DEMÀ, TOTHOM A LA PLAÇA CATALUNYA!

La guerra bruta de la sociovergència unionista contra l'independentisme continua, vegem-ne dos exemples:

1. Els telenotícies de TV3 continuen amb la mateixa estratègia informativa que ja denunciàvem en un post anterior. Quan es parla dels partidaris del NO en el referèndum, la primera notícia, sistemàticament fa referència al PP i després, com de propina es parla d'ERC i de la plataforma Diguem No!. Això mateix va passar ahir dijous al vespre: es va dedicar un espai del tot exagerat a la conferència que Vidal-Quadras va pronunciar a la Faculta de Dret, mentre que les declaracions de Carod-Rovira, pràcticament, es liquidaren en un plis plas. Si no m'erro, es dóna més rellevància a un militant del PP de Madrid que al líder del tercer partit parlamentari del Principat. És aquesta l'objectivitat dels serveis informatius de TV3? Repeteixo quin és el propòsit d'aquesta estratègia: associar el vot del No amb el PP i no amb ERC.

És una estratègia que segueix fil per randa la del PSc. Impresentable, però previsible i, sobretot, matxacable: el 18-J hem de mobilitzar-nos contra aquest nyap, i de passada fotre una patada al cul a tota aquesta gentussa.

2. En Vicent Partal ha donat un altre exemple de professionalitat, tot denunciant que el muntatge "de la societat civil" per donar suport al nyap, no és més que un producte ordit des del PSOE i de totes les seves marques blanques, siguin públiques o privades. Quin ridícul més espantós de tots aquells que signen. I sobretot, quin paperàs que fa CyU, que en aquesta campanya menja de la mà del PSOE de forma indigna, humiliant i penosa. Davant la pujada a la muntanya del PP, CyU s'ha rendit als encants del PSOE i ara no és més que un titella que canta les excel.lències de ZP, mentre espera que, com a recompensa, es formi la sociovergència que li suposaria tornar a governar al Principat, al preu que sigui. Lamentable.

3. Cada cop estic més convençut que el NO pot guanyar de carrer en aquest referèndum. Darrerament un altre signe apunta cap a aquesta direcció: el gran farsant Miquel Roca i Junyent, juntament amb tots els seus boys and girls (Rosa Cullell), estan apostant fort pel nyap. Recordem que en Roca va protagonitzar el ridículum tremens de la campanya electoral darrera a Can Barça. Ell i els homes de La Caixa (S. Alemany), anaven d'estrelles del rock i es pensaven que guanyarien de carrer. Però es van fotre una hòstia monumental. Clar que en Roca, ja està acostumat a trencar-se el cap més d'una o de dues vegades, però veure com aquests pijos mosseguen el pols, no deixa de ser reconfortant. En definitiva, si Roca fa campanya pel Sí, indica que el No té moltes probabilitats de guanyar, cada cop més. Ara només caldria que en Roca obrís una miqueta la seva boqueta de pinyó i digués alguna poca-soltada des de la superbia i la fatxanderia que el caracteritza, i llavors la victòria del No seria de carrer.

4. Us espero demà dissabte a la Plaça Catalunya, a les 18.00!