dissabte, 28 d’octubre de 2006

LA DECLARACIÓ DE BRUSSEL.LES

La broma aquesta del nyap de la Moncloa ja dura massa. En cap cap cap que ara passem els propers 20 o 30 anys discutint el desplegament d’aquest document infumable amb els ecspanyols. No, Hem d’anar endavant. No podem, ni volem, gestionar el nou nyap. La situació és massa delicada i el benestar de milions de catalans i catalanes està en joc. I el nostre futur com a poble també.

Cal fer un pas endavant. I en aquest context, cal tenir present que moltes nacions sense estat s’estan posicionant bé per fer-lo el més aviat possible. Fixem-nos-hi.

Montenegro ja ho ha aconseguit. Aviat farà un any que vaig penjar aquest post. Llavors poca gent sabia on queia. Avui, Montenegro forma part de l’ONU i ja és un estat sobirà. D’aquí a poc Kosovo també aconseguirà la seva independència –o la seva incorporació a Albània.

El mateix passarà amb Irlanda del Nord, que s’acabarà integrant a la República d’Irlanda. Quin dia més emocionant serà!

Però això no és tot. A Escòcia, s’esta congriant un moviment unitari que sota el nom d’Independence First!, sol.licita la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació durant el proper 2007. Actualment, 42 dels 129 diputats del Parlament escocès són partidaris de la Independència. Pel que fa als ciutadans, una enquesta recent, ens informa que el 44% dels escocesos en són favorables, per un 42% de contraris. En sentirem a parlar, en els propers mesos, i no només a en Sean Connery.

Al Quebec, les expectatives d’un triomf del Partit Quebequès són molt altes. Les properes eleccions a l’Assemblea Nacional, han de tenir lloc entre el 2007 i el 2008. Si, com apunten les enquestes, guanya el PQ, la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació, el tercer, tindrà lloc entre el 2008 i el 2010. El suport a la sobirania és cada cop més alt i per preparar el terreny, els pequistes ja han començat a elaborar un Projecte de Constitució de la República del Quebec. No cal dir que el dia que ja no caldrà dir “À la prochaine”, jo hi seré, allà, amb ells, a l’altra banda de l’Atlàntic, faci calor o estiguem a 30 graus sota zero.

I encara més. Euskalherria, pot ben probablement avançar-se si realment se’n surt en el procés de negociació amb els ecspanyols. És molt difícil, ho reconec, als ecspanyols o cal posar-los un ganivet al coll o una pistola al cap, o directament massacrar-los, per tal que acceptin que no tenen res a fer. Però, per sort per ells, els bascos tenen els instruments, l’experiència, els aliats i, per damunt de tot, la voluntat de deixar d’estar subordinats a la puta Ecspanya. I ho aconseguiran. L’únic que hem d’estar amatents els catalans és que la torna d’aquesta independència, no sigui Catalunya.

Finalment, hi ha Flandes. L’estat belga és un estat en descomposició. Tothom ho sap i només és qüestió de temps. No hi ha consciència de formar una mateixa comunitat política entre flamencs i valons. Paradoxalment, el desmantellament de l’estat belga podria afavorir molt Catalunya. M’explico. Un dels escenaris que es plantegen, amb l’esfondrament de Bèlgica és que els valons s’integrin a França. Si això passés, seria el moment de jugar la carta de reclamar la reintegració de la Catalunya Nord. Penso que fins i tot Alemanya hi estaria d’acord, perquè d’aquesta manera, el reforçament de França amb Valònia es veuria, parcialment, retallat amb la pèrdua de la Catalunya Nord. No cal dir que París estaria encantada d’aques intercanvi de cromos. Per a ella, la Catalunya Nord és quasi irrellevant mentre que Valònia representaria una injecció important en termes econòmics o demogràfics.

Per tot això és que proposo que els diferents partits independentistes de les nacions esmentades (amb el PQ com a observador, per raons òbvies), i d’altres partits d’altres nacions sense estat (Còrsega, Galiza, Bretanya) signin el que jo anomenaria la Declaració de Brussel.les, que seria com un compromís de treballar coordinament per aconseguir la llibertat. Una llibertat que, per damunt de sentimentalismes, és del tot necessària, imprescindible, si volem garantir el benestar dels nostres compatriotes.

Espero que la proposta faci via, i que com a molt tardar, l'11 de setembre del 2014, en honor i en homenatge a tots els patriotes, declarem solemnement la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!

4 Comments:

Blogger Moisès Rial Medina said...

Josep, impecable el teu comentari, com sempre un far imprescindible dins l´independentisme.

29 d’octubre de 2006 a les 2:00:00 CET  
Anonymous Anònim said...

La... de... cla... ra... sión... de Bruselah...

Tomo nota. En cuanto sea president, me pongo manos a la obra. Hablaré con los otros presidents (euscalerría, flandes, cosobo, kebek, galicia -tengo un primo de allí- y córsega -hablaré con ártur, que tiene la sede allí-).

Lo que pasa es que me parece que eso no va a gustar mucho en el resto del estado. Y, como estamos en una democracia, sin los votos mayoritarios de todos no podemos hacer nada.

Bueno, siempre podemos cambiar el sistema político. ¡Quién dijo que la democracia es la única opción! ¿no, josep?

29 d’octubre de 2006 a les 4:01:00 CET  
Blogger xavier said...

Josep:
Dubto que Quebec es faci independent. Primerament, la demogràfia va en contra. Aviat els quebeceos pur laines seran una minoritat Segonament, les picabarralles sobre l'independència ha retardat les reformes estructurales
Finalement, après 2 referèndums, la gent volen una micxa de tranquilitat.

xavier

29 d’octubre de 2006 a les 16:12:00 CET  
Anonymous flasher said...

Pot ser Montilla President de Catalunya?

Estava Sadam Hussein parlant amb Deu i aquest li pregunta a Deu:
- Com estarà Irak d'aquí a 10 anys?
Deu li contestà:
- Estarà tot destruït per les bombes enviades per Estats Units
Sadamm va seure i va plorar.

Estava Bush parlant amb Deu, i aquest li pregunta a Deu:
- Cóm estarà Amèrica d'aquí a 10 anys?
Deu li contestà:
- Estarà totalment contaminada per les bombes químiques enviades por Iran
Bush va seure i va plorar.


Estava Pepe Montilla parlant amb Deu i li preguntà:
-Ercolta Dió, ¿cóm etará Cataluña dentre de 10 anyus si soc elegidu presideng de la Jeneralidad ?"
Deu....... va seure i va plorar.


Si no ho envies almenys a 10 persones serà escollit president ...
així que envia-ho a tots aquells que pugis ........... o no ploris després!!!

31 d’octubre de 2006 a les 16:45:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home