L'ÚLTIM ADÉU DEL MÉS LLEIG

Fa pocs dies va morir Jack Palance. Era l'últim d'un grup d'actors que sempre m'han atret. Un grup format per tipus durs i/o lletjos que van protagonitzar moltes pel.lícules entre els anys 50 i 70, vivint una segona etapa d'or entre els 80 i els primers 90. En formen part també, a més de Palance, nascut el 1919, Charles Bronson (1921-2003), Lee Marvin (1924-1987) i James Coburn (1928-2002)

Paradoxalment, de tots ells, Palance era el més veterà... i el darrer en morir. En homenatge a la seva memòria, ahir vaig veure en DVD una pel.lícula que sempre m'ha agradat, Attack! perquè emfasitza molt les relacions interpersonals i critica clarament la doble moralitat que existeix en les grans organitzacions, com per exemple, els exèrcits, plens de grimpadors professionals, de gent que pretén triomfar encara que sigui al preu de la vida dels altres.

Al marge també hi ha la impagable figura de Palance, sobretot en el tram final de la pel.lícula, quan, ferit, va corrent i fotent bots com un zombie entre les runes. Quan finalment cau mort, el seu rostre, amb la boca badada i els ulls oberts com a taronges, és l'antítesi de les morts dolces que tot sovint es veuen en pantalla.

Malgrat que tots ells van fer pel.lícules de l'Oest, per mi sempre quedaran com a actors lligats al cinema de la Segona Guerra Mundial. A Attack! (1956), a més de Palance, trobem Lee Marvin. A les clàssiques The Great Escape (1962) i The Dirty Dozen (1967), hi participaren Coburn i Bronson i Marvin i Bronson, respectivament. Per la seva banda, Coburn va protagonitzar la imprescindible, i més recent, Cross of Iron (1977), dirigida per Sam Peckinpah.

Totes elles són grans pel.lícules, molt sovint travessades de contradiccions i on la crítica al poder és ben evident. Fins i tot arriben a ser políticament incorrectes, fins al punt que no es dubta a fer net, encara que sigui del propi bàndol.


En definitiva, la lectura dels obituaries de Palance en la premsa dels Estats Units (New York Times, Washington Post, Los Angeles Times), així com en els webs de les majors (ABC, CBS, NBC, a més de la CNN i la Fox), m'ha servit per constatar que la influència del cinema en les nostres vides, si més no en la meva, ha estat enorme.

Descansa en pau, Volodymyr Palaniuk.