NOVA ENQUESTA: QUIN FUTUR PER A CDC?
Aquesta matinada he penjat la nova enquesta que proposo per a les següents setmanes. La pregunta és Quin futur per a CDC? i ofereixo fins a sis possibles respostes. Tal i com he escrit darrerament, CDC es troba en un moment molt delicat de la seva història.
El seu allunyament del poder es perllongarà segurament quatre anys més. Això ha fet que l'ultra Duran ja hagi començat a esmolar les eines. El repte de CDC, a banda de deixar anar llast..., és el de saber què vol ser quan sigui gran: mantenir-se en el fonamentalisme autonomista i en el regionalisme tronat, el portarà a ser realment una peça d'arqueologia de forma relativament ràpida. Per contra, si opta per assumir el sobiranisme des d'una perspectiva liberal-progressista, pot recuperar molt de terreny i posar-se en situació de trobar aliats el 2010, un any, que ja ho avanço ara, serà clau per a la història d'aquest país. Us animo, doncs, a participar-hi, a votar.
escrit per JOSEP el 11/17/2006 12:31:00 p. m.
7 Comments:
Qui pregunta ja respon. Et deixes l'opció que no vols que aparegui perquè és la substancial: "Seguir ocupant l'eix polític nacionalista que Esquerra ha abandonat i continuar presentant-se com una força transversal que vetlla pel benestar de tots els catalans". Et coordines amb la direcció d'Esquerra o què tu? Qui ha de justificar el seu 'postnacionalisme' és Esquerra, no pas les demés forces polítiques que no s'han mogut.
Llegeix. Llegeix: http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html#more
Perdó. S'ha tallat: http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html
Anònim 1,
el sort sempre és duríssim amb CiU, assèptic amb el PSC i tou i delicat amb ERC. Critica ferotgement els errors de CiU i matissa i disculpa, quan no amaga, els errors d'ERC.
Respecte al tema, jo crec que Mas (i CiU en general) van rebre una herència enverinada de Pujol que va cometre un gravíssim error al pactar amb el PP el 1999.
Des del meu punt de vista, esperar grans canvis a la curta a CiU no és realista. CiU és un partit pactista, que no suporta una confrontació directa sostinguda en el temps (al contrari del PNV). Així, sempre escollirà el pacte que cregui que representi un avenç, encara que l'avenç sigui petit, o fins i tot ínfim (la esgotada política del peix al cove).
El futur de CiU el marcarà les properes espanyoles i la situació que es formi en el parlament espanyol.
Si es produeix una davallada del PSOE i que necessiti el suport de CiU i/o ERC per governar, ens trobarem en una posició similar a la d'abans d'aquestes eleccions. Aleshores, CiU pot rearmar-se i tornar a demanar unes eleccions a Catalunya amb el comrpomís explícit del PSC de no pactar contra ells.
Si guanya el PP, CiU està venuda ja qie el tripartit tindrà la raó (o excusa) per repetir-se i CiU, crec jo, anirà perdent pes a favor d'ERC i de PSC. Això, però, pot ser contraproduent per ERC, perque jo crec que el PSC preferiria pactar amb una CiU debilitada abans que amb una ERC enfortida.
Així, jo veig dissortadament, un pacte PSC-CiU el 2010.
I seguint, l'usuari anònim 2, també cel.lebraria un post sobre el futur d'ERC (al qual jo veig dos camins, voler ser com CiU o voler ser com Euzkadiko Ezquerra) i el futur del PSC ara que els patriotes (d'Espanya, clar) capitans del "Baí LLobregá" són els que manen.
Per cert, el futur del Maragall també mereixeria un post: al consell d'administració de EADS!
Dit i fet,
Que sóc duríssim amb CiU és cert, amb el matís que ho sóc contra la direcció autonomista, regionalista, capitalista, borbònica. No contra milers d'independentistes que no es consideren d'esquerres i fan un vot pragmàtic. Dit això, cal reconèixer quin ha estat el paper històric del pujolisme: enfront alguns actius importants, té uns enormes passiu: allò que va poder fer i no va gosar fer és brutal.
I quant al pactisme: sí, amb els ecspanyols, particularment amb els Ministres d'Interior: els Rosón, Barrionuevo, Corcuera... És coneguda la història d'amor entre en Pujol i en Barrionuevo, implicat fins al bigoti en el tema del GAL. Vint-i-tres anys d'amnèsia... vint-i-tres anys, jo en tenia 16 el 1980, fent la viu-viu, però reprimint l'independentisme combatiu, fent vassallatge als borbons i volent caure simpàtic als ecspanyols. I en Roca? Millor no parlar-ne! No m'estranya que en Trias Fargas petés per dins. Era l'únic que tenia un prestigi intel.lectual... i que no depenia de la política per viure. Després van aparèixer els freakis: com el conseller Homs, un impresentable de pe a pa, menyspreant ERC, titllant-los de tot. CiU només pacta amb el fort. Amb el feble el matxaca fins a límits insuportables i si no el pot corrompre... el destrueix. Repasseu la llista de "suïcidats" o de "neutralitzats" al llarg d'aquests 23 putos anys.
