dilluns, 13 de novembre de 2006

AVÍS A NAVEGANTS

Després de la desgràcia del nyap i dels resultats de les eleccions parlamentàries a la CAC, puc dic, sense risc a equivocar-me, que la situació és molt delicada. Digueu-me exagerat però veig que aviat aquí se n’organitzarà una de grossa. M’explico.

El referèndum sobre el nyap, amb un 48% de participació, i un suport al nou ordenament estatutari del 35% del cens electoral, dibuixa un escenari massa fràgil. Es tracta de l’estatut d’autonomia amb menys suport de tota la història. Molt inferior tant al plebiscit del 1931 com al del referèndum del 1979, tal i com ja vaig constatar en un post anterior.

Si a això hi afegim que el Tribunal Constitucional pot acabar de modificar el redactat final del text en aspectes molt sensibles, segurament aquells que van decantar a més d’un patriota a votar-lo a favor, incomprensiblement, des del meu punt de vista, com per exemple, la igualtat lingüística o la referència a la nació en el preàmbul, llavors tenim que, com va dir en Mas quan encara no s’havia venut l’ànima per un plat de llenties (exactament per 2 escons més i 95.914 vots menys) a la Moncloa, el nyap definitiu no serà més que una pallaringa, quelcom ridícul, insultant.

Avui en dia, l’ordenament estatutari de la CAC pot ser objecte de tots els atacs que es vulguin i suposo que no hi haurà cap il.lús que pensarà que els ecspanyols se n’estaran d’emprar tota l’artilleria per acabar de destruir-lo. Els potentíssims mitjans de comunicació de què disposa la dreta extrema, quan no l’extrema dreta, aniran a sac i ara que el PSC sembla –ja veurem quant dura- que planta cara al PSOE, el més segur és que els homes de PRISA es quadraran per defensar els seus, per la qual cosa també des d’aquesta banda cal esperar atacs despietats.

Però això no és tot. A un estatut feble, un nyap com una casa de pagès, li correspon, lògicament, un president feble. Un president votat només pel 26,81% dels ciutadans que votaren vàlidament, i només pel 15,15% dels ciutadans amb dret de vot, ens situa en un escenari molt i molt delicat. Un president, a més a més, que fa angúnia sentir com parla i que abans volaran els elefants que ell aconsegueixi connectar amb una majoria de la ciutadania.

Amb un estatut feble, retallat i que encara ho pot ser més. I amb un president amb un suport ciutadà escàs, la situació és franca per tal que s’obri una ofensiva bàsicament mediàtica per a deslegitimar el sistema polític de la CAC i forçar algun tipus de canvi. Aquesta ofensiva no l’encapçalarem els independentistes, sinó molt probablement els ecspanyols ultranacionalistes, els quals no tindran cap escrúpol en falsejar el que calgui i podem esperar que l’impacte no es limiti a l’opinió pública ecspanyola, sinó que també es doni a Europa i Amèrica. Caldrà, doncs, fer un gran esforç en l’àmbit de la política internacional.

Possible sortida endavant
El responsable màxim d’aquesta situació tan galdosa té un nom. I es diu Artur Mas. No cal insistir-hi més. És més que evident. Mentre CiU, i més específicament, CDC no faci un pas endavant cap a la sobirania, ERC no tindrà cap incentiu per pactar-hi. ERC, com a partit independentista que és, vol fer un pas endavant en la política nacional. O això és el que diu que vol. Únicament quan CiU o CDC es defineixi, i actuï, com a força sobiranista estarà en condicions de pactar amb una altra força sobiranista de centre –esquerra, de manera que de l’entesa entre les dues forces es trobaran representats un alt nombre de ciutadans de la CAC, i fins i tot del conjunt de Catalunya. Un pacte que implicarà fer un salt endavant en la sobirania. Però mentre mentre CiU i, el que més ens interessa, CDC, continuï amb el seu fonamentalisme autonomista i regionalista, no hi ha res a fer. Ni ideològicament ni nacionalment ambdues formacions no comparteixen un mateix escenari de futur, a hores d’ara.

Per la seva banda, ERC en la seva aposta actual està obligada a fer-se respectar i que no se la rifin com, quan i qui vol. Ha de donar una imatge de fortalesa i de fermesa davant els sociates i els palanganeros. I ser-ho, realment. Qualsevol cessió inexplicable (la Corpo, el model escolar, el model social, la política lingüística, el sistema electoral, l'organització territorial, el finançament, etc.), els condemnaria irremeiablement. Juguen amb foc.

