REFLEXIONS POST-ELECCIONS A LA CAC (1a Part)

Bé, ja sabem els resultats de les eleccions al Parlament del Parc. Algunes reflexions immediates.

CiU.- Mas ha obtingut més vots i més escons. És obvi que una part dels votants d'ERC el 2003, descontents, han votat Mas. Des d'aquest punt de vista, l'estratègia de la càrrega de la brigada lleugera li ha sortit bé... si no fos perquè els estrategues de la federació havien fet uns càlculs d'uns 60 escons, i n'han obtingut 48. Des d'aquest punt de vista, un hòstia considerable. La veritat és que han repetit tantes vegades això de que "Hem guanyat!" que fa la impressió que s'ho volen creure... perquè en el fons no han guanyat... com es pensaven que guanyarien. El gest tens de Mas davant les càmeres i els seus hooligans així ho testimonia.

PSC-PSOE.- Una altra ensopegada en les eleccions a la CAC. I en van vuit (1980, 84, 88, 92, 95, 99, 03 i 06). Uns artistes, els xavals. Quina colla d'inútils. Penso realment, que els sociates són un perill per a la consolidació d'un sistema d'alternança en el poder normal. La raó és ben senzilla: per ells les Generalitats (la d'adalt, la d'abaix, i la insular) no són més que trinxeres des d'on aproximar-se al seu únic objectiu, el govern ecspanyol. El PSC ja no existeix, és el PSOE.

ERC.- Digueu-me pressumptuós, però fa uns dies vaig escriure això. "Els d'ERC saben que tenen moltes possibilitats de tornar a ser decisius, i per això, no es mouen massa, intenten passar desapercebuts, no fos cas que la caguessin. Encara que perdin 2 o 3 escons, això no té cap importància si conserven el seu índex de poder, és a dir, la capacitat de ser decisius i de donar la presidència a qui ells els roti". I evidentment, ha passat que han perdut escons, però tornen a ser decisius, excepte en el cas que es produeixi un pacte d'estil monclovita, és a dir, la sociovergència. El fet cert és que ERC ha aguantat prou bé l'allau de calbots que li han caigut d'arreu. No s'ha ensorrat. I això ja és molt.

PP.- Com sempre dic, d'aquesta gentussa, feixistes, l'únic que m'interessa és quan, com i on els matxacarem. Ara s'ha de reconèixer que la Number Two ha estat tot un descobriment. Quina manera d'espifiar-la ara sí i ara també. Penso que ens divertirem.

ICV.- Han fracassat en l'intent de superar el PP com a quarta força. Però han crescut. I és lògic, són els que més han guanyat amb el tripartit. No tenien res a perdre i han actuat com a autèntics talibans de l'ortodòxia. Molts votants sociates, sobretot els pertanyents a l'esquerra pija, caviar o frivola els deuen haver votat a ells. Votar el Montilla no mola, és too much for the body. I és que encara hi ha classes. I barris.

C's.- Ja tenim els New Kids on the Block (aka NKOTB), al parlament del parc. Segur que ens entretindrem una estona. Diverses consideracions al respecte. Primera: com escriu Robert Graves a l'inici de la seva obra Jo, Claudi, i cito de memòria... "és necessari que tota la merda surti a la superfície, que no es quedi al fons del riu...". Segona: No hi ha cap mena de dubte que representen una nova forma de fer política. I això sempre és positiu. Cal somoure les estructures de la partitocràcia. Tercera: No hi haurà res més pedagògic que veure com ells poden parlar en ecspanyol sense cap problema al Parlament del parc, mentre que en Tardà i companyia no ho poden fer en català al parlament de les hienes. Tolerància, heu dit?