dissabte, 10 de juny de 2006

THE SHIELD (aka VIC MACKEY)

D'ençà fa unes quantes setmanes tinc un petit problema domèstic. Que TV3 emet a partir de quarts de dues de la matinada una de les sèries que més m'han impactat en els darrers anys. Em refereixo a Vic Mackey, si bé el seu nom original és The Shield. En conseqüència moltes nits no vaig a dormir fins a quarts de tres i m'he de llevar a les set. Però, malgrat això, penso que la sèrie s'ho mereix. Oimés quan aquesta darrera setmana han començat a emetre els episodis corresponents a la tercera temporada, episodis que, si no vaig errat, és la primera vegada que els passen (no així els de les dues primeres, que ja els passaren amb anterioritat).

Allò que em captiva de la sèrie és el seu estress, la xarxa de relacions interpersonals, la seva vocació sociològica, la seva plasticitat documental, i el trasfons de la política local, aquella que es dóna en el primer nivell del poder i que penso que és on realment es pot assolir una certa qualitat democràtica.

The Shield transcorre en un suposat districte de Los Angeles, altament conflictiu per l'actuació de les bandes i l'impacte de la droga. El nom del districte és inventat, es diu Farmington, nom posat amb tota la intenció del món, atès que és com si es referís a una masia o granja. Una elecció que ja demostra que els seus responsables no es mamen el dit.

Per descomptat, cal mencionar el seu protagonista, Michael Chiklis, un actor d'origen grec al qual ja vam veure protagonitzant la sèrie The Commish (1991-1995), on també feia de policia. Això no obstant, Scali i Mackey, els noms dels dos personatges que interpreta Chiklis tenen poca cosa més a veure. En la sèrie actual (que es va començar a emetre el 2002), Mackey no és que sigui un tipus dur, és que és un autèntic malparit que no s'està de carregar-se un altre policia que el volia fotre, i de cobrar dels caps de les bandes i fins i tot de robar a les diferents màfies. Un angelet, vaja. Però alhora, trobem, un pare que estima els seus fills, de manera que ja tenim servida la doble cara del protagonista: dur a la feina i tendre amb els seus. És una fórmula que ja hem vist en una sèrie mítica com són The Sopranos, com ja vaig apuntar en un altre post, ara fa uns mesos.

Però la sèrie té un component bastant coral, atès que també s'ocupa de les diferents subhistòries dels detectius, del capità, dels patrullers i fins i tot de les vides privades dels diferents membres de l'Equip d'Assalt (Strike Team). També penso que cal afegir la importància de la música, cosa que em recorda molt a un altre programa mític, en aquest de no ficció, com és Cops. També l'espectacularitat, o fins i tot cruesa, de moltes imatges em recorda a Nip/Tuck. No debades totes tres (The Shield, Cops i Nip/Tuck) provenen de la Fox. Com a tall anecdòtic hi ha el fet que el número dos de l'Equip d'Assalt, es diu -el personatge- Shane Vendrell, cognom ben català que sobta que el trobem en aquest context.

En definitiva, una sèrie molt recomanable que TV3 s'entesta en fer-nos patir. Tot i que entenc que no pot ser una sèrie de prime time, els horaris bèsties, els canvis de canal (abans es feia al C33), les seves desaparicions sobtades, han tallat bastant el rotllo a molta gent, si bé no s'ha arribat als límits de TVE amb Urgencias (ER). Espero que puguem veure totes les temporades. Ara s'acaba d'emetre, als Estats Units, la 5a i se'n faran dues més. Entre les novetats hi ha l'entrada d'actors consagrats en el món del cinema com Glenn Close o el magnífic Forest Whitaker, protagonista entre d'altres de pel.lícules de culte com són The Crying Game (1992) i Ghost Dog: The Way of Samurai (1999).

Era tanta la frustració que tenia que l'estiu passat, vaig estar a punt de comprar-me el pack de DVD de les dues primeres temporades quan els vaig veure a la FNAC de Perpinyà, donat que penso que a l'Estat ecspanyol no es ven (tot i que sempre queda Amazon).

Vic Mackey s'emet de dilluns a dijous, immediatament després de La Nit al Dia de la Terribas.

1 Comments:

Anonymous marga said...

jajaja!! us recomano molt entusiàsticament la següent imatge que val més que mil paraules. dos nazis ecspanyols ja s'han picat!
petons!

11 de juny de 2006 a les 19:35:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home