CAL TENIR PENQUES....

Llegeixo que l'Audiencia Nacional ecspanyola ha admès a tràmit una querella contra l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló per haver posat a un carrer de la Colònia Güell, el nom del patriota Jaume Martínez i Vendrell. L'acte va tenir lloc fa unes quantes setmanes, i li vaig dedicar aquest post. Els impulsors de la querella no són altres que els miserables de l'ACVOT, sinistre acrònim, que respon a Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, dins les quals, aclarim-ho, no s'inclouen ni la Guàrdia Civil, ni els polisnazis, ni la Legió, ni el CNI (ex-CESID, ex-SECED, etc.). Si així fos, l'ACVOT no comptaria amb quatre gats que viuen del cuento, sinó amb centenars de milers de socis. Perquè cal tenir penques per anar de víctima per la vida en un país com Catalunya, on encara avui en dia, milers de desapareguts i d'assassinats resten sense aclarir. Hi ha clarament una doble vara de mesura: les víctimes del franquisme i de l'extrema dreta i del GAL, no compten una merda, mentre que els caídos por Dios, por Ecspanya i per la pxxx Constitució del 1978 són alçats a la major glòria del règim.

Que quedi clara una cosa, per cada víctima de l'ACVOT hi ha centenars de víctimes anònimes o no. I mentre aquest desequilibri no desaparegui em nego en rodó a sentir cap mena de sentiment per aquesta genteta. Ja s'ho faran. Més encara, els hem de combatre, perquè amb la seva actuació estan donant cobertura a una lectura de la història clarament genocida i feixista.

En aquest context, l'especial odi que els ecspanyols segreguen envers la benemèrita -aquesta sí- figura d'en Martínez Vendrell, ens mostra, que la seva actuació patriòtica encara els cou. Estic segur que en la croada contra ell, aquests esbirros compten amb el suport econòmic del gran capital. Un sector que no oblida la por que va patir entre els anys 1975 i 1979, quan algunes de les seves figures senyeres, van passar, literalment, per caixa. Sempre he pensat que els Jocs Olímpics del 92, van ser producte de l'actuació de l'independentisme, perquè va ser ell qui va motivar que alguna figura rellevant optés per fotre el camp del país i s'instal.lés a Moscou. Un cames-ajudeu-me, això sí, disfressat de nomenament diplomàtic. Oi que ens entenem?

En nom de la Veritat i de la Justícia, la seva memòria s'ha de reivindicar cal combatre amb totes les nostres forces la victimologia ecspanyola. Perquè entre d'altres raons, per cada mort reivindicat pels ecspanyols, n'hi ha centenars, fins i tot milers, comesos pels ecspanyols al llarg de la història. A Europa, a Àfrica, a Amèrica i a l'Àsia. En això, ho reconec, sí que són universals, els ecspanyols. Significativament, només els assassinats de les nacions que avui són estats, des d'Holanda fins a Cuba o Filipines, avui són considerats herois i compten amb monuments i carrers al seu nom. En canvi, els que continuem sota la bota ecspanyola, hem de veure com els ecspanyols, de manera rabiosa, intenten per tots els mitjans amagar-nos els nostres morts, tot criminalitzant-nos. Una estratègia més vella que l'anar a peu, i que sempre acaba esclatant-li a qui la practica. Que així sigui.