EXPERIMENTS AMB CATALANS

Si en un post anterior em referia a la comparació que l'antropòloga flamenca Christianne Stallaert ha estudiat entre la Inquisició i el nazisme, ara és el moment de recordar que ja fa uns anys, la premsa es va fer ressò dels treballs d'investigació de l'historiador i filòsof xilè Víctor Farias. Aquest especialista en Heidegger i en la difusió del nazisme a Xile, denunciava que "entre 1939 i 1940 es van fer experiments per determinar si bascos i catalans eren proclius al marxisme i a la violència" (Avui, 13 de juliol del 2000)
A continuació reprodueixo el fragment més destacat de l'esmentada entrevista, realitzada a la contra de l'AVUI pel periodista Quim Aranda.

Q.A.: La història documental, de què vostè parla, s'allunya molt de la història oficial?
V.F.: A Espanya en tenen la prova.
QA: Què vol dir?
VF: Jo sé, per exemple, que a Espanya es van fer experiments racials, a partir de 1939 i 1940, per detectar el gen del marxisme, per descobrir si certs individus hi eren més proclius que altres.
QA: En té proves?
VF: Tinc proves de les anàlisis especials que es van fer de cranis de catalans i bascos, en camps de concentració, per determinar si podien ser individus proclius a la violència. Es van fer experiments genètics per a això i per determinar la seva inclinació al marxisme. I d'aquí al procés d'esterilització hi ha un pas. És el mateix camí.
QA: On ha trobat les proves?
VF: Són informes que arriben a mans de centres d'estudis de medicina legal d'Alemanya, de medicina criminalísta; informes subministrats des d'Espanya per metges, psicòlegs i psiquiatres...

Fins aquí l'article de l'Avui. Però encara hi ha més. A La Vanguardia, en la seva edició del 27 d'octubre del 2002, el periodista Josep M. Soria es fa ressò dels treballs del psiquiatre Antonio Vallejo Nágera (1890-1960), cap del Gabinete de Investigaciones Psicológicas (1938-39), organisme creat per ordre del propi Franco. Malgrat la seva curta vida, les tesis que defensà el GIP impregnaren de forma decisiva la política carcerària del franquisme fins a la seva fi (fi?). L'obra científica de Vallejo Nágera, alertava sobre la crisi de la raça ecspanyola i proposava una teràpia consistent en una eugenesia positiva, que havia de multiplicar els selectes i deixar morir els febles. Els febles, en opinió d'aquest nazi, no eren altres els adversaris polítics. Concretament, en distingia cinc grups: a) els combatents de les brigades internacionals (fanàtics democratico-comunistes), b) presos polítics ecspanyols varons (agents del marxisme), c) preses polítiques ecspanyoles (a les quals els robaren els seus fills, uns 12.000, per evitar que els transmetessin el seu pensament, i els donaren a parelles feixistes), d) nacionalistes bascos, i e) marxistes catalans, en els quals s'unien els fanatismes marxista i anti-ecspanyol.

La clau de volta de l'esmentada crisi ecspanyola no era altra que la falsa conversió dels jueus a partir del segle XIV. Aquesta falsa conversió va permetre actuar al llarg de les generacions següents, difonent la impietat, el racionalisme, el materialisme i el marxisme, aconseguint que el paper de l'Església disminuís i que la raça ecspanyola degenerés en plebea i democràtica.

Bé, penso que està tot dit, no?