LLUÍS M. XIRINACS i DAMIANS (1932-2007),
MORT PER UNA TERRA LLIURE
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Etiquetes de comentaris: DIGNITAT, INDEPENDÈNCIA, LLUÍS M. XIRINACS
escrit per JOSEP el 8/12/2007 12:26:00 p. m.
5 Comments:
l'enemic ha perdut un esclau, mes nosaltres no hem perdut cap enemic, cap botxí, cap lladre, cap ecspanyol de merda.
Cardeni
Densansi en pau.
Crec que va escollir una forma de lluita poc adient per l'enemic a combatre. Era una lluita d'un altre temps, d'un altre país. Però almenys va ser coherent.
El nostre homenatge: la victòria!
Almenys va lluitar. Cosa que la gran majoria no pot dir.
Si alguns centenars de persones fessin vaga de fam al carrer ja veuriem si seria una lluita poc adient.
Exacte, Salvador, exacte. Tú mateix ho dius: "SI alguns centenars ...".
La pregunta és: Podem trobar avui a Catalunya alguns centenars de persones que vulguin fer vaga de fam però fins a les darreres conseqüències, és a dir, fins a morir de fam?
La Índia de 1947 no és la Catalunya del 2007...
En la meva opinió, les opcions per aconseguir la independència són les que ha indicat en Sort en diverses ocasions, articulades a través de la política i buscant complicitats externes, tal com està fent el SNP a Escòcia.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home