BENVINGUT AL CLUB, FERRAN

Acabo de rebre el Tribuna Catalana i quan el llegeixo amb molta atenció, cosa que faig cada dia, m'omple de joia la notícia que en Ferran s'ha apuntat al club. Al Club dels Independentistes, per descomptat. Li ha costat déu i ajut, però finalment la raó s'ha imposat. Això si més no és el que es dedueix del seu article a La Vanguardia. El fet que advoqui per un independentisme tranquil i multisectorial em sembla lògic. I totalment adient al seu tarannà, si més no el que jo conec. Jo també sóc partidari d'un independentisme tranquil, de fet fins i tot m'inclinaria per que el dia de la declaració de la Independència, els ecspanyols ni se n'assabentessin. No seran necessaris emotius comiats. No cal. Fins i tot, seria partidari que el COI els donés els Jocs Olímpics del 2016, per tal que es llepessin les ferides i se'ls guarís les frustracions.

Bé, un cop el Ferran ha caigut del cavall i ha vist la llum, penso que dels cinc membres que van avaluar la meva tesi doctoral, només en queda un per portar-lo pel camí de la recta via. Val a dir que dos, ja anaven caminant solets en la direcció correcta. Pel que fa al quart, membre d'una més que coneguda família política catalana, fa poques setmanes un amic em va assegurar que també ha abjurat de les "promiscuïtats federalistes" (Joan Casanovas i Maristany, dixit) i que cada cop té més clara l'opció sobiranista, naturalment, tranquil.la, faltaria plus. Els catedràtics no volen soroll.

Una notícia excel.lent per al post número 600 d'aquest modest i tranquil bloc.