Quant al PSC, dius que sòc asèptic. Hòstia, quin tip de riure! Jo? Asèptic amb el PSC? Però tu saps llegir? El meu odi envers els sociates és immens. Són uns carnissers, uns natural-born killers. Una gent que viu de les desgràcies dels altres, que es pensa que està cridada a ser la salvadora de no sé ben bé què. Representant del franquisme sociològic, i del no tant sociològic. Representant de la por a la llibertat, que deia Fromm. El PSC-PSOE-GAL, amb en Lluch admirador d'en Milosevic, i teòric de la contrainsurgència. Amb en Serra, traficant d'armes... Asèptic, jo? Collons nano, t'has ben lluït!
Respecte a ERC, dius que sóc tou, delicat i que matiso, disculpo i fins i tot n'amago els errors. Zero, nen. Ni una. No tinc la impressió de ser tou, ni matiso, ni disculpo ni amago. I la prova és que mentre que en les eleccions del 2003 encara em van convidar a algun acte electoral sectorial, en les del 2006 ni això. Per descomptat, durant la darrera legislatura, tampoc em van encomanar cap informe de cap conselleria, ni vaig ocupar cap càrrec de nomenament polític, i fins i tot em consta que vaig saltar d'alguna travessa per a un càrrec menor, de naturalesa assessora, no executiva. Per sort, no depenc de la política per viure. Com en Trias Fargas, però a un altre nivell.
Per contra sí que valoro la seva política d'integritat territorial, de recuperació de la memòria històrica, de suport -no prou contundent, tanmateix- al sindicalisme nacional, la reclamació explítica de la independència. Ja sé que no és el 100%, però sí que el 80% el compleix. Es pot incrementar? Sens dubte, és per això que escric.
Passa, però, que jo, com en Pedrolo va deixar escrit en el seu dietari, mai m'he refiat de la via parlamentària a la Independència. Digues-me anarquista, però és així. I menys encara de determinats personatges i d'un enorme contingent de polpotians que, organitzats en llopades -com diu el meu amic Borràs-, van a la cacera dels franctiradors. Jo en sóc un i estic molt orgullós de pertànyer a la Gran Germandat de Franctiradors de Restaurants xinesos, i diré i escriuré sempre el que em roti. Peti qui peti.
Got the message? Doncs, això. Over.
Josep, tranquil home, no t'excitis.
Sé llegir molt bé. De fet, tinc dues llicenciatures i un doctorat cum laude. Sense saber llegir, no crec que hagués pogut acabar-les. Parlo quatre idiomes més que correctament i n'estic aprenent un altre. Tú creus que puc arribar a president del Parlament o de la Generalitat o no tinc prou qualificació?
Jo estic d'acord amb tú sobre CiU, i que mereixen canya. Però no em diguis que als sociates els fots canya. No es pot comparar la quantitat de posts que has dedicat a uns i als altres i l'agressivitat amb uns i altres.
Com he llegit en algun bloc que no em ve al cap, el que es fa ara aquí recorda molt el que es va fer a València fa trenta anys. Barcelona, la capital de Catalunya està essent descatalanitzada "sin prisa pero sin pausa". I qui governa a Barcelona? El PSC (amb el teu amiguet Hereu al capdevant i el seu acòlit Portabella al darrera). Jo sóc de comarques però vaig sovint a Barcelona (treballo a la privada i dono classes a temps parcial en una Universitat). Barcelona s'està convertint en una mena de ciutat apàtrida des del punt de vista català però no des del punt de vista espanyol (he vist publicitat de BCN a l'extranger i parlaven del "noreste de España"). I aquest és el model que ara exportaran els sociates a la Generalitat.
La teva obsessió és CiU. OK. Critica'ls. És el teu bloc i pots fer el que vulguis. Jo també m'he cagat en ells mil vegades per les repetides baixades de pantalons.
Però, per mi, l'enemic és clarament el PSC-PSOE. I ERC ha pactat amb l'enemic i els ha donat la clau de la porta. De totes les portes del país: ajuntaments i Generalitat! I aquests desgraciats aplicaran una política espanyolista com la que fa el teu amiguet Hereu, o el seu "jefe", l'odiós Joan Ferran, a Barcelona. Això és el que cal denunciar! En Victor Alexandre, el Partal o el Sanchis ja se'n han adonat.
Com diu algú: Fets, no paraules. No importa el que diu la gent, sino el que realment fa.
I respecte ERC, el problema és el mateix: la distància entre fets i paraules. Per exemple, respecte el territori, jo creia el mateix que tú fins que vaig sentir una entrevista a Ferran Torrent (una persona no gaire sospitosa) on deia que ERC al País València feia més mal que bé i que només estaven allí per questió de marketing, tot i que sabessin que la seva presència era contraproduent pel BNV.
Per mi, CiU i ERC són com els conductors d'un cotxe que diuen va en direcció a la sobirania. CiU diu que hi vol anar poc a poc per no tenir accidents. I de tant a poc a poc que anava, el motor s'ha parat.
I ERC diu que hi vol anar pel carril de l'esquerra, però com que no tenen cotxe, han agafat un altre (conduit per un tal Tio Pepe), que resulta va en direcció contrària.
Bé, ja veurem que passa. Seguirem comentant-ho, espero!
".....mai m'he refiat de la via parlamentària a la Independència. Digues-me anarquista,...."
Benvolgut Josep, això no és ser anarquista, això és senzillament ser realista, o com deia l'àvia: "tocar de peus a terra"
Pel que dius al final I've got it, but, take it easy man, take it easy.
See you soon ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home