LA INQUISICIÓ I EL NAZISME, TRETS COMUNS

Ho publica El Periodico de Catalunya. Una antropòloga ha fet un estudi comparatiu entre la Inquisició i el Nazisme. El nexe entre ambdós, òbviament, és l'obsessió per la puresa de sang. És quelcom que convé destacar, sobretot per fer callar la boca a tots aquells pretesos liberals ecspanyols que van pel món malparlant de Catalunya en anglès (en spanglish en el millor dels casos). Podríem dir, doncs, que hi ha un fil roig (de sang) que s'inicia amb Torquemada (1420-1498), passa per Adolf Hitler (1889-1945) i acaba, esperem que definitivament, en l'impassible al ademán J. M. Aznar, soldado de Ecspanya (n.1953). També és interessant assenyalar que l'autora crida l'atenció sobre el fet que mentre el nazisme ha estat condemnat sense pal.liatius, encara la crítica a la Inquisició no ha estat feta amb tots els ets i uts. Tampoc hem d'oblidar, com sovint fan alguns, que la tasca cohesionadora a la que es refereix l'autora de l'estudi, no és únicament religiosa i racial, ans també lingüística i protonacional: la Inquisició va tenir un paper clau en la introducció del castellà al País Valencià, a partir del segle XV, i els inquisidors van fins i tot empresonar consellers de la Generalitat d'adalt, enmig de la crisi dels Segadors en el segle XVII, si bé aviat van ser alliberats i els inquisidors van haver de sortir del país per potes.
Tot plegat m'ha fet recordar uns articles publicats fa uns anys, sobre un altre investigador històric que havia cercat els experiments amb presoners catalans i bascos, que portà a terme el primer franquisme per tractar de trobar, si no em falla la memòria, el gen que els fa rebels i "propensos a l'anarquia". De tot plegat en parlarem d'aquí a unes hores, quan hauré descansat d'un dia veritablement esgotador.