ACTIVITATS D'ESTIU: LLIBRES I DVDs

Ara que l'Audiència nacional ecspanyola, autèntic tribunal d'excepció encarregat d'exterminar la dissidència política i nacional, hereva, doncs, de la Inquisició, ha deixat, per dos dies de protagonitzar episodis lamentables -llegir els dos posts anteriors- que han convertit l'estat ecspanyol en l'autèntica riota del món civilitzat, ara, puc escriure aquest post que ja fa dies que volia escriure.

Aquestes primeres setmanes d'un cert descans laboral, que en el meu cas mai és total, els dedico a llegir novel.les i a visionar determinades sèries de televisió que per diversos motius, encara no les havia vist i les tenia com a pendents.

Pel que fa a les novel.les, n'estic llegint dues a l'hora. Per una banda, i seguint amb el costum de conèixer novel.les ambientades durant la guerra i el franquisme, llegeixo l'obra de Josep Maria Loperena, La casa del fanalet vermell (Columna, 2004). Transcorre durant la Vaga de Tramvies (1951) i realment m'està agradant molt. No vull entrar més a fons en el seu contingut, perquè ho faré un cop l'hagi enllestida. Com a anècdota, dir que l'autor és un dels advocats que sempre ha destacat per defensar els militants independentistes quan ens les havíem d'heure amb la (in)justícia ecspanyola. Fins i tot a mi mateix emb va defensar en un judici que va acabar amb el fiscal retirant els càrrecs per la manifesta inutil.litat de la part acusadora.

L'altre llibre que llegeixo, és el de Ferran Torrent, Judici Final (Columna, 2006) i que tanca una trilogia sobre les liasons dangereuses, entre política, esport i mitjans de comunicació, de la qual també formen part Societat Limitada (2002) i Espècies protegides (2004). Totes tres ens introdueixen en la València actual, i en les lluites de poder entre els diferents clans polítics, empresarials i el baix fons. En el cas de Judici Final, s'introdueix la novetat d'un ex-membre de l'IRA reconvertit en assassí a sou i ens assabentem de la mort d'un dels personatges clàssics de Torrent. Tot i que falten poques pàgines per acabar-lo, prefereixo deixar per més endavant una valoració més completa.

Pel que fa als DVDs, actualment estic visionant dues sèries. Una podem dir que és clàssica, es tracta ni més ni menys que The West Wing (1999-2006). Quan l'emeteren per TV només vaig veure un capítol. Ara tinc l'oportunitat de veure-la sencera. De moment ja he vist la primera temporada i quasi tota la segona. Em sembla una sèrie prou interessant si bé penso que massa esquemàtica, atès que no incideix de forma suficient en les pressions que un Presidents dels Estats Units sense cap dubte rep dels lobbies que l'han ajudat a guanyar les eleccions i que després esperen veure recompensat el seu suport. Des d'aquest punt de vista fa la impressió que l'staff presidencial són una colla de milhomes/mildones que poden doblegar tot déu. I això no és cert, ni de lluny. Constato que ha esdevingut una sèrie de culte per a molts aspirants a caps de gabinet, de premsa o de comunicació de la política catalana, és a dir per a la generació o, en paraules sàvies de l'Enric Borràs, la llopada de jovenalla entre els 25 i els 35 que volen ocupar posicions el més aviat possible. Salvant les distàncies, juga un paper semblant al que tingué el Sí, Ministre i el Sí, Primer Ministre, en els últims 80s, entre aquells que llavors començàvem a estudiar la carrera de ciències polítiques a l'Autònoma.

L'altra sèrie que estic seguint, però que tot just he començat, porto vistos els dos primers episodis, és The Wire. Es tracta d'una sèrie policial produïda per l'HBO, la mateixa que la The Sopranos, ambientada en el món de la droga de la ciutat de Baltimore. Pel que porto vist, és una sèrie interessant i en l'actualitat s'han editat en DVD tres de les temporades emeses. Molt probablement les acabaré comprant, a través d'Amazon, totes.

Per acabar, només afegir que de les sèries de DVD sempre faig dos visionats. El primer en VO (versió original) i el segon en VOSA (versió original amb subtítols en anglès), atès que no poques vegades alguns detalls dels diàlegs se m'escapen en el primer visionat. Només em queda per afegir que espero que aviat es publiqui la darrera temporada de The Sopranos. A hores d'ara les 6 temporades publicades les he vistes, cadascuna d'elles, tres vegades, tret de la 6a, que només l'he vista 2 vegades.

Amb el permís de l'Audiència nacionals ecspanyola, si té el detall de no cometre més parides, que m'obligaran a tornar-la a enviar a pastar fang, al llarg de les properes setmanes, tornaré a referir-me a aquestes activitats lúdiques que porto a terme durant les vacances estiuenques.