MONTILLA, UN PRESIDENT AUTONÒMIC
Que en Montilla, alies Tio Pepe, o Cabòries, hagi arribat a ser president de la CAC, demostra fins on arriba l'autonomisme. Vull dir, que si fóssim un estat independent, una República Lliure, un individu com aquest mai hauria arribat a la Presidència de l'Estat Català.
L'autonomisme és un sistema on el que predomina és l'obediència als aparells i on no té cap mena d'importància la vàlua dels individus que es dediquen a la cosa pública. L'únic important és l'obediència cega i, com va dir un dels pocs intel.lectuals ecspanyols que respecto, Ignacio Sotelo, tot referint-se, però, al felipisme, el sistema només premia la selecció dels mediocres.
Voleu autonomia? Doncs aquí teniu el Montilla... un funcionari de la política, un analfabet carregat de complexos i de rancúnia. És la persona perfecta per un càrrec funcionarial com és el de ser president d'una de les 19 CCAA que hi ha dins de l'estat ecspanyol (comptant-hi Ceuta i Melilla). Res més.
Si el resultat del referèndum del nyap ja va ser la sentència de mort de l'autonomisme, el nomenament de Montilla com a president de la cosa, no és més que el seu certificat de defunció.
En una República Catalana, el seu President serà un individu de prestigi, respectat, fins i tot admirat, culte i patriota. Una referència.
4 Comments:
L'obediència als aparells és més aviat conseqüència del sistema de llistes tancades que de les autonomies, és això el que ha permés que un "aparatchick" funcionarial amb excès de soberbia i delerós de notorietat arribi a un lloc amb rellevància pública, el control intern del partit, que és on es decideix qui va a la llista i en quina posició, encara que la República Catalana existis com a estat independent si el sistema de partits, amb llistes tancades, estes organitzat igual al cap i a la fi el resultat seria el mateix que el que veiem ara.
El Virolai, himne anti tripartit
Totes les revoltes tenen els seus himnes. Prenent l’entrevista que Xavier Sala i Martín va fer-li a La Vanguardia com a mostra de la mediocritat i ineptitud del nou president de la Generalitat, proposem que la revolta nacionalista contra l’estafa del govern tripartit tingui com a himne “El Virolai”, i que sigui cantat en tots els actes i mobilitzacions que es facin aquests dies.
Per cert, què et semblen els darrers comentaris de Victor Alexandre, Salvador Cardús o el de "El Llamp" sobre el nou govern d'entesa i la conversió d'ERC (amb Carod al capdevant) a la defensa del nou Estatut?
Esquerra (ja gairebé no parlen ni Republicana i de Catalunya) no s'ha venut com CiU. Directament, s'ha regalat a un ecspanyol!
D'aquí a no res, en Benach tornarà a fer el besamans al rei i a endrapar canapès!
Com diueu els amos de Catalunya, "para este viaje no hacían falta tantas alforjas".
Ah, perquè tu ja pots dir el que vulguis, però qui ha posat de president aquest mediocre i sinistre personatge és Esquerra, amb Carod, Puigcercós al capdevant i tots aquells que han (heu?) votat a Esquerra al darrera.
Son ells (tu?) qui tindran aquesta taca sobre seu. Igual que CiU quan va pactar amb el PP. Com diria el nostre (teu també, ni que ho vulguis negar) president "que cada palo aguante su vela".
Publica un comentari a l'entrada
<< Home