ELS HEM DERROTAT
Us recomano molt la lectura d'aquest article de la professora, i amiga, Montserrat Treserra. És una reflexió del tot adient per comprendre el que ha passat amb el 18-F. Cada cop veig més gran la importància de la Manifestació de la Dignitat. L'altre dia, un amic meu em va dir que jo tenia molts coneixements, però poc nas per la política. Bé, no dic que no, no és la primera vegada que m'ho diuen, això, però el cert és que, quan ningú gosava vaticinar l'èxit de la manifestació, jo ja contemplava aquesta possibilitat. I la mostra la teniu en aquest post, penjat el 28 de gener. Molt simptomàticament, la reflexió que feia, no va suscitar cap comentari. Suposo que aquells que el van llegir pensaven llavors que m'havia begut l'enteniment.

D'altra banda, què penseu que hagués passat si en comptes de ser una manifestació sobiranista, la del 18-F, l'haguessin convocat els palanganeros o els sociates, o fins i tot els convergents? Estarien insuportables i amb una prepotència foramida. En canvi aquí, els sobiranistes sembla que haguem de demanar perdó pel nostre èxit. I un bé negre! Cal dir ben alt i ben fort el següent:

Hem derrotat a La Vanguardia, hem derrotat a El Periódico, hem derrotat a El País, hem derrotat a TV3, hem derrotat a la COPE, hem derrotat a tutti quanti volen una Catalunya sotmesa i provinciana. Els hem derrotat. I punt. Que n'aprenguin!

I si no hem derrotat a l'Avui, és perquè el dirigeix un català del sud, un patriota desacomplexat, i amb ganes de canya, al qual més d'un li vol fer la pell, i si bé ho han intentat (cas Forn), de moment no ho han aconseguit. De moment.

Tot plegat em porta a fer una consideració final, que serà objecte de desenvolupament en posteriors posts. Catalunya es troba molt més madura del que molts es pensen, per fer el pas definitiu cap a la Independència. El problema és que aquesta qüestió sempre s'intenta que no figuri a l'ordre del dia, que no es debati. Però la realitat és tossuda. No tinc cap mena de dubte, que a hores d'ara, els partidaris de la independència representem entre el 30 i el 40%, molt més del que diuen els sondatges oficials. Cal ser agosarats i no deixar que els altres ens construeixin la nostra realitat. Com diu la Montserrat.