diumenge, 12 de març del 2006

EXPERIMENTS AMB CATALANS

Si en un post anterior em referia a la comparació que l'antropòloga flamenca Christianne Stallaert ha estudiat entre la Inquisició i el nazisme, ara és el moment de recordar que ja fa uns anys, la premsa es va fer ressò dels treballs d'investigació de l'historiador i filòsof xilè Víctor Farias. Aquest especialista en Heidegger i en la difusió del nazisme a Xile, denunciava que "entre 1939 i 1940 es van fer experiments per determinar si bascos i catalans eren proclius al marxisme i a la violència" (Avui, 13 de juliol del 2000)
A continuació reprodueixo el fragment més destacat de l'esmentada entrevista, realitzada a la contra de l'AVUI pel periodista Quim Aranda.

Q.A.: La història documental, de què vostè parla, s'allunya molt de la història oficial?
V.F.: A Espanya en tenen la prova.
QA: Què vol dir?
VF: Jo sé, per exemple, que a Espanya es van fer experiments racials, a partir de 1939 i 1940, per detectar el gen del marxisme, per descobrir si certs individus hi eren més proclius que altres.
QA: En té proves?
VF: Tinc proves de les anàlisis especials que es van fer de cranis de catalans i bascos, en camps de concentració, per determinar si podien ser individus proclius a la violència. Es van fer experiments genètics per a això i per determinar la seva inclinació al marxisme. I d'aquí al procés d'esterilització hi ha un pas. És el mateix camí.
QA: On ha trobat les proves?
VF: Són informes que arriben a mans de centres d'estudis de medicina legal d'Alemanya, de medicina criminalísta; informes subministrats des d'Espanya per metges, psicòlegs i psiquiatres...

Fins aquí l'article de l'Avui. Però encara hi ha més. A La Vanguardia, en la seva edició del 27 d'octubre del 2002, el periodista Josep M. Soria es fa ressò dels treballs del psiquiatre Antonio Vallejo Nágera (1890-1960), cap del Gabinete de Investigaciones Psicológicas (1938-39), organisme creat per ordre del propi Franco. Malgrat la seva curta vida, les tesis que defensà el GIP impregnaren de forma decisiva la política carcerària del franquisme fins a la seva fi (fi?). L'obra científica de Vallejo Nágera, alertava sobre la crisi de la raça ecspanyola i proposava una teràpia consistent en una eugenesia positiva, que havia de multiplicar els selectes i deixar morir els febles. Els febles, en opinió d'aquest nazi, no eren altres els adversaris polítics. Concretament, en distingia cinc grups: a) els combatents de les brigades internacionals (fanàtics democratico-comunistes), b) presos polítics ecspanyols varons (agents del marxisme), c) preses polítiques ecspanyoles (a les quals els robaren els seus fills, uns 12.000, per evitar que els transmetessin el seu pensament, i els donaren a parelles feixistes), d) nacionalistes bascos, i e) marxistes catalans, en els quals s'unien els fanatismes marxista i anti-ecspanyol.

La clau de volta de l'esmentada crisi ecspanyola no era altra que la falsa conversió dels jueus a partir del segle XIV. Aquesta falsa conversió va permetre actuar al llarg de les generacions següents, difonent la impietat, el racionalisme, el materialisme i el marxisme, aconseguint que el paper de l'Església disminuís i que la raça ecspanyola degenerés en plebea i democràtica.

Bé, penso que està tot dit, no?

1 Comments:

Blogger JOSEP said...

Un aspecte que m'he deixat en el post és que el Gabinete de Investigaciones Psicológicas (GIP), recorda d'allò més al guió del videojoc Return to the Castle of Wolfenstein, on els aliats han de destruir un Laboratori d'experimentació paranormal de les SS. Bé és un detall, però significatiu.

12 de març del 2006, a les 11:42:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home