LA TORNA A CLAVAR

Si fa quinze dies ja em feia ressò d'un article seu, avui he de tornar a fer-ho, perquè el d'avui és senzillament genial -tret d'una referència sobrera i sorprenent. Em refereixo, és clar, a aquest article de Joan Francesc Mira a les pàgines de Diàleg de l'AVUI. No resisteixo la temptació de reproduir íntegrament el fragment que em sembla més suggerent:

"Aquests dies, per tant, fa tres segles exactes de l'última ocasió en què els catalans van poder decidir quina mena de país volien ser, i el que volien era ser un país a l'estil d'Anglaterra o d'Holanda, no a l'estil de Castella o de França. Un país de monarquia constitucional, no sota un rei absolut. Tenien clar, massa clar, que a Castella l'autoritat reial no coneixia límits, que allà el monarca podia decidir i legislar, imposar tributs i fer qualsevol cosa, sense limitacions i sense control parlamentari de cap mena. Sabien que en alguns llocs d'Europa això no era així, i que precisament en aquells llocs, a Anglaterra i a Holanda, el control d'un Parlament, que limitava el poder absolut, anava unit a una indubtable prosperitat comercial, al dinamisme del comerç i de les noves classes urbanes, i a tot allò que suposava obertura, llibertat i progrés, dit això en termes d'ara, però també en termes de fa tres-cents anys."

Aquesta és la qüestió. Catalunya tenia un projecte de país, i la invasió borbònica el va desfer i la va sotmetre a un règim d'espoli fiscal i d'ocupació militar sense precedents. Fins als nostres dies.

Digueu-me il.luminat, però tal i com està el panorama avui, és possible que l'11 de setembre del 2014 ja siguem independents i podrem convidar el Borbó ecspanyol i el president francès a una trobada de reconciliació i pau.