DESITJA QUE LA REPÚBLICA DE CATALUNYA SIGUI UN ESTAT INDEPENDENT AMB PLENA LEGITIMITAT CONFORME AL DRET INTERNACIONAL?

Aquesta és la pregunta que, quan arribi el moment, contestarem els catalans i les catalanes, i no la merda de nyap que estan discutint a Madriz (l'Estatut de la Moncloa, l'Estatut Troglodita). De moment, el 21 de maig, serà la pregunta que contestaran, amb els canvis oportuns, òbviament, els ciutadans de Montenegro. Serà un dia gloriós, i això, malgrat els obstacles que la Unió Europea, i sobretot, l'inefable Mr. PESC, és a dir, Javier Solana Madariaga, ha posat al govern montenegrí, partidari declarat de la Independència. Aquests obstacles, si bé són totalment antidemocràtics, han estat acceptats pel govern i el parlament, de manera que ara no hi ha excusa. A partir d'ara ja hi ha un precedent clar per aconseguir la independència a l'interior de la Unió Europea. Aquest precedent consisteix en què per tal que la Unió Europea reconegui el resultat s'hauran de complir dues condicions. La primera és que hi participi més del 50% de l'electorat (és a dir, el 50%+1), i la segona, que el vot afirmatiu obtingui el 55% dels vots emesos.

Avui és un gran dia, per Catalunya, per Montengro, i per totes les nacions que lluiten per la seva independència.

No cal dir que seguiré de ben aprop tots els esdeveniments que es donin en les properes setmanes, i fins i tot, no descarto fer-ho in situ. Seria una bona manera de compensar la decepció que vaig tenir el 30 d'octubre de 1995, quan des del Palau de Congressos de Montreal vaig seguir el recompte de vots del referèndum d'autodeterminació del Quebec, que es va perdre per només 25.000 vots. I no cal dir, que també seria una excel.lent manera d'oblidar-me per uns dies, de la fastigosa i repugnant classe política que ens oprimeix i ens avorreix a casa nostra. I a la qual li queden quatre dies. Foc nou.