Si a això hi afegim la polarització cada cop més intensa a nivell de carrer, la situació pinta bastant malament. Una polarització que evidencia quelcom obvi: a diferència dels ecspanyols que han après a pactar els temes d’estat, després de matar-se entre ells al llarg de la història –i de passada matar a aquells pobles que han ocupat-, els polítics catalans són incapaços d’arribar a aquest nivell de consens. Molt probablement, perquè no tenim estat i no ens assabentem del que això realment implica i de quins interessos estan en joc.

Tot plegat ben patètic. Cal que des de la societat civil patriòtica, a l’interior de la qual trobem moltes iniciatives socials, polítiques, culturals, etc., tant reals com virtuals, s’estiri de la corda per fer possible que, més d’hora que tard, es produeixi un canvi en l’escenari polític que deixi sense arguments a aquells que no volen sentir a parlar d’assolir la tan necessària, àdhuc inajornable, sobirania del nostre país. Si no estirem nosaltres, ningú no ho farà. Com sempre, ara més que mai, depèn de nosaltres. Dels patriotes catalans.

6 Comments:

Anonymous Català de dol said...

Sr.Sort:

No sé si el vostre comentari és per a riure o per a plorar.

Dieu que ERC no pactarà amb CiU si aquesta no fa un pas endavant cap a la sobirania. ERC, segons vosté, (com a partit independentista que és -sic-) no tindrà cap incentiu per a pactar-hi!

Molt bona. És a dir, per a no pactar amb CiU, ERC entrega la presidència de la Generalitat a un partit espanyolista, sinistre i anticatalà com el PSOE i dona la presidència a un inadaptat, analfabet funcional, espanyolista i inculte com en Montilla, que gairebé no sap parlar no el català, ni el seu idioma, l'espanyol.

El problema d'en Montilla, Sr.Sort, no és el seu cognom, ni els seus orígens. El seu problema es que és un inculte absolut.i profundament a-català per a no dir anticalà visceral.

Que ni creu en Catalunya, ni l'estima.

Sr.Sort, la vostra coherència, va en sintonia amb la d'ERC. Si senyor.

ERC, per interessos purs i durs (la menjadora) ha renunciat als postulats de sobirania iindependència.

ERC, en plé segle XXI! ha optat per un front d'esquerres. Una divisió (dretes-esquerres) que en els paisos civilitzats és obsoleta i encara, aquí, en parlem.

I fà riure. En Saura, d'esquerres? una persona que no ha treballat mai, un inepte total, amb casa a Port de la selva i a la Cerdanya. Una persona que no ha vist mai un obrer!.

I en Montilla, que s'està fent una torre nova a Sant Just Desvern. Que porta els fills (sense poguer, perque no reuneixen els requisits) al Col.legi Alemany, també es molt d'esquerres. Molt. Un senyor que no sap ni com funciona el metro. Que porta anys i panys de funcionari de la secta sociata.

Anem bé.

13 de novembre de 2006 a les 20:04:00 CET  
Anonymous Dit i Fet said...

Totalment d'acord amb el català de dol.

Lligant amb el post anterior, sobre com seria el president de la República de Catalunya (culte...), ens trobem que els amics d'ERC han ajudat a fer un govern ple de gent sense estudis, que no parlen idiomes, i que és defineixen a si mateixos (tant PSC-PSOE com ICV com ara ERC) com a no-nacionalistes. De fet, no entenc perquè no hi ha entrat Ciudadanos al govern, que també es defineixen com a no-nacionalistes i d'esquerres.

Els dos càrrecs institucionals més imporartants de Catalunya en mans de dos indocumentats: el president de la Generalitat té el batxillerat i gràcies i no ha estat capaç d'aprendre català correctament en 40 (40!) anys que fa que viu aquí, i el president del Parlament només va poder acabar EGB i ha afirmat en públic que el que més li agrada és fer de comentarista de fútbol.

M'agradaria saber quans paisos civilitzats del nostre voltant estan en la mateixa situació!

13 de novembre de 2006 a les 21:12:00 CET  
Blogger Josep said...

Anem a pams,

Que una analfabet funcional pugui arribar a ser president d'una comunitat autonòma, en concret de la CAC, és la millor notícia per a l'independentisme. Què no ho veieu? És el desprestigi últim de l'autonomisme, que se suma al nyap. Només pot afavorir a la nostra causa, atès que farà espectacularment el ridícul.

Ja he dit una i mil vegades que jo no reconec els presidents de la CAC com a presidents meus. Són càrrecs ecspanyols, al mateix nivell que el president de Ceuta i Melilla, per la qual cosa m'importa un rave qui l'ocupi. Rectifico, quant més freaky sigui el president de la CAC, millor, menys prestigi per l'autonomisme.

