publica Arrel editors, un nou segell editorial que neix amb l'objectiu de llançar al mercat obres que ajudin a la normalització del país, és a dir al seu alliberament. No debades, és una editorial nascuda a l'ombra del molt actiu i digne de reconeixement grup activista Free Catalonia. Felicitats i endavant!

Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel
Robert Surroca i Agustí Barrera (coord.)
Arrel Editors
Col.lecció La Flama
www.freecatalonia.com
ISBN 84-96044-70-X,
2006


De la nació cultural a la nació política. La ideologia nacional d'Antoni Rovira i Virgili, de Xavier Ferré i Trill.

En un país normal, és a dir lliure, independent, tant el personatge historiat en aquest llibre, com el propi autor del llibre, serien gent respectada i coneguda. No és el cas ni de l'un ni de l'altre. Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), és sense cap mena de dubte un dels intel.lectuals, polítics, periodistes més rellevants i notables de la primera meitat del segle XX, no només a nivell català, ans també a nivell europeu. Aquesta afirmació no és gens agosarada. La seva trilogia sobre la Història dels Moviments Nacionalistes (1912), és un referent per comprendre la situació del problema nacionalitari just abans dels grans canvis que es produïren amb l'adveniment de la primera guerra mundial i de la revolució soviètica. Pel que fa a la seva obra catalana, només he de dir que la seva monumental i inacabada Història Nacional de Catalunya (1922-1935), no només en el seu moment va ser un èxit editorial, després totalment enterrat per la reacció (en els dos sentits del terme) vicensvivesiana, sinó que constitueix un treball de recerca de primera magnitud i de gran qualitat formal i de fons. I fins i tot gosaria dir moral. A banda del fet que constitueix una de les herències bibliogràfiques més rellevants que, procedent del meu avi i gràcies al meu pare, m'han arribat. I que jo traspassaré al meu fill.

Per la seva banda, l'autor del llibre, Xavier Ferré i Trill (Reus, 1962), a banda de ser una de les persones que més m'ha influït en la meva formació i en la seva amistat, és un exemple viu de com un país neci menysprea els seus millors capitals humans. Doblement doctorat, en Història i en Sociologia, és autor d'una ingent obra de recerca sobre sociologia de les identitats, del nacionalisme, dels intel.lectuals. Especialista en la història del nacionalisme al País Valencià (Abans i després de "Nosaltres els Valencians", No tot era "Levante Feliz". Nacionalistes valencians, 1950-1960), estudiós de l'obra del suecà Joan Fuster (1922-1992), del menorquí Estanislau Ruiz i Ponsetí (1889-1937), del reusenc Joaquim Santasusagna (1899-1982) i òbviament, del tarragoní Rovira i Virgili. En un país normal, lliure, en Xavier seria un acadèmic consolidat i reconegut. Però no és el cas. Sotmès a una pressió constant per la crosta universitària funcionarial i ecspanyolista que l'odia perquè no s'ha "integrat", ara veu també com les noves fornades de llicenciats, educades sovint en el consumisme, l'acriticisme i en la recerca de l'èxit a qualsevol preu i el més ràpid possible, el marginen o menystenen, perquè "no ha guanyat". Quina colla de pirates i trepes! Però aquest llibre, juntament amb tota la seva immensa obra publicada, és una bufetada més a un país que sovint no mereixeria tenir els fills que té. Un treball rigorós, feixuc, acadèmic amb tots els ets i uts, que ens mostra l'evolució intel.lectual i política d'un Rovira i Virgili que evoluciona, progressa, d'un federalisme cap a un nacionalisme desacomplexat, d'una concepció cultural de la nació a una de política. Un llibre que, si bé és cert que no està adreçat al gran públic, ni ho pretén, ha de ser una obra de referència a la universitat.

Finalment, afegir que el llibre el publica l'excel.lent i impagabale Editorial Afers de Catarroja (L'Horta Sud), un actor clau en la lluita intel.lectual del nostre país.

De la nació cultural a la nació política. La ideologia nacional d'Antoni Rovira i Virgili
Xavier Ferré i Trill
Editorial Afers
ISBN 84-95916-44-4
2005


Amnistia 77. Franco ha mort?, de Lluís Maria Xirinacs
L'altre dia discutia, conversava, amb un company de la facultat sobre la personalitat de Xirinacs. El meu interlocutor, un intel.lectual a l'alça, no se'n mostrava gaire partidari. "A aquest país" em digué, "li sobren franctiradors i li calen més exèrcits". Cert. Però també ho és que no hi ha exèrcits si els generals són uns cagamandúrries. I d'aquí plora la criatura. En Lluís M. Xirinacs, pot fer la impressió d'haver-se quedat ancorat en els anys 70. Però la seva és una croada personal, que pretén donar testimoni de denúncia d'una transició política, que contràriament al que s'ha dit, es caracteritza per les seves limitacions (començant per la forma d'estat), pels seus silencis i sobretot, per les seves renúncies. I no és casualitat que el propi Xirinacs sigui l'autor d'una triologia clau per entendre-ho tot plegat: La Traïció dels líders, és una obra clau per comprendre perquè som on som. Ara torna a la càrrega, amb aquesta monumental obra (643 pàgines), escrita en forma de dietari, que sorprèn per la seva minuciositat i detallisme. L'autor descriu/comenta/jutja el període que va del gener del 76 a l'octubre del 77, és a dir, els mesos claus de la transició política. La seva lectura deixa ben a les clares que els partits polítics, a les primeres de canvi, abandonaren l'Assemblea de Catalunya, el moviment unitari referent de l'antifranquisme, i feren mans i mànigues per trobar la millor posició de sortida en el nou escenari electoral que el suarisme dibuixà des del poder. Qui perdé en tot plegat va ser Catalunya i la seva gent. Una pèrdua que encara avui en dia, trenta anys després, encara paguem. Llibre publicat per Abadia Editors.

Amnistia 77. Franco ha mort?
Lluís Maria Xirinacs
Abadia Editors
ISBN 84-96292-45-2
2006