dimarts, 3 de juliol del 2007

CAL TALLAR-LOS EL COLL (i el que calgui)

A aquests dos pàjarus cal tallar-los el coll, i el que calgui. Metafòricament parlant, és clar. Vull dir políticament parlant. Naturalment. Em refereixo, a en Josep Antoni Duran i Lleida i a en Josep Lluís Carod-Rovira. Dues primma donnes de la política de saló, catifa, secretària i pasta gansa. Un país com Catalunya, no pot aguantar suposats patriotes que fan de la por i del franquisme sociològic, sí, sí, franquisme, la seva guia d'actuació. De la por a la llibertat (Fromm dixit) la seva bandera. Fora, fora, que se'n vagin. Que n'aprenguin. Amb els seus discursos messells, deshonren milers de patriotes que van donar la vida per una Catalunya Lliure. Si es vol fer una truita s'ha de trencar un ou, o dos. No podem ser la conyeta del món mundial que se'n foten d'una colla d'imbècils que prediquen la subordinació i renuncien a allò que cap poble renuncia mai: la Independència i la Llibertat. Sí, per aquest ordre. No ens enganyem. No volguem ser més originals, més macos, més preciosos i més estupendos que la resta de la Humanitat. Prou, prou. Acabem d'una vegada amb aquesta crosta mental. Siguem valents, agosarats i enviem la por a pastar fang. Siguem clars:

Convergència Democràtica de Catalunya, no pot continuar mantenint de franc un cara-girada, un penques, un vividor com és en Duran Lleida. Cal tallar amarres i bon vent i barca nova. CDC és un partit que ha de créixer i desenvolupar una estratègia liberal-progressista d'accessió a la sobirania. I que la carcúndia desaparegui del mapa o s'amagi al PP. La responsabilitat dels dirigents convergents és enorme i no pot quedar supeditada a plantejaments reaccionaris, integristes, ecspanyolistes. Si gosa, té un camp enorme per córrer. Perquè a més té una militància i uns votants força fidels. Aquesta és la seva potència. No pot malbaratar-la aguantant aquest individu tan impresentable, aquest trepa. Cal passar pàgina. I el mateix es pot dir de força gent d'Unió Democràtica de Catalunya: molts d'ells són patriotes de pedra picada i no poden permetre que el patrimoni d'en Carrasco i Formiguera sigui violat impunement pels Duran, Sanchez Libre, Casas de torn. No, no. Cal una dreta catalana desescpanyolitzada. Moderna, valenta i sobirana. És urgent.

I pel que fa a Esquerra Republicana. Les darreres declaracions d'en poca-pena d'en Carod són una autèntica declaració de guerra. S'han tret les caretes. Apareixen les navalles. Com pot tenir els collons de dir que va haver d'acceptar el vot pel No si ell era partidari del Sí al Nyap? I ho diu així i es queda tan panxo! En un país normal, un polític normal, amb cara i ulls, i sobretot amb dignitat i cultura democràtica, si el seu punt de vista és derrotat, en una qüestió de gran rellevància política, el que fa és plegar o llançar un tot o res. Però mai, MAI, acceptar una proposta i defensar-la sense estar-hi d'acord: això se'n diu centralisme democràtic i és propi dels partits de tradició marxista-leninista, però no dels que se n'orgulleixen de ser de tradició no autoritària, i particularment dels que tenen una profunda empremta llibertària, com és el cas, sense cap mena de dubte, d'ERC. Un polític que fingeix, que enganya, cal botar-lo, fotre'l a mar, perquè és un vividor, un que fa tots els papers de l'auca per viure de la camama. Un tio que juga amb els sentiments, els valors, les creences (pels creients), els pensaments de milers de persones. Tanta por fa viure en el món civil? Si us plau amb aquesta gentxxxa no es va enlloc.

Què no tenien por a la derrota els patriotes del 1714? I els de la Batalla de l'Ebre? I, malgrat això ho van donar tot. I gràcies a ells nosaltres encara som aquí. Malgrat llurs derrotes militars, no han aconseguit exterminar-nos i continuem plantant cara. I no tinc cap mena de dubte que guanyarem. Però cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. I si caus et tornes a aixecar i si tornes a caure et tornes a aixecar. Fins a la victòria. Però sense por al fracàs. No ens podem permetre tenir capdavanters que no donen exemple. Així no es construeix un poble.

Si us plau, tallem-los el coll. Metafòricament parlant, és clar. Vull dir políticament parlant.

Etiquetes de comentaris: , , ,

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Josep,

faig meves les teves paraules, des de la primera a la darrera lletra i crec que tots els patriotes de veritat també les faran seves. Perquè aquest és el camí i no n'hi ha d'altre.

Cel.lebro que ens haguem retrobat i espero que només ens tornem a allunyar després d'assolir la independència.

Salut.

3 de juliol del 2007, a les 20:50:00 CEST  
Blogger Joan Arnera said...

Absolutament d'acord amb tu. I el tema és especialment greu en el cas del Carod, la deriva del qual comença a fer francament por... aquesta manera de justificar l'injustificable i d'amagar el cap sota l'ala recorda perillosament els comportaments socialistes...

4 de juliol del 2007, a les 8:37:00 CEST  
Blogger Dessmond said...

Josep,
Perdona que m'adreci a tu, per un tema menor. Pots donar una ullada al meu post d'avui? Clica damunt el nick i hi aniràs directe. Hi surts aludit. Per cert, vas poder veure en David a TV3, ahir? Ei, no et perdis el video!

4 de juliol del 2007, a les 9:04:00 CEST  
Blogger Dessmond said...

Hòstia Josep,
Crec que avui començo a estar d'acord amb tu. Fins i tot amb el que dius de'n Duran. Mira que jo en sóc defensor d'ell. Però m'està inflant la bossa que no sona.
I el cas de'n Carod m'ha deixat parat. El tema de Perpinyà el vaig trobar impresentable, perquè fou un error de principiant. Però amb aquestes darreres declaracions a més de principiant sembla una mica justet. Potser una mica massa.

4 de juliol del 2007, a les 9:10:00 CEST  
Blogger El veí de dalt said...

Caram....quina vehemència! Vinc de can Dessmond i veig que dieu les coses sense embuts. Molt bé. Preparem, doncs, la dalla i a rodar caps (metafòricamnet parlant, és clar!)

5 de juliol del 2007, a les 18:21:00 CEST  
Blogger Arnau said...

Totalment d'acord. Haig de dir però que en Carretero no m'inspira cap confiança tampoc...per diverses raons.
Molt bo el teu blog, amb tot i que coincideixo amb algun detall sobre la política del canadà on hi vaig viure uns quants anys.

6 de gener del 2012, a les 2:20:00 CET  
Blogger Arnau said...

http://regnebananer.blogspot.com/

6 de gener del 2012, a les 2:21:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home