La gran ironia dels erkys és que fugen dels que ells anomenen freakys independentistes, per caure en mans dels freakys ecspanyolistes com en Montilla, que és un autèntic marcià.

En Monty mai podria ser President de la República de Catalunya. Això és evident. Encara hi ha classes. I dignitat. Dóna la talla per president autonòmic, sí és clar, perfectament. Però mai per President d'un estat culte i civilitzat.

Tota una altra història són les llàgrimes de cocodril dels convergents. Uns tios que es veu que tenen l'exclusiva de pactar amb déu i sa mare, però que excomulguen si els erkys ho fan. Quina barra! O sigui que si és CiU qui pacta està bé, si és ERC són uns traïdors. Però quin morro! En Mas, el gran traïdor de la Moncloa. Aquest sí que ni per president de la CAC no arriba. Com a màxim president de discoteca i guateque. Jo encara no entenc com l'ha votat tanta gent. L'haurien d'haver liquidat el 22 de gener, tot tornant del pont aeri.

Per cert, no sabeu que CiU va suplicar al PSOE de Cornellà entrar en l'equip de govern encapçalat pel substitut de Montilla, un altre cafre ignorant, a més a més pelut i poc polit, que ni tan sols val la pena esmentar-lo pel seu nom (només pronunciar-lo em fan venir basques).

Compatriotes, el pitjor que ens podria passar és vint-i-tres anys més d'anestesia autonomista. Amb en Montilla no hi ha cap perill que això passi. El rebot és monumental i quan la comenci a cagar, en sortirem beneficiats.

Certament, ERC podria haver optat per romandre a l'oposició i liderar-la enfront la sociovergència. Però això sí que és fer volar coloms. Tothom sap que en Carod fa vint-i-sis anys que lluita per la poltrona, i ara està a punt de tocar el cel. Deixem-lo que el toqui. Si molt no m'equivoco, no tindrà prou collons per parar els peus a en Monty. El seu ego hedonista prevaldrà per damunt de la fermesa de caràcter necessària en tot estadista amb cara i ulls. I molt probablement es cremarà en l'intent.

Això deixarà lliure el camí a gent a qui no li tremolaran les cames ni petaran les dents a l'hora de trencar amb Ecspanya. I no em refereixo ni a en Mas, ni en Duran i Lleida, ni al tovarich Fernandez Teixidó.

Per la resta, tila, molta tila i no confondre l'autonomia amb la independència.

13 de novembre de 2006 a les 23:08:00 CET  
Anonymous Dit i Fet said...

Aquí et refereixes, al Puigcercós?

Aquell que va votar a favor de la "Ley de Tropa y Marinería" de l'exèrcit ecspanyol del Bono?

13 de novembre de 2006 a les 23:30:00 CET  
Blogger Enric Borràs said...

Josep, la teua intenció és bona, però no pot anar més enllà; la raó és explicada al meu bloc ací:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/30863
Proposes un pacte entre nacionalistes enriquits (CiU) i nacionalistes per enriquir (Esquerra): no és viable.
La solució per atiar als convergents a que d'una punyetera vegada posin Catalunya per davant de cap altre interès passa, indefectiblement, per fotre a la bassa a tota la Direcció d'Esquerra, que és tant o més regionalista que la de CDC, amb l'agravant afegit que estan desfent tota la societat organitzada. Per sort (no per Sort!) aviat Carod de cònsol a l'Alguer, i ens podrem dedicar al madrileny vocacional Puigcercós i cia.
Amb tot estic d'acord amb tu que tenim molt mala peça al teler de la Independència de Catalunya.
Apa, fins a l'hora de dinar, que comentarem les jugades.

15 de novembre de 2006 a les 10:44:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Estic d'acord amb molt del que s'ha dit aquí, per tant poc tinc per afegir, tanmateix no em puc estar de dir que m'he adonat, pel que es diu a diversos comentaris, que alguns dels intervinents no capten del tot correctament les subtileses dels arguments de l'amic Sort i els malinterpreten, ja per acabar només afegir que desitjo de tot cor que l'Enric s'equivoqui no els desitjo cap mal als meus compatriotes Algueresos, potser podrien repartir-se els càrrecs amb l'ex maragall, l'ex li podria cedir una de les dues embaixades que li han ofert, en maragall es podira quedar la de "Burkina" i l'altre la de "Faso"

15 de novembre de 2006 a les 22:42